La Catalonia: Terra de Baranes, Sortides Dignes i Somriures

Diferents circumstàncies a la vida, et poden dur al plantejament d’agafar-te un any sabàtic i poder així gaudir de totes aquelles coses que tan t’agraden i per les quals no disposes mai de temps suficient.

Personalment, no ho negaré pas, m’agradaria... en aquest cas, les meves circumstàncies van en sentit oposat. Aquestes, s’entesten en dir-me cada dia que no tinc, gairebé, cap més opció que pencar i pencar. No és pas que no m’agradi treballar, que ningú s’enganyi!. Quan per algun atzar escabrós he hagut de mantenir-me fora del mercat laboral o bé quan he hagut d’estar de baixa uns dies a casa, llavors no sóc persona. Em canvia l’humor (per no dir que s’esfuma més que el malparit d’en Millet) i el meu cap, el meu estómac i el meu temps s’omplen i sobreviuen només a base de cabòries difícilment profitoses.

Encara que no és ben bé el cas d’aquest octubre que comença a tancar files, sí que és cert que al disposar d’uns dies de vacances m’he distanciat d’algunes activitats (com la blocaire) i m’he apropat per l’efecte simpatia a unes altres.

Crec que m’ha anat bé fer aquesta aturada i agafar aire i llum nova, per encarar aquest nou tram final de l’any on les boires, que desitjo només siguin meteorològiques, faran de ben segur la seva entrada triomfal.

No obstant, com això de tenir un bloc enganxa més que la cola d’impacte, vaig poder aprofitar aquests dies per a assistir a la presentació de llibres que va tenir lloc el passat dimecres dia 21 a Llibreria Catalonia de Barcelona tal i com era la meva il•lusió, amb el Capità Jesús Ma. Tibau al comandament de la flota literaria.

Nau insignes com “Una sortida digna” i “A la barana dels teus dits” varen escortar a la menuda, però no gens menys esperada “Totes les baranes dels teus dits”.

Que us puc dir de nou, que ja no hagin esmentat anteriorment molts dels assistents a l’acte. Però com em ve de gust, us diré que la presentació va ser molt fluida, distesa, simpàtica i amb la música de les “noves” veus acompanyant la vetllada.

Va ser veritable plaer, poder saludar personalment moltes de les persones que, com per art de màgia, cada dia donen vida a la freda pantalla de l’ordinador. La Carme, La bocins de lluna, El Barbollaire, La Clídice, El Veí de dalt, La Rita, En Gabriel, L’Anna, L’Isabel i uns quants més... van fer que fos un capvespre ple de llum (fins hi tot els núvols ens varen fer l’ullet i no van gosar a tornar fins l’endemà).

Tinc la sort d’haver-me endut els llibres presentats i signats, però més sort encara per deixar-me endur de vosaltres els somriures i l’afecte: El millors “Punt de Llibre” per acompanyar-los, sense cap mena de dubte!!!