La Catalonia: Terra de Baranes, Sortides Dignes i Somriures


Diferents circumstàncies a la vida, et poden dur al plantejament d’agafar-te un any sabàtic i poder així gaudir de totes aquelles coses que tan t’agraden i per les quals no disposes mai de temps suficient.

Personalment, no ho negaré pas, m’agradaria... en aquest cas, les meves circumstàncies van en sentit oposat. Aquestes, s’entesten en dir-me cada dia que no tinc, gairebé, cap més opció que pencar i pencar. No és pas que no m’agradi treballar, que ningú s’enganyi!. Quan per algun atzar escabrós he hagut de mantenir-me fora del mercat laboral o bé quan he hagut d’estar de baixa uns dies a casa, llavors no sóc persona. Em canvia l’humor (per no dir que s’esfuma més que el malparit d’en Millet) i el meu cap, el meu estómac i el meu temps s’omplen i sobreviuen només a base de cabòries difícilment profitoses.

Encara que no és ben bé el cas d’aquest octubre que comença a tancar files, sí que és cert que al disposar d’uns dies de vacances m’he distanciat d’algunes activitats (com la blocaire) i m’he apropat per l’efecte simpatia a unes altres.

Crec que m’ha anat bé fer aquesta aturada i agafar aire i llum nova, per encarar aquest nou tram final de l’any on les boires, que desitjo només siguin meteorològiques, faran de ben segur la seva entrada triomfal.

No obstant, com això de tenir un bloc enganxa més que la cola d’impacte, vaig poder aprofitar aquests dies per a assistir a la presentació de llibres que va tenir lloc el passat dimecres dia 21 a Llibreria Catalonia de Barcelona tal i com era la meva il•lusió, amb el Capità Jesús Ma. Tibau al comandament de la flota literaria.

Nau insignes com “Una sortida digna” i “A la barana dels teus dits” varen escortar a la menuda, però no gens menys esperada “Totes les baranes dels teus dits”.

Que us puc dir de nou, que ja no hagin esmentat anteriorment molts dels assistents a l’acte. Però com em ve de gust, us diré que la presentació va ser molt fluida, distesa, simpàtica i amb la música de les “noves” veus acompanyant la vetllada.

Va ser veritable plaer, poder saludar personalment moltes de les persones que, com per art de màgia, cada dia donen vida a la freda pantalla de l’ordinador. La Carme, La bocins de lluna, El Barbollaire, La Clídice, El Veí de dalt, La Rita, En Gabriel, L’Anna, L’Isabel i uns quants més... van fer que fos un capvespre ple de llum (fins hi tot els núvols ens varen fer l’ullet i no van gosar a tornar fins l’endemà).

Tinc la sort d’haver-me endut els llibres presentats i signats, però més sort encara per deixar-me endur de vosaltres els somriures i l’afecte: El millors “Punt de Llibre” per acompanyar-los, sense cap mena de dubte!!!




18 comentaris:

garbi24 ha dit...

I potser es per tot això que la vida es tant maca per tots nosaltres, a pesar de les dificultats que anem trobant.
Celebro que ho passessis bé i que tinguis una bona setmana.

kweilan ha dit...

A veure si el Jesús ve a Ponent a presentar els seus llibres. Una abraçada!

Rita ha dit...

Va ser una vetllada molt agradable i un plaer poder-vos fer petons i abraçades de veritat. :-)
Petons!

Carme ha dit...

Grossíssim plaer per a mi també, veure-us i constatar la vostra simpatia i bon rotllo.

Em deixes afegir: La Mortadel·la casolana, el Rafel, L'Elisenda, La Marta Pérez Sierra, la Sandra, no sé si sabria posar tots els enllaços per això.

mar ha dit...

em va encantar ser-hi i compartir amb tots vosaltres la vetllada...

un plaer conèixer-te assumpta i poder posar un somriure al teu nom...

petons a tots!

Jesús M. Tibau ha dit...

realment és difícil no deixar-se algun dels amic si amigues blocaires que hi havia a l'acte, per això jo no ho ghe intentat al meu blog; segur que em deixaria algú.
Com tu dius, un dia per a recordar

poesiaula ha dit...

un plaer compartit!

rebaixes ha dit...

El pinzell de vostra veu
l'he escoltat penetrant-me
era un zèfir, brillant, vivent
que naixia transportant-me.
Hi han a la vida miracles
que no els aclareixen oracles...
Son moments inesperats
que sorprenen agraciats
i que et porten fins al fons
de les eternes lliçons
de virtuals amistats.
Que continui la veu
per mi ha set un bé de Déu.
.............. Anton.

Marta ha dit...

No vaig poder assistir a l'acte, feina, feina, feina però em compraré els llibres, ara almenys ja sé que a la Llibreria Catalònia s'hi poden adquirir.
Una abraçada a tots.

Cris ha dit...

Com vaig dir a casa d'en Barbollaire, quina sort trobar i retrobar als amics.... segur que us ho vau passar de conya!! Petons :)

Clidice ha dit...

Va ser una experiència d'allò més interessat i la veritat és que amb més d'una semblàvem més parentes que no pas amb els de sang ;) gràcies pels teus somriures i la teva simpatia :)

Cesc ha dit...

Però el què importa és sentir-te bé amb tu i somriure i demostrar que ets una persona com cal.

Salva Piqueras ha dit...

Eiii! Jo també he estat d'aturada blocaire i m'ha encantat tornar i veure aquest cel meravellós a la teva capçalera. De fet, m'ha agradat tant, que he estat un parell de minuts mirant-lo abans d'assaborir el post. I sí, segur que si t'ho proposes, algun dia veuràs que sent més pragmàtica et pots permetre aquesta escapada que et ronda pel cap. Una abraçada!

rits ha dit...

guau! segur que va ser una trobada fantàstica!

sempre he volgut fer una aturada, no sé si tant com un any sabàtic, xò si aturar i marxar fora a veure món. Però darrerament ja no tenia aquesta necessitat i en canvi ara, la tinc. I com a tu et passa, estar a casa sense poder anar a treballar, buf, m'ofega i de valent. molt curiós.

Desitjo que aquest darrer trimestre de l'any eet sigui molt plàcid i ple de somriures!

Eva ha dit...

Quin goig de retrobada...

Gabriel ha dit...

Eii, per part meva també un plaer compartit...
Per cert, l'últim paràgraf del teu post és molt bonic.
No hi ha millor punt de llibre que un somriure compartit...que bonic!
Una salutació i una abraçada!

Joana ha dit...

Es un plaer des del teu blog compartir aquesta entranyable experiéncia
Enohrabona assumpta
Endavant
Joana

Roquis ha dit...

Novembre es fred per cert, molt bonic el canvi del teu blog