La Sargantana, ha fet un post de "nassos", on parla de les olors.
N'hi ha una que m'agrada moltíssim, la del pa recent fet.
El pa és l'aliment per excel•lència, l'aliment universal. Paraula provinent del llatí "pannus". Fet amb farina pastada, aigua, llevat (encara que no sempre) i sal. En podem trobar de totes mides, formes i gustos, depenent de la farina seleccionada, blat, sègol, ordi, arròs, blat de moro... i dels ingredients afegits, figues, cebes, panses, all... i no només als forns i fleques, també en grans superfícies, benzineres i botigues "una mica de tot". També precuinat i congelat, per acabar de fer en el forn de casa. Si el consumin en mesura, per si mateix no engreixa, tot i ser una font d'energia (hidrats de carboni), altra cosa és amb què l'acompanyem.
Es parla de la seva primera elaboració ja en la prehistòria i d’altres fonts diuen que fou a l’orient aproximadament 7000 a.c. Sigui com sigui, els antics egipcis el feien servir com a moneda de canvi.
Recordo, que quan era petita i anava a buscar el pa al forn que hi havia sota de casa, sempre hi havia una bàscula i una guillotina damunt el taulell. El pa sempre es pesava a la bàscula, perquè les barres havien de tenir el seu pes real.
Una barra de mig, per exemple, havia de fer exactament mig kilogram. Llavors, una vegada pesat i tot i que el seu pes fos correcte, el forner tallava amb la guillotina un tros de pa d’una altra barra i l’afegia a la bossa del pa (perquè sempre a buscar el pa s'hi anava amb la bossa), era la “torna” i amb aquest gest, el client quedava satisfet.
El pa, no és com abans. Una frase que tot sovint emprem, i és cert, perquè costa de trobar pa fet realment a l’estil tradicional. També costa trobar la típica coca de pa, ja no en fan en gaires forns avui dia. Des de no fa massa temps, al carrer Aribau gairebé cantonada amb Còrsega, a Barcelona, hi podem trobar el Forn Turris, que és considerat un dels millors forns de la ciutat en aquests moments i on disposen d'una gran varietat de productes de fleca. També quan pujo a Andorra, aturo el vehicle a Organyà i aprofito a comprar pa al forn Ubach on sí trobo també la coca i a la casa d’embotits Obach, que està just al costat. Una combinació d’alt risc, però alhora un regal per als sentits.
Una barra de mig, per exemple, havia de fer exactament mig kilogram. Llavors, una vegada pesat i tot i que el seu pes fos correcte, el forner tallava amb la guillotina un tros de pa d’una altra barra i l’afegia a la bossa del pa (perquè sempre a buscar el pa s'hi anava amb la bossa), era la “torna” i amb aquest gest, el client quedava satisfet.
El pa, no és com abans. Una frase que tot sovint emprem, i és cert, perquè costa de trobar pa fet realment a l’estil tradicional. També costa trobar la típica coca de pa, ja no en fan en gaires forns avui dia. Des de no fa massa temps, al carrer Aribau gairebé cantonada amb Còrsega, a Barcelona, hi podem trobar el Forn Turris, que és considerat un dels millors forns de la ciutat en aquests moments i on disposen d'una gran varietat de productes de fleca. També quan pujo a Andorra, aturo el vehicle a Organyà i aprofito a comprar pa al forn Ubach on sí trobo també la coca i a la casa d’embotits Obach, que està just al costat. Una combinació d’alt risc, però alhora un regal per als sentits.
No sé si m’haurà sortit un apunt "de nassos" o "de pa sucat amb oli", però sigui com sigui és una olor que m'agrada i a més... és tan bo!!!
* * *
És un tros de pa...
Al pa, pa, i al vi, vi...
Més llarg que un dia sense pa...
Més vell que el pa...
Malaguanyat pa que menja...
Tenir pa a l’ull...
Haver de fer un pa com unes hòsties...
Per un tros de pa...
Guanyar-se el pa...
I molts més!
Si us plau, no us perdeu aquest apunt del bloc: La meva perdició.
Com una crosteta de pa recent... no té desperdici!!!
I molts més!
Si us plau, no us perdeu aquest apunt del bloc: La meva perdició.
Com una crosteta de pa recent... no té desperdici!!!
27 comentaris:
M`acaba d`entrar una fam...
Tens tota la raó.
Molt interessant aquest apunt sobre la història del pa. Jo, particularment, en sóc fanàtic -m'intento moderar mínimament, però. El pa sucat amb tomaca, amb un bon oli d'oliva dels fortets, i a sobre un formatge d'aquells sequets i curats. Se'm fa la boca aigua!
De la barra de quart i de la barra de mig només en queda el nom. A la ciutat ja no es troba pa bo. Nosaltres, hem d'anar a comprar el pa just abans de dinar o de sopar perquè es fa dolent massa ràpid, no val res.
Al poble, en canvi, les panaderies tradicionals encara sobreviuen i la qualitat del pa és ben diferent. Per mi, el millor pa del món, el més bo que he provat: el de la Serra d'Almos. El pa de quilo és tremendo! i s'hi fan unes cloxes... Me'n vaig a dinar!
*Sànset*
Fantastic el teu pa i l'escrit. A mi tambè m'ha entrat gana, es com si sentis la olor de pa recent fet que no te preu. Les coses simples son importants i no els hi donem gaire importància, però la tenen i molt. Enhorabona.
a mi també m' agrada l' olor del pá , encara es poden trobar llocs com els que dius ,que es fá el pá com abans . Hi ha una fleca a la comarca del Bages a L' Estany (Moianés) on a la plaça del monestir fan un pá de pagés i una coca per lleparse els dit!
Bon cap de setmana.
Ohhhhhhhhhh, que bo, nena, pa acabadet de fer, de fleca de poble, nyam nyam, una foto i un post fantàstic, com tots els teus (ara em menjaria un bocata de pà amb oli i fuet xD ) jajajajja, petons reina :) muassssssss
saps que per a treure't el singlot no hi ha res millor que ensumar pa? amb el de pagès d'abans funciona, no sé pas si amb aquestes baguets d'ara que són com de plàstic pot anar bé. El cas és que l'olor de pa és terapèutica, ens dóna optimisme i sensació de benestar :) Un apunt de nassos :)
Jo sóc molt panarra, i molt poc exigent, hehehe. Si és pa, me'l cruspeixo de seguida. I si va acompanyat de formatge, ja no t'explico.
On fan un bon pa és a Alemanya, dens i amb molt bon gust. El nostre professor d'alemany ens deia que trobava a faltar el pa d'allà, i quan hi vaig anar vaig poder comprovar per què.
NO hace muchas horas comentábamos con alguien que el olor de pan recién horneado junto con el del café, también recién hecho, son dos de los olores que más nos seducen. Y cuando el pan es de tahona, resulta un manjar.
Un abrazo.
PD: Assumpta, nos preguntabas en nuestro blog si no utilizábamos el traductor, pues te confesaremos que muy poco, porque intentar leer el artículo en catalán, nos ayuda a familiarizarnos más con vuestra lengua y es un modo de aprender. No lo hacemos como un sacrificio, al contrario, es un verdadero placer.
Magnific post per un element tant important i tradicional de la nostra dieta (i per a mi tant estimat ^_^), aprofito per completar el teu post enviant-te un enllaç sobre un petit relat que vaig fer sobre el tema, l'Octubre passat.
Una abraçada.
http://lamevaperdicio.blogspot.com/2009/10/el-declivi-dun-llonguet-catala-octubre.html
ostres nena..t'has lluihe tingut que anar a buscar un pa rodo ,perque llunguets ni pensar-ho.
avui, ja saps el menu de sopar
molt maco
un peto
Ostres, quina gràcia! Jo també he triat l'olor del pa recent fet com una de les més bones! :-))
Això de la torna jo a Barcelona no ho havia vist mai, però al poble del meu avi sempre ho feien... et posaven mig llonguet! mmmmm què bo el llonguet!! :-)
Com costa ara trobar pa bo i coca de forner... ja tens raó, ja!
A mi el pa agrada molt, també sóc panarra i la coca de forner és una bogeria! I em costa tant de trobar...
Realment, es cert, a mi em passa el mateix cada cop que pujem al poblet del Pirineu d'Osca on tenim el nostre racó. El pa dura perfectament 3 dies.
En fi, m'imagino que un día tot això el valorarà com cal ;)
Petons afamats
Gràcies per l'enllaç. Això te molta molla! (^_^)
Ara m'hauré d'anar a fer un entrepà......
nyam! se'm acaba "d'entojar"!!! ho has dscrit taaaaaaaaaaant b. Provare d'anar al forn d barcelona q recomanes. Pa ben fet no te preu. :P
mmmm...has tocat un punt feble de la meva dieta!!!! que faria jo sense el pa!
i molt cert, hi ha cada pa.... (val tan per la part positiva com per la negativa).
És que està bo amb tot!!!
aniré a provar aquest forn del carrer Aribau!
Divendres vaig estar amb una gent que viu a costat de Cercs i per acompanyar ens van regalar amb una coca de pa com fa anys que no l'havia menjat. Extraordinària. Si aneu cap a Berga paga la pena fer uns kilòmetres més i anar fins el forn de ca l'Agustí. I pel que fa al pa... un dels dies més feliços de la meva vida va ser el dia que vaig fer pa a casa. En vaig fer uns de rodonets de 200 gr. més o menys, pels meus pares i les meves germanes. Van quedar tan bé i tan bons! I l'oloreta que feia casa meva! I la cara de felicitat dels meus parents en provar-lo, amb una mica d'oli bo ...
ESTONETES, Sí aquest pa en primer terme, sembla convidar-nos a que fem un mos. Gràcies per passejar-te per aquí i donar-me la possibilitat de conèixer el teu bloc. Ens veiem. Petons. ;)
SANSET, Tens tota la raó, no hi ha com un bon pa amb tomàquet i un rajolí d’oli bo. Saps, els tomàquets cada vegada em decebre’n més i els d’hivern tenen el preu pels núvols. Llavors opto pel pa amb oli. I sí, completament d’acord amb tu amb formatge curat i ben gustós o millor una taula de formatges tots ben gustosos. Mmmmmmmm. Hauré d’anar a sopar abans d’hora. Hihihi. Si mai vaig cap a la Serra d’Almos ho tindré en compte. Petons. ;)
MA. ROSA, I tant! Com diu en Tibau, hi ha moltes felicitats petites, que realment ens omplen. Només cal adonar-nos-en. Merci, wapa. Petons. ;)
CARME ROURA, Gràcies per la teva aportació! Anirem coneixent fleques on trobar bon pa, arreu de tot Catalunya! Tots en podrem gaudir. Petons. ;)
CRIS, hahaha. Bocata no, nenaaaaaaaaaa! Que ja saps on va anar a parar el tortell de reis! Confesso, jo també ho faria. Merci preciosa pel teu comentari, ets una joia!!! Petons. ;)
CLÍDICE, Sí, ho havia sentit, però la veritat és que no ho he provat mai. Hahaha, segur que amb les baguettes no funciona, si de cas, encara pot venir un estornut! I sí, l’olor del pa recent fet, és boníssimaMerci, wapaaa! Petons. ;)
XEXU, Panaraaaaaaaaaaaaaa! Hahaha, m’ha fet gràcia aquesta expressió. Em sembla en Sanset, la Clídice tu i jo (com a mínim), ens ho passem força bé assaborint bons formatges. Com resa el nom d’un bloc són la meva perdició! No he provat mai el pa alemany, serà qüestió de fer-ho si en tinc ocasió. Merci! Petons. ;)
LOGAN Y LORY, A quién no le gusta el olor del pan recién hecho? Ay! Si es que és deliciosoooooooo! y comerlo más aún. Muchas gracias por vuestro comentario (cuando Brancalua, escribe en gallego, también intento leer sin traducir, los traductores no saben traducir sentimientos). Un bico dulce! ;)
LA MEVA PERDICIÓ, Mil gràcies per remetre’m el link del teu apunt. És genial!!! I veig que qui hi entra també així ho veu. Merci. Petons. ;)
SARGANTANA, Gràcies a tu preciosaaa! Que ja veus que has estat la inspiració per l’apunt, hihihi. I a veure que hi poses a dins del pa, que desprès... Petons. ;)
ASSUMPTA, Sí, a bcn, la torno sempre ho havia vist al forn de sota de casa i durant bastants anys. Aquí a Tàrrega també, però del forn d’aquí en tinc molts altres records que bé farien un post. Petons. ;)
CARME, És veritat, costa trobar bon pa. I tu, panarra com en XeXu, eh? Hihihi. La gent de bcn quan venen aquí diuen això és pa, però ja et dic jo que no. Pa, pa de veritat ara costa i la coca de forner/pa no la veus enlloc i mira que n’és de bona. Ai! No hi vull pensar, hihihi. Petons. ;)
DANI, Aquests pans bons duren un munt de dies i si no el fas tallar, que el tallis tu, encara més. Potser sí que ben aviat seran història i llavors sabrem de veritat el que ens hem deixat perdre. Petons. ;)
GARBI, Ei! Que tal l’entrepà? ... a que te’l vas fer de formatge??? M’està entrant una gana amb tan comentari de pa! Però no pot seeeeeeeeeeeeeeer! Petons. ;)
DEJÀ VIE, Si el tens prou aprop, ves-hi. És pujant aribau a ma dreta abans d’arribar a la cruïlla amb còrsega. Però no t’estranyi que hi trobis cua a fora el carrer. Gràcies per la visita, ets a casa teva. Petons. ;)
RITS, Et dic el mateix que a Dejà, si pots atansar-t’hi un dia el proves. Sí, hihihi, hi ha pa.... de tota mena pel mon hihihi! Merci. Petons. ;)
LLUM, Oooh! Quina enveja! (sort que dimecres vaig poder menjar-ne, hihihi i així les dentetes no han estat tan doloroses). Abans hi passava sovint per la zona, doncs disposava de casa a Cerdanya, ara poc hi pujo, però ho tindré en compte. Merci. Petons. ;)
Fas un escrit del pa i de sobte, sabors, olors, records...ens aneguen mentre anem llegint. Fantastic, -assumpta-!
Tens tota la raó.Es interessant la història del pa. A mi particularment el pa el trobo tant bo sucat amb tomaca, amb un bon oli d'oliva, amb un formatge curat que bo!
Dir una barra de quart i una de mig es dir per dir.
A la ciutat quasi ja no es troba pa bo. Als poble, les pastisseries tradicionals fan pa de qualitat es ben diferent. Me'n vaig a berenar...quina gana
KWEILAN, Merci wapaaa! Són coses que marquen, la torna, el trosset de crostó o bastonets que ens regalaven als menuts i la coca de pa... Petonets dolços. ;)
JOANA M., Ai, ai! jo també vull una mica de berenar! Petonets dolços. ;)
El pa té alguna cosa especial, perque a tants ens agrada tant i tant!
Saps què m'ha fet pensar, aquest post teu tan olorós i tan tendre? Que potser es podria posar en marxa una "ruta turística del pa" per les terres catalanes! Ei, poca broma, eh? Segur que més d'un s'hi apuntava!
Bon profit!
Hola! m'agradat molt aquesta entrada! no puc viure sense pa! i es molt cert això que dius de que el pa ja no és com abans! des de fa mes d'un any a ca meva ja no compram pa! el meu pare ens fa pa per tots! i quina diferència del comprat! muaksss
Jo sóc panarra, panarra, panarra... :P
Bon apunt, m'ha agradat!
Aniré apuntant aquests forns que anunciau, però em tem que seguiré decebut. A Mallorca encara hi ha forns on es fa pa, però al continent em sembla que ja queda poca cosa, més que pa -fins i tot el que pomposament s'anomena de pagès- sembla palla. El pa ortodox es pot guardar dies i ser tan bo com el primer.
Publica un comentari a l'entrada