Queridos Yayos:
Desde Montserrat arriba de la montaña que les he puesto la cruz les mando muchos besos pues como les digo hemos ido de excursión un abrazo muy fuerte su nieta.
Montserrat 17-10-1971
Fet a ma. L'escriptura "original".
També m'he sumat a la original idea de la Mireia del Bloc Un altre invent. I aquest és el resultat de tot plegat!
La postal, crec que no té pèrdua, indica tal qual:
Queridos Yayos:
Desde Montserrat arriba de la montaña que les he puesto la cruz les mando muchos besos pues como les digo hemos ido de excursión un abrazo muy fuerte su nieta.
Montserrat 17-10-1971
Queridos Yayos:
Desde Montserrat arriba de la montaña que les he puesto la cruz les mando muchos besos pues como les digo hemos ido de excursión un abrazo muy fuerte su nieta.
Montserrat 17-10-1971
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
27 comentaris:
Ostres, querida assumpta! quina gràcia...
És cert, a tantes cases tot i ser el català la llengua materna, escriviem les postals en castellà!!! i no ens calia anar a l'altra banda del món per enviar-ne.
I de les cartes? què me'n dius d'aquelles cartes que començava escrivint la mare o el pare i després cadascú hi posava el seu afegitó...?
Tot i els avantatges d'ara, una certa nostàlgia si la sento...
una abraçada!
Gràcies Assumpta per fer aquest post. Em fa molta il·lusió veure que hi ha gent que s'hi ha afegit. Tens raó quan dius que no m'ho imaginava, va ser un post tonto com qualsevol altre, però a la gent li va fer gràcia i alguns us hi heu afegit.
Genial la postal. Jo ja les feia en català però no hi havia massa diferència.Jo només envio felicitacions per Nadal i la resta ja queda tot en format virtual
hauré de passar per ca la Mieria i veure com es fa... m'ha agradat!
petonet! o besito! ;)
Una idea i iniciativa molt bonica. Si aconsegueixo que l'scanner del despatx funcioni, m'hi afegiré. (fent un previ de de quadern d¡ortografia, eh!) :)
Ostreeeeeeees!!! Nena!! En veure la teva signatura he tingut una impressió de "desdoblament"!! jajaja t'asseguro que si trobo aquest paper per casa (la part del nom) em penso que l'he escrit jo mateixa!! :-))
El detall de la postal... uff jajaja Asunción "por imperativo legal" :-)
Jo vivia un cas esquizofrènic perquè tot i que a l'escola també era "oficialment" Asunción (tal com "per nassos" constava al Registre civil), ningú em deia així... les mestres i tothom em deien Assumpta sempre :-)
Ah!! A mi em van batejar Assumpta!! I a tu? :-) La gran sort de que en llatí és igual... i va colar!! ;-)
En definitiva jaja... que m'agrada moltíssim la teva lletra i que m'ha fet molta gràcia veure que havies seguit la idea de la Mireia! :-)
.. ostres!! quin post més entranyable, càlid, nostàlgic i emotiu li ha sortit, amiga Assumpta
..ets una artista, noia!!!
;-)
Això porta la unció de la divinitat.
I és bonic i simpàtic, atrau...
Dona gust llegir fet a ma.
Ara, feia uns ulls com un gat a fosques o un mussol fent meu-cuc... Però us dic de cor que he gaudit, sembla que fins la persona se'm presenta davant i diu apa, que et pensaves, que només se teclejar, doncs, ale per que te'n atipis fins una postal als iaios que un és conservador de conservar i els seus records els té ben posadets...en un calaixonet per que es facin petons amb els altres.
Prou que t'esveres. Anton
la Mireia ha fet diana ...!!!
Has millorat molt la lletra des de la postal, ara que no m'estranya...només de veure aquella cara lila ja fa que escriguis acollonit
Tens raó quan dius que canviam la lletra. Jo vaig canviar les meves "a" aquest febrer. Va ser una cosa ben estranya, de debó: de cop i volta, d'un dia per l'altra, vaig passar de fer-la com surt ara informàticament a fer-la rodona...misteris del cervell?
Jo vaig penjar també l'altre dia un post amb la meva lletra!!! :) Perquè... què hi ha més càlid que la pròpia cal·ligrafia? Ens fa humans. A vegades, els ordinadors i la màquina em donen la impressió que tot és tan impersonal... però no, hi ha persones darrera!! M'agrada la teva lletra, Assumpta :)
No ens enganyis, la postal aquesta amagava algun missatge en clau, no? Jo crec que, llegida al revés, o amb algun codi criptològic segur que s'hi poden llegir missatges ocults que passaves als teus avis.
És interessant veure com escrivim...
Les postals d'abans no tenen pèrdua :)
FANAL BLAU, És veritat! Des de qualsevol indret, tan era que fos al poble del costat, ja enviàvem postals. Com era molt car parlar per telèfon, també s’escrivien moltes cartes i sempre duien el A.D.G. afegit. I llavors tothom hi afegia la seva. Gràcies pel comentari, un petonet! ;)
MIREIA, Gràcies a tu, per aquesta original idea! Sort que amb els anys les coses van anar canviant i la gent ja podia escriure dient allò que volia dir i com ho volia dir. I gràcies també per passar per aquest espai. Petons. :)
ARARE, Sí, passa-t’hi! Ja veus que és molt fàcil de fer! I que consti que ja estem esperant el teu! Petonets, Petonets, Sempre Petoneeeets! ;)
ÒSCAR, Ep! Que no val a fer trampa, eh? Que jo l’he escrit a primera hora i amb una migranya infernal! Tu no practicaves cal•ligrafia, quan deien allò de: “oscar, escriba en la pizarra 100 veces: No debo hablar en horas de clase”. Petons. ;)
ASSUMPTA, Et vaig avisar! Et vaig dir que si escrivim només el nom, quedava molt semblant! A mi em va tocar Maria de la Asunción por imperativo legal, je,je però tothom excepte ma mare m’ha dit sempre assumpta. M’ho vaig traduïr fará uns 28 anys i ja posa a tot arreu el meu nom tal com jo vull. (No riguis: ma mare com a la serie de Plats Bruts, em diu: Sunsión). T’he dit que no riguiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!! Petons. ;)
CIUTADÀ K, No ha estat pas idea original meva, però em va agradar i aquí hi he fet la meva versió. Gràcies pel comentari! Petonets. :)
REBAIXES, Gràcies pel comentari, Anton! Oi que sí que s’agraeix un post com aquest? Bona idea aquesta de la Mireia, a veure qui més es va sumant a la iniciativa. Mira que no sóc pas de guardar massa coses, però tot un plec de postals eren a casa els avis quan hi vaig anar a viure al venir aquí. Les vaig guardar, hi ha joies! Petooooons! ;)
GARBI24, A que sí, que “acojona”. Tens raó, només de veure el careto ja anàvem tots fiiiiiirmes. Pobres avis, no sé si varen entendre pas res del que hi posava a la postal, però si mai li deia: Yayo, que li deia padrí!!!. Petonets! :)
FRANNIA, És veritat, a mi em va passar fa temps amb la “f”. Que deu voler dir una cosa així?, Estem mutant?, je,je. Un petoneeet! :)
ESTHER, Doncs ara tornaré cap a casa teva a veure’l, je,je (no el recordo, aaaiiissss). Tens tota la raó, la nostra lletra és com els nostres ulls, la nostra emprenta dactilar... etc. és personal i intransferible. Petoneeets! ;)
XEXU,Je,je,je m’has fet riure de valent!. M’has descobert!!!! Amb 12 anys recent fets, era una agent infiltrada! Però és ben veritat que era totalment “falsa” aquesta manera d’escriure, era irreal. Jo no els hi parlava així als meus avis. Però es clar era el que hi havia llavors. Tant de bo que d’aquí un parell de dies, farà 34 anys que resta immòbil el paio aquest. Petoooons. ;)
JOANA, És veritat, tenir postals i cartes d’anys enrera, ara ja reduït considerablement el seu ús, és com un petit tresor. Petoneeets! ;)
No sé com ho fas però sempre dones als teus escrits un toc de sentiment que fa que ens emocionem llegint-los. Aquesta postal em recorda altres escrites per mí que ja no recordava.
Això m'ha fet recordar que el meu pare, moltes vegades explica, que quan tenia 17 anys i estudiava als Salesians de Barcelona les cartes que escrivia a casa seva sempre eren en castellà, a mi de petita em sobtava molt ja que els meus avis sempre van parlar català a casa i amb els veïns, ja que eren d'un poblet d'interior de les comarques gironines.
Son las cosas del bilingüismo. Es curioso el detalle de las dos cartas, comparadas en el tiempo.
Una abraçada.
Va que ja em feu venir ganes de provar-ho! T'ha quedat un post molt maco...
A casa meva escrivíem en català, sempre... malgrat els mals temps que corrien...
Bona nit, maca, una abraçada.
Val a dir que per molt quer avancin les noves tecnologies no es pot comparar el valor que te un escrit a ma, es simplement especial. Mha agradat molt el teu post! Aixi com tornar a llegir-te! Un peto
Com ha canviat la lletra!!! :P és molt interessant veure totes les vostres lletres!!!
Assumpta, tu si que ets una gran persona.
M'agradat això de l'escriptura a mà. Ho faré aquest cap de setmana.
Per la lletre també podem esbrinar moltes coses de les persones.
Jo m'hi fixo molt amb la lletra. A tu per exemple et diré que ets generosa i de bon cor (toma ja)
T'envio una abraçadeta.
Per cert ja no estás al facebook??
Molts i molts petons (Alma gemela)
KWEILAN, Gràcies per aquest cumpliment! Sí, jo també recordo una època on remetre'ns cartes era un fet ben habitual. Com jo vivia a bcn i moltes amigues les tenia aquí, era ben habitual escriure'ns.
Si poguès recuperar ara aquells escrits on ens explicavem mútuament tots els secrets d'amors impossibles! aaaiiis!
Mil petonets!
MARTA, A casa, les cartes i postals etc. de llavors, sempre les feiem en castellà. Suposo que en bona part per por i d'altra per que no sabien escriure en català. Sigui com sigui, tot plegat resultava un xic estrany i distant.
Petoneeeets!
LOGAN Y LORY, El transcurso de los años siempre nos colorea los recuerdos. Gracias por la visita!
Mil besooos!
CARME, Va sí, anima't!!! Quina sort i fortalesa que vareu tenir.
Com he dit més amunt, no sé si en part per por i d'altra banda perquè no en sabien prou d'escriure en català i els feia potser vergonya. Però ho feiem en castellà. :(
Mil petonets també per a tu, valenta!
WAYFARER, Gràcies per la teva visita Wayfarer!, ja veig que has retornat. Anima't tu també a fer aquest post! Un petó dels grosos, grosos! smuacks!
MA-POC, Je,je Sí, sí que ha canviat una mica. Osti! si no hagués evolucionat, potser tindria un problema,no?
Mil petonets!
AZU, Molt bé, noia! Una altra que s'apunta! Merci per les floretes, em faràs sortir els colors!.
---
No, ja no estic al facebook, el vaig matar! La veritat és que no m'agradava gens i amb l'últim canvi encara menys. Ens anirem veien per aquí.
Molts i molts petons també per a tu!
(Haurem de creure en bruixes, je,je).
:)
Hola Assumpta,
Quines coses !!! que extrany resultava tot.
Com era possible? però era talment així. Afortunadament ha quedat en l'oblit.
Veig que has canviat el format del blog. M'agrada molt la posta de sol de l'encapçalament.
Una abraçada
M'ha agradat el teu post i la teva lletra. Una gran idea això d'escriure a mà, em sembla que potser m'hi afegiré. Jo no n'havia escrit de postals en castellà, per sort vaig arribar tard, però he llegit cartes i postals així a casa els meus avis. M'ha impactat el segell del Franco. Ja no em recordava de quan la seva cara encara sortia a les monedes.
Em fa gracia perque jo tambe he emprat aquesta expressio d'escampar-se com una taca d'oli.
I s´´i, les lletres evolucionen com nosaltres...
Que em diguin el que vulguin però veure una postal a mà no té preu, tot amb ordinador ja ni sabem escriure.
Es curios el canvi d'escrire.
Jo també l'he canviada!!!!!
La mare té un munt de cartes d'amics del 1 17 anys, escrites amb castellà iaixò que ella "para nada" es castellana.Es curios!
Joana
HORABAIXA, Sí, tens tota la raó, per sort ha canviat tot. Celebro que t'agradi la nova imatge. Gràcies per la teva visita. Un petonet!
COSES2, Je,je, Pel que imagino, ets bastant més jove que no pas jo.
M'alegra saber que t'ha agradat el post, a veure si t'animes tu també. Mil petons!
EULALIA, Sí! je,je! No et vaig dir res quan vaig veure el teu, però em va fer gràcia també. Una abraçada!
JOANA, Tu m'ho dius!, je,je, que encara tinc a la nevera penjades les teves postals d'aquest estiu!
Un petit tresor! Gràcies preciosa!
Mil petons.
Publica un comentari a l'entrada