Natació sincronitzada, a casa... des dels orígens


Aquests dies s’està celebrant a Roma el Campionat Mundial de Natació. Una de les disciplines que s’inclou és la Natació Sincronitzada, on la majoria de les components (tan ara com temps enrera) del “equipo español”, són catalanes.

Esther Williams i la seva pel•lícula Escuela de Sirenas , ben segur van tenir-hi alguna cosa a veure en l’entusiasme que despertà en aquest país “el ballet aquàtic” o la “natació ornamental” que era així com s’anomenava en un inici. El Club Natació Barcelona, en fou el pioner en el nostre país.

Corria l’estiu de l’any 1952 quan a la piscina del C.N.B, dirigides per l’Esteban Amat i per l’entrenador Jaume Solé, les nedadores de sincronitzada varen realitzar-ne una exhibició. Entre elles hi figura la meva sogra, Maria Sans. (la primera de totes en aquesta fotografia).

El C.N.B, fins fa uns anys era reservat únicament per a socis masculins, a excepció de les dones nedadores, ja que aquesta era una condició sine quanon.

D’aquella época, en varen sorgir també altres noms il•lustres de la natació, no només en sincronitzada sino en general i també en palanca o trampolí com ara: Else Herbolzheimer, Paquita Clos, Ma.Dolors Amat, Montse Mechó, etc...
Els primers entrenaments es realitzaven a la piscina de l’Escullera del Club, un cop per setmana de 10 a 11 de la nit.

Ara sembla que les components actuals, com ara la Gemma Mengual, poden arribar a entrenar-se fins a 8h. diàries. esforç i sacrifici que els atorguen justament tots els títols i mèrits aconseguits. De moment, una medalla d'Or en la modalitat de combo (lliure). Potser que els jutges s'ho facin mirar això de votar, per sistema, sempre millor a les ruses. Avui (23/07/09),en veure la Gemma plorant, s'em desfeia el cor. Cal lloar el seu treball i la feina, boníssima, de l'Anna Tarrés.

No obstant, des d’aquest petit racó el que vull és retre homenatge a totes aquelles pioneres en la matèria. Algunes d’elles ja no hi són, però d’altres com la meva sogra segueixen formant part del Club.

I encara ara, als seus 80 anys, i amb una operació de cadera tot just fa fos anys, segueix nedant i fent una mitjana de 1.500 mts. cada dia.


Fotografies:
Arxiu personal Maria Sans i C.N.B
Google
EFE

I si et ve de gust, pots compartir més secrets...

27 comentaris:

Clidice ha dit...

m'agradaven les pel·lis de l'Esther Williams, sobretot perquè no sé nedar! :D Ser esportista com la teva sogra té molt mèrit en un món on les dones només podien fer de mestresses de casa, gairebé :)

XeXu ha dit...

Coll... amb la teva sogra! Ja és per felicitar-la, quina energia!

Mira, m'ha fet gràcia aquest homenatge, és un esport força poc seguit, però qui el viu de prop segur que el gaudeix.

Sembla que les noies tiren cap el platejat aquest any. A veure si hi ha sort en les proves que queden.

Assumpta ha dit...

Quina sogra més maca que tens!! No m'estranya que n'estiguis tan orgullosa!! :-))

Ja li pots dir que has parlat d'ella i que, des d'aquí la felicitem, com a bona esportista pionera de la natació sincronitzada! :-)

La "selección española" d'hoquei patins que fa quatre dies va guanyar el Mundial, també era formada íntegrament (del primer al darrer) per jugadors i tècnics catalans... em fa una ràbia!

Seleccions catalanes, ja!!!

Assumpta ha dit...

Ai!!, Clidice :-) jo tampoc sé nadar ;-))

rits ha dit...

guau!!!! l'èxit de la Gemma i cia és l'èxit de la teva sogra. Sense la seva feina, potser avui no tindriem un equip com el que tenim. Les russes són molt bones, xò l'equip nostre, és fantàstic!!!

- assumpta - ha dit...

Sense que això sigui cap precedent... perqué habitualment (ni que ho vulgui) no tinc temps...
però avui sí vull afegir comentari general.

Com pot ser que no sapigueu nedar?
Aaaiisss! és molt important de saber-ne. Com a exemple poso al meu pare que va tenir un ensurt a la Barceloneta i en va aprendre de gran (ma sogra n'hi va ensenyar doncs era també professora de natació).

I com moltes coses passen de pares a fills... aquest no n'és una excepció i a casa, el Josep (encara que ara no exerceix ), també n'és.

A veure si m'hauré de plantejar fer uns cursos pràctics, via capítols en el bloc, de lliçons ràpides i pràctiques per aprendre'n aquest mateix estiu. Je,je,je.

De veritat que és important de saber-ne. No ho deixeu. Mai és tard.

Ma sogra encara no sap res de que he publicat això. Coneixent-la li encantarà i els vostres comentaris encara més.

Moltes gràcies a tots(es)!!!
;)

Marta ha dit...

Em pensava que aquesta disciplina havia començat al nostre país molt més tard (anys 70 o 80). M'he endut una grata sorpresa al saber que va ser l'any 1952. Jo no he sentit que l'any 2002 o potser és que no ho recordo se'ls hagués fet cap homenatge pels 50 anys d'existència d'aquest esport a casa nostra ni que a aquestes grans dones pioneres d'aquest esport se'ls hagués fet cap placa. Ja em treuràs de dubtes i em diràs el què.

Azu ha dit...

Assumpta, felicita a la teva sogre, perque realment s'ho mereix. Pel que va fer en una época que era dificil per una dona, i perque els 82 anys segueixi practicant. M'encanta!!
El meu pare quan era jove no en sabia de nadar, i va ser la meva mare que va tindra que treura al meu germà de la platja de Castelldefels, que les onades se'l portaven. Des de aquell dia el meu pare es va propossar nadar, i a tots els seus fills els va apuntar a piscina per que n'aprenguessim.
Em importantissim i l'esport mes complert que tenim
Com sempre encertes els post!!!"tocaya"

Clidice ha dit...

Dona -assumpta- on visc jo, com a molt m'ofegaré a la dutxa ^^ a més, després de tantes generacions al pla de Lleida, què vols que et digui, la genètica se m'ha fet de secà XDDDDD a vegades penso que, quan em jubili, o sigui que encara em queda :D

Moni ha dit...

Nice site. Please visit my site, too.

http://monimaus-monalila.de.tl

Greetings from Austria

Moni

Núr ha dit...

-assumpta-, et faig costat en el teu comentari que cal saber nedar! La meva mare ens va apuntar a ma germana i a mi a classes de natació durant molts estius i sempre ha estat un esport dels que més m'ha agradat practicar: nedar a la piscina, perquè no sues, fas la teva, quan et canses deixes el cos mort i flotes i au!

La natació sincronitzada és un dels esports que m'agrada seguir quan es fan les olimpíades. Ho trobo espectacular i molt molt bunik!

Felicita la teva sogra de part nostra per continuar tan activa i també per haver lluitar perquè les dones poguéssim accedir a un altre espai reservat per als homes! :)

Pitonets, preciosa!

Montse/Arare ha dit...

Felicita la teva sogra de part meva!
Jo, de menuda, anava amb la meva àvia i la meva mare a veure les exhibicions de "ballet aquàtic", al menys així li dèiem nosaltres, que feien les nedadores a Montjuïc (segur que vaig veure la teva sogra més d'una vegada)...

jo vaig fer natació de competició durant un temps, fins que em vaig cansar (era molt cansat, buf,buf,buf, això d'estudiar i haver d'anar a entrenar dia si dia també, ploguès o nevés)... i és que l'aigua t'ha d'agradar!!!

Petonets des de Port sur Saône!

garbi24 ha dit...

Felicita a la teva sogre , que de gent així no n'hi han gaires .Segons he llegit al jurat ha estat una mica injust amb les nostres nedadores , sembla que els agrada més l'ensaladilla rusa

Eva Ventura ha dit...

Que bona la peli de Escuela de Sirenas!
Ahir to just vaig veure per la tele salts en trampolí masculins, ho vaig trovar bellíssim.
Jo sé nedar poquet... em fa enveja la teva sogra.
Besitos!

Violeta ha dit...

Ostres, quina sogra més marxosa que tens!

Una abraçada, Assumpta!

Eva ha dit...

Quina sorpresa... Genial!!!
Felicitats!!
Una abraçada!!!

Trini ha dit...

I ve't-ho aquí que hi han hagut medalles!

Orgull i satisfacció de feina ben feta es reflexava a la cara de l'Anna Tarrés.

Bonic homenatge, Assumpta!

Wayfarer ha dit...

Me n'alegro d'haver llegit això de la teva sogra!!! Quin mèrit!
Per cert, moltes gràcies per la teva visita al meu bloc! tens raó
amb el que em dius! El buit no va venir només per la universitat (que també) sino pero les persones... hi ha actituds que et fan sentir invisible però llavors t'adones que no en hi ha per tant. Sobre el curs que ve, en principi aniré a Bèlgica i em deixaré dur però la decisió final no està presa... on va voir. L'estiu va bé?
Una abraçada

Assumpta ha dit...

Ui!! jo vaig tenir un ensurt de petita... a causa del descuid d'uns monitors quasi no ho explico i em va haver de treure una nena més gran. Ja no hi vaig voler tornar...

Ma-Poc ha dit...

és que és un esport ben interessant i artístic...

Els del PiT ha dit...

I la teva sogra t'ha ensenyat a fer alguna cosa sincronitzada?
Quina passada d'esport aquest, dur com els que més i castigat en competicions com és el cas d'aquestes mosses a Roma, és escandalós el tema de les puntuacions, però en esports així on no es tracta de qui marca més gols ja se sap...
Un bon homenatge tant a elles com a la teva sogra, eh?
;-)

Enebea ha dit...

M'encanta la Mengual. La segueixo des de fa anys, i la trobo una noia genial, simpàtica, guapota i molt treballadora i eficient.

També pensava que es mereix l'or, redéu amb les russes...

La teva sogra és una de les persones en les que jo em miro per quan sigui gran. De moment, no tinc més temps per nedar, però abans d'anar a la feina, cada dia faig una tercera part del que neda ella. Jo vaig aprendre de gran, tota sola, mirant les olimpíades. I la veritat, he anat polint-me bastant bé, fins i tot la profe de la piscina em va dir que semblava que hagués anat a cursets, ha ha ha.

Felicitats a la teva sogra.
Olé i olé.

Joana ha dit...

Jo vull continuar nedant fins els 80!!!!!
Escuela de sirenas va ésser una película que va marcar a moltes generacions i la Gemma Mengual també marcarà una època!
Bon estiu Assumpta!

Tere ha dit...

Desde luego Cataluña siempre en la vanguardia de todo,¡sois increíbles!
Besos

Joan Martín ha dit...

La meva relació més directa amb l'aigua en massa és la de surar i efectuar certs desplaçaments difícilment identificables mitjançant el verb "nedar", per tant em sembla increïble que tal esport pugui existir i la precisió i bellesa dels moviments d'aquestes nedadores relega a no sé quin terme a les sirenes mitològiques. Res com la realitat com per quedar meravellat.

Joana ha dit...

Quina sogra més guai!!
ja pots estar ben orgullosa
Felicitats, com a bona esportista
Jo també vull arribar fins als 80 nedant a la platgeta!
Jo soc nedadora aficionada!
Vaig fent!
Abans en sabia molt però h ohe anat deixant i ara com una gosset!
xip, xap!
Joana

khalina ha dit...

Ohhh! Felicitats a la teva sogra.

Fa poc, el dia de la festsa de Montjuic vaig poder veure Yesterday nedat per la Mengual i després un número de tot l'equip. Va ser fantàstic. Es un esport preciós!

Pels que no saben nedar... Les meves tietes van aprendre vora els 50. I això que una també va tenir un bon ensurt de petita... Però bé si no us ve de gust, és qüestió de quedar-se a la part plana de la piscina i llestos!