Ells són el futur, quin present es troben avui?... i demà?



Hi ha tantes coses a fer encara...

Declaració universal dels Drets dels Infants, adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides avui fa 50 anys.

i 20è. aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant




21 comentaris:

Mireia ha dit...

Sí que queden coses per fer, i semblen tant evidents que sovint no s'enten

Carme ha dit...

Que bonics que són... mare meva! Sembla tan natural i inevitable estimar-los i protegir-los i en canvi s'ha de lluitar perquè es respectin els seus drets.

brancalúa ha dit...

¿hasta cuando podemos permitir que haya un solo niño padeciendo?
Vivimos en un mundo profundamente cruel.
Porque ellos los niños son el tesoro más preciado que tenemos que proteger.
Bicos

fanal blau ha dit...

L'Albert Einstein va dir que la paraula "progrés" no tenia sentit mentre hi hagués nens infeliços.

Malauradament, no cal anar massa lluny per adonar-nos-en que encara n'hi han molt.

I això que, per ser feliç a la infantesa, calen molt molt poquetes coses, però molt esencials...

una abraçada, assumpta!

Cris ha dit...

Són la nostra herència en aquest món tan malmès.... i no sé ni si ho estem fent massa bé.... Un petó reina :)

Assumpta ha dit...

Quin vídeo tan maco, -assumpta-, en totes i cadascuna de les seves imatges!!
I quins comentaris també! Com diu la Carme, si el més natural sembla protegir-los... i que encara s'hagi de lluitar pels deus drets! O la frase d'Einstein que afegeix Fanal Blau...

ddriver ha dit...

ja ho farem no? ;)

Joan ha dit...

El futur té un a dins, present, que no volem veure. Que el mirem de reüll en una única mirada fugissera i fugim vers el progrés, en fals.

zel ha dit...

Pobrets, quin món de merda els deixem, a aquells a qui deixem viure, miserables, molts dels grans...

Nick ha dit...

El futur és ara mateix, i estem perdent la carrera. Si volem que demà sigui un dia net i clar pels nostres fills, aquesta nit ens haurem de donar pressa.

Tinguem esperança, però no li deixem a ella tota la feina, posem un granet de sorra de la nostra part i ajudem-la.

Una abraçada

Gabriel ha dit...

Bonic video, magnífic post per recordar-nos que cal lluitar perquè es respectin els drets dels més menuts. Sí, tens raó...encara hi ha moltes coses a fer...

Azu ha dit...

Si que encara hi han coses per fer. Potser tots hi podriem possar el nostre granet de sorra. Però els polítics s'haurian de quidar mes d'això que no de fer tantes bajanades.
T'he deixat un regalet per tu a casa meva

Que gaudeixis del que en queda del cap de 7mana

petonets

Marta ha dit...

Hem de cuidar les nostres criatures que són el nostre futur i deixar-los el món el més ben arreglat que poguem.

Arare ha dit...

Pobrets... jo ho veig força negre, com no ens espabilem tots plegats...

Eva ha dit...

Crec, com tu, que són el futur... però pel camí s'han perdut molt els valors o no se'ls hi ha donat la importància que tenen, aquells amb els que hem crescut altres generacions...
Esperem que tot millori força i el futur sigui ben prometedor...
Una abraçada!!!

Núr ha dit...

Veure una criatura patint em trenca el cor... Algun dia que he estat més toveta he arribat a plorar veient al TN criatures patint els efectes de la guerra dels grans, o un anunci d'alguna organització que ajuda els infants... És de les coses que més em fan patir... ains...

Ciutadà K ha dit...

Sí, a l'igual que la Núr, les imatges que ens mostren nens/es patint em colpegen especialment... i des de que tins fills, més!!

hi ha molta feina a fer, molta!!

- assumpta - ha dit...

Gràcies a tots i cadascún de vosaltres pels comentaris. Avui no ho faré individualment, ja que crec tots tenim el mateix sentiment i fem un front comú.

Em quedo amb la frase que ha indicat Fanal Blau i que crec ho resumeix tot perfectament:
"L'Albert Einstein va dir que la paraula "progrés" no tenia sentit mentre hi hagués nens infeliços".

Joana ha dit...

Que bonics que són!
Sembla tan natural estimar-los i protegir-los i en canvi s'ha de lluitar perquè es respectin els seus drets.
Joana

Cèlia ha dit...

Un apunt preciós i alhora un crit a tota una espècie, la humana!
Com és que no tenim prou cura dels nostres cadells?

- assumpta - ha dit...

Gràcies JOANA M, i CÈLIA, pel vostre comentari.

Tan de bo, ben aviat no ens calgui fer apunts com aquest, voldria ser un senyal que per fi comença a fer-se alguna cosa en positiu.

Merci, un petó!