aigua, per a tots els gustos

Aquests dies es parla molt de l’aigua que, s’ha confirmat, han trobat a la lluna. Però no és d’aquesta aigua, ni tampoc és tracta de cap dissertació científica, que per a això ja hi ha gent com el Dan del bloc Centpeus que ens informen d’una manera força amena i instructiva alhora.


Parlo de l’aigua de boca. D’aquella que prenem cada dia, ja sigui directament la que surt de l’aixeta, o sigui en ampolles de plàstic/pet/vidre o el sistema que cadascú faci servir.


Se suposa que, tal com em van ensenyar a l’escola, l’aigua hauria de ser incolora, inodora i insípida, però ja veiem que a l’hora de la veritat això no és ben bé així.


Recordo que, fa anys a casa els pares,  l’aigua que ens arribava a l’eixample no era massa bona de gust, o si més no a casa no ens agradava. Als anys 60’s 70’s era habitual que et duguessin a casa les garrafes d’aigua en envàs de vidre de 8lts. Era un bon exemple de consum sostenible i responsable. Venien, et portaven les garrafes plenes i llavors els entregaves les buides. Una manera de reciclar totalment l’envàs de vidre. Encara que no fa pas gaire temps (no recordo on), encara vaig veure que funcionava aquest sistema, la veritat és que amb els anys es va anar “diluint” el seu ús.


Després va venir l’època d’esclat de les ampolles de plàstic o ara també pet, per a qualsevol tipus de líquid. Al casar-nos i canviar de pis, també a Barcelona, la finca rebia llavors l'aigua a un dipòsit comunitari. Al no oferir-me gaires garanties de sanitat, era raó suficient fer-ne ús exclusiu per a netejes en general, i seguir consumint l'aigua d'envàs per a consúm de boca i preparació d'aliments. Encara que en altres indrets on he viscut he disposat sempre d'aigua corrent, fins gairebé fa un any, reconec que he seguit éssent consumidora d’aquest tipus d’article. Diversos packs de 9 o 12 litres d’aigua eren un fet habitual en cada compra setmanal o mensual. Això comportava haver de carregar amb un pes considerable i també després, en conseqüència generar un no menyspreable volum de residus per al contenidor groc. Sempre procurava adquirir la mateixa marca, però de  vegades en la seva absència a les estanteries n'havia comprat d'altres que no sempre satisfeien les meves papil·les gustatives.


Ara farà aviat un any, vaig decidir-me a provar el sistema (d’una marca pionera en aquest producte) de cartutxos que a base de filtres de resina intercanviadora d’ions i carbó activat s’introdueixen en una gerra habilitada per a tal menester.


Això fa que les substancies com el clor, les impureses orgàniques, pesticides, la calç... etc. redueixin considerablement el seu nivell i per tant també així el seu gust i olor a metall tan habitual. D'aigües envasades també n'hi ha que no són de manantial, sinó que són "tractades" (recordeu el cas de fa uns anys que venien l'aigua com si fos pura i era aigua d'aixeta amb tractament químic), moltes de les que diuen que son naturals, tampoc m'agrada el seu "gust" i això fou també clau per a provar de canviar. He de dir que en línies generals estic satisfeta amb aquest nou sistema de consum i que la gerra (tot i ser de plàstic), segueix com el primer dia, és a dir sense cap rastre de residus de calç ni canvis de color, la qual cosa valoro positivament. He reduït despesa monetària (encara que no són precisament econòmics els recanvis), reducció de pes en el volum de compra, també reducció dràstica de volum residual d’envasos i reducció de viatges al contenidor groc.

El que em sap greu, és que en aquest país, a diferència d’altres de la U.E, no hi ha habilitat un sistema de reciclatge per a aquests cartutxos i s’han de seguir dipositant, de moment, en el contenidor general de residus plàstics.

L’aigua, un preuat bé que en el món occidental no valorem prou el fet de disposar-ne sempre i per tot arreu al nostre servei.



Cal més conscienciació i un ús totalment responsable a fi de poder-ne seguir gaudint durant anys i anys, no només per a consum de boca sinó també per als diferents usos, treballs, serveis i oci que la natura posa al nostre abast. I a vosaltres quina aigua us "agrada" més?.



- - - No us perdeu el video que hi ha a la part final del post, espero que us agradi - - -

* * * * *








* * * * *


video

Fotografies (5): Antonia Jurado

23 comentaris:

òscar ha dit...

Respectar l'aigua és respectar una part importantíssima de nosaltres. Als nens, des d'escola, se'ls hi insisteix molt (i crec que molt bé) en aquest tema.

Carme ha dit...

Je,je, jo també m'en recordo de les garrafes de vidre dins d'un cistell, que després va ser de plàstic.

Ara gairebé no compro aigua envasada, aquí l'aigua de l'aixeta és força bona, (quan vam venir de Bcn vam notar la diferència) o bé ens hi hem acostumat...

Però això que expliques em sembla una bona solució!

rebaixes ha dit...

Quan estalvi usant el cap...!!!
Aquí l'aigua l'hem tingut bona sempre. una font primer del Tormo, la serra i punt alt del poble i després d'un pou que brollava a ran de terra i que ja els romans hi tiraven monedes que es varen trobar fa uns quants anys al posar l'aigua a les cases... El que ens contes doncs ja ho he dit al començar, si portes el boli paper a la butxaca podràs escriure o sinó amb el dit a la terra... i que no s'esborri. Polítiques d'aquest calibre interessen a tots. Bona tarda. Anton.

Clidice ha dit...

Un post excel·lent. Jo també faig servir la gerra per poder consumir aigua de l'aixeta. No suporto generar més residus plàstics del compte.

Azu ha dit...

a casa tots som de morro fí, i comprem (mes aviat compro jo) l'aigua en garrafa, però com tu dius es una càrrega de pes, i diners.
Ben pensat, si això que t'has fet tu, funciona (pel que veig del vídeo..funciona molt bé), acabaré fent com tu.
una abraçada bonica

garbi24 ha dit...

Jo de sempre que enyoro als paisos nordics que et pots amorrar a qualsevol riu que l'aigua es perfectament bebible i pura, aqui garrafes doncs la de l'aixeta està...puajjjj!!!!

- assumpta - ha dit...

ÒSCAR, I tant que n’és d’important! Cal que tots, des de petits, en prenguem conscienciació plena. Som molt afortunats i no ho sabem apreciar prou. Gràcies per la visita! Petonets.

CARME, Si és que quan hi ha una edat... “que nos quiten lo bebido!” je,je. Hi ha cases que en van conservar alguna d’aquelles garrafes i ara hi tenen flors seques. Reciclatge al 100%. Quina sort de tenir aigua bona i no haver de pagar per comprar-ne d’ampolla o altres solucions. Petonets també per a tu!

ANTON, Et dic com a la Carme, quina sort de disposar d’aigua bona a l’aixeta, avui en dia és tot un luxe!. Jo mai he sabut el que és això, o bé sóc massa fina de paladar, je,je. Sí, estic satisfeta de tot el que ha comportat el canvi. Guanyo qualitat en sabor, en menys despesa econòmica, en menys residus... en moltes coses. Petoneeets.

CLÍDICE, Gràcies pel teu comentari! Ja veig que tu també t’has passat al sistema “gerra”. És una opció que he trobat encertada i sembla comparteixo amb d’altra gent, com ara tu. Petoneeets.

AZU, Sí que funciona. Si coneixes algú que ho faci servir, prove-ho. Jo sóc molt llepafils en tot, i ho vaig conèixer l’any passat per nadal a casa de mon germà. Com ens varem haver de quedar fins el 27.12 per la nevada a les comarques centrals, vaig aprofitar el dissabte abans de tornar per passar pel corte inglés, je,je i endur-me una gerra. Petoooons.

Marta ha dit...

A mi l'aigua que més m'agrada és la que té un toc de picantor natural.

Cris ha dit...

No tinc massa manies amb l'aigua, visc a poble, i no és pas dolenta. Si la poso en ampolla o gerra, per servir-la, i de tant en tant compro (per caprici) alguna garrafa de 8L. Sóc acurada amb l'aigua, no fem banyeres a casa, i tinc maneta de cisterna de wc de poca aigua, per quan no en cal tanta.... Bon post, Assumpta, i bones fotos, m'ha agradat molt. Un petó gran per a tu :)

Joana ha dit...

A casa bebem aigua d'una font, dels Hoastalets d'en Bas. Boníssima!
I cal economitzar-la perquè si ens falta la pagarem molt cara!

rits ha dit...

el que de vegades em resulta molt curiós és que temps enrera quan no hi havia gens de cultura de reciclar i de respecte al medi ambient, teníem hàbits molt més ecològics (com lo de les ampolles de vidre). Com ens hem anat tornant en poc temps.

Conec molta gent que la fa servir, però reconec que encara no hi he pensat. Hauré de fer-hi cap. I tot arribarà, els filtres i tot.

Assumpta ha dit...

La meva mare té la gerra aquesta que tu dius i està contenta. La veritat és que qual el filtre es nou l'aigua és molt bona, però quan ja està proper a acabar la seva vida útil ja el gustet a aigua de Barcelona comença a treure el nasset :-)

Jo compro aigua de Viladrau perquè és la més barata. Ahir al Mercadona no hi havia ampolles soltes, totes eren dins els packs de 6 ampolles. Jo alló no ho puc carregar ni en broma i tampoc ho puc trencar perquè no tinc força a les mans. Doncs res, vaig agafar una ampolla d'aigua de Ribes. Encara no l'he encetat: Demà ;-)

- assumpta - ha dit...

GARBI, Qualsevol beu directament aigua del riu per aquí! Això sí, faríem una bona neteja interna, je,je. Segons quins llocs, no hi ha manera de poder-se empassar el que surt per l’aixeta. Aaaggssss! Salut i petons.

MARTA, Sobretot quan es té molta set, d’entrada passa molt bé però després encara ens tens més. Petons.

CRIS, Tampoc faig mai banyeres i també tinc el doble mesurador de descàrrega, poc o molt tot ajuda. Un petó ben gran per tu també!.

JOANA, Quina sort! No saps el que arribes a guanyar estalviant-te despeses, càrregues amunt i desprès avall etc. Si hi ha una opció com la teva, sens dubte és la millor. Mil petons!

RITS, Es ben veritat, abans hi havia (sense adonar-se’n potser) molta més cura en el reciclatge i generació de residus. Els residus generats per una família eren bàsicament orgànics i poca cosa més. Ara, és justament a l’inrevés. Recordo que a casa es desaven els diaris i revistes i es feien munts de tant en tant per a dur-los al drapaire que et donava uns calerons a canvi. Petons de bona nit.

ASSUMPTA, Doncs potser ho hauries de provar tu també de tenir-ne una. T’aniria bé i t’estalviaries el pes. A mi el filtre em dura bé. Com avisa, el mateix dia o al dia següent el canvio si no, em despistaria i llavors no serviria de gran cosa i amb l’aigua que arribem a beure a casa malament rai. Mil petoneeets.

Roquis ha dit...

ara tenc set :D per cert,se te troba a faltar a facebook.....

:___(

- assumpta - ha dit...

ROQUIS, Doncs un gotet d'aigua ben fresqueta per a tu! Fet! A què és bona aquesta?. Respecte al faceboook, és que no hi havia gens de feeling entre ell i jo, i me'l vaig "carregar"! aaaiiisss!
Mil petonets, preciosa!

Arare ha dit...

JO continuo fent-me un "embolío" entre l'Assumpta i l'-Assumpta, consti a les actes.

Dit això, a casa bebem Aigua de Viladrau (la raó ja l'ha dit l'Assumpta - o era l'-Assumpta? -

és més barateta!

però tenim una gerra d'aquelles amb filtres i ara estem tractant de "passar-nos a la gerra". On vera.

MOlt bo, el video, no sé pas com ho deuen fer, això, però és divertidíssim!

- assumpta - ha dit...

ARARE, Anotat en acta! je,je. I mira que sempre vaig amb els guionets al costat - assumpta - i no vaig penjar pas una foto de petita de nik si no... "l'embolío" ja seria "masié".
A que sí que es divertit el vídeo, a mi també em va agradat força.
Mil petons per a tu Reina Mora!
:)

Assumpta ha dit...

La que compra l'Aigua de Viladrau perquè és més barata sóc jo :-)) La que no porta guionets i sempre vaig amb una nina a coll :-))

- assumpta - ha dit...

O potser és justament a l'inrevés???
je,je,
Dolentoteeeeeeeeeeeees!!!
=)))

Arare ha dit...

argggggggggggggg!!!

Assumpta i -assumpta- em fareu tornar (més) bojaaaaaa!

Cesc ha dit...

La màquina aquesta que comentes diuen que és prou bona, però a casa teníem un pou dins mateix i uau a l'estiu no et dic que bona era aquella aigua! boooooooooooo el vídeo!

- assumpta - ha dit...

ARARE, No dona! Que totes plegades ja ho estem prou, je,je!
Beseeeets!
;)

CESC, I on dius que és aquest pou?
Je,je. Recordo les cases per aquí, i abans moltes teníen o pou o cisterna. Ara no en recordo cap en ús actualment. M'hi fixaré!
Petons!!!
;)

Joana ha dit...

Respectar l'aigua és respectar una part de nosaltres.
Als nens, se'ls hi insisteix molt en aquest tema,però també s'haurien de conscienciar la gent adulta, perqué quan vec a la platja le meva coveïna que s'esta un hora per regar un bocinet d'hort m'encenc però a callar.
A casa el pare compra l'aigua en garrafes, però com tu dius es una càrrega de pes, i diners.
Joana