aigua, per a tots els gustos

Aquests dies es parla molt de l’aigua que, s’ha confirmat, han trobat a la lluna. Però no és d’aquesta aigua, ni tampoc és tracta de cap dissertació científica, que per a això ja hi ha gent com el Dan del bloc Centpeus que ens informen d’una manera força amena i instructiva alhora.

Parlo de l’aigua de boca. D’aquella que prenem cada dia, ja sigui directament la que surt de l’aixeta, o sigui en ampolles de plàstic/pet/vidre o el sistema que cadascú faci servir.

Se suposa que, tal com em van ensenyar a l’escola, l’aigua hauria de ser incolora, inodora i insípida, però ja veiem que a l’hora de la veritat això no és ben bé així.

Recordo que, fa anys a casa els pares,  l’aigua que ens arribava a l’eixample no era massa bona de gust, o si més no a casa no ens agradava. Als anys 60’s 70’s era habitual que et duguessin a casa les garrafes d’aigua en envàs de vidre de 8lts. Era un bon exemple de consum sostenible i responsable. Venien, et portaven les garrafes plenes i llavors els entregaves les buides. Una manera de reciclar totalment l’envàs de vidre. Encara que no fa pas gaire temps (no recordo on), encara vaig veure que funcionava aquest sistema, la veritat és que amb els anys es va anar “diluint” el seu ús.

Després va venir l’època d’esclat de les ampolles de plàstic o ara també pet, per a qualsevol tipus de líquid. Al casar-nos i canviar de pis, també a Barcelona, la finca rebia llavors l'aigua a un dipòsit comunitari. Al no oferir-me gaires garanties de sanitat, era raó suficient fer-ne ús exclusiu per a netejes en general, i seguir consumint l'aigua d'envàs per a consúm de boca i preparació d'aliments. Encara que en altres indrets on he viscut he disposat sempre d'aigua corrent, fins gairebé fa un any, reconec que he seguit éssent consumidora d’aquest tipus d’article. Diversos packs de 9 o 12 litres d’aigua eren un fet habitual en cada compra setmanal o mensual. Això comportava haver de carregar amb un pes considerable i també després, en conseqüència generar un no menyspreable volum de residus per al contenidor groc. Sempre procurava adquirir la mateixa marca, però de  vegades en la seva absència a les estanteries n'havia comprat d'altres que no sempre satisfeien les meves papil·les gustatives.

Ara farà aviat un any, vaig decidir-me a provar el sistema (d’una marca pionera en aquest producte) de cartutxos que a base de filtres de resina intercanviadora d’ions i carbó activat s’introdueixen en una gerra habilitada per a tal menester.

Això fa que les substancies com el clor, les impureses orgàniques, pesticides, la calç... etc. redueixin considerablement el seu nivell i per tant també així el seu gust i olor a metall tan habitual. D'aigües envasades també n'hi ha que no són de manantial, sinó que són "tractades" (recordeu el cas de fa uns anys que venien l'aigua com si fos pura i era aigua d'aixeta amb tractament químic), moltes de les que diuen que son naturals, tampoc m'agrada el seu "gust" i això fou també clau per a provar de canviar. He de dir que en línies generals estic satisfeta amb aquest nou sistema de consum i que la gerra (tot i ser de plàstic), segueix com el primer dia, és a dir sense cap rastre de residus de calç ni canvis de color, la qual cosa valoro positivament. He reduït despesa monetària (encara que no són precisament econòmics els recanvis), reducció de pes en el volum de compra, també reducció dràstica de volum residual d’envasos i reducció de viatges al contenidor groc.

El que em sap greu, és que en aquest país, a diferència d’altres de la U.E, no hi ha habilitat un sistema de reciclatge per a aquests cartutxos i s’han de seguir dipositant, de moment, en el contenidor general de residus plàstics.

L’aigua, un preuat bé que en el món occidental no valorem prou el fet de disposar-ne sempre i per tot arreu al nostre servei.

Cal més conscienciació i un ús totalment responsable a fi de poder-ne seguir gaudint durant anys i anys, no només per a consum de boca sinó també per als diferents usos, treballs, serveis i oci que la natura posa al nostre abast. I a vosaltres quina aigua us "agrada" més?.

- - - No us perdeu el video que hi ha a la part final del post, espero que us agradi - - -

* * * * *

* * * * *

Fotografies (5): Antonia Jurado