Aquest havia de ser un apunt per la cloenda de l'Any Joan Amades,
pero la catosfera en va plena de molt bons i el meu post no hagués aportat segurament res de nou.
pero la catosfera en va plena de molt bons i el meu post no hagués aportat segurament res de nou.Com avui tinc massa mala lluna damunt, perquè hi ha un munt de coses que realment em preocupen, he deixat l'Amades de banda (sr. Amades, disculpi'm si us plau el seu esperit seguirà sobrevisquin) i tiro pel dret.
M'explico.
Suposo que ni més ni menys que a tothom..., no m’agrada que m’enganyin!
Ni que em menteixin, ni que m’entabanin, ni que em donin gat per llebre o que em vulguin fer combregar amb rodes de molí.
No, no i no!. Em nego, no vull!
Aquests dies sembla que hi corri una passa d’aquest tipus per tot arreu i en tots els àmbits. I no m’agrada, de fet em repugna tanta falsedat.
Abans d’ahir, a una companya de feina que té la mateixa categoria que jo i que varem entrar a treballar plegades, quan es va obrir la delegació de Lleida ara fa 4 anys, l’han acomiadat. Així, pam! Sense cap motiu. Bé, sembla ser que diuen que per baix rendiment... i que l’empresa admet que és un acomiadament improcedent. I ja està? I així es queden tan amples? No ho veuen que darrera el número de la targeta de fitxatge hi ha una persona? No ho entenc, i no m’entra al cap. I tampoc us enganyo si us dic que pateixo pel dia que em torni a reincoporar al meu lloc de treball (i que en tinc moltes ganes!) desprès d’aquests dies de baixa... no ho sé pas, no les tinc totes...
Ahir rebia un missatge al mòbil. L'ensurt fou considerable: Un conegut meu està ingressat en estat de coma, en un hospital perquè s’ha intentat suïcidar. I ho ha fet perquè la seva parella l’ha estat enganyant (no parlo de que li hagi fet el salt, que això no ho sé ni ve al cas), l’ha mantingut enganyat fent-li creure un amor que no existia i de cop i volta li diu que aquella nit no tornarà a casa.... ni aquella nit, ni cap més...
És lícit jugar així amb els sentiments? La in(consciència) de les persones no té cap fita que l'indiqui que està arribant al límit de la imbecil•litat?
Passejo per la xarxa i em trobo amb aquest escrit del bloc Calidoscopi (us prego que el llegiu clicant aquí). El clam desesperat d’una mare que se sent enganyada pel tracte rebut de la mútua a la qual hi és adherida. La mútua en qüestió els va "oferir la mà" per què així allargarien amb una línia més el llarg llistat de clients. Ara, que la seva filla menuda precisa de la total cobertura, aquests fugen d’estudi inventant-se una “lletra petita” que no està escrita enlloc i la deixen a l’estacada. Es pot permetre que juguin així amb la vida de les persones? És que em sembla molt bèstia!!!
Escolto les notícies i parlen de l’incendi d’Horta de Sant Joan que va causar la mort de cinc bombers del parc de Lleida. I recordo les paraules del conseller Baltasar afirmant que havia estat per culpa d’un llamp i que es donava el cas per tancat... algú es pot creure alguna cosa de les que diuen aquesta colla de "polítics" (és la paraula més suau que puc posar) i que sembla ser són els nostres representants ??? A mi, si us plau, no m'inclogueu en els vostres recomptes! (si us plau, llegiu aquest enllaç de l’Albert B i R).
Sento també les declaracions que el bisbe Juan José Munilla va fer a la cadena Ser en referència a la tragèdia que aquests dies ha assolat Haití i l’estómac se’m regira i voldria vomitar-li tot el que duc dins, a la seva cara a veure si així li cau de vergonya... però ja es veu que no en té, ni de vergonya ni de seny ni de cap, ni de res. I aquest se suposa que és un representant de déu a la terra??? Ja cal que hi hagi algú que resi... Aquí us deixo també un parell de links força interessants i que crec ho descriuen perfectament. La Zel aquí i en Groucho aquí.
En un altre ordre de coses, abans d’ahir a Tàrrega, la xurreria Olímpia va tancar portes després de més de 50 anys i tres generacions darrera el taulell. Ara, han hagut de baixar la persiana i ho han hagut de fer ara a corre-cuita (només un petit paper en la persiana en donava fe) perquè els senyors del consistori diuen que la seva estructura no fa per la “categoria” amb la que estan redissenyant la ciutat. Ahir es va fer una manifestació i en una de les pancartes es podia llegir clarament l’opinió del poble envers els “xurros” que està fent l’ajuntament. Visca la família Reina, ells sí que sabien fer xurros dels bons i no pas els que fa l’ajuntament, totalment indigestos!
I em venen moltes més coses al cap, però moltes... més grans i més petites..., però he d’acabar perquè m’hi podria passar tot el dia escrivint avui i he de dir prou...
Havia de trobar una fotografia de les meves, adient per la capçalera d’aquest apunt i crec que la que he escollit ho resumeix clarament...
Cal estar alerta, cal aprendre a dir NO, a dir PROU, perquè encara que no ho sembli... sempre, sempre hi ha algú que ens enganya!!!
26 comentaris:
Un text d'allò més comprensible. De fet, havia entrat per dir-te que al Riell demà pengem un post sobre el Figarock on et citem. Espero que això serveixi per a pensar en coses més optimistes. Però noia, tens raó avui.
ostres! No puc fer res més que donar-te la raó amb tot.
Estem tan acostumats a segons quines coses que el més trist és que ni tan sols ens empipem
Anava llegint i anava pensant en què estava totalment d'acord...N'hauríem d'estar tips de tots aquests enganys però ens ho anem empassant tot. Una abraçada!
Jo fa temps que penso : Quina "cosa" hauria de passar perquè tots plegats diguessim prou amb contundència . No sé de quina manera estem fets que ho aguantem tot, no reclamem, ens quedem passius, indiferents a la injustícia, a la presa de pèl, a la intol·lerància, a la xenofòbia, la violència de tot tipus. Que hauria de passar, em pregunto?
Gran part de tot el que funciona malament , ho perpetuem nosaltres mateixos amb la nostra indifèrencia.
Hauriem de fer alguna cosa, no sé ben bé què, però un primer pas és denunciar tot allò que s'hagi de denunciar i no quedar-s'ho al pap. Una bona manera és fer-ho a través dels blogs. Una nova consciència s'hi està construïnt. Espero tenir prou vida per poder veure'n els resultats.
Cada cosa té el seu temps. Malauradament aquests enganys ens envolten, són aquí. I s'han de denunciar, és clar.
Si després de l'enrabiada et ve la inspiració, esperarem amb ànsia el teu escrit.
Estic totalment d' acord amb el que dius, crec que si no hi hagués tant d' egoisme, tant de hipocresia i tothom pensés només una miqueta amb els altres les coses funcionarien més bé.
Una abraçada!!
-assumpta-, no pateixis que la Mafalda ja va dir ahir a la tarda al meu blog que la petita Maria ja és a casa i que, finalment, els de l'asseguradora els hi van dir que dilluns tornarien a parlar del tema. Confiem en que es facin càrrec de la part de despeses que fins ara no volien pagar :-)
En quant al tema de Haiti, diumenge que ve totes les Parròquies de Tarragona (parlo pel que conec però segur que de molts més llocs també) faran col·lectes extraordinàries per enviar a la zona mitjançant Càritas Internacional que treballa sobre el terreny.
Per si algú està interessat:
http://www.caritas.org/activities/emergencies/HaitiAppeal.html
I nosaltres que ens deixem enganyar. Sempre ha estat així, els que manen una mica per sobre dels altres fan el que volen amb els de sota, cosa que em diu que si estiguéssim en el seu lloc faríem el mateix. No són gens agradables les coses que expliques en el teu post,però posa't al lloc dels que enganyen, què faries?
Ha estat una "abocada" impecable. Si més no haurà servit per conscienciar una miqueta més. Entre tots tenim molta feina per fer. Una abraçada :)
Sempre es el mateix, nosaltres som un objecte de recursos ilimitats per tots els que tenim al damunt, no ens tenen en conte per res, i hem de fer sempre els que ens diuen, ningú se'n adona però estem en plena dictadura altra vegada. NO se com però algú haurà de fer alguna cosa, o tot això petarà. Abans la gent era menys intel·ligent i se'ls enganyava fàcilment, ara es impossible que ens enganyin.
Potser hem de tornar a allò "del pueblo unido jamás será vencido" potser és utòpic però en el fons si protestéssim més i a més units igual acabaríem amb tant abús i tanta injustícia...és el primer que m'ha vingut al cap...
Ahir vaig llegir un llarg article relacionat amb els acomiadaments "justificats" pel vaig rendiment.El que importa son els resultats, les persones no. Quan als polítics l'única cosa que veig és passar d'ells, no votar-los, durant un temps sota cap circumstància. Potser alguns reaccionaran, ho veig difícil, ja que es creuen massa les seves pròpies mentides i això té molt difícil tractament. Estic convençut que no tot és un engany, per tant pot ser que surtin nous polítics més sensibles als problemes integrals i reals de la persona que viu dia rere dia. No a aquesta mena de polítics, fora; donar-los l'esquena. I entenc com a polític a qualsevol dels que ens resulten familiars del signe que sigui i que amb tanta claredat se'ls veu venir amb la seva compulsiva atracció del poder pel poder.
Doncs si un post ple de veritats, ultimament las hipocresia, els ulls tancats a la realitat semblan que s'han apoderat de els plitics i mes cuadrilla i de el tancament de la xurreria algu treura profit i lo unic que te una categoria no merescuda es el sou dels politics.
La realitat a vegades ens deixa sense paraules. Potser com una màquina d'obres que va asfaltant una nova carretera...Potser ens deixa KO.
Però sempre ens queda la paraula per intentar dir ben alt el que pensem.
De tot el que has escrit m'ha deixat ben frapat el paràgraf del suïcidi d'un conegut i m'he preguntat: val la pena pagar amb la pròpia vida l'engany de la teva parella?
Des d'aquí tota la meva solidaritat amb la companya que l'han acomiadat.
i moltes vegades ens deixem portar com xais en un ramat. Cal estar ben atents i amb els ulls ben oberts per detectar tot el què ens envolta i actuar.
molta indignació! escrivint-ho, ja ho estàs denunciant i posant fil a l'agulla per millorar-ho.
desitjo que el teu amic es recuperi, física i anímicament. I que la teva companya ben aviat trobi feina!
molts ànims per a tu també.
El problema de sempre, deixant de banda el que ens enganyen, som nosaltres mateixos que ens deixem i això encara em molesta més fins i tot!
Sempre tenim les mateixes mentides i y enganys però hihan dies que semble que sortin per tot arreu. Crec que tot hi que avui en dia tot es diu, per prensa o internet, i tot aixi no passa mai res. El que la fa, la continuará fent i els pobres que estem a primera fila, ens tocará batallar amb els nostres drets.
No t'enfadis perque no val la pena
hi ha una cosa q se'n diu publicitat enganyosa q a la resta d'europa està penada per la llei, i crec q en aquest país és el pal de paller de tots els publicistes...
quina llàstima...
el q em fa mes rabia es q ens prenguin per imbecils. que es pensen q no ens n'adonem????
Assumpta, estic completament d'acord amb tot el que dius. Cada cop més, quan sento les notícies m'ho crec tot menys. El tema de l'assumpte de l'incendi m'indigna especialment, però hi ha molta gent que encara creu possible la versió inicial (o que, almenys el conseller no va "mentir").
D'acomiadments...aquesta setmana han acomiadat per "causes objectives" un amic meu que fa més d'un any que està de baixa perquè va tenir un accident laboral i que, segurament, tindrà problemes greus d'esquena tota la vida...
Així que sí, t'entenc perfectament...
Ah! A sobre,ahir llegia que no n'hi ha prou amb no creure'ns tot el sentim, sinó que, a més, no ens hem de creure tot el que pensem (és el que em faltava... vull fer-ne un post!).
Has sentit a parlar de les granotes bullides? Diuen que si llencem una granota a l'interior d'un perol amb aigua bullent, aquesta surt botant per sobreviure. Però si la introduim en aigua temperada i posem el perol a foc lent, la granota es queda plaent en el seu interior, i acaba morint sense adonar-se'n.
Ens estan bullint com si fossim granotes. Per això tenim aquesta poca capacitat de reacció. Polítics, mandataris, gent amb poder, estan delinquint a tort i a dret i nosaltres mig adormits, perquè ho fan de manera molt subtil. Ja va sent hora de que comencem a botar del perol.
Totalment d'acord amb el teu escrit. Una abraçada!!
LLUÍS BOSCH, Benvingut!. He anat al teu post d’avui i m’agrada molt com ens ho expliques! Gràcies per donar veu a aquest festival, petit però amb un cor que batega ben fort i valent. Petons. ;)
TIRAI, Cert, i potser cal que de vegades ens empipem una mica més per coses que no hauríem de tolerar. Entre tots, podem fer molt!. Petons. ;)
KWEILAN, Si, tens raó anem empassant molt i de tant en tant hi ha un dia que ens empatxem i hem de treure el que portem dins. Avui és el que m’ha passat a mi. Petons. ;)
LLUM, Completament d’acord amb tu. Esperem que alguna cosa, ens faci veure la llum a tots plegats i una nova consciència en arreplegui a tots. Gràcies per passejar-te per aquí, benvinguda! Petons. ;)
VPAMIES, Em sap greu, he tingut un cap de setmana una mica revolucionat i no vaig poder ni anar a l’acte de cloenda tal com tenia previst. He vist el recull que s’hi ha fet per la catosfera i em sembla un merescut homenatge. M’hi sumo a cadascuna de les aportacions. Merci per aquestes iniciatives i per passejar-te per aquí. Petons. ;)
CARME ROURA, Cert, avui en dia cada cop més anem a la nostra (m’hi incloc) i entre tots ens oblidem del poder de la unitat. Petons. ;)
ASSUMPTA, Gràcies!!! Per informar-me. Esperem que avui la conversa amb la mútua acabi positivament. Cert que hi ha molta solidaritat darrera cada parròquia, tal com tu dius, però també entenc que personatges com el tal juan josé munilla, no ajuden gens a la imatge conjunta de l’església actual. Petons. ;)
XEXU, No ho sé, perquè no estic a l’altra banda. Però m’agradaria pensar que em queda encara una mica de consciència i almenys intentaria no caure en segons quin “errors” de formes i actuacions. De moment, m’agafen sempre en aquesta banda i quasi ho prefereixo, no m’agrada el “costat obscur” que empara el poder. Petons. ;)
CLIDICE, Sí, tens tota la raó. Ahir estava molt sentida/afectada/cremada/dolguda per moltes coses i les vaig haver d’abocar, per fer net. Crec que ho hauríem de fer tots. Petons. ;)
GARBI24, Molts cops penso que enlloc d’anar endavant, caminem com els crancs. Ja va sent hora que diguem PROU! ben alt i ben fort en molts àmbits com ara el polític, el social i el laboral entre d’altres! Petons. ;)
ELVIRA FR, Sí!!! Quin records m’han arribat a venir... records de blanc i negre... de grisos..., uuufff! És que tenim una edat... Gràcies per passejar-te per aquí! Petons. ;)
JOAN, Ho sé Joan. Justament la nostra empresa és “especialista” en mirar resultats contínuament, cada hora, cada mitja hora, cada minut... i en aquest cas, no comparteixo l’opinió de que hi havia falta de rendiment. // La llàstima és que no hi veig nous polítics i els pocs que han sorgit tampoc m’ofereixen cap garantia, no m’agraden! Crec que hi falta sàvia nova, tot plegat fa pudor de ranci i aquesta olor ja la vam tenir durant massa anys. Petons. ;)
STRIPER, Quanta raó tens! N’hi ha que ja comentaven que l’ajuntament sap a qui atorgarà la nova llicència. Tot va igual des dels que hi ha al capdamunt fins als de sota als consistoris. Poder per a autodestruïr-nos. Penós! Petons. ;)
GABRIEL, Gràcies!!! Ahir vespre va sortir del coma, demà aniré a veure’l. Hi ha una nena de 9 anys pel mig. Desitjo que ara pugui veure les coses des d’una altra óptica, tots l’haurem d’ajudar a tirar endavant. // La meva companya està molt tocada i dolguda, però és forta com un roure i vull que se’n surti bé. Li faré arribar aquest suport. Merci per venir. Un petó. ;)
RITS, Ho has clavat, noia! Completament d’acord amb totes les teves paraules! Tal com li dic a en Gabriel, desitjo que els dos casos esmentats puguin florir de nou amb fulles noves. S’ho mereixen. Gràcies! Petons. ;)
MIREIA, Sí molt sovint som massa conformistes, crec que els anys ens hi han tornat i hauríem de pensar que de vegades la terra s’ha de remoure una mica si volem que la collita sigui de més bona qualitat. Petons. ;)
AZU, Tens raó, no m’enfado... m’emprenyo i de valent! La veritat és que no serveix per gairebé res, ho sé. Però em sento millor perquè poc o molt faig sentir la meva veu, no vull que em callin! i tots hauríem de treure’ns el drap que ens hi posen a la boca. Petons. ;)
MONTSE, Sí, la publicitat... deixa-la córrer! Però tant de bo que només fos això!!! Crec que hi ha massa “publicitat enganyosa” en tots els àmbits. Petons. ;)
BLAUDEMAR, Doncs si que estem arreglats, si a sobre no ens podem creure tot allò que nosaltres mateixos pensem. (També en vaig llegir alguna cosa). Estaré alerta per llegir el teu post, segur que serà força interessant! Petons. ;)
LANOUR, Osti! Molt bona aquesta! Ho has sabut descriure a la perfecció, m’ha agradat!!!. Cada dia ens pugen un parell de graus l’escalfamenta i no ho notem. Però en sortirem ben i ben escaldats, si és que ja no ho estem prou. Petons. ;)
De res, Assumpta, a veure si ens trobem al Figarock del 2010, ni que sigui un any tan estrany.
i és normal que tot això et faci enfadar! si és que no hi ha dret! Per cert, la imatge molt adient, impagable, diria.
LLUIS B. Per mi encantada, a veure si aquest any el cel no s'enfada i ens permet realitzar-lo.
T'has fixat? cada any era el cap de setmana al voltant del 10,11, o 12 aprox. i aquesta passada edició que el varen avançar...
Petons.
=)
MA-POC, Si, també em va semblar que l'imatge ho podia resumir una mica tot de forma simpàtica ja que el text em va sortir una mica fumat. Merci per la visita.
Petons.
=)
El problema deixant de banda el que ens enganyen.
Nosaltres hem de posar de la nostra part perqué no ens enganyin.
Quan ens sentim enganyats encara ens molesta més
No ens hen de deixar entabanar per res.
Joana
Publica un comentari a l'entrada