La capseta "des d'on neixen tots els somnis..." es va perdre...
Però per sort, ja s'ha trobat, i no ha sofert danys irreparables!

Els somnis i les realitats... m'envolten i acaronen de nou!!!

:-)

Torna a rodar

Ha encès de nou els llums.

En breu tornarà a girar i sap que sóc aquí, esperant.

Tanco els ulls i em deixo endur per la música.

Somric.

Escullo un cavall mig amagat de l’interior.

Va amunt i avall, com els altres, però ho fa més a poc a poc.

Tant és, em conduirà al mateix lloc, però així em permetrà gaudir del paisatge.

Ara només demano que aquest viatge sigui ben llarg, que no s’aturi...

* * *
Demà dilluns, torno de nou a la meva feina.

Pare

El setembre te un color especial, un color diferent.

Els dies s’escurcen a mida que passen i la seva llum, alhora que plàcidament càlida, també em retorna a una fredor que no vull sentir.

Fa deu anys que te’n vas anar, fa deu anys que t’enyoro, fa deu anys que segueixo estimant-te...

Sense ser cap savi, he aprés molt de tu. Eres un lluitador nat en el ring de la vida i em vas ensenyar que allò important de debò és saber-se mantenir dret, tot i els cops que rebem, per a poder encarar el proper assalt.

M’has transmès l’estimació per aquesta terra, on ara sóc jo la que hi visc. Una terra erma i dura, i pot ser la que també et va marcar caràcter, on de vegades no és gens fàcil poder-s’hi aclimatar, però que amb constància i persistència dona bons fruits.

La passió també per un petit poble mig perdut de la ma de déu, on algun dia compartirem de nou capvespres daurats en els pedrissos de l’ermita i em deixaré dur per tu en un altre Pasodoble on els estels seran el públic assistent.

M’has ensenyat que la feina ben feta por fer-se de moltes maneres, sempre i quan al final de la jornada ens sentim orgullosos d’haver-la fet.

M’has fet vibrar per un colors que ja des de petita a casa feien olor a "Linimiento Sloan", tu que havies estat sota els pals i també al lateral dirigint els nanos. Matins color sèpia de “Dicen” i tardes de diumenge d’hivern on des del transistor ens arribava la música esportiva en clau de morse.

Un eco desdibuixat em retorna encara les cantarelles d’una nena, potser llavors una mica atípica, que tant se sabia les taules de multiplicar i els afluents dels rius, com les alineacions i els noms dels camps de futbol.

Nits de versos damunt la cadira, canelons farcits d’anècdotes, dies del pare amb olor de crema cremada que tant t’agradava, brindis de somriures al voltant de la taula... T’encantava tenir-ho tot sempre ben organitzat, eres el mestre de cerimònies i el cap de taula i contagiaves les ganes d'assistir als esdeveniments familiars. Com ha canviat des de llavors tot això.

Però no tot va ser de color rosa. Això no seria pas veritat. Érem molt semblants i tots dos massa tossuts i orgullosos com per baixar del ruc on ens instal•làvem desprès de les nostres personals i particulars sessions de “Contraste de pareceres” .

Cadascú en solitari, va compartir massa llàgrimes per l’altre, sobretot en la meva adolescència.

Però el pas dels anys posa les coses de nou al seu lloc i feia temps que m’agradava tornar a seure damunt els teus genolls.

Un dels pitjors mals de la terra se’t va endur ja fa deu anys i des de llavors els teus ulls blau/grisos em segueixen il•luminant no només en aquestes tardes de setembre que ara s’escurcen, si no durant tota la resta de l’any.

Gràcies, papa!

actualització a la versió 5.0

M’acabo d’instal·lar la nova versió 5.0.

Tot just l’estic començant a fer servir avui mateix dia 13 de setembre i aparentment, no hi detecto massa diferències respecte a la versió anterior 4.9 que tenia vigent fins el dia d’ahir.

Sé, per familiars, amics i coneguts diversos que ja disposen d’aquesta actualització (i posteriors) des de fa temps, que de tant en tant dona algun error, però que en principi se solventa ràpidament. El meu marit per exemple, fa un any, un més i un dia (des del 12 d’agost de l’any passat) que la fa servir i de moment no ha notat cap defecte en el seu ús habitual.

L’únic que demano al nou software instal·lat, és que a mi també em trigui força a donar aquesta mena d’errors. Ara per ara, em funciona força bé.

Tot llegint el manual d’instruccions, s’indica que el primer dia del nou servei, és força convenient sentir-se envoltat (ja sigui en persona, per telèfon, via e-mail, o fins hi tot per comentaris virtuals en diferents xarxes socials) de tota aquella gent amb la que per un motiu o altre hi tens una relació especial.

També és recomanable aquest mateix dia, acompanyar l’actualització amb la sol·licitud d’un desig per part del propietari a més d’una bufada d’espelmes..

Aquí us en deixo una porció per a cadascú de vosaltres.


Ara, vaig a acabar de llegir totes les instruccions restants:

"El següent pas, és un brindis que serà compartit amb tots els assistents.

A tal fi, ompli ara les copes degudament, és a dir amb un bon cava català ben fresquet, tantes vegades com cregui convenient i vingui de gust..."

Hip!,

ia suz anniré pozant ar dia opotunamenttt de la seva avolució, hip! zi notu argun canvi ezpezial zuz u fai zabé méz que rez per a tots aqueis que en breeeu també tingueu prevista la zeva instal·lació, hip! Com molan aquetas inztrucsions, hip!

Imatges:
1a. Composició assumpta.
2a i 3a. Extretes de google.

Hi ha un lloc...

Hi ha un lloc...

on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,

Hi ha un lloc...

I duu el teu nom,

J O S E P

Lletra: assumpta

Imatge: google

Contrastos

Aquesta, ha estat una setmana de contrastos per a mí.

De sentiments interposats ... sobreposats.

Uns de bons, molt bons ! ... altres que m’han deixat un regust amarg ... agredolç ...

Era com passar en una estona de la nit al dia ... i tornar a la nit ...

De la joia ... a la incertesa ...

D’un futur ple d’esperança ... a un altre futur ple d’incerteses ...

I ara, el cap de setmana m’ho vull mirar de finestres endins ... amb serenor ...

Perquè sé, que la propera setmana seguirà encara plena d’emocions contrastades, potser totes dues més calmades ... però vives ...

I no vull que unes raons s’interposin en les altres.

Em sento com el pallasso que duu la rialla i plora ... o que du la tristesa i riu ...

Com una corda que es tiba amb força per les dues bandes ... ara cap a la banda del somriure ... ara toca la banda de la tristor ...

No sé si em podreu entendre gaire bé, perquè ni tant sols jo mateixa us ho puc explicar ...

Però us dic que n’hi ha un arbre que ara es marceix ... perque no l'han sabut cuidar ...

i cal fer-li una esporgada i tractar-lo amb molt carinyo i en sortirà reforçat ...

i serà més fort i més gran !

Perquè s’ho mereix ... !!!

Pel al meu germà, amb tota la meva estima.

Fotografia: Antonia Jurado

Tots Sants

No us puc veure,
pero us escolto ...

Us escolto,
i us puc sentir ...

Sou un far en el meu viatge,
sou l'estrella del meu destí.


Escrit i fotografia: Assumpta

Els preus

L’altra dia comentava que ja ha arribat la tardor i la veritat és que es comença a notar amb les temperatures. De nit fins i tot comença a fer fresca. I amb la nova estació el 2008 ja comença anar de baixa.

Bé, potser l’any “va de baixa, com la faixa”, ... però els preus ... els preus ho fan a la inversa ... tots van cap amunt !!!

Us heu fixat amb el que costa qualsevol cosa ??? tant se val quina !!!, Us n’adoneu del preu que tenen els productes ???

M’hi entenc bastant bé amb el valor de l’euro i de fet faig els càlculs ràpid. Hi us dic això, perquè segueixo fent la conversió mental en la majoria de productes siguin de la mena que siguin (encara que s’entestin en que no ho hem de fer).

Mireu, posem a tall d’exemple: un xampú pel cabell de 300 cc. -costava aproximadament 375 ptes-. tot i tenir en compte els anys, la inflació ... etc. tot el que volgueu!, ara costa 3,75 € aprox. (o sigui 625 de les antigues pessetes !!!).
I avui han dit al TN, que a França hi ha marques de productes que aprofiten per a disminuir la quantitat de producte envasat, per un de mida més petita. Per exemple una caixa de galetes que abans feia 330 grs. ara la fan en envàs de 300 grs. És una manera, d’obtenir més benefici sense, –de moment-, haver d’apujar el preu de venda del producte. Però el que no fan és informar al client final, per la qual cosa les O.C.U.’s franceses ja han posat el crit al cel i estan alertant als consumidors d’aquestes noves males pràctiques per part d’alguns fabricants.

Caldrà estar a l’aguait ! i esbrinar de quines marques es tracta, ja que si això succeeix a casa del veí .... tard o d’hora no acabi arribant també a casa nostra.

Que tingueu un bon, i econòmic si pot ser, cap de setmana ! ;)

fot. dilluns de mercat a Tàrrega