La fulla




Fa dies que em sento com aquesta fulla desvalguda que vol pujar el graó i per més que ho intenta, no ho aconsegueix. Em moc empesa només per un vent desfavorable, que m’arrauleix en un racó del qual em costa sortir-ne. Tinc ganes de trobar-me bé!!! i no puc...

Fins quan?


I així, amb aquesta delicadesa, ho ha vist la Carme del bloc, Colecció de moments:

El vent les porta
i elles s'arreceren
a peu d'escala.


No les trepitgis
emporta't els colors
i fes-los teus.


 
Aquesta setmana tinc visita en diferents facultatius a fi de poder resoldre els trastorns del son i els vertígens que segueixen acompanyant-me dia rera dia i nit rera nit. Espero trobar-hi la resposta.
Encara que aprofito el temps del que disposo, no hi ha res com trobar-se bé.
Que poc ens n'adonem del bé que estem, quan la salut ens acompanya!

L'Anton del bloc Rebaixes, em duu una preciosa bocanada d'aire fresc...

La última en caure des de dalt al terra,

Havia resistit els envits del cerç,
Aguantava joiosa en seu tron, serena,
Però, ara, amb ses germanes, el vent
Les rebatria contra la pedra
Com si fos un ferit ocell.

Havia somniat un regne sense claustres,
Sense mesquineses que la fessin vulgar,
Al caure del tron, encara pujaria escales
I viuria en fantasiós, immens palau.

El vent que neguitosa la veia:
-Puc rebatre’t, passejar-te a mals destins.
Si bé em plau, estampar-te en escut o bandera
Puc enlairar-te a la immensitat del cim.
Puc arraconar-te per que la pluja et podreixi,
Que el sol assedegui ta cara i demanis perdó
Puc destrossar-te o que el cel et beneeixi,
Puc retornar-te a la rama que t’insuflava amor.

-Ai, vent, escolta ma paraula.
Deixa’m viure nova faula.
Puja’m a dalt de l’esgraó.
Allí seré feliç amb altra fulla,
Viurem la última despulla,
Serem el signe de present Tardor.

Gràcies Anton!
;)



 

43 comentaris:

poesiaula ha dit...

Espero que puguis recuperar l'harmonia vital ben aviat...

Isabel

Cosmo ha dit...

¡Qué bien se está cuando se está bien!
Lo del sueño no he conseguido resolverlo nunca,lo de los vértigos sí porque son por artrosis cervical,a Patry,después de muchas y diversas pruebas aún no le han encontrado la causa.Te deseo lo mejor.
Pasaba a dejarte un abrazo y a preguntarte si te llegaron mis invitaciones a mi blog,quizá no te apetezca,dímelo en todo caso,lo entiendo perfectamente,te lo envié porque eres mi amiga y no deseo mantenerte al margen.Cuídate.Abrazos

Cesc ha dit...

Ànims Assumpta, hi haurà un dia en què puguis emprendre de nou el camí i pujaràs totes les escales que facin falta, no ho dubtis mai i menys quan estàs més cansada.

Carme ha dit...

Ànims, assumpta! Espero que et trobin aviat un remei pels teus problemes. Cuida't molt i que et milloris... i tens raó que quan estem bé a vegade s no valorem que bé que s'està quan s'està bé.

Ah! La foto preciosa, a verue si em surt un dibuix... me l'apunto per venir-la a busca r en un altre moment.

Una abraçada, bonica!

rits ha dit...

molts ànims, Assumpta!!!!!
a veure si poc a poc vas recuperant força i desapareix l'insmoni!

la foto és preciosa!

kweilan ha dit...

A veure si de les proves, et poden fer un diagnòstic i a partir d'aquí et pots trobar millor. Molts ànims!!!

santi ha dit...

Quin bloc més bonic que tens! Gràcies per fer-te seguidora meva. Et desitjo que aviat trobis solució als teus problemes de salud.
Una abraçada

Joan ha dit...

Doncs també igual que les fulles es desprenen perquè l'arbre és concentri en la seva pròpia protecció cara a l'hivern així és desprenguin els motius i les causes del teu malestar. T'ha d'esperar una inevitable primavera.

Cris ha dit...

Un gran petó Assumpta, recupera't ben aviat, si? :) Una foto de 10!!!

rebaixes ha dit...

Pensava en quelcom, però dins la incertesa...que sabia jo?
Que tinguis un canvi radical en el teu estat... que la salut retorni.
Ànims, és per tú. L'optimisme ajuda.
Concentrat en els peus que toquen terra i sentiràs com puja una reacció de valor i força per afrontar aquests moments. Et desitjo el millor com tots, que la fulla pugi l'escaló per ser ella... Una abraçada. Anton.

Mireia ha dit...

Tant de bo trobin el que tens i ho poguin solucionar ràpid.
Mentrestant, ànims

Francesc Mompó ha dit...

No és possible que amb el sentit de l'humor que irradies estigues malament.
Una abraçada terapèutica.
Salut i Terra

Gabriel ha dit...

Realment és cert que quan tenim salut no sabem valorar la importància que té estar bé fisicament i psicològicament.

Ànims!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Espero que recuperis tota la fortalesa i la harmonia ben aviat.
Espero que ben aviat puguis dir que et sents com un roure fort i robust.
Una abraçada!!!

Arare ha dit...

Vertigen? uix, això és molt molest, oi? espero que trobin de seguida de què et ve i t'hi posin remei de seguida!

Quant al trastorn del son... no serà una cosa conseqüència de l'altra? vull dir, si no et trobes bé... no pots dormir perquè no et trobes bé i no et trobes bé perquè no pots dormir... (quin "lío") bé, tu ja m0entens!

la qüestió és que t'ajudin a solucionar el problema l'abans possible, bonica!

una abraçada vertiginosa :)

Trini ha dit...

Acabo de llegir un post en un altre blog, gairebé igual.
Serà una passa, no pateixis, que les passes, passen :)

Rita ha dit...

A veure si aviat et troben què tens i et poses bé, però tu no decaiguis, els ànims són importants per sentir-se bé també.

Una foto preciosa!
Una abraçada llarga i molts petons, maca!

Cosmo ha dit...

Si tú quieres,tienes un regalito en mi blog.

http://cosmobloguia.blogspot.com/2009/11/saluddinero.html

Assumpta ha dit...

Tens tota la raó... Quan ens trobem bé no ens adonem i no ho sabem valorar...

Però ja veuràs com al final et trobaran la causa i et posaràs bé del tot!! :-))

Frannia ha dit...

Esper que et recuperis aviat! El vertigen és fotut, sí. Però a vegades simplement és cosa de cervicals o d'estrés! Has provat a anar a un osteòpata?

barbollaire ha dit...

Va nina, ja veuràs com ho troben i pim, pam, a trescar per aquest món fent fotos, encara més precioses que aquesta (si això és possible)

Feta amb una nikon potser? X¬DDDDD

Un petonet dolç
Una abraçada immensa (però lleugera fins que no estiguis del tot bé)
;¬)*

(per què "deshonr" com paraula de pas?)

montse ha dit...

Veig que tenim molt en comú a l'hora de buscar detalls per fotografiar. L'automatisme de la màquina fa la part técnica i jo només disfruto de la imatge que he trobat.Pel que he llegit en la presentació del teu blog, veig que a tu també et passa una mica el mateix i m'ha fet molta gràcia i per això t'ho comento.
M'agradaria molt, i ho desitjo, que aviat et trobin el problema d'aquest malestar teu i que et trobis bé.
Una abraçada i tot el meu ànim!!

- assumpta - ha dit...

POESIAULA, Jo també ho espero! Moltes gràcies pel teu suport, Isabel. Els ànims però, no els perdo, je,je. Un petonet!!!.

COSMO, Realmente es así, no nos damos cuenta del valor de la salud cuando disponemos de ella. Un año un poco desalentador en este aspecto, pero con esperanzas de solución. ¿Ya has visto que nos habíamos cruzado, no?, Tu en mi casa y yo en la tuya! Cómo no iba a querer ir!!!! Cuídate mucho corazón. Un abrazo, T.

CESC, És ben veritat el que dius! Aquest any resulta una mica feixuc amb tantes coses, una darrera l’altra. A veure si en puc treure l’entrellat ben aviat i torno a pujar les escales fins al cap damunt. Ànims també per a tu, Cesc, ja saps que mai hem de perdre de vista el camí dels nostres somnis. T’envio una dolça abraçada. ;)

CARME, Gràcieeees pel teu suport! Sóc tossuda com una mula, per tant, ho acabaré aconseguint no en tinc cap dubte. Però aquest any se’m fa una mica pesadet en aquest aspecte, una darrera l’altra... aaaiiisss! Celebro que t’agradi la fotografia =))) ja saps que ella estarà encantada si mai vols venir-la a buscar. Mil petooons!!!, Carme.

RITS, Moltes gràcies pels teus ànims, bonica! No és exactament insomni, amb ell ja convisc fa molts d’anys. Són un tipus d’apnees que m’impedeixin agafar el son amb normalitat. Dimecres nit ingresso en un hospital i em faran proves. A veure que en surt. Un sac ben gros de petonets per a tu!

KWEILAN, Sí, ja en tinc ganes de resoldre-ho tot plegat!. Són dos temes diferents que, coincideixen en el temps i fa que no sigui fàcil dur una vida normal ni de dia ni de nit. Llavors, enlloc d’anar endavant sembla que cada dia reculi. Gràcies pel teu suport!!! Petonets molt dolços per a tu.

SANTI, =))). A mi també em va agradar el teu, ànims i endavant amb ell!!! Gràcies pel teu suport, espero poder solucionar-ho, i tant! Merci i petons.

- assumpta - ha dit...

JOAN, Sí! Necessito que caiguin ja totes les fulles del malestar i trobar-me amb una salut de primavera, amb esclats d’energia renovada en el meu organisme. Gràcies i un petoneeeeet, Joan!

CRIS, Moltíssimes gràcies pels teus ànims, preciosaaaa! Em costarà, però ho aconseguiré, je,je. Gràcies per aquesta valoració de la fotografia, però el mèrit és de les fulles! Estaven allà... mirant-me... i jo només vaig captar el seu somriure. Mil petooons!

REBAIXES, Sí, ja veus Anton, quan em passejo “fora d’hores” meves pels blocs, vol dir que alguna cosa no rutlla del tot com hauria. Je,je intento mantenir els meus peus ferms a terra, però el meu cap no els hi permet i vaig fent “S” com les serps. Gràcies pels ànims! Una forta abraçada per a tu!!!

MIREIA, Uneixo els teus desitjos als meus a veure si així fent pinya, ho podem solucionar. Merci pel teu suport, Mireia! Petoneeets!

FRANCESC MONPÓ, Je,je, Em costa molt perdre l’optimisme, normalment sempre duc un somriure! Però a vegades, quan les coses ja fa temps que no rutllen, se’m desdibuixa un xic. Gràcies per aquesta abraçada terapèutica!!! Salut, terra i petons per a tu! ;)

GABRIEL, Uuuaaauuu! Com un roure, si senyor, m’agradaaaaaaa el teu plantejament. Em poso a les butxaques una bona dosi d’harmonia i fortalesa a fi de poder-me mantenir ben ferma. Gràcies mil i un petó, Gabriel!

ARARE, Je,je, No ho sé. El tema dels vertígens ja porta gairebé un mes i tot i els canvis de medicacions segueixo com una baldufa en èxtasi! Respecte al trastorn del son, fa molt de temps que esperava entrar en la unitat específica per a diagnosticar el tipus d’apnees i el seu tractament. Però ara, junts els dos temes fan que sigui com un còctel explosiu!. Gràcies per aquesta abraçada i pels teus ànims. Un petonàs enorme per a tu, Montse!

- assumpta - ha dit...

TRINI, No crec que sigui cap passa, je,je! Però si desitjo que com tu dius, em passi aviat!!! Gràcies pel suport. Una abraçadaaa!

RITA, No, no defalleixo! Em costa molt de fer-ho, però com cada dia és més del mateix... al final te n’acabes afartant una mica. M’alegra saber que t’ha agradat la fotografia! M’agafo els teus ànims i els sumo als meus. Gràcies preciosa, una abraçada i petons també per a tu. Smuaaaacks!

COSMO, La sort és de qui la troba i no de qui la busca! Gràcieees, ho compartiré també! I que la sort i la salut ens acompanyin a tots. Petoneeets de bons desitjos!

ASSUMPTA, Així ho espero, que es puguin resoldre els dos temes i tornar a la normalitat diària! Quan tot va bé, no t’adones del que tens, es ben cert. Un petó i una abraçada per a tu!

FRANNIA, “Estoy en ello”! Aquesta setmana estaré en diferents facultatius per a proves. Diuen que potser de l’oïda, per que tinc una disminució auditiva en l’esquerra, des de petita, i els acúfens han “pujat de to”. Però no m’estranyaria pas que fos de l’estress. A veure si ho resolem. Gràcies pel suport! Un petoneeet i una dolça abraçada!

BARBOLLAIRE, Je,je, tu sempre tan positiu! Em quedo part d’aquests ànims que m’aniran bé. I tant que és possible fer fotografies més maques... només cal anar a casa teva per comprovar-ho!!! Ets el rei de les imatges parlants!!! I sí, com no, senzilleta... però és una nikon. Nikonistas power!. Però tu que fas per a que et doni aquestes paraules? Ai, ai. Una abraçada dolça també per a tu!

MONTSE, Sí, coincideixo en pensar que tenim molts punts en comú, je,je, però les teves fotografies són molt i molt bones, les meves estan a anys llum. Tot just començo ara a intentar entendre la càmera, però on no hi arriba l’objectiu hi poso el meu cor i potser això hi fa alguna cosa també en el resultat final. Gràcies mil pel teu suport, jo també ho desitjo. Et segueixo. Un petó ben dolç!

garbi24 ha dit...

Tranquila un mal pas transitori...aviat al 100% ja ho veuràs....mentrestant ánims

Azu ha dit...

Quin greu em sap noia, que estiguis aixi. Es cert, que el día que estem CHOF al llit, el primer pensament que tinc es, com valoro el trobar-me bé. Es el tot!!
Possiblement no sigui res, potser et diguin que es falta de ferro, o les cervicals, i amb un petit tractament o descans, marxi. I aixi ho espero!!
Sobretot no et desanimis, que això son díes tontos, que passarán

P.D. Si cal avisam per la empenteta per pujar l'esglaó (ara recordo aquest anunci de la MARATO de TV3.. que trobo que l'han encertat)jejeje

petonets

Anònim ha dit...

Ànims Assumpta, ja arribara el dia que et trobis bé.
Mira'm a mi, no tens un espill més clar!!!
Aviat pujaràs totes les escales que facin falta, no ho dubtis!
Que tinguis molts sor.
Petonas
Joana

Roquis ha dit...

Pels vertígens te recoman de l'herbolari, Gingko Baloba i arandans, a la farmàcia en trobaràs, de moment, funciona. ànim.

Joana ha dit...

La tardor ja ho té això, irradia uns colors potents però trasbalsa el cos...
Abans de Nadal fora tot i que vingui el fred i s'ho emporti!
una abraçada amb retard, també :)

myself ha dit...

Espero que aquests trastorns no siguin res greu i aviat puguis tornar a trobar-te bé.
Molts petons i cuida't.

Cosmo ha dit...

Un abrazo.

Cèlia ha dit...

Una altra foto preciosa, amb una mica de mestralet la fulla pujarà muntanyes, segur!

I els millors desitjos per tots aquests desgavells, ja tens raó, no valorem la salut fins que fa uns dies de vacances! Ara, la murga de fer-te proves anant amunt i avall... molta sort!

- assumpta - ha dit...

GARBI, Bé! Si tu ho dius, m’ho crec! M’agafo els teus ànims, que sempre van bé per agafar confiança. Merci pel comentari. Un dolç petonet per a tu, Joan!

AZU, Jo també tinc ganes que aviat passi, però aquests temes semblen entossudits en voler-me dur la contrària. Com deia el meu pare sempre: “Només recordem a sta.bàrbara quan trona”, i es ben veritat, quan tot va bé ni hi pensem en el bé que estem. Sí, aquest any també l’han tornat a clavar amb l’anunci de la marató, a tv3. Mil petonets per a tu, preciosaaaaaa!

JOANA M., Gràcies també a tu pels ànims!. Sé que ho has passat molt malament en molts temes i sempre has aconseguit tirar endavant. Tinc ganes de tornar-te a veure, això seria un bon senyal. Petonets ben dolços per a tu!

ROQUIS, Prenc nota de les recomanacions, ho preguntaré. Encara que veig que els teus vertígens van acompanyats de símptomes semblants, no són exactament el mateixos. Bé diguem-ne que són el sol i la lluna dins el mateix univers. Aprofito per a felicitar-te també des d’aquí per aquest 2on. Aniversari. Mil petonets, wapa!

JOANA, Merci pels teus bons desitjos! Ho agraeixo!, encara que no sigui gran amant del fred bbbrrrrr. Sí, vull menjar-me els torronets ben tranquil•la, a veure si és així. Petonets ben dolços també per a tu!

MYSELF, Moltes gràcies pel teu suport! A veure si amb aquest munt d’ànims que m’heu fet arribar, puc aconseguir “pujar l’escala” i seguir tirant amunt. Mil petonets!

COSMO, Un abrazo con todo mi cariño y un dulce beso para ti, wapaaaaa!!!

CÈLIA, Celebro que t'hagi agradat la fotografia. M'hi vaig veure reflectida, je,je. Si tens, tota la raó de vegades no valorem el que tenim fins que ens falta.
Les proves algunes són a Lleida i es clar, he d'anar i tornar diversos cops. Tot sigui per trobar quin és l'orígen dels problemes. Merci pels teus ànims!!!
Un munt de petonets per a tu!

lanuor ha dit...

Guapa!!! Espero que et milloris. Jo he estat molt de temps medicant-me per l'ansietat. Ho he deixat i les estic passant canutes, però ho superaré. He buscat altres alternatives com llegir, escriure, fer punt de creu i, almenys, em vaig trobant millor.

Gràcies per enviar-me l'adreça del blog. De seguida que pugui el visitaré.

Una abraçada, i si necessites res, ja saps...

fanal blau ha dit...

Ostres, noia! No t'havia llegit...
Bé, segur que et diran el què ben aviat, i ben aviat tornaràs a brincar!

La foto, preciosíssima...

Una abraçada, assumpta!

- assumpta - ha dit...

LANOUR, Gràcies a tu wapa, per passejar-te per aquí! També et desitjo que dia a dia et vagis trobant millor! Aprofita aquest temps per a fer coses que t'agraden. Amb la teva força de voluntad ho aconseguiràs, segur!!!
Ànims i mil petonets!

FANAL BLAU, Gràcies bonica, per les teves paraules de suport!
Aquesta nit em faran una de les proves i demà les altres. Són temes diferents. Espero obtenir les respostes ben aviat. Mil petonets també per a tu!!!

XeXu ha dit...

Vinga, espero que no sigui res i aviat tornis a la normalitat. Una abraçada o molts ànims.

Ferran ha dit...

Torno de "vacances" i et llegeixo baixa de biorritmes, Assumpta. Em sap greu, i t'envio energia per ajudar-te a aixecar-te.

- assumpta - ha dit...

XEXU, Si et sembla bé... em quedo amb les dues coses, l'abraçada i els ànims. Totes dues m'aniran la mar de bé.
Gràcies, Mil petonets!!!

FERRAN, Només una miqueta, eh?, que sempre tinc reserves d'optimisme!. Gràcies per la teva aportació d'energia, també m'anirà molts i molt bé de tenir-ne una miqueta més.
Gràcies i un dolç petó per a tu!!!

wizard ha dit...

Agafa el teu estandard. Escriuràs una historia tan plena de força, que els bards ploraran al escoltarla.

- assumpta - ha dit...

WIZARD, Gràcies pels teus ànims! Ho faré, necessito una mica de temps, però ho faré.
Gràcies també per passejar-te per aquí i permetre'm de descobrir el teu bloc. Tot plegat, fantàstic!
=)

marc ha dit...

A recuperar-se.,. aquestes fulles són molt boniques... Jo també m'hi fixo molt... Molta força!!!

- assumpta - ha dit...

MARC, Gràcies pel teu suport! Ho intento perquè no en se de trobar-me malament. Celebro que t'agradi la fotografia. Molts petons! =)