Coses de l'estiu (II) - Els queviures.

La calor elevada a l’estiu n’és una de les característiques remarcables d’aquesta zona.

Però tenim la sort que tot i fer molta, moltíssima calor, (bé, aquest està resultant un xic estrany perquè tan fa molta calor, com fins hi tot fa fresqueta), per les tardes i capvespres sempre es gira vent de marinada que ens la fa més suportable. I si pot ser assegut als pedrissos de l'ermita, encara millor. La calor...

Ara em sembla que no pugui ser, però recordo encara quan no hi havia nevera a casa els avis. El menjar i la beguda, tot anava a fer cap al rebost que hi havia a la planta baixa.
I quan la nit era fresca, s’havien deixat coses a fora, a la serena.
Al poble ara hi ha censats uns 50 habitants, però durant les dècades dels 60 i 70 la població era més elevada.


Les cases de poble, si més no abans, resultaven força sostenibles per elles mateixes ja que una part important dels queviures sortien de la producció pròpia: Oli, gallines, ous, porcs, conills, enciams, cebes, espinacs, tomàquets, patates, carbassons, ametlles,... i un llarg etc. I si no, moltes cases tenien el seu propi “producte estrella”, com ara el vinagre i l’adquiríem directament.

Hi havia productes, com ara la carn de vedella o xai que un parell de dies a la setmana obrien botiga als baixos d’una casa. El pa, encara avui dia es manté exactament igual, ve un parell de vegades per setmana la furgoneta i a cops de clàxon avisa a la gent que s’arreplega amb les bosses a fer cua. Per cert, també ens duu uns cocs boníssims!!!
El dilluns a mercat a Tàrrega i la resta, com en una casa sempre hi falten coses... disposàvem de dues d’opcions...

Hi havia dos cases, una a cada part del poble que permetien comprar aquells productes necessaris. A casa nostra, per proximitat, ens dirigíem a Cal Ferrer.
Ja sabeu que només hi havia un telèfon en tot el poble i que aquest estava també a Cal Ferrer.
Allí, al costat de la ferreria hi havia una altra porta, era la de l’accés al “colmado”. Potser aquesta no és la paraula més adient, però us puc ben dir que no sé pas quina se li pot escaure millor.

El lloc era ben petit, però no hi faltava de gairebé res. La llet era un d’aquells productes que hi carregàvem al cistell. Llavors, no hi havia encara l’obligatorietat d’indicar la data de caducitat dels productes, ni tampoc la data d’envasament. Més ben dit, ni se’ls hi havia passat pel cap aquesta possibilitat.
No se pas quantes vegades, en obrir una ampolla de llet, aquesta no es podia beure no estava en condicions. No obstant com acabo d’indicar i per desconeixement (em suposo), la frase que escoltava era: “Aquesta llet és tan bona que ja ho fa això, es talla”. Ara només de pensar-hi m’agafem tots els mals. Si allò no ens va matar, segur que ens va fer més forts!!!.

Aquells eren dies de sis-cents duess portes ple a rebentar, amb el qual tardàvem fins gairebé quatre hores a fer el trajecte des de Barcelona tot passant per l'antiga carretera dels Brucs.
Eren tardes de berenars de pa amb vi i sucre i de llongets amb llangonissa. També de migdiades, de confitures de tomàquet i de rosaris. De novenes de rovell d’ou amb cafè o amb quina per fer-nos agafar gana. De vi amb gasosa i d’aigua de litines. Eren diumenges de “mantellina”, de vermouth amb sifón o Cynar per als grans i de Pepsi o Mirinda (aquí costava de trobar la coca-cola) per a la canalla. I tardes de tornades de l’hort damunt el carro o la mula. De xiclets bazoka, de cromos del "Naturaleza y vida" i de Bucaneros...
I vespres de sopar a la fresca amb pa amb tomàquet i rialles...
I per quan tot això feia el seu profit... també d'una novetat important a les nostres vides... l’arribada al mercat del primer paper higiènic (si és que així se’l podia anomenar). N'hi ha que mai no el podem oblidar pas!.


Però les tardes d'ara com les d'abans, encara que per sort han canviat molt, segueixen sent tardes de marinada a la vora dels pedrissos de l'ermita.


Font imatges: Google


18 comentaris:

Clidice ha dit...

sembla que expliquis les meves també :) gràcies! per cert, molt xula la signatura :D

Carme Rosanas ha dit...

I les meves! Me'n recordo perfectament de tot això que expliques.

No sé pas com t'ho has fet això de la signatura! Però és cert que t'ha quedat xula.

Logan y Lory ha dit...

Nos ha encantado como has relatado esos veranos de tu tierra y las formas de vida de la zona, con todos estos productos que todos conocemos de nuestra niñez.

Un bonito retorno al pasado.

Una abraçada.

Azu ha dit...

Hi han coses, que potser per viure a Barcelona, no las he viscut com tu, però de moltes si.
Primer, el paper higienic (el del elephant)...que dolent que era.. però encara recordo l'envoltori.
També recordo els xiclets bazoka, els bucaneros, els donuts.
El meu pare els diumenges anava a buscar croissants i ensaimades i comprava NATA a la lleteria que teniem a prop de casa (va ser la última de Barcelona que encara tenia les vaques, al costat d'on venien la llet, la nata, pastes..
Recordo jugar al carrer amb els veins de casa, i del barri.
De dessar la brossa, amuntunada a la porta del carrer, perque venia al vespre al camió de les escombraries. I quan baixavem les escombraries, ens trovabem unes quantes veines i patavem la xerrada.
Quins records!!! Tu i jo no parariem de parlar de tot això, eh!!
Un petó molt gran Assumpta

brancalúa ha dit...

Invitas con tus relatos de recuerdos y nostalgias a pensar en mis recuerdos de infancia, a los que tengo ganas de llevar al papel....escribir es un oficio que da trabajo.
Petonts

McAbeu ha dit...

M'has portat a la memòria coses que sembla que siguin de la prehistòria i de fet no fa tants anys que encara eren ben reals. :-)

Nuria ha dit...

Des de la carretera dels Brucs (quin mareig sempre) es veia la paraula Cynar feta amb herba, molt grossa, allà baix a la muntanya.

Quins records. A la botiga del poble venien des de sabatilles fins a clips pel cabell.

Un petó, Assumpta!

Isabel Barriel ha dit...

Quina manera d'obrir els arxius... Només em falta el "Tamarindo" (una llimonada de festa major).

rebaixes ha dit...

Jo crec que t'hem de dr les gràcies per aquest post. Plenet de records, quin és més important i cadascu amb poques variants els ha viscut... una relació de coses que encra ens toquen quan girem el cap i mirem enrere...Anton

Garbí24 ha dit...

En pocs anys tot ha canviat molt , recordo encara quant posavem les xíndries abaix del pou per refrescar-les . Un post ple de bons records , menys el paper del elefant que era com paper de estrassa .

Trini González Francisco ha dit...

Ostres Assumpta! El paper de l'Elefante, que portava cada tros de fusta...! Pobres culets! Quines esgarrinxades! XDDD
Una regressió en tota regla. I bonica que ha sigut! :)
Gràcies!

Assumpta ha dit...

M'ha fet molta gràcia l'article!! :-)

Mmmmmmm els berenars de pa amb vi i sucre (o de pa amb oli i sucre) i de llonguets amb llonganissa!! què bo!!

Algunes de les coses que expliques, a Barcelona eren impensables, però a l'estiu, quan anavem al poble d'on venia la famíla del meu pare, jo recordo com passava una senyora venent llet, amb una mula i unes lleteres molt grans. Aquella llet s'havia de bullir primer, és clar.

A mi no m'agradava, jo la preferia de la botiga (hi havia tres botigues de queviures "en general" a una d'elles, un cop per setmana, hi portaven peix jeje, a part de dos forns i dues carnisseries (el poble rondava els 1000 habitants)

Bé doncs, com la llet recent ordenyada no la volia, li deia a ma mare "fa gust de cul de vaca" jajaja.

A un dels meus germans li agradava, però ara no sé si era el germà o la germana...

Eva ha dit...

Sembla mentida que aquestes coses hagi ja passat de llarg...
Salut!!!

Violeta ha dit...

L'elefante, certament, estelles de fusta, de vegades...quin mal...!

Em refresques la memòria de molts records d'infantesa.

zel ha dit...

No sé, Assumpta, però ja veus, tots o gairebé compartim els mateixos records d'infantesa...saps què em falta? el sidral Bragulat!!!! Amb l'estrep o regalèssia o pega dolça...
Mmmmmmmmhhhhhhhhhhhh!!!!

Janet ha dit...

Un cop més el teu article m'ha portat records d'infància.

Els meus pares tenien una botiga d'articles de neteja "drogueria" en dèiem llavors i recordo com el meu pare obria les caixes dels productes i guardava aquests per les prestatgeries corresponents mentre la meva mare despatxava la clientela.

Embolicaven la compra de les, normalment, clientes amb fulls de paper de diari (aquestes mateixes dones ens portaven a la botiga els diaris vells que havien de llençar, ¿reciclatge?). Abans d'embolicar els productes la meva mare feia el compte al marge blanc del full de diari.

Recordo molt bé el paper higiènic de "El elefante", el sabó de rentar roba "Lagarto" i, molt especialment, la prestatgeria on els meus pares tenien les botelles de litre de colònia. En aquells temps les colònies es venien a granel i les senyores ens portaven les botelles buides de colònia perquè les hi omplissim.

Bé, plego abans que se m'escapi alguna llagrimeta nostàlgica.

Moltes felicitats pel bloc i per la teva manera d'escriure.

Una abraçada,

Janet

Joana ha dit...

Hi han moltes coses, que no les he viscut com tu, per ser jo una mica més jove però moltes si.
El paper higienic (el del elefante)que dolent... però recordo perfectament l'envoltori.
Els xiclets bazoka, no els vaig coneixer, els bucaneros i els donuts si, que bons que eren.
Els donuts eren donuts i no com ara!
La iaia comprava nata a la lleteria que havia al carrer Sant antoni n'hi havia dues, la se la Sra Andrea i la de la Sra Iluminada, que per cert avui he estat amb la seva néta i besnéta a la platja
Venien una llet, que era llet i una nata bonissima!
Els productes que compraven no els donaven en bossa sino que s'embolicaven amb un paper marron
Recordo anar a la perfumeria a comprar una botelleta de colonia, que la portavem nosaltres, la tenien a granel i te l'omplien
Als capvespres venia l'escombriaire a buscar la brossa
Quins records!
No os recordeu de l'escombriaire i del sereno que per les Festes de Nadal repartia unes felicitacion i els veïns li donavem una propina
Un cop vaig estar al Sunka, supermercat de la cadena plus que hi ha a martin ruano de lleida, hi havia exposat un "colmado" amb marques de llavors que bonic!
A mi m'agradaria molt entrar a una botiga antiga, veure coses de la época!
A lleida, per desgracia ja no en queden d'aquestes!
Una abraçada
Joana

manel ha dit...

Ostres!!! Ja no me'n recordava del paper "Elefante" ... Quins records ...