des d'on neixen tots els somnis: Veure-ho per creure-ho ...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Veure-ho per creure-ho .... Mostrar tots els missatges

L'Audrey Tautou, en Charlie Winston i la Figuerosa

Aquí podem veure l'Audrey Tautou, al costat del Xavi "Comandante Rock", a la plaça de la Bassa (la Figuerosa)

Prou sabeu que moltes vegades faig referència a la Figuerosa, (municipi agregat a Tàrrega), un petit poble on només hi som censats una seixantena d’habitants, i on les meves arrels hi són ben profundes. També els meus records formen part del seu paisatge com ho fan també els camps daurats de finals de primavera, les boires de la tardor, els pedrissos de la plaça, els seus magnífics cels o els sons del Figarock .

Pels volts de Tots sants, aquest petit poble va ser escenari del rodatge d’un video-clip del cantant britànic Charlie Winston. Això ha estat possible perquè els responsables de la productora, entre els quals hi ha la Napua, havien de cercar un petit poble italià com a escenari del rodatge.

La Napua, d'arrels hawaianes i resident als EE.UU, la varem veure créixer i córrer pels carrers de la Figuerosa. Vam emocionar-nos amb ella, quan amb més o menys 8 anys va pujar dalt l’escenari de l’Scala en Hi-Fi de la Festa Major i va interpretar en duet amb el Jordi una cançó d’amor amb petonet inclòs. Ella ha estat sempre també, una enamorada incondicional d’aquest poble i va veure clar que la Figuerosa, reunia a la perfecció tots els requisits (excepte que no és a Itàlia, és clar) per a fer possible el rodatge. I així va ser.

El muntatge de tot plegat, es va dur en total secretisme i només els veïns i amics del poble i poques persones més en sabíem res. I així, un bon dia va aparèixer l'Audrey Tautou, protagonista del videoclip, (la somniadora d’Amelie, entre d’altres pel•lícules) amb el seu magnetisme i encant personal, juntament amb el cantant Charlie Winston. En el rodatge, molts dels extres són gent arrelada a la població i entre d’altres (que surten en el videoclip) s'hi poden veure el meu cosí i la meva tieta.

L’Audrey Tautou, va estar allotjada “hermèticament” a l’hotel Pintor Marsà de Tàrrega i només sortia totalment d’incògnit per a rodar les escenes pertinents. Aquesta setmana s’ha fet públic el videoclip i s’ha destapat completament la notícia que ha corregut com la pólvora.

(Si voleu veure el video i escoltar la cançó, apagueu la música de fons del bloc. Al lateral, gairebé a final de tot).

- AQUÍ - deixo l’enllaç a la pàgina oficial del cantant, del videoclip de la cançó "I love your smile". (mirar preferentment en pantalla completa). Com de vegades li costa de carregar, també el podeu veure - AQUÍ - al You tube.

Si no heu escoltat res d’en Charlie Winston, us el recomano la cançó és preciosa i si ja l'heu escoltat algun cop, sabeu que totes les seves cançons duen el segell de la qualitat.

A més, així podreu fer un recorregut pel terme municipal de la Figuerosa, des de l’inici prop del cementeri, amb els seus camins i camps, passant per sota el pont de Cal rei/Cal felip, la plaça de la Bassa, l’antiga rectoria..., etc. Només hi ha un parell d’escenes que es van rodar a la població de Guissona.

No deixeu de veure la meravella de posta de sol, que normalment ens regala sempre el cel per aquests indrets. (cap al final del videoclip).

Benvinguts a la Figuerosa!

Des de la finestra

Tinc la sort de tenir l’ordinador enfront d’una finestra gran amb vistes. Davant mateix, només hi ha un cobert i una casa molt més baixos i això em permet de veure els camps i tota la Serra del Tallat (Conca de Barberà).

Com ara disposo de temps, (em miro les coses per la vessant positiva) passo unes quantes hores aquí asseguda entrant als blocs, contestant els correus..., etc.

Sempre hi ha ocells que passen i dansen amb els seus vols, m’agrada veure’ls així, en llibertat. Mai no m’han agradat els ocells engabiats tot i que a casa els pares n’havíem tingut. En funció de l’estació que estem, puc veure coloms, caderneres, pardals, tords, estornells, garses, guatlles, cigonyes i molts altres dels quals en desconec el nom.

Fa uns dies però, em va sorprendre una visió diferent.

Com no n’hi entenc ni papa d’ornitologia, no sabia ben bé de quina espècie es tractava només vaig atinar a pensar que era una au rapinyaire.

Vaig fer fotografies però es veia molt llunyà, no servien per a res. Al dia següent, aproximadament a la mateixa hora... sant tornem-hi amb el mateix “bitxo”, ja es veia que era una bèstia prou grossa, però què era?

La distancia seguia essent la mateixa i no servia de res fer fotos. Van anar passant els dies i puntual a la seva cita cada migdia tornava a dansar cap a munt i cap a vall, es situava al camp i en breu cap a munt altre cop. Fins i tot un dia va venir un parella. Seguien estant fora de l'abast del meu objectiu.

L’altre dia però, en vaig poder gaudir plenament. Eren tres exemplars (que no he aconseguit enquadrat dins una mateixa fotografia) i en els seus vols es van atansar una mica més. Cames ajudeu-me, vaig tornar a agafar la càmera i encara que el resultat no es massa bo, doncs he hagut de retallar bastant les fotografies originals i donar-los-hi més llum, es pot apreciar clarament l’au en qüestió. Vaig fer-ne més de 100.

He estat “investigant” i em decanto per pensar que es tracta del Milà reial. L’amplada amb les ales obertes pot arribar als 1,90metres. Impressionant!. Agrairé que si algú(*) hi entén, em pugui confirmar o desmentir si és tracta realment d’un Milà reial o és una altra espècie i també si es habitual que estiguin en aquesta època per la plana.

Ara ja m’he acostumat a la seva presència i de fet, cap als vols del migdia ja estic pendent de localitzar-los. De moment, segueixen puntuals a la seva cita i puc seguir observant-los.

Ells no hi entenen de polítics, ni impostos, ni cementiris nuclears, ni corrupcions ni res de tot això, ells segueixin essent lliures i això m'agrada.

Ocell miraculós que retalles

meus ulls seguint el teu ball...

Et venero.

Sigues lliure en Llibertat.

Et colliré en la retina,

estampa per bes donar.

Anton Fortuño

Bloc Rebaixes

Ales desplegades

nuant-se amb el vent,

Tastant llibertats

vivint en estol.

Carme

Bloc Col·lecció de moments

* * *

(*)Gràcies a la labor d'investigació de l'altra Assumpta que coneix un expert ornitòleg, sembla ser que efectivament es tracta de l'espècie d'au rapinyaire Milà Reial.
Moltes gràcies Assumpta Holmes!!! :)

Les Sis Copes i el cel del Barça, avui a Tàrrega

Així ens hem llevat avui a la capital de l’Urgell, amb somnis blaugrana des de primera hora. El cel semblava saber, que avui arribaven a Tàrrega les Sis Copes del Barça. (fotografia publicada avui mateix al minut 1 amb 53 segons a l'espai el Temps del TN migdia de TV3. Gràcies!).

A casa el futbol, igual que la natació i el waterpolo l’hem viscut sempre de molt a prop.

En el cas del futbol, el meu pare fou futbolista, en concret defensà uns quants anys la porteria del llavors anomenat Unión Deportiva Tarreguense.

Amb els anys i deixar l’esport actiu, va passar a fer d’entrenador per a nens en els camps de futbol del Gensana que hi havia llavors a la Diagonal de Barcelona.

Fou soci del F.C.B, durant molts anys i encara recordo quan el aleshores president Sr. Nuñez li va concedir la medalla dels 25 anys de Soci.

No és doncs estrany, que com sempre havia viscut envoltada d’ambient futbolístic (el meu tiet, i el meu germà també), i amb la particular flaire del Linimiento Sloan que semblava l’ambientador oficial a casa meva, ja des de petita conegués perfectament les alineacions, els noms dels camps etc. dels diferents equips de la lliga i en especial tot el relacionat amb el F.C.B.

Per tot plegat, molts cops he tingut l’oportunitat de veure el Barça al Nou Camp, encara que només una vegada he estat al Museu Blaugrana i en ambdós casos, d’això en fa un munt d’anys. Quan vivia a Barcelona ho tenia a tiro de pardal, i fins i tot vaig tenir la sort de poder tractar personalment amb uns quants dels jugadors de l’anomenat Dream Team, però ara vivint a comarques des de fa uns anys, no hi he tornat.

Així doncs, sabent que el dia 21 de gener vindria l’autocar blaugrana a Tàrrega no podia deixar escapar l’oportunitat de veure i tocar la rèplica de les Sis Copes aconseguides la passada temporada pel F.C. Barcelona, de la ma d'en Pep Guardiola.

Les sis copes que, mai en tota la història del futbol, cap altre equip del món ha estat capaç d'aconseguir dins la mateixa temporada.

Hem hagut de fer una mica de cua, però val a dir que l’espera ha pagat la pena. L’autocar, va equipat interiorment amb diversos panells on podem veure de manera resumida el 110 anys d’història que avalen el club i també fotografies magnífiques que recullen instants força emotius.

Si teniu l’oportunitat de veure-ho directament en el Museu, no cal dir que és millor. Però si com en el meu cas, viviu fora de Barcelona i a casa vostra arriba també un dia d'aquests l’autocar, us recomano que hi aneu.

Deixen fer fotografies, cap problema i fins i tot, si vols, hi ha una hostessa preparada per a fer-te la fotografia ella, (amb la teva pròpia càmera) mentre tu estàs situat i ben somrient, darrere les Sis Copes.

Com he pogut fer diverses fotografies amb les Sis Copes, us n'acompanyo una, només d'elles soles, per a que les podeu gaudir.

Momentassssssssooo!.

Visca el Barça i Visca Catalunya !!!

Disseny integral... o pífia monumental?

AVIS IMPORTANT!!! Les imatges del nou disseny de l'Av. Catalunya, que esteu a punt de veure, poden ferir la vostra sensibil·litat, la nostra... ja fa dies que l'han ferit greument.

Nota: Si clickeu damunt les imatges, ho podreu apreciar millor.

Tot el ferm (calçada vehicles i vorera vianants), queda a la mateixa alçada, no hi ha separacions de cap mena i el color (per posar-hi un nom) de l'asfaltat és en tots els casos el mateix. Això comporta perill per a vianants, sobretot nens, avis i animals de companyia.

El tipus de ferm i acabat, és semblant al que és fa en molts interiors de parkings i garatges. Tot queda "marcat" i com a més, el servei de neteja és totalment deficient sempre en aquesta vil·la, (no us penseu pas que només és durant els dies de Fira, que porqueria al terra del carrer, aquí en tenim tot l'any) la sensació que om te mentre intentar passejar és doncs, bastant desagradable.

Els arbres que teníem a l'av. Catalunya, els varen talar de soca-rel i els que hi van posar nou ja estaven morts. La sensació de buidor i desencís es fa palesa en tot el recorregut. El pitjor de tot, és que aquesta avinguda travessarà tot Tàrrega d'un extrem a l'altre. És l'eix vertebral.

Es comenta, que els cubos i "taules" que exagerament hi ha per tot el recorregut va venir de les restes de l'Exposició de Saragossa. Sigui com sigui, el seu estat deteriorat, malmés, sense unificació de tons i en molts casos massa junts i malposats, només duu comportaments incívics a més d'accidents. El passat mes d'agost varem veure com un vailet que intentava saltar-los va pendre mal i va haver de ser trasl·ladat a l'hospital Arnau de Lleida.

No sé si es degut a la mala qualitat emprada en els materials o a la poca traça dels operaris, però el ferm s'està literalment "desintegrant" en molts llocs.

Passejant per "l'avinguda", encara que potser ara li hauran de canviar el nom, el comentari general del veinat és la pífia monumental que s'ha fet amb una obra tan i tan esperada per la ciutat durant molts anys (era l'antiga N-II que creuava pel mig de la població). El veïns han hagut de desemborsar una quantitat molt important de diners, en plena época de crisi, per veure aquest lamentable resultat. En d'altres consistoris en situació urbanística semblant, l'ajuntament ha fet l'obra a gust de la població i la despesa ha anat a càrrec directament de les arques municipals (que ja sabem que són les arques de tots).

A la pl. El·líptica la descomunal rotonda inacabada i els seus arranjaments inexistents, dónen una sensació de deixadesa difícilment comparable a d'altres indrets.

Està clar que qui va dissenyar l'Avinguda i la rotonda de la plaça no va a peu ni tampoc en vehicle. Quan ets dins la descomunal, inacabada i desoladora rotonda i vols accedir (girant a la dreta) al barri de Fàtima, gairebé no pots.

De fet, els camions d'escombraries, els camions en general i el bus urbà, van haver de prescindir al seu accés.

Al cap de tres dies de "l'acabat", de nou els mestres operaris, van haver de fer un "apanyo" rebaixant la vorera i fer-la com les d'accés/rampes, de manera que els vehicles s'hi puguint i no s'hi deixin les rodes amb el canto.

M'agradaria dir més coses, però crec que ja queda prou clar tot. El descontentament general en aquest tema i també en d'altres, així com el forat que es comenta hi ha en la butxaca del sr.ajuntament, fa que els veïns patim d'una úlcera col·lectiva que ens aquests moments no disposa de cura.

Ens han ferit greument la nostra sensibil·litat i encara que és vox populi, no sembla que els seus responsables hi vulguin posar pas remei. De pena.

Totes les baranes dels teus dits, una il·lusió feta realitat

El passat mes de maig, en Jesús Ma. Tibau des del seu bloc “Tens un racó dalt del món”, ens va proposar escriure un petit poema on hi sortís l’expressió “A la barana dels teus dits”.

Hi participaren més de 50 persones, entre les quals hi consto i algú va dir que seria bona idea de fer-ne un recull de tots aquells poemes.

Una il•lusió compartida, que va anar creixent i que s’ha fet realitat, gràcies a en Jesús Ma. Tibau i a l’Editorial Petrópolis.

Ara, tots els poemes, es podran llegir de forma conjunta en el llibre “Totes les baranes dels teus dits”.

La Carme Rosanas, una blocaira que també hi participa, és a més l’autora del bonic dibuix de la portada.

El llibre, es podrà llegir o baixar de forma gratuïta en format pdf, i qui ho vulgui també el podrà aconseguir en format paper.

La presentació, de forma virtual, tindrà lloc el proper dilluns dia 10 d'agost, a les 20.30h. a la web de l'Editorial Petrópolis.
No m’ho perdré pas, ;-) !

PD. 11/08/09 - No m'ho vaig perdre, no!

Gràcies a tots els que d'una manera o altra fem possible compartir un somni! Un somni que ha esdevingut realitat!

Gràcies Jesús Ma per fer-nos realitat aquesta il•lusió!

Ja fa 17 anys... com passa el temps...

No us diré que em sembla que fos ahir mateix, però... i ja han passat disset anys!!!

Faltaven pocs dies per la inauguració i el temps no era com el d'ara, feia fresca i plovia, però finalment va lluir el sol en tots els aspectes.

Aquells dies, l'emoció es va apoderar de tots nosaltres. Dies de la meva Barcelona obrint-se al món, i també dies de rècords i més rècords, de medalles a dojo, d'amics per sempre, de Cobi, de Mercuri i Caballé, de treballar moltíssim, de All my loving...,

I dies també de vessament de llàgrimes, d'alegria, per un inici, un durant i un final perfectes. Com no podia ser d'altra manera, no en teniem cap dubte.

L'entrada és de l’estadi Lluís Companys, el dia 2 d’agost de 1992 per a dos quarts de cinc de la tarda, era la final d’atletisme.

No ho oblidaré mai... per molts motius... i per que va ser un dels dies que he patit més calor de la meva vida! El meu cosí Jordi i jo, ens compràvem ampolles d’aigua, que una part bevíem i l’altra ens la tiràvem per damunt per a intentar refrescar-nos una mica.

Ufff! disset anys...

Un bon record que no s'esvairà mai!

Nota.-No sóc de les guardo gaires coses, però aquesta em va fer il·lusió.

El marc ja sé que és cutre i vell, però és on la vaig guardar des del primer dia. Potser ha arribat el moment de canviar-lo.

Imatge Cobi: Google.

Tribulacions de cap a peus...

No sé ben bé que em passa. Sempre vaig falta de temps per a gairebé tot i cada cop tinc menys temps per a mi/les meves coses. A les nits, em costa moltíssim dormir i quan finalment ho aconsegueixo al cap d’una estona ja toca el maleït despertador. Ara, aviat farà una setmana que em vaig fracturar el dit anular del peu esquerre (el mateix peu que fa 15 dies ja va rebre un bon trau a la part de sota del dit gros i també el que ja té un galindó prou "eixerit") i això em te confinada a casa i immobilitzada tot el dia. Només em fa mal el peu. Quan m’he de moure, l’imprescindible, sembla que vagi treien “brillo” al terra, zis, zas, lliscant els peus plans per terra per a no forçar-ne les articulacions.

En teoria, aquest temps m’hauria de poder servir per a posar-me al dia tan del vostres blocs, com del meu propi, llegir, etc. És a dir, totes aquelles coses per les que sempre demano i imploro més temps. I no és així. La veritat és que no tinc ganes de fer res. No puc dir que sigui culpa de la calor, que a part que l’aguanto bastant bé, aquests dies justament no en fa gaire. Els dies s’haurien de fer eterns i no és així, em passen les hores que no m’he n’adono i no les aprofito per a res. Puc estar-me una bona estona només mirant el paisatge que tinc davant i que conec ja de sobres (i aprofitar les diferents tormentes per a fer quatre fotografies des de la finestra d'on hi ha l'ordinador), o senzillament mirant el sostre del menjador estirada en el sofà. Quan em truquen per saber com estic, tampoc és que tingui massa ganes de donar explicacions. No obstant, l’altre dia varen venir a casa unes amigues i la veritat és que vaig agrair-los-hi la visita. Aleshores hagués volgut disposar de més temps per a continuar xerrant.

A la feina tinc un treball molt particular que només faig jo. Com s’ha de fer diàriament i no pot esperar, l’han de realitzar els meus companys que no hi estan tan avesats. Em dona la impressió que els estic fallant i se que no hauria de ser així. Pateixo massa per tot, les persones, les coses, la feina. Sempre tot ha d’estar perfecte i en ordre i si no és així, res. M’agradaria ser d’una altra manera, però encara que ho provi no puc.

Suposo que som com som i encara que puguem modificar hàbits si ens ho proposem, el fons sempre és el que hi ha i els trets del caràcter no es poden canviar com el que canvia de roba.

Potser és que senzillament necessito fer un resset. Potser ara que he netejat el pap, em sentiré millor. No ho sé.

Vols compartir secrets amb mí??? ...

Parlem massa pel mòbil?

Potser algú de vosaltres ja ha vist aquest video, però si no, us recomano que el mireu, és molt curtet i fa pensar !!!.

Seguirem pensant que les ones que emet el nostre mòbil, són totalment inofensives... ?

Potser caldrà fer-ne la prova...

Algú de vosaltres l'ha feta?

:-(

pssssst! Comparteixes Secrets ? doncs a que esperes?

Gaudir, Naturalment

Aquesta és una imatge d'aquelles que habitualment s'anomenen de "postal". N'he pogut gaudir i si vosaltres també necessiteu fer una "paradeta", res millor que anar fins a "Naturlandia".

Naturlandia és a Andorra, en concret a La Rabassa. Se surt des de Sant Julià de Lòria. Hi ha una carretera que ens hi duu directament. Mentre l'anem fent, podem gaudir ja d'unes magnífiques vistes. Quan hi arribem, després d'un 5kms. aprox. ens trobem a l'eco-park temàtic dels Pirineus. Hi ha moltes activitats però vull parlar-vos d'una en concret: El Tobotronc.

És el tobogan de Natura més llarg del món. Fa 5,3km. de recorregut. Anem asseguts dins d'un trineu que controlem nosaltres mateixos, de manera que podem anar a més o menys velocitat (i si no m'equivoco, em sembla que pot arribar fins al 39km. x hora. Són biplaça (si es porten nens), si es tracta d'adults, cadascú va en un independent.

Primer va fent pujada... i més pujada... i més pujada !(el camp base és a 1.600mts. d'alçada i pujem fins al 2.050mts), i si mires enrera, fa impressió.

Anem travessant pel mig del bosc, per la qual cosa gaudim de la natura durant tota l'estona.

Després, evidentment, baixa...

Us ho recomano si voleu fer una cosa diferent. No és el Dragon Khan!, que ningú s'ho pensi!, però si que té la seva particularitat, si.

A més, a part del Tobotronc, hi ha una pista de gel ecològica, un parc d'aventura inuit, es poden realitzar activitats amb cavalls, també podem fer paintball en pista o al bosc, tir amb arc, tir al plat, nordic walking, senderisme, quads, i moltes activitats en bicicleta.

Com només vaig poder fer el Tobotronc, ja tinc una bona excusa per a tornar-hi.

Si no ho coneixeu, us ho recomano. Podeu passar-hi un dia força entretingut.

I si ja hi heu estat, ja em direu que us va semblar !

Al marge de les diferents activitats, també us recomano de dur la càmera fotogràfica, doncs les vistes són magnífiques !!!

Ara, altre cop al pla, us desitjo una bona setmana.

(fotografies: assumpta)

Pssssst!!! Comparteixes Secrets...???, Anima't !!!

Tàrrega destruïda pels alienígenes

Última hora !

Tàrrega està sent destruïda per alienígenes. Hores d'ara, no disposo de més informació. Acabo de pujar al terrat i aquesta és l'imatge que he pogut captar a les 12.10h. En ella es poden veure clarament diferents columnes de fum (avistables des de tota la comarca). És el resultat dels diferents atacs a que estem éssent sotmesos des de l'inici d'aquesta jornada. No disposem de servei de telefonia fixa ni mòbil, estem sense llum i la ràdio local ha deixat d'emetre en directe. Amb un vell transistor a piles estic intentar copsar qualsevol mena d'informació al respecte. Em sembla que el temps, i la història tal com la coneixem... ha arribat al seu fí. Adéu món!, m'ha agradat de poder haver-lo conegut fins ara... !

No us espanteu pas! He volgut retre un petit homenatge a Orson Welles, i la seva adaptació radiofònica de la novel·la "La guerra dels mons" de H.G. Wells, el dia de Tots Sants de l'any 1938.

Tot això ve perquè la novel·la "Mecanoscrit del segon orígen" d'en Manuel de Pedrolo, per fí, serà adaptada per al cinema de la ma del director català Bigas Luna.

Bigas Luna i Manuel de Pedrolo, sembla ser que es van arribar a conèixer i el director català assegura que sempre ha volgut dur a la gran pantalla aquesta obra.

S'estan duen a terme en aquets moments els càstings per a poder escollir els actors que donaran vida als joves protagonistes de la història, en Dídac i l'Alba. I així, poder presentar el teaser del film en la pròxima edició del Festival de cinema de Cannes, del 13 al 24 de maig.

El rodatge, amb enregistraments a l'Urgell i el Pla d'Urgell, a més de Barcelona, podria arrancar a la tardor per poder estrenar el film el 2010.

Suposo que ja ens anirà arribant més informació al respecte i des d'aquesta "corresponsalia" de notícies, us la faria conèixer.

I després d'aquest petit "ensurt-broma", només em cal desitjar-vos un tranquil cap de setmana!

Fotografia: Diari Segre, retocada informàticament per Phisalia.

El pelicà que no sabia que ho era

A l'imatge es pot veure el pelicà amb les cigonyes

a l'abocador de Montoliu buscant menjar.

(Foto Diari Segre).

Hi ha un pelicà que ha volat, confós enmig d’un grup de cingonyes des dels països de l’est fins a l’estany d’Ivars d'Urgell.

Segons diuen els entesos, aquesta és una raresa ornitològica. Sembla ser que s’ha despistat del seu full de ruta, doncs havia d’haver seguit el “corredor oriental” i ha seguit cap a la part occidental. S’ha unit a aquest grup de cigonyes, i com no tenen problema de trobar menjar i sobreviure, es veu que ja es dona per satisfet el “nano”. El que potser no sap, és que hi ha gent que ve de tot arreu nomès per a veure'l a ell !

Les cigonyes, per la seva part, no semblen pas gaire extranyades amb l’estrafolària l’indumentària que porta el seu nou veí. Ja ho veieu, una vegada més els animals ens tornen a donar una lliçó de convivència.

No cal mirar gaire més lluny de la finestra per preguntar-nos quins són els éssers civilitzats i quins no.

Que tingueu una bona setmana !!! ;)

No sempre la culpa és de R.E.N.F.E

Imatge fotografia:

Finestra de vagó de tren apedregada per uns brètols,

i fotografiada des de l'interior, amb el meu mòbil.

Dijous 15 de gener de 2009, com gairebé cada dia, vaig agafar el Tren Regional que surt de l'estació Lleida-Pirineus a les 19,30h amb destinació L'Hospitalet de Llobregat. Vaig seure en el primer dels vagons, a ma esquerra segons anàvem en direcció a Barcelona.

A l'alçada de Bell·lloc d'Urgell, per a ser més explicits diré que no feia ni mig minut que acabavem de deixar enrera l'estació d'aquesta població, tots els passatgers d'aquest primer vagó varem tenir un ensurt considerable. Semblava gairebé com si haguèssin hagut 3 trets allí dins mateix.

En qüestió de breus segons (i tiro llarg), tres objectes -suposadament pedres- van impactar en tres de les finestres del costat dret d'aquest mateix vagó (també en direcció a bcn) i van deixar en els tres casos, les llunes de cadascuna d'elles completament destrossades.

Algun dels passatgers podria haver vist dos nois muntats en bicicletes. Jo no vaig veure a ningú, doncs anava a l'altra banda de finestres i a més prou en vaig tenir com la resta de passatgers de refer-me de l'ensurt.

Per sort les finestres amb llunes dobles van resistir i ningú va prendre mal, però podria no haver estat així. Passats uns metres més endavant el tren es va aturar i es va decidir que es podia continuar la marxa del viatge sense més conseqüències.

Encara no ens expliquem com van poder tenir tanta punteria. I evidenment no és el primer cop (tant de bo fos l'últim), en que resulten afectats trens, o tota mena de vehicles per impactes d'objectes llençats contra les vies de circul·lació.

Pregunto: Com hi pot haver individus amb el cap tan ple de serradures ?, A casa seva, a l'escola, ... no es detecten aquest tipus de conductes ? Quants delictes d'aquest tipus succeixin diàriament a tot arreu i ni tan sols són notícia perquè no hi ha hagut víctimes ? Us ha passat alguna cosa semblant ?