6-12-80, fa 28 anys

Aquella nit havia dormit bé i vaig aixecar-me relaxada.
El dia anterior havia plogut, no massa, però suficient com per pensar que també podia fer-ho l’endemà.
Però no va ser així. S’havia llevat un matí fred, com correspon a un sis de desembre, però amb un sol radiant.
En aquell pis, tot i el gran que és, semblava no cabre-hi ningú més. Hi havia mil coses repartides per tot arreu ...
La gent donava voltes d’un lloc a l’altre i tothom s’entestava en dir-me que estiguis tranquil•la, mentre esmunyien un somriure de complicitat.
Jo crec que vaig mirar mil vegades aquell rellotge de pèndol que hores d’ara, segueix penjat a la mateixa paret de la sala donant els quarts i les hores.
Havia de seguir el guió escrit, fil per randa. No podia fallar res ...
La carretera que m’havia de dur a destí, era enfilada i sinuosa i semblava no acabar-se mai.
Vaig respirar fons quan per fi hi vaig arribar al lloc.
L’entorn era bonic i aquella ermita tan petita li aportava la calidesa que li mancava al sol.
No sé quanta estona vam estar allí dins. El meu cap no escoltava a ningú, els batecs del meu cor m’ho impedien ..., només pensava ..., en sentiments ..., en emocions ..., més sentiments i més emocions ...
Feia poc havia fet 21 anys i la decisió que havia de prendre faria canviar el rumb de la meva vida.
I allí estava jo, mirant-lo a ell cara a cara dret davant meu i havent de dir aquell monosíl•lab tan clàssic i que tantes històries ha estat capaç d’emplenar ...
Però tal com he dit abans, encara que no m’agrada gens seguir els guions estrictament establerts, vaig fer-ho ... i vaig dir SI !!!

I ara que han passat els anys, ... 28 per ser exactes, i m’ho miro amb perspectiva, m’adono que aquella va ésser la millor decisió que podia haver pres. Que no em vaig equivocar.
Ho penso ara, i veig que aquests anys han seguit plens d’emocions i sentiments ... moltes emocions i molts sentiments ... i records ... un més bons i altres que potser no tant ..., però amb mils de vivències compartides dia a dia ..., i en cadascuna d’elles, ell sempre al meu costat.
Però per damunt de tots els sentiments n’hi ha un que sobresurt amb molta força i empenta, despuntant molt i molt ... l’amor.
Crec que no ens ha mancat mai.
I potser, perquè no dir-ho, no és el mateix que llavors ... aquella passió desmesurada ara ja queda més lluny ... però deixa pas a una passió més serena i valuosa ..., plena de respecte mutu i encara ara ... plena de complicitat.
I m’alegro de saber-me així, com aquell dia, amb els batecs del meu cor ofegant el soroll del món exterior ..., perquè ell és amb mi ..., perquè forma part de mi ..., perquè jo formo part d’ell ...

T'estimo, Josep !