pregadéu viatger


Un Pregadéu, altrament dit Revolta campanes o el que és el mateix un Mantis Religiosa, és el que m'he trobat en el capó del meu cotxe.

És un insecte ben curiós, diu la sapiència popular que fins hi tot durant l'aparellament, la femella pot arribar a menjar-se al mascle.

Hi ha a qui li fan rebuig i pensa en males estrugances així com també hi ha qui pensa que porta bons auguris. Personalment, és un animal que trobo molt curiós i si més no, m'ha dut una bona sorpresa.



23 comentaris:

Carme ha dit...

assumpta! em quedo no només l'animaló sinó alguns dels seus noms... m'encanta trobar paraules que no coneixia.

Si que són curiosos, a mi sempre m'agrada mirar-los, tan immòbils...

XeXu ha dit...

Sí que és cert que es menja el mascle, però després de l'aparellament, quan ja no li fa cap servei. Són curiosos i tenen un disseny estrany, però imagina-te'n un de gegant, i ja no fa tanta gràcia, seria per sortir corrent!

Clidice ha dit...

Sembla ser que només són algune les espècies de pregadéu que la femella es menja el mascle i sembla que el fet de tallar-li el cap és absolutament imprescindible perquè hi hagi la còpula. Després, se'l menja perquè, femella i pràctica com és, no el llençarà pas ;) a mi m'agraden els insectes o sigui que m'hi puc passar hores :D

brancalúa ha dit...

Buena foto. Curioso animal.
Petonets

merike ha dit...

No sóc una persona gaire religiosa. Em sap greu. Però mai no he vist que aquests insectes vius/viuen?! Una foto bonica!! Hugs!!!!!!!

kweilan ha dit...

Jo sóc bastant anti-animalons d'aquests, però els de la foto és molt graciós i fins i tot me l'he imaginat protagonitzant alguna sèrie de dibuixos per infants.

- assumpta - ha dit...

CARME, Cap problema! Jo ho coneixia per pregadéu i com no, per Mantis religiosa, però també n’hi ha d’altres varietats lingüístiques com ara Plegamans o Revolta campanes. Sí que ho són de curiosos, moltíssim. I com van de camuflatge, no sempre és fàcil de veure’ls. Aquest m’ho ha posat fàcil. Petoneeets. =)

XEXU, Doncs no creguis pas que era petit aquest, no! Je,je. Imagina’t aquest bitxo de la mida de l’Alien amb el que lluitava Sigourney Weaver, no cal posar-hi més imaginació... monstruós i esgarrifós com cap! Petoooons. ;)

CLÍDICE, Xiqueta, depent. Així t’ho dic. Aranyes o abelles ja poden fugir de mi tan com puguin, si més no, jo fujo d’elles com si em perseguís el mateix dimoni. Ara bé altres bestioletes com aquesta, m’hi puc també com tu, passar hores mirant-les. Ai les sorpreses que et du viure a lo camp, je,je. Petoneeets. :)

BRANCALÚA, La foto, reconozcámolo buena, buena, no es. Pero sí original, no? Una no se va encontrando estos bichos encima del capó del coche cada día, je,je. Coincido contigo, es un animal muy curioso, sí señor!. Bicoooos. =)

MERIKE, No té res a veure amb la religió! Es diu així perquè les “mans” del davant les porta juntes i sembla que estigui resant. Sí que viuen sí, el que passa es que són difícils de veure perquè es confonen amb les branques dels arbres, o les herbes. Però aquest l’he trobat damunt el capó del cotxe. Je,je. Mil petonets. ;)

KWEILAN, Je, je aquesta és bona! El XeXu imaginant-lo gran com un monstre i tu per a fer-ne una sèrie de dibuixos infantils. No hi ha res com fer volar la imaginació. A mi aquests en concret, em fan gràcia. Sempre estan quietets, com si realment resessin i després resulta que sense escrúpols de cap mena es cruspeix al mascle quan acaba la munta. Mil petoneeets. :)

merike ha dit...

Sí naturalment, comprenc!! Però no viuen a Finlàndia!! Això és un lloc terrible per viure. He d'haver estat de Catalunya en la meva vida anterior. 100.000 petonets;)

rebaixes ha dit...

No hi jugava'm poc.Aquest i el llagost eren nostre divertiment i fer alguna broma
A uns jornalers que tenia la mare al seu camp ,com hi teniem l'hort ells em collien la verdura i jo la portava a casa. A un tal Juan molt conyero li vaig preguntar si era bo per menjar i em va dir que si- jo poquets anys- quan varen marxar al treball, tenien el topi del dinar coent-se i jo ens n'hi vaig posar uns quants al topí del Juan pensant fer-li un bé, figura't... si eren bons, Aleshores no em podien deixar sol... el temps fa que un posi cap, diuen. Anton.
la comprovació de paraules-- enviatia --- Avui vaig amb coet. Bona setmana, -assumpta-

garbi24 ha dit...

Un curios animal amb qui no em penso aparellar mai....

maria ha dit...

Em fan una por aquests animalets...

Agnès S. ha dit...

Que extrany?
Jo n'he vist mil cops però cap de tant blanc! És un plegadéus albí o es que a la teva contrada són així?

Marta ha dit...

Jo no sóc gaire amant d'aquests animalons, ja sé que no fan res, però em fan angúnia. Si un dia em vaig trobar un saltamartí al capó del cotxe i vaig donar un bot que tothom reia. I mira que sempre els havia trobat bonics els saltamartins però vistos de prop i si em salten al damunt, quina angúnia.

Assumpta ha dit...

La història aquesta de la femella que es menja el mascle és el que més recordàvem a l'escola jajaja

A mi no hi ha cap bitxo d'aquests que em facin gràcia... eeeecccssss

Núr ha dit...

A mi no m'agraden gaire, les bestioletes en general. Això sí! Trobo que les mantis són ben especials i sí que fa gràcia veure'n una de tant en tant.

rits ha dit...

mai havia sentit anomenar-los rebenta campanes!

a mi em semblen molt curiosos. amb aquest posat entre elegant i altiu.

a l'estiu, a Sitges en vam trobar una parella, ell la buscava a ella,...i nosaltres ja planyèvem per la sort del mascle, pobrissó...

- assumpta - ha dit...

MERIKE, N’estic segura que deus de tenir avantpassats catalans o ets una reencarnació d’algun personatge amb força arrels i barretina, je,je. Més petonets encara per a tu, wapa!

ANTON, Je,je,je, Quin fart de riureee! Si, ja t’imagino en pantalons curts i fent entremaliadures i els “grans” perseguint-te. Aquell dia van haver de fer dieta i no van dinar, segur! Aaagggsss! Mil petons, Anton!

GARBI24, Ni se t’ocorri pas de fer-ho!!! Quin patir i quin final més tràgic... no! A més no podries ni arribar a fer un post per a explicar-ho, je,je. Petoneeets!.

MARIA, No dona, por no fan. Ells s’estan normalment bastant quietets, el que sí podent donar inicialment és un ensurt, perquè no te l’esperes de trobar-lo. No t’envio cap, oi?. Petons per a tu.

AGNES S., Tots els pregadéus que he pogut veure sempre, (potser d’altres m’han passat desapercebuts) són així. Fan per l’entorn que tenen habitual i aquí hi ha encara molta palla en alguns camps i marges encara. No és pas albí, no. Mil petons.

- assumpta - ha dit...

MARTA, A mi els saltamartí també em fan molta angúnia, aaaggggs! N’he trobat diferents cops en diverses situacions i sempre m’han fet votar! N’he trobat (quan vivia a la casa) a la porta, a la roba, ara en trobo a les Tuyes, per terra al caminar... etc. com són normalment enormeeees i de vegades fan un salt, em fan molt fastic. Però els pregadéus són bastant més “monos”, je,je. Mil petons.

ASSUMPTA, Sí, una miqueta “malparit” sí que ho és. Mira com es porta amb la parella. No podem abolir-los, ja que mengen altres insectes i fan el seu servei en la natura. Vols que te’n remeti un? O dos?, je,je. Mil petons també per a tu!

NÚR, Així m’agrada, valenta!!!, je,je. Sí, si no et donen un ensurt, de veure’n algun de tant en tant fins hi tot fa la seva gràcia. Petonassos enormes!

RITS, No, jo tampoc ho havia sentit mai revolta campanes. Suposo que déu ser segons l’indret de catalunya que s’anomena d’una o altra manera. M’ha fet gràcia això que esmentes de posat elegant i altiu, sí, és veritat. Ai pobret del de sitges, ves a saber com va acabar... satisfet i després cruspit... aaaiiisss! Mil petons per a tu també!.

Ciutadà K ha dit...

Certament, Assumpta, és un animal fascinant! la majoria dels insectes tenen quelcom estètic que fascina?... les formigues, les papallones... vistes de prop són espectaculars...
Però, al plegamans, les característiques depredatòries després de l'acte sexual li donen un plus de fascinació ...
... sort que la majoria no aneu del mateix pal (la majoria, he dit :P )

Eva ha dit...

Una vegada un nen de la classe en va portar un, i no vegis si van sortir coses a la descripció...
Salut!!!

Ma-Poc ha dit...

curiosa troballa...

Cesc ha dit...

Per casa sempre ho havia sentit a dir, però ves a saber! ja ens diràs què porta!

- assumpta - ha dit...

CIUTADA K, Sí, tu ho reflecteixes perfectament, la majoria dels insectes, si ens hi fixen bé són fascinants! I en el cas de la mantis, a més hi ha aquest “plus” afegit. Osti! T’imagines que fos així? Quina poca gràcia, no? Ara, el control de natalitat estaria garantit, segur!. Petons i Bona setmana, K!

EVA, Doncs aquella sí que deuria ser una classe entretinguda i profitosa, no?. Salut i besets!

MA-POC, Sí, certament curiosa i simpàtica també, molt. Un grapat de petonets!

CESC, Com tinc connexió directa amb el Dpt.de bitxos estrambòtics, m’han dit que en aquest cas, seran bons auguris de salut i força per a tothom qui ha llegit aquest post!!! O sigui que ja ho saps! Mil petonets per a tu!