Sis mesos... i el post número 100

Botiga de somnis
Fins avui mateix no m’he adonat d’aquesta casualitat, i he pensat que potser era moment de fer-ne un petit balanç de tot el que m’ha representat.
El vaig iniciar una mica per casualitat. Aquells dies no eren els millors per a mi, tot i ser el més d’agost amb festes, retrobament d’amics, familiars, etc. hi havia coses que furgaven massa dins el meu cap, era com un trencaclosques sense cap peça encaixada. Tot seguint els consells del meu marit, vaig creure que aquesta nova activitat, com a mínim em permetria dispersar per una banda les cabòries de trobar-me sense feina, sense atur i amb un futur incert... i per altra, donar volada als meus somnis dins la realitat del dia a dia. Uns en forma de pensaments, altres de vivències, de fotografies, de curiositats... una mica de tot.

El 30 de setembre vaig tornar a la feina de Lleida, que havia deixat el mes d’abril (per anar-me a treballar a Tàrrega, on resideixo i que com ja havia dit, va ser el meu error de l’any).
Retrobar-me de nou amb tots(es) els companys de feina i la meva cap, com si el temps no hagués passat i tornar a la rutina diària... així com l’alegria que em reportava el saber que a “l’altra banda” d'una freda pantalla d'ordinador hi havia algú, que encara que no el conegués, sentia els seus batecs..., van ser per a mi, la millor medecina.

Finalment, les peces del trencaclosques es van anar encaixant una a una fins a dibuixar un bonic mosaic.

M’adono que el bloc n’és una d’aquestes peces, que ara sense ella res ja no seria el mateix, el dibuix no estaria complet. I com en un joc de miralls, aquesta peça és alhora el resultat de moltes petites peces que sou cadascú de vosaltres i que sense elles, res no tindria sentit.
Lamento no poder visitar-vos a tots tant com m’agradaria, ni tan sols publicar totes les coses que passen pel meu cap i pel meu voltant. M’haureu de disculpar. Les hores són les que són i no les puc allargar o aturar com en els rellotges tous d’en Dalí.


Però vull fer-vos saber el molt que m’heu fet gaudir, riure, plorar, en definitiva “sentir” amb cadascun dels vostres post i el molt que m’heu aportat i ajudat amb els vostres comentaris al meu. D’això se’n diu compartir. I així m’agradaria que seguís, compartint entre tots les nostres realitats i els nostres somnis tan diferents i tan iguals alhora perquè n’hi ha coses que no tenen preu, que no es poden pagar amb diners i aquesta n’és la millor mostra.
Per tant... balanç positiu !!!

I una vegada més us dic, gràcies per ser-hi !

Per cert, que millor que celebrar-ho (i compartir-ho) amb una festa d’alegria com la del Carnestoltes !!!
(llàstima que no ho hem pogut arrodonir amb una Victòria del Barça, però no defallim, tornarem a lluitar, tornarem a sufrir... i tornarem a vèncer !)


Fotografies:
(1) Antonia Jurado (Venècia)
(2 i 3) Dalí i Magritte, respectivament (google)

32 comentaris:

Anònim ha dit...

ASSUMTA, fa poc que et conec i també el món dels blogs. Però m'encanten els teus escrits.
Sovint busco si hi ha alguna cosa nova.
A tu tal vegada t'ha ajudat escriure, però pensa que tu ajudes a molts i crec que si pots seria bo que entressis més sovint.
GRÀCIES.

Anònim ha dit...

Sempre endavant Assumpta sempre! Visca el Barça! i visca el teu bloc, hi ha coses personals que no ens permeten dedicar-nos tot el temps què voldriem, però aquí estem, esperant-te... i per cert, felicitats per el post nº 100

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats per l'aniversari i per les sensacions que aquest món blocaire et transmet.

Lua ha dit...

Muchas Felicidades Guapa .Larga vida a tu blog !!

Besitos y buen carnaval .

Sergi ha dit...

Quin grapat de felices coincidències! Estàs totalment de celebració, i és una bona mitja, 100 en 6 mesos. A continuar endavant, i a seguir gaudint del que aquest nou tipus de comunicació et regala. Del Barça ja en parlarem un altre dia.

Assumpta ha dit...

Moltes, moltes, moltíiiissssimes felicitats!! :-))

No pateixis, la victòria del Barça ja la celebrarem al final de temporada :-))

PETONASSOS I A SEGUIR ENDAVANT!! ♥

Anna ha dit...

Felicitats per aquest post nº 100. Tens una coseta a casa meva per tu.

Una ha dit...

Felicidades,¡vamos a por los 1000!
Besos

Carme Rosanas ha dit...

Felicitats, bonica, espero poder compartir els somnis, 100 i 100 i 100 i 100 posts més, fins a 1000, com diu la Tere.

Rita ha dit...

Moltes felicitats, preciosa!!!!

I ara, cap als 200, i sense aturar-nos eh1! ;-)
Petons!

Violeta ha dit...

Assumpta, moltes felicitats pel temps que fa que has estrenat el blog i pel teu post número 100.

Ai, el temps, aiii, la manca de temps...Qui no té aquest problema, avui en dia?

M'encanta la primera foto, la de la botiga de somnis. És molt adient pel teu blog.

Petons i abraçades.

....... . ... . .... .. ... ... ... . . .. M or S e . . . . ha dit...

enhorabona i felicitats pel teu blog, transmet felicitat i bona energia, i consells que ficam a la butxaca :) i per molts més entrades!

Nuria ha dit...

En sis mesets n'has après molt més que jo que porto gairebé tres anys, ja ja ja. Bé, aquí al Blogger no tant, però vinc d'altres ecosistemes virtuals i la teva pàgina està molt currada.

Felicitats i endavant!

rebaixes ha dit...

FELICITATS i AGRAIMENT per el ue has fet i per el que ens has donat.De cor us estimem la familia tota a aquesta parella excepcional.Quan la Mìriam em pregunta,jo li dic, es la... i ella ja saps que ets TU i.../
Ahir em vas enviar un vídeo per que passes un bon disabte. El vaig obrir i en la primera pàgina em vaig aturar... Lu bella mùsica, dolça i jo paper, boli i el tu em portaves, una fulla en la corrent de l'aigua... Despre´s uns pinzells i ... Ha sortit tot aixó que és teu per que tu m'ho has inspirat sense saber-ho.
Els teus ànims han supossat i suposen molt per mi... UNA FULLA QUE CAU EN LA CORRENT DE L'AIGUA
...Per vosaltres dos en eix dia,
FELICITATS I AGRAIMENT. ANTON I ELS MEUS.

zel ha dit...

Que bonic aquest post...m'has fet recordar-me a mi mateixa, en un estiu d'aviat farà dos anys, amb certa buidor que em calia omplir, i alhora amb necessitats de dir la meva, d mostrar les meves "beures" o vés a saber què...

I és ben cert, aquí hi ha un món ple de bona gent, que et mostren que no cal res a canvi, quan es tracta d'acompanyar, de ser-hi en els mals moments...Això, ni al carrer ho trobes...Quan va morir el meu pare, aviat fara quatre mesos, més de 90 persones van comentar al blog! Més que no pas al carrer em van donar el condol...Al.lucinant, de veritat.

Vinga estimada, endavant i força, que la tens!!!


Ui, i dir-te un secret, la capçalera del teu blo em té el cor ronat!

Petonassos!

Anònim ha dit...

Felicitats Assumpta!
Pel teu blog i pel retorn a la teva feina de Lleida on totes dues compartint els "problemes" que hi han darrera d'aquesta freda pantalla d'ordinador.
Però bé la sort es que tenim feina, i només per aixó hauriem d'estar més que felíç.Tant tu com jo sabem que es estar a l'atur, i no troba res.Però ara tot aixó es un somni pasat.I hem de tirar endavant.
L'altre dia em van regalar un "memo" amb una frase molt encertada:"TODO AQUEL QUE TIENE UNA RAZON PARA VIVIR PUEDE SOPORTAR CUALQUIER FORMA DE HACERLO"(Nietzsche")
Bé i com diu tu que millor celebrar-ho amb carnestoltes.
Blocaires que tingueu una bona setmana del començament de la quaresma.
Joana

Unknown ha dit...

Enhorabona!!!

...i a continuar, tens un seguici que espera impacient els teus escrits.

Ens llegim.

kalidoscopi ha dit...

Felicitats pel blog, per les 100 entrades i pels 50 seguidors.
M'agrada llegir-te.

Ma-Poc ha dit...

Moltes felicitats per aquests 6 mesos i les 100 entrades!

Eva ha dit...

Espero que facis moltíssimes més entrades... és genial passar-hi i poder compartir tot aquest món...
Una abraçada....

BertaiPolete ha dit...

Gràcies per seguir escrivint, i per compartir les teves paraules, els teus somnis i el teu temps, sigui gran o petit.
Un petó
Maica

Garbí24 ha dit...

Que el blog no sigui mai una obligació , es la millor manera de gaudir-lo.
Felicitats i cap endevant sempre

Anònim ha dit...

ASSUMPTA, te n'adones quants comentaris has tingut???
Per curiositat he buscat el teu primer post, quan encara pocs et coneixien.
Zero comentaris.Poc a poc has enganxat la gent. No t'ho deixis...

rits ha dit...

moltes felicitats pel post 100 i els 6 mesos!

m'ha agradat molt el que dius que el bloc ja és una part del trencaclosques!

assumpta ha dit...

Gràcies a tots pels vostres ànims !!!

MARIA
CESC
JESUS MA.
LUA
XEXU
ASSUMPTA
ANNA
TERE
CARME
RITA
VIOLETA
KRAPUMKA
ENEBEA
ANTON
ZEL
JOANA1
JOAN MA
KALIDOSCOPI
MA-POC
EVA
MAICA (BiP)
GARBI24
RITS

Sou vosaltres els que li doneu força a aquest bloc amb cadascún dels vostres comentaris !!!

De veritat que encara que sembli un típic tòpic, no puc deixar de dir altre cop (com molta d'altra gent), que haver començat el bloc va ser un encert. Però coneixer-vos a tots vosaltres és un tresor que no te preu, mai em deixareu de sorprendre. Gràcies, gràcies, gràcies!

P.S. (Maria, a veure si tu també t'animes amb encetar el teu propi bloc, de ben segur tens moltes coses a dir i estarem encantats que desitgis compartir-les amb tots nosaltres, ànims!)

Xarnego ha dit...

Maco no ens deixis de explicar els teus sentits,
de tan en tan en la soledat del meu silenci, llegir-te en fa be.

ddriver ha dit...

sempre arribo tard pero amb el disgust de dissabte fins ara no he recuperat les constants vitals FELICITATS!!!!!!!!!! i que duri molts mesos mes!!

Azu ha dit...

Assumpta, vas fer bé de seguir els consells del teu marit, i comença aquest bloc. Jo sempre he pensat que es bó esciure, els qui ens agrada, allò que sentim i poguer-ho compartir amb gent de igual manera, i tots junts podem intercanviar opinions, sentiments, el que sigui.
M'agrada molt el teu bloc, escius molt bé i em sento a gust amb tu.
Per cert, tots cometem errors a la vida, això es normal, i el que es ideal, es saber rectificar.
Una abraçada per a tu

bajoqueta ha dit...

6 mesos 100 pots i un concurs de relats guanyat :) Jo crec que és molt. Escriure és una gran teràpia que molta gent hauria de fer servir.
Continuarem entrant als teus somnis si mos deixes :)

Una ha dit...

Aunque las palabras parezcan tópicas yo te creo a pie juntillas porque me ocurre igual que a ti,son estupendas muchas de las personas de los blogs,como tú lo eres.Abrazos

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Crec que ens uneix a tots una història una mica semblant, arribar a aixó del blog per casualitat..... i a partir d'aqui.... cadascú té la seva particularitat.

Felicitats !!!!

Núr ha dit...

Enhorabona, bunika! I que durant sis mesos més i sis mesos més i sis mesos més i sis... ja m'entens! aquest bloc et continuï aportant totes aquestes coses maques que expliques (i que tots coneixem tan i tan bé!)