En l’apunt anterior comentava una mena de persones, que en un o altre moment, es poden creuar pel nostre camí. Però sortosament, en contrapunt, he de dir que hi ha una altra mena de persones també.
I és d’aquestes, de les que avui em vull fer ressò.
No sé si existeixen realment els àngels, perquè no els he vist mai amb el seu uniforme de gala, lluint les seves ales. Però sí sé, que hi ha una mena de persones que tenen una aura especial i que són el més semblant a un àngel. Gent, que ni ells mateixos s’adonen, de com arriben a ser d’especials i de com endins arriben al nostre cor. No només són bona gent, són gent bona.
Poden conviure amb tu durant anys, ser persones amb qui comparteixes tota mena d’experiències o poden ser persones anònimes que es creuen en la teva vida només un instant, l’instant precís; tant se val quina sigui la durada d’aquesta trobada, el que compta realment és l’aportació tan valuosa que fan a les nostres vides.
Són gent que tenen un cor que no els hi cap dins seu. Persones que quan estàs “tocat” per una o altra raó, donarien la seva vida si amb això et poguessin tornar el somriure, et poguessin veure feliç de nou. No entenen de malícies ni rancúnies, aquestes paraules no formen part del seu diccionari de la vida. Les que he conegut més a fons, tenen un denominador comú: No han tingut una vida massa fàcil.
No tot els hi ha estat donat, abans al contrari i tot i això segueixen donant gràcies a la vida per tot allò, que tenen en llevar-se el nou dia i que no dubten en compartir amb qui vulgui asseure’s al seu costat.
No hi ha diners que puguin pagar aquests moments, aquests favors, aquests actes de generositat, aquests instants plens d’amor, màgia, saviesa, estimació, sort... per això la moneda de canvi és aprendre a compartir amb ells, des del cor, allò que ens fa diferents als éssers humans de tota la resta: Una encaixada de mans, un petó, una mirada, un somriure, un silenci, un condol, una abraçada, una llàgrima...
Amb tota la meva estimació i suport per l’Amic Anton del Bloc Rebaixes, amb qui vull compartir una abraçada ben forta, en aquests dolorosos moments.
24 comentaris:
que maco ho has dit..
m'hi afegeixo.
una abraçada
M'ha sorpres la noticia i molt que injusta potser la vida , masses vegades.
No sé si existeixen els àngels, però crec en el sentit ètic de les persones, que uns desenvolupen més que d'altres. És una joia poder tenir l'amistat o l'estimació d'una persona així d'especial.
Aquest és un post molt íntim (disculpa si ho consideres una intromissió). Una abraçada. ^_^
Unes precioses paraules, Assumpta... jo també m'hi afegeixo
Preciós escrit i una abraçada gens virtual per l'Anton.
Mostres de condol a la blogosfera, un gest maco, molt maco
Un apunt preciós! Tu també ets un àngel!
Abraçada per a l'Anton i petons per a tu, maca!
Us arribi des d'aquí un petó i una abraçada...
Un post preciós. Gràcies per compartir aquests pensaments tan especials amb nosaltres.
Tens raó:
La vida està carregada de circumstàncies. Però també de persones. Tinc la teoria que la nostra vida depèn molt de qui et creus pel camí. Segons amb qui et creuïs, et pot enfonsar la vida o ajudar-te a tirar endavant. També comparteixo la teva opinió metafísica que hi ha gent que desprèn una àurea especial: lamentablement estan en perill d'extinció.
Per cert, l'escrit és preciós i la fotografia que l'acompanya encara més.
Una salutació!
Hi ha persones molt bones, i de vegades la vida és molt injusta amb elles. Sembla que sigui un preu a pagar, com si la bondat sortís d'elles i es quedessin sense aquesta propietat per ells.
Jo també m'hi afegeixo. Un apunt ple de sensibilitat. Una abraçada.
Un post preciós. I tant que hi ha aquests àngels, i sort la que tenim els que en tenim algun aprop.
No segueixo l'Anton, però ets la segona persona qui llegeixo donant-li suport. Segur que sabrà rebre tot el suport dels blocaires.
Amb un toc angelical sigui dit de debò has escrit aquests meravelloses, emotives, paraules que no puc fer altra cosa que subscriure-les de tot cor...i afegir-me al que dius sobre l'Anton
Preciós tot el que has dit! I es nota que ho has dit de cor.. D'aquestes persones n'he trobat ben poques, per no dir quatre de contades! Però amb els anys, els moments, les experiències suposu que en vas coneixent...
Sí que existeixen els àngels, els àngels sòn els bons amics. Els sents i els notes només de veure'ls o de sentir-los o de llegir-los. Crec en aquests àngels i jo ja en tinc prou. Estic totalment d'acord amb tu que l'Anton n'és un, i tu també!
Una abraçada ben forta, per ell i també per a tu.
Es precios el que has escrit, i a mes a mes penso com tu. Cada dia sentim coses de persones dolentes i males persones. pero per sort n'hi han de moltes i moltes bones persones. I per sort molts de nosaltres n'estem rodejats.
M'afageixo al condol del nostre amic blogueaire
una abraça bonica
Un regal amorós com només pots fer tu. Gràcies per ser-hi, per ser com ets.
Per culpa de les cames, no faig cames.
Gràcies per la vosta companyia,sé que farieu l'impossible per que ...
Tots sabem el que sabem i sabem que no pot ser. Anton.
Segur que tots en tenim d'àngels al voltant, potser no ho sabem o no els veiem (encara) però si els necessitem estirem la mà..i segur que algun ens l'agafarà i ens l'escalfarà, ho crec de debò!.
No conec l'Anton però li envio una abraçada de tot cor i a través del post de l'Assumpta comparteixo el teu dolor.
Una forta abraçada, àngel de la blogosfera :)**
Preciós, nina, molt sentit.... petó enorme per l'Anton i per a tu reina
DES D'AQUI, L'AGRAÏMENT A TOTS I CADASCÚN DE VOSALTRES PELS COMENTARIS EN AQUEST POST.
UNS COMENTARIS PLENS D'ESTIMACIÓ, SENTIMENT, AFECTE I SUPORT PER A UNA PERSONA MOLT ESPECIAL PER A TOTS NOSALTRES.
PER A TU, ANTON, PERQUÈ NO ET DEIXAREM SOL.
UN PETO I UNA ABRAÇADA COMPARTIDA PER TOTS NOSALTRES.
Em vull afegir a aquest homenatge que fas als àngels!!...Jo també els conec i he tingut la sort de trobar-los en el meu camí.
M'ha agradat molt la teva manera de descriure'ls. És exactament la meva apreciació d'ells!!...i com tu dius, molts ni ho saben que ho són, però els reconèixes de seguida.
Una abraçada molt forta.
Tard, però també m'hi afegeixo, al teu homenatge. Amb pensament i amb una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada