La trucada ha estat curta... i freda, tant com el paisatge que, immòbil, observa rere el vidre de la finestra.
No l’ha agafat per sorpresa, potser perquè feia més de trenta anys que l’esperava. Tanca els ulls i deixa anar un sospir..., creu que segurament és millor així.
Agafa la jaqueta vella que hi ha al penjador, tanca la porta i guarda la clau en la butxaca mig foradada.
Surt a fer una passejada, els passos són curts i deixen en la neu l’empremta de les seves petjades, però ella ni tan sols s’adona. Segueix mirant endavant, com ha fet sempre.
Amb la mirada perduda, instintivament, creua els seus braços com volent tornar a sentir aquella abraçada que fa tant de temps li va escalfar el cos i li va gelar el cor.
Ara, dreta davant d’aquell banc, el seu banc, esclata amb plor silent. Les llàgrimes li llisquen avall, gairebé al mateix temps que dues fulles es dipositen damunt la blancor d’aquell fred coixí.
Asseguda aquí mateix, en l’època de les cireres, havia compartit el seu primer petó...
La veu del seu fill la torna al món dels vius:
-Mare, m’han dit que el pare...
-Sí.
-Fa fred, potser és millor que tornem cap a casa, no creus?
-Sí, fa fred, però ara sembla que vol sortir de nou el sol...
-Sí.
-Fa fred, potser és millor que tornem cap a casa, no creus?
-Sí, fa fred, però ara sembla que vol sortir de nou el sol...
Després d’uns breus instants s’abracen en silenci i caminen plegats desfent el camí amb noves petjades.
No s’adona que en una d’elles s’hi enfonsa ara una vella clau.
* * *
Aquesta és la meva participació en el 143è. Joc Literari, que proposa
28 comentaris:
Amb participacions com aquesta, en Tibau ja pot estar ben content pel nivell de les seves iniciatives. Plas-pla-plas!!!
Que maco, deu meu, i quina meravella de fotografia!!! Felicitats preciosa, m'ha encantat, com sempre :) Petons!!!
No tinc paraules...què bonic! Estava prenen embranzida la meva intenció d'escriure en aquest concurs del Tibau però...m'he acollonit! (perdó per la paraula)
Jo tampoc sóc a l'altura de les vostres aportacions, però encara que soni tronat, "l'important és participar". Millor dedicar-se a això que a fer mal pel món.
ÒSCAR, Gràcies, m'afalaga el teu comentari... em faràs sortir els colors! Petonets! =)))
CRIS, Celebro que t'hagi agradat el text i la fotografia. Merci pel teu comentari! Petonets! =)))
SANTI, Si us plau, ara no et facis enrere! No ho pots fer això, has de participar-hi també!!! Cadascú te el seu propi estil i el teu fa de molt bon llegir. L'espero, eh? Petonets! =)))
HELENA, Però si tu escrius com els àngels! També et dic el mateix que en Santi. Desitjo poder llegir aviat la teva proposta. La segona part del comentari no l'entenc... ho sento! Petonets! =)))
No son la màquina fot, ni el boli i paper que fan... és el teu saber fer.
Ja saps que m'encanten les dos aportacions... la visual i la llegible que consonen.
La narració en el sentiment inclou la llàgrima final en la última petjada.
Segueixo pensant que dins teu hi la poesia, que la escudelles quan vols i com vols i fas be... Qui ha de manar-te ? No reculis i posat tots els arreus i empren camí, segur que et lliuraràs de complexes que et fan nosa... Trenca amarres.Teu amic Anton.
molt trist i emotiu. Gràcies
Nena!!! Només veure la foto m'he quedat aturada i no llegia jajaja
Ja les guardes bé aquestes fotos? Vull dir, a més, en algun CD, llapis de memòria o Disc dur extern... són una passada!!
En quan al relat, forma un conjunt maquíssim amb la foto.
T'ha quedat rodó!
Només per veure com no hem queda tant be com a tú....també hi participaré.
Es que ens poseu el llistó molt alt...
ple de sentiment m'agradat moltisiommm.
quin escrit tan bonic, encara que amaga molta tristor.
crec que sortiran uns relats plens d'emoció d'aquest joc!
i la foto...genial!!!!!
Potser destil•la tristor, però una tristor esperançada. M'ha agradat molt el teu escrit.
La foto no té pèrdua. Jo sóc de la zona Priorat-Ribera per on va nevar tant. I no hi vaig poder anar. Esperem que encara en quedi alguna aquest hivern!
*Sànset*
Assumpta:
La segona part del que he dit és que millor tenir un bloc per esbravar-se que no pas esbravar-se amb altres vicis, perquè tenir un bloc, com llegir, és un vici impune. S'entén ara?
un relat preciós i delicat com una ploma...tendre...
Quin bon regal!. Cada línia destil·la poesia, el marc, la difícil situació, la lluita, i fortalesa que s'intueix en aquesta dona al llarg dels anys. El relat canta amb cada mot, una dolça i feridora cançó.
PD: jo també soc un encantat dels antics pisos i edificis de l'eixample. Gràcies de nou pels teus comentaris.
Una abraçada.
Sorprenent i contundent el sentiment que deixes anar...
I sisplau, passa'm la música que sona, sisplau...
Hola Assumpta, només volia dir-te que m'agrada molt el teu blog i les fotografies de gel i neu son fantàstiques. Em passaré sovint per casa teva i ja he incorporat el teu a la meva llista de blogs. Permet-me humilment que deixi aqui l'adreça del meu. L'estic construint i definint o sigui que sigues misericordiosa. COnvido a tots els teus seguidors que si volen passar per casa meva, seran benvinguts.
Un petó a tots
Marina
www.mainoestard.blogspot.com
Ostres, t'ha quedat molt bé. M'has fet entrar sensació de tristesa i gelor.
La neu a Tàrrega et deuria inspirar. Et van quedar molt xules les fotos de la setmana passada
M'agrada, m'agrada. I la foto, molt bona també! Per cert, em sembla que avui a l'espai El temps del migdia de TV3 ha sortit una foto teva, de la sortida del sol a Tàrrega amb uns núvols vermellíssims. Una gran foto!
REBAIXES, Gràcies Anton per aquestes paraules tan boniques, serà que sempre em mires amb bons ulls!!!. I sí, des de fa un temps, procuro acompanyar tots els apunts amb fotografies pròpies (sempre que puc), m’agrada el fet de poder unificar el conjunt, de fer-lo més personalitzat. Mil petonets, Anton!
;)
JESÚS Ma., Es veu que hi tinc tirada als relats emotius i tristos, però no sempre ho són, eh? Em satisfà poder participar un cop més en els teus Jocs Literaris. Endavant amb aquesta tasca i felicitats, Jesús! Mil petonets.
;)
ASSUMPTA, Merci bonicaaaa! M’alegra saber que t’agrada el conjunt del relat lligat amb la fotografia. De moment les tinc totes (no sé pas quantes... moltes!) de tot tipus en diferents arxius però m’he de plantejar passar-les a USB, que no vull tenir un dia un disgust. Mil petonets també per a tu!
;)
GARBI24, Ei! Que he vist que n’has penjat un pel Relats Conjunts, però no recordo haver vist aquest (desprès passaré per casa teva a veure si hi és), a tu et surten molt bé els relats, no ho deixis pas!!! Merci per la floreta, Joan. Mil petonets.
;)
STRIPER, Ooohh! Gràcies, celebro que t’hagi agradat!!! També tinc mil petonets guardats per a tu!
;)
RITS, Sí, una mica trist, però amb esperança per davant! M’alegra saber també t’ha agradat la fotografia. Estic d’acord amb tu, tots els relats llegits crec que són maquísssssssssssssssims!!! Mil petonets!
SANSET i UNOA, Merci pel compliment i benvinguts!!! A veure si hi ha alguna nevada més i llavors podeu fer-ne fotografies. Quan vaig veure la proposta d’en Tibau vaig veure-hi el relat en aquesta foto. Mil petonets per cadascú de vosaltres!
;)
HELENA, Noia, és que no sabia si et referies al relat o no. Ara ja ha quedat clar. Merci per la visita! Mil petonets!
;)
ELVIRA FR, M’afalaga aquest compliment venint d’una persona com tu, que fa uns relats sempre magnífics!!! Merci per la visita, torna quan vulguis! Mil petonets!
;)
LA MEVA PERDICIO, Gràcieees! Però vull dir que acabo de venir de casa teva fa una estona... i el teu m’ha encantat, és preciós!!! Colpidor i tendre alhora. Que ningú se’l perdi, si us plauuuuuuuuuu! Mil petonets!
;)
ZEL, Gràcies wapaaaa! Celebro que t’hagi agradat a tu també!... respecte al segon punt... feina feta oi? Si es que és una música que enganxa, hahaha! Mil petonets preciosa!
;)
LLUM, Merci per aquestes paraules teves! També he anat al teu bloc i m’hi he enllaçat. Que ningú es perdi l’enllaç que ara indico, perquè és un bloc molt acollidor i on la Marina hi té moltes coses a dir: http://mainoestard.blogspot.com. Us el recomano!!! Mil petonets!
;)
KHALINA, Gràcies preciosa! Sí, en veure la proposta d’en Tibau, vaig pensar que podia lligar molt bé amb aquesta fotografia del banc. Celebro que t’hagin agradat també la resta. Que tal pel facebook? espero que ja tinguis una bona collita! Hahaha. Mil petons també per a tu!
;)
P-CFACSBC2V, Merci, m’alegra saber que t’agrada també especialment a tu, que sempre ens regales uns relats d’allò més bons!!!
Ei! Quin ull!!! Hahaha. Sí, la foto que ha sortit a tv3 és meva. Fa una estoneta l’he posat al meu altre bloc. És que avui i havia un sol ixent que feia enamorar-seeeeeeeeeeeeee! Mil petonets!
;)
Que bonic..
Quina meravella de fotografia!!! Felicitats wappa, m'ha encantat
Besitos
Joana
Petons, m'agrada quan t'esplaies i cantes a pleret!!! Fot-li, Assumpta, fot-li fort!
JOANA M., Gràcies preciosaaaaaaa! Tinc ganes de tornar-nos a veure ben aviat, espero!!! Petonets.
:)
ZEL, Aaaaiiisss! Em sembla que aquest comentari teu anava en l'apunt posterior, hahaha! Però sí, reconec que ahir vaig abocar tot el que duia a dins! i em vaig quedar nova! De vegades cal fer-ho, no?. Petonets. :)
Hola Assumpta:
Primer agrair-te les teves paraules sobre el meu micro i,
tal com te havia promés, acabo de donar-me una passejada pel teu blog i és d'agrair la teva sensibilitat amb les fotos i amb les paraules -fins i tot quan t' emprenyes com ho acabes de fer, ja parlerem d'aixó-.
Respecte a aquest micro, m'agrada el tó i la tensió narrativa oberta per la trucada i mantenida en el relat interior del personatge, que es manté fins que la veu del nen l'exterioritza. Un altre aspecte interessant -i que m'agrada, és clar- és la funcionalitat de la clau, mencionada al començament i que tanca relat quan queda enfonsada a la neu.
I no parlo més que després em cauen crítiques per tot arreu per ser massa extens.
ens llegim i ens escrivim
(¡ah! ja hi fet el enllaç del teu blosss -i l'emprenyament de la entrada posterior no només es legítim, sino que alló que el provoca continuará i continuará i continuará...¿fins que algú digui prou? ¿qui? ¿quan? ¿com? ¿amb el Borbó? ¿amb aquesta societat capitalista que pontifica les deisigualtats? ¿amb presó per okupar el carrer y llibertat per en Millet y cía? ufff... tot és part i conquencia de "lo que pudo haber sido y no fue" (Machin dixit).
salut (...i que no falti República)
chau,
hugo
HUGO, Gràcies pel teu comentari! No hi fa res que sigui llarg, ans al contrari doncs m'agrada molt el teu ull crític i la manera com ho interpretes. En aquest espai mai pots escriure amb total llibertat d'expressió, durada i contingut sempre que tu vulguis.
Respecte a l'emprenyamenta... aaaiiis, tots tenim dies on el got no pot encabir més líquid i vessa per tot arreu. Això és el que em va succeïr.
Merci per enllaçar-me, així ens podrem anar seguint mútuament.
I sí, també estic d'acord amb tu en un altre punt...
Salut i que no falti la república!!!
Petons.
=)
HUGO!!!
Hahaha! Ara acabo de llegir el meu propi comentari, em faig por!!!
Donde digo digo, digo diego...
"En aquest espai MAI seràs censurat i SEMPRE podràs escriure amb total llibertat!!!"
Quan el cap va més depressa que els dits, ja passen aquestes coses.
Espero arribis a llegir aquest segon comentari i no hagis fugit esparveri't abans!!!
Ara sí el deixo aquest comentari en l'apunt corresponent.
Quin cap el meu avui!!!
=)))
Publica un comentari a l'entrada