Adéu febrer, adéu!


Deixo enrere aquest febrer, que s’ha fet més curt del que ja és habitualment. Febrer, és un mes que no m’agrada. No tinc cap raó especial per a pensar així; em passa com amb l’octubre, senzillament, són mesos que no m’acaben de fer el pes. Ara encetem març, que ens conduirà a la primavera i això m’agrada més. Però març és traïdor, ens confiem i ens la fot sempre.
Ja ho diu el refrany: "Març, marçot. Mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot".

Passa una mica com a la vida mateixa.
Si vas confiat, si vas de bona fe, si vas amb lliri a la mà... sempre hi ha qui te’l pren i potser després no en fa res... només ho fa per esgarrar-te la festa.

Hi ha gent que és així, sembla que fins i tot hi tinguin una espècie de dot maligne. Com un rei Mides capgirat, doncs tot el que toca ho acaba espatllant.

Aquests dies per la catosfera n’hem tingut un cas d’aquests i el XeXu i la Núr ho explicaven molt bé en els seus respectius apunts. Algú, que encara no sap que carnestoltes ja ha passat, que encara duu la màscara posada i que va escatxicant mal rotllo per tot arreu. La gent de Cats, que tenen tot el meu suport, han estat uns senyors en no dir el seu nom, hi estic d’acord, millor així. Però he de reconèixer que en el fons, em fot molt no saber qui és aquest paio. Em fot, perquè no m’agradaria passejar-me amb el meu lliri pel seu bloc i que aquest "tarat" me’l vulgui prendre. Les coses no es fan així, les coses es fan ben fetes i clares. Potser és que no ha sentit a dir mai allò de: "Les coses, clares i la xocolata espesa".
Us heu fixat que sempre, en totes les comunitats, siguin del que siguin, més grans o més petites, sempre hi ha qui no s’adapta a les normes?, qui voldria que les normes s’adaptessin a ell?. Com una mena de dictador, vaja.
Potser és que recordava aquell ara ja molt llunyà, per sort, 23-F.

D’això en fa un bon grapat d’anys, llavors en tenia 21. Feia encara no tres mesos que ens havíem casat i en Josep, el meu marit, havia acabat la “mili” l’agost anterior. Semblava que la dictadura era cosa del passat, però tot just havien passat cinc anys i escaig. Van ser hores de molta incertesa i d’arribar a pensar que el somni de la democràcia podia trontollar. Per sort, els fonaments van aguantar. Aquella primavera ens duria pocs mesos després, un altre capítol molt confús també, l’atracament al banc central de la pl. Catalunya a Barcelona.

Per sort, tot passa pàgina en la història i el món segueix rodant.

Diuen els que hi entenen, que aquesta setmana tornarà el fred, el vent i la pluja...

Esperem que el fred congeli els mals rotllos, el vent se’ls endugui ben lluny i la pluja ho deixi tot ben net!!!


25 comentaris:

garbi24 ha dit...

Esperem coses bones del Març, doncs entre el vent la pluja i el fred tot el dolent marxarà. Tant de bo ho encertis

Clara ha dit...

espero que març no sigui com aquesta gent que tot el que toca ho acaba espatllant, he!! S'ha de començar el nou mes amb positivisme.. a mi m'agrada molt!



Un petó!^^

Carme Roura ha dit...

Carai! si es que hi ha gent per tot, sort que el març ja perfila la primavera i tot comença a florir!
Bona setmanaa!

Ferran ha dit...

Al fil del tema del "dolentot" que ha circulat aquests dies per la catosfera, se m'acut dir que sí, que hi ha gent que és dolenta de mena. No sé si és el cas, així que parlo en general: hi ha gent que viu de fer mal als altres, i tant. A aquests, l'únic que cal és detectar-los i allunyar-los de les nostres vides. Ben lluny!

La primavera no ensuma encara per aquestes terres nòrdiques, però com a mínim des de fa dos dies, i després de dos mesos, la neu s'ha fos dels carrers. Visca la pre-primavera! :)

XeXu ha dit...

M'has fet riure amb aquest post. I no perquè toqui temàtiques divertides, però recordo haver hagut de controlar-me en escriure sobre els problemes a c@ts, i tu has deixat anar cada perla... Gràcies per la confiança i per dir les coses pel seu nom. Em sembla que aquí als blogs sempre anem amb el lliri a la mà. No saps què pots trobar rere cada adreça, i potser alguns dels que llegeixes no són el que penses. Però no és millor deixar-ho estar i pensar que només hi ha bona gent per aquí. Mentre no ens afecti, potser no ficar-se amb com és cadascú, perquè fins i tot els més odiosos poden tenir el seu motiu per ser-ho.

Gràcies altre cop, i no pateixis que les coses acaben caient pel seu propi pes.

Carme ha dit...

Esperem el març i la primavera... i potser i només potser es portaran bé!

Pel que fa a l'altre tema, el del cats, jo crec que hi ha més pesones equivocades que no pas dolentes... amb tot equivocar-se amb reincidència ja em sembla una mica greu.

Montse ha dit...

jo estic amb el xexu, qui sembla amic en sec veus que t'ha utilitzat a la seva conveniència i qualsevol excusa li val per guillar...

Montse ha dit...

per cert, assumpta, encara ets a temps a apuntar-te al sorteig del meu blog!!!

rits ha dit...

poquetes hores li queden ja al febrer! i els ametllers ja comencen a florir!!! ara venen els dies més bonics de l'hivern, si fa sol, esclar!! (que portem una ratxa...)

en quan a lo de c@ts, és una llàstima tot plegat. Però crec que cal continuar endavant, sempre amb la veritat per davant i amb el lliri a la mà. sinó, aquest petit món nostre virtual perdria tant de sentit!

Logan y Lory ha dit...

Ojalá que el frio se lleve los malos rollos... eso esperamos.

Un abrazo.

fanal blau ha dit...

Vinga...que d'aquí a no res és primavera!

petonet, assumpta!

llum ha dit...

No sé que és el que ha passat, però penso que no és gens dolent anar amb el lliri a la ma. A mi tampoc m'agrada el febrer . El març m'agrada més perquè faig anys i arriba la primavera. Visca!

kweilan ha dit...

El febrer té de bo que la boira es comença a escampar i ja s'albira la primavera que arribarà aviat :)

Assumpta ha dit...

M'ha fet gràcia llegir el comentari que t'ha deixat en XeXu tot i que, en aquest cas, jo penso com la Carme... no crec que sigui "dolenteria" de veritat... sinó més abans algú que s'equivoca, amb reincidència i bastant empipadoret (per no dir una altre cosa)
Ara bé, també com diu ella, equivocar-se amb reincidència és ja una mica greu.

Espero que aquesta persona reflexioni, s'adoni que s'ha equivocat (i molt) i canviï d'actitud.

M'agrada el suport a C@ts ;-)) jo també sóc fan d'aquesta iniciativa!! :-)

sànset i utnoa ha dit...

Confio en que aquesta borrasca, com bé dius, s’emporti tota aquesta brutícia que algun “tarat” s’ha dedicat a escampar.

I tant que és cert que sempre hi ha inadaptats. Ara, si no s’adapten que s’ho facin mirar, però que no toquin la pera –per enveja- a aquells qui estan la mar de tranquils.

*Sànset*

lanuor ha dit...

Tota aquesta gent que va per la vida molestant i fotent als demés, no es mereix més que indiferència. I no et pots imaginar com els arriba a fotre que els tractem com si fossin invisibles.
Una abraçada, Assumpta!

Mireia ha dit...

Confiem que els teus bons desitjos de la frase final és compleixin.

Encara prefereixo anar amb el lliri a l amà, tot i que hi ha gent que te'n fa passar les ganes. Jo també tinc curiositat per saber qui ha estat, perquè hi ha coses que no es fan i aquestes és una d'elles. Però cal comptar en què la majoria som bona gent i no és qüestió que un de sol ens amargui la festa

Eli ha dit...

Arribat el març... massa llarg pel meu gust!!!
Però vaja, que arribi el bon temps ja és un bon senyal!!!
Pel que fa al Cats, no sé, jo crec que
"no s'ha de fer llenya del arbol caído" tot i que jo, també he flipat amb les intencions! Tot plegat massa enrevessat per creure-s'ho.... :-(
(Per cert, jo també la vaig "cagar" sense intenció de "cagar-la" però vaja...la meva intenció no era fer trampa...)
Jo crec, però, que qui l'ha liat d'aquesta manera, a hores d'ara, a se n'ha adonat... (no sé qui és, però ho intueixo...) i l'important, és que no ho torni a fer... o almenys ho reconeixi. Tasca difícil, perque a tots ens costa reconèixer els errors...
buffff.. un capítol lleig!!!
Espero no sigui així, aquest marçot!!! però, eh??? I tampoc espero que per aquest tipus "actituts", s'acabi pagant justos per pecadors!

Estonetes ha dit...

M`encanta eixe final tan optimista.
Besets!

sargantana ha dit...

mes val mirar endevant i mantaenirnos espectants amb el que vindra
que tinguis un bon març!!
petonets

Joan ha dit...

En altres termes, si et sembla, i seguint cert advertiment força radical: cuideu de no tirar les perles als porcs (no tenia, en aquells temps i en aquella cultura, la paraula "porc" les connotacions que per a nosaltres poden tenir; però, objectivament i en tot temps, les perles han de tenir altre destí que l'estómac o les potes porcines). Forma part de la cura de la nostra persona cuidar el que estimem o apreciem (bé, una obvietat, no?.
Salut i a cuidar-se.

Cris ha dit...

Ejem.... aquesta foto la conecccccc!!!! juju, ais, t'ha quedat preciosa nina, però tu això ja ho sabies :)
per que tu ho vals, per que t'aprecio un munt i per que sé que somriuràs al menys, a casa meva t'he deixat un premi regal.... Gràcies per deixar-me sentir tan aprop :)

http://vistxcris.blogspot.com/2010/03/premi-sunshine-award.html

mash ha dit...

No sé què ha passat però hom recull el que sembra i a la millor aquesta persona s'adona del què ha fet i rectifica o reflexiona. No perdo la confiança en el gènere humà i seguiré anant amb el lliri a la mà, i potser tornaré a caure, però ja em tornaré a aixecar ... És que l'altra opció, la de la desconfiança és tan lletja...
Ja és veuen ametllers florits!! La foto dels ocellets és tan bonica!!Petonets de primavera Assumpta.

Joana ha dit...

Espero que el març, ens dugui ben aviat a la primavera.
I, s'esborri el febrer i l'hivern que l'he passat bastant dolentot, i això que no ens podem queixar que de boira no n'hem tingut massa a Lleida.
Però potser com encara vaig amb el lliri a la mà, m'he pegat alguna castanya i segur que tornaré a caure, en confiar a qui potser no hem de confiar, però sabeu que os dic he fet un bona triar de gent i m'he quedat amb qui segur que no et defrauda, i si caig ja em tornaré a aixecar ... Espero l'estiu que com diu la dita "tota cuca viu" i disfrutem de la "caloreta".
Joana

- assumpta - ha dit...

GARBI,
CLARA,
CARME ROURA,
FERRAN,
XEXU,
CARME,
MONTSE,
RITS,
LOGAN Y LORY,
FANAL BLAU,
LLUM,
KWEILAN,
ASSUMPTA,
SANSET I UTNOA,
LANOUR,
MIREIA,
ELI,
ESTONETES,
SARGANTANA,
JOAN,
CRIS,
MASH,
JOANA M.,

En la meva vida real, lamentablement, s’han creuat pel meu camí tres persones que preferiria no haver hagut de conèixer. Gent que duen la malícia dins seu, que per fora duen una màscara tan ben feta, que penses que és la seva cara real, que res tenen a veure amb el que ens volen fer creure d’ells mateixos, i que m’han fet molt mal. Veient el que passava a Cats, per això aquest apunt em va sortir així, tal com peta i tal com raja. Massa dur, potser.
Perquè sóc de les que sempre van amb el lliri a la mà i penso que “to er mundo é güeno”, fins que hi torno a caure de quatre grapes.
Esperem que aquesta persona s’hagi adonat per fi, que aquestes maneres seves no són les correctes i que així no es pot anar pel món ni el real ni el virtual.