st. Francesc, Patró dels animals i el medi ambient

Si clickeu damunt, els podreu apreciar millor.

El 4 d'octubre, es commemora a tot el món el Dia dels Animals i l’Ecologia, ja que fou el dia en que va nàixer un veritable amant de la Natura i amic dels animals. st. Francesc d’Assís.

Per a ell, foren dos dels pilars ens el quals basà la seva existència. Valors aquests, que moltes vegades els homes semblem no recordar.

Per qüestions familiars, mantinc una relació estreta amb el món dels cavalls i des d’aquí vull fer ressò de la capacitat que tenen aquests animals, com molts d’altres també, per transmetre sentiments d’afecte i amor envers la persona qui els cuida. De tots és sabut, els beneficis que comporta una interrelació d’afecte amb animals, especialment en nens, gent gran i discapacitats.

Aquests dibuixos han estat fet per nens que aprenen a muntar a cavall i que dia a dia aprenen també el valor i la importància d’aquest mutu sentiment.





* * * *

Fotografies fetes a:
Centre Hípic el7
Sentmenat



24 comentaris:

Anònim ha dit...

FA UNS ANYS,DESPRES D' UNA PERDUA MOLT DOLOROSA,VAIG FER UN VIATJE PER ITALIA, ASSIS AMB VA IMPRESIONAR NO SAPS COM.....
LA MEVA FAMILIA AMB VA EDUCAR DINS LA
LAICITAT PERO EL "POBERELO"...HAN VA FER SENTIR UNA SERENITAT.....LA DE LA BONDAT I EL RESPECTE
JUGANT AMB BARCN.....

Cesc ha dit...

Un Sant amb moltes coses bones crec jo jeje una abraçada!

òscar ha dit...

hi ha moltes coses dels animals que hem de mirar d'imitar. i no soc dels que troben que les persones no valen la pena, eh!

bona setmanaaaaaaa!

garbi24 ha dit...

No se jo fins a quin punt nosaltres hauriem de celebrar-ho el mateix dia, doncs de vegades també som un xic animals.

Azu ha dit...

Assumpta,
Endevines si em preguntes quin es el meu animal preferit??? Doncs si, el cavall. De tota la vida i això que no tinc cap relació amb ells.
Mes coses amb comú!!!
Per cert dijous a la nit ja comença la 5ª etapa de PERDIDOS!!!
A mi també m'agrada molt..no m'ho PERDO.
Petonets bonica

Clidice ha dit...

adoro els cavalls, tan de bo en pogués tenir un! per als infants no hi ha res millor que el contacte amb aquests animals tan poderosos i fantàstics :)

brancalúa ha dit...

Pienso que las personas que no muestran sensibilidad con los animales tienen un fuerte handicap.
Bicos

rebaixes ha dit...

Se el teu amor i no sols per les bestioles, o sigui que admiro el teu comportament.
Com que m'hi he passat i passo la vida entre els nostres subordinats,com tu ja saps, per mi cada dia és el seu patró... Gats, gossos, cavalls, mules, rucs, gallines, pollastre, paons... son la meva vida i et vaig a dir que enyoro les orenetes quan no hi son, elles m'ajuden a pensar...Els pardals son quelcom traidorots, però tenen el apreci, que de tot hem d'aprendre fins dels nostres contrincants. Fes anar l'estrinxol i elraspall i que es vegin ben acaronats per ma amiga aquests cavalls... Anton.

Assumpta ha dit...

Si!! Un dia vaig veure per la tele un reportatge sobre el benefici de la relació amb els cavalls de persones amb determinats problemes. Minusvalíes físiques, psíquiques, crec que hi havia nens autistas...

Tan de bo aprenguessim tots a estimar i protegir la Natura!!!

Joan ha dit...

Crec que és molt important no oblidar, no anestesiar, els nostres orígens animals, que lluny de ser llunyans els portem incorporats, pel bo i pel dolent.

Patrícia Montañés ha dit...

Realment, els animals tenen alguna que altra característica que els fa ben especials! Només ens cal temps i ganes per a descobrir-les.

berta ha dit...

Ha d'estar bé i ser ben bonic conèixer els animals de ben a prop!

Carme ha dit...

Sí diu que els cavalls poden ajudar molt en segons quins problemes. Més que les persones... potser. És curiós i misteriós, al menys per a mi.

Cris ha dit...

Pensava que ens anaves a parlar de l'amigo Félix.... un altre gran amant de lesbestioles de tota mena (no em perdia l'hombre y la tierra sota cap concepte).... A casa n'hem tingut de tots colors d'animals, però un dia, vam voler muntar a cavall, i em vaig "acollonir" una mica, total que vaig baixar, el vaig acaronar demanant-li disculpes, i vaig anar a fer un tomb amb la moutain bike.... coses que em passen, ja veus! Un gran petó :)

coses2 ha dit...

El meu germà munta a cavall i li encanta...

Mireia ha dit...

Muntar a cavall és una de les coses més relaxants que conec!

Xarnego ha dit...

Perdó per no ser gaire entès amb cavalls,
però aquet cap de setmana Girona
hi ha "L’Equus"
Val la pena per els entesos.

Et llegeixo.

Eva ha dit...

Muntar a cavall és algo que he volgut fer sempre... encara estic a temps...
Una abraçada!!!

Joan ha dit...

Guaita, és de Walt Whitman; citat per Bertran Russell en l'inici del seu llibre "La conquesta de la felicitat" (t'imagines que en lloc de les conquestes sanguinàries d'abans i d'ara que tenen per objecte i finalitat el domini del l'home per l'home;que al lloc d'aquesta mena de conquesta hi poséssim de manera irrenunciable, la felicitat?):
CREC QUE PODRIA TRANSFORMAR-EME I VIURE COM ELS ANIMALS, SÓN TAN TRAQUILS I MESURATS!/EM PLAU OBSERVAR-LOS LENTAMENT./NO S'AFANYEN NI ES QUEIXEN DE LA SEVA SORT./NO ES DESPERTEN A LA NIT AMB EL REMORDIMENT DE LES SEVES CULPES./NO M'AVORREIXEN DISCUTINT SOBRE ELS SEUS DEURES EN VERS A DÉU./CAP ESTÀ DESCONTENT, A CAP D'ELLS L'EMBOGEIX LA MANIA DE POSSEIR COSES./CAP VENERA ELS ALTRES, NI A LE SEVA ESPÈCIE, QUE COMPTE AMB MILERS D'ANYS D'EXISTÈNCIA./NINGÚ ÉS RESPECTABLE NI DESGRACIAT EN TOTA L'EXTENSIÓ DE LA TERRA.
WALT WHITMAN

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Cuanta raó tens. Els cavalls amb la seva noblesa i elegancia, ens ensenyen més del que podem imaginar.

Felicitats per els premis.

Una abraçada

Eva ha dit...

Hola Assumpta... sí, tot bé, l'únic que no tinc temps per a quasi bé res...De moment estic agafant el ritme de treballar i estudiar una altra vegada... en quant m´acostumi tornaré a la vida bloguera que la trobo molt a faltar...
Una abraçada i merci!!!

rits ha dit...

ais, vaig amb una mica de retard.... aquest any sant Francesc se m'ha passat!!! ais....

si que són ben especials i es fan estimar els animals!!!

hi ha dibuixos ben bonics!

Esther ha dit...

Sempre m'han agradat els cavalls, tot i que mai m'hi he pogut pujar. M'he hagut de conformar i veure'ls als Tres Tombs. La meva mare sempre m'explica, que quan ella era petita i vivien en una masia, tenien una euga, la Capitana, i que tots els germans s'ho passaven d'allò més bé...

Un post molt maco! :)

Sherezade ha dit...

Paso como siempre a dejarte un peto GIGANTE, abrazos y re mimis desde el otro lado.

Por cierto, adoro los caballos, montar y notar su poderío y conexión con la naturaleza es magnífico. Preciosas amazonas e hildalgos jinetes veo por ahí!!!.

nanit ñ_ñ