Núvols foscos a l’albada,
esborren d’arrel matins de sol i sucre,
berenars a l’hort i sopars vora el foc,
diumenges mudats de corbata i nata.
Maleïda pluja, no permetré que s'endugui mai el teu nom,
Pare.
Mentre minva la tarda dels teus records,
ofego els mots dins del silenci,
sense adonar-te, s’ha fet fosc,
i dolls de llàgrimes dins el meu cor,
precisen trobar ara, una sortida digna.
* * *
En Jesús Ma. Tibau, ens ha proposat des del seu bloc: Tens un racó dalt del món,
escriure un poema que inclogui el títol del seu darrer
recull de contes: Una sortida digna.
24 comentaris:
Preciós, ple de sentiment que arriba ben endins. Gràcies Assumpta!
Que la pluja no s'endugui cap record! M'arriben els remors dels berenars a l'hort... i de les llàgrimes tant sentides!
un poema fantàstic!
i no s'esborrarà mai el seu record, ni la pluja se l'endurà!
veus, a mi avui, la pluja se m'ha emportat la boira!
Molt maco m'agradat..
molt de sentiment, gràcies
Tendre, molt tendre, records
Preciosa i tendra com un tresor melangiós aquesta sortida digna!!!
Doncs és una bona proposta la teva!
Preciós, assumpta! preciós...
Molt bon escrit. Quin final, trist però contundent.
Moltes felicitats.
*Sànset*
Trist, però ben treballat
son unes paraules belles...
és una fotografia bella...
és un post bell...
(però podia ser d'una altre manera venint de tu?)
petonet dolç, nina :¬)*
sortida digna, molt digna...
Isabel
Con tal hi hagi sortida, és el que cal... Anton.
Has escrit unes paraules precioses!!
Nos encantaría dominar el catalán para no tener que esforzarnos en leer tus artículos pero lo que hemos leído hoy nos ha parecido magnífico.
La música sublime.
Un abrazo.
Coi bonissim!! Per llegir-lo i rellegir-lo, com aquella olor que no ens cansa mai i sempre ens agrada..
Endavat!!
Gràcies a tots(es) pels vostres comentaris.
No sempre resulta fàcil, en molts aspectes i situacions de la vida, poder trobar una sortida digna.
Que n'és de dolorós recordar els que han marxat i son tant estimats. Però les teves paraules, perpetuen els moments preciosos i inesborrables. Felicitats pel poema!. :)
Realment inspirat. M'agradaría tenir aquesta capacitat de saber trenar paraules.
Petons admirats
M'ha agradat i segurament que el retindré a la memòria, és molt líric.
La meva perdició,
Dani,
Helena Bonals,
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, celebro saber que us ha agradat!
Petons.
;)
Molt maco m'ha agradat
Preciós, m'ha agradat el retindré a la memòria, és moltentranyable...
Joana
JOANA M., Gràcies wapa. Sé que tu el sentiràs d'una manera especial.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada