Des de la finestra

Tinc la sort de tenir l’ordinador enfront d’una finestra gran amb vistes. Davant mateix, només hi ha un cobert i una casa molt més baixos i això em permet de veure els camps i tota la Serra del Tallat (Conca de Barberà).

Com ara disposo de temps, (em miro les coses per la vessant positiva) passo unes quantes hores aquí asseguda entrant als blocs, contestant els correus..., etc.

Sempre hi ha ocells que passen i dansen amb els seus vols, m’agrada veure’ls així, en llibertat. Mai no m’han agradat els ocells engabiats tot i que a casa els pares n’havíem tingut. En funció de l’estació que estem, puc veure coloms, caderneres, pardals, tords, estornells, garses, guatlles, cigonyes i molts altres dels quals en desconec el nom.

Fa uns dies però, em va sorprendre una visió diferent.

Com no n’hi entenc ni papa d’ornitologia, no sabia ben bé de quina espècie es tractava només vaig atinar a pensar que era una au rapinyaire.

Vaig fer fotografies però es veia molt llunyà, no servien per a res. Al dia següent, aproximadament a la mateixa hora... sant tornem-hi amb el mateix “bitxo”, ja es veia que era una bèstia prou grossa, però què era?

La distancia seguia essent la mateixa i no servia de res fer fotos. Van anar passant els dies i puntual a la seva cita cada migdia tornava a dansar cap a munt i cap a vall, es situava al camp i en breu cap a munt altre cop. Fins i tot un dia va venir un parella. Seguien estant fora de l'abast del meu objectiu.

L’altre dia però, en vaig poder gaudir plenament. Eren tres exemplars (que no he aconseguit enquadrat dins una mateixa fotografia) i en els seus vols es van atansar una mica més. Cames ajudeu-me, vaig tornar a agafar la càmera i encara que el resultat no es massa bo, doncs he hagut de retallar bastant les fotografies originals i donar-los-hi més llum, es pot apreciar clarament l’au en qüestió. Vaig fer-ne més de 100.

He estat “investigant” i em decanto per pensar que es tracta del Milà reial. L’amplada amb les ales obertes pot arribar als 1,90metres. Impressionant!. Agrairé que si algú(*) hi entén, em pugui confirmar o desmentir si és tracta realment d’un Milà reial o és una altra espècie i també si es habitual que estiguin en aquesta època per la plana.

Ara ja m’he acostumat a la seva presència i de fet, cap als vols del migdia ja estic pendent de localitzar-los. De moment, segueixen puntuals a la seva cita i puc seguir observant-los.

Ells no hi entenen de polítics, ni impostos, ni cementiris nuclears, ni corrupcions ni res de tot això, ells segueixin essent lliures i això m'agrada.


Ocell miraculós que retalles
meus ulls seguint el teu ball...
Et venero.
Sigues lliure en Llibertat.
Et colliré en la retina,
estampa per bes donar.

Anton Fortuño


Ales desplegades
nuant-se amb el vent,
Tastant llibertats
vivint en estol.

Carme

* * *
(*)Gràcies a la labor d'investigació de l'altra Assumpta que coneix un expert ornitòleg, sembla ser que efectivament es tracta de l'espècie d'au rapinyaire Milà Reial.
Moltes gràcies Assumpta Holmes!!! :)
 

31 comentaris:

kweilan ha dit...

Quines fotos més xules! Donen una sensació de llibertat aquests ocells volant a cel obert que m'ha agradat molt.

Azu ha dit...

Jo tampoc hi entenc d'ocells ni aus. Tampoc en tinc a casa, tanmateix la meva mare sempre en tenia algun amb gavies. Aqui a Barcelona i a Girona, prop de platja es veuen cada vegada mes les gavines. I algunes sembla que vagin a atacar. Em fan molt de respecta. Molt bones les fotos. Ets una artista Assumpta!!!

rebaixes ha dit...

Ocell miraculós que retalles
meus ulls seguint el teu ball...
Et venero.
Sigues lliure en Llibertat.
Et colliré en la retina,
estampa per bes donar.
............ Anton.

Carme R. ha dit...

Jo tampoc entenc gaire d' ocells pero pel que sembla a les fotos si que podría ser el milà reial, ets afortunada per poder gaudir desde la teva finestra d' aquets espectacles plens de llibertat, una abraçada.

Garbí24 ha dit...

Ojalà tots podesim gaudir de la seva llibertat, pero estem en plena dictadura democratica

Striper ha dit...

Jo des de la finestra de vegades veig els falcons de la seu (per els coloms) i els del abocador per les gavines.

rits ha dit...

doncs són unes fotos molt ben fetes!!!!
els rapinyaires tenen alguna cosa fantàstica i no sé què és. Són especials.

Per la meva finestra, com a molt alguna gavina amenaçant

Carme Rosanas ha dit...

Quines fotos!
Ara volaria jo també...


Ales desplegades
nuant-se amb el vent,
Tastant llibertats
vivint en estol.

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Estan molt bé aquestes fotos!! :-))

Jo conec una bloguera que hi enten moltíssim... Li passo el teu enllaç a veure si pot confirmar quin ocell és!!

Assumpta ha dit...

Sí senyora :-D La meva blogaire informadora confirma que són Milans reials... i afegeix que no és gaire normal que corrin per aquí, senyal de que no fa gaire fred, perquè quan aquí tenim el l'hivern ells passen a l'Àfrica :-)

Assumpta ha dit...

:-DD

Espera, espera, que aquesta és ornitòloga aficionada... ella diu que creu que sí que ho és però per assegurar-ho ho passarà a un familiar que sí que és ornitòleg "de veritat"... quan ho sàpiga ja t'ho diré :-))

GEMMA ha dit...

M'has fet enrecordar d'un fet, doncs quan em vaig instalar a viure on ara sóc, amb un encantador pati, vaig fer-me amb una guia per donar nom a les aus que se'm plantaven a les meves plantes, però bé, mai han estat tan espectaculars com la Milà Reial!

Joana ha dit...

Ahir mateix des d'una atalaia vaig estra contemplant una gavina volant, planant i és tot un espectacle.
Bon dia Assumpta!

sànset i utnoa ha dit...

Quina enveja poder gaudir d'aquestes "bèsties". Per Tarragona, a part de nuclears, cementeris i petroquimiques, només tenim coloms, popularment coneguts com a "rates voladores".

*Sànset*

llum ha dit...

A mi tampoc no m'agraden els ocells engabiats. Em fan molta pena. Felicitats per les fotos. Jo també tinc la sort de veure per la finestra ocells de diferents menes, però com els teus , no.

Cris (V/N) ha dit...

Holareina, com t'he dit avui, i personalment, unes fotos magnífiques, sobre tot la primera.... Al davant de casa quan és època, tinc ocellots cridaners i caganers que ho deixen tot com un sant crist, però no els he pogut caçar, són ràpids els punyeteros, però, ara, quan tot comenci a verdejar, en caçaré un per tu soleta, amb la Canon, es clar ;) Molts Petons, gràcies per avui, ja saps.... M'has fet un bé impresionant :)

Anònim ha dit...

Hola Assumpta!
el meu company i jo som ornitòlegs i ens han agradat molt les fotos!!
Et confirmem que és el milà reial i que és normal que els vegis ara ja que el tenim aquí tot l'any. També hi ha, però, el milà negre que aquest sí que passa el nostre hivern a l'Àfrica i ens arriba aquí a principis de març.
Apa, bones fotos i a veure si a la primavera pots "caçar" un milà negre també!
Maria

assumpta ha dit...

KWEILAN, Sí, donen una sensació de llibertat que fa enveja, oi? Si pogués escollir en una propera vida, ocell! Petons. :)

AZU, Ma mare sempre en tenia algún, caderneres, periquitos, canaris, però a mi no m’agradava gens de veurel’s allí “fotuts”, mai m’ha agradat. Uns parents, a bcn ja fa uns quants anys van sortir per la tv doncs les gavines els “amenaçaven” als terrats del barri de les corts. Feia por. Petons. :)

REBAIXES, I tant que queden recollits els seus balls dins la meva retina. Avui han tornat a venir. És tot un espectacle. Merci pel poema. Petons. :)

CARME ROURA, Sí que tinc sort, ai havia tingut vistes com ara, ara em costaria molt de canviar-les. Petons. :)

GARBI24, Quan vaig fer l’apunt, ja em pots creure que la frase final la vaig posar pensant en el teu post!!! Petons. :)

STRIPER, Ostres, falcons! I no els pots fotografiar??? Volem les fotos!!! Petons. :)

RITS, És veritat, totes les rapinyaires tenen alguna cosa especial. Potser per les àligues i les seves històries, faules i llegendes, no? Gavines amenaçants? Com li dic a l’Azu, no gràcies!!!

CARME, Sí, quan els veig allí dalt dansan, de veritat que m’agafen unes ganes terribles de poder anar cap al seu costat i volar amb ells. Merci pel teu poema, ja està juntament amb el de l’Anton al lloc on els correspon. Petons. :)


ASSUMPTA, Ara fa una estoneta he rebut el correu d’una noia que es diu MARIA i es ornitòloga i que ho ha confirmat plenament. És la persona que deies tu?, bé sigui com sigui, MERCI!!! Petons. :)

GEMMA, I encara la conserves aquesta llista? Ens vas arribar a “catalogar” molts? Un dia podries fer-ne un post de la varietat (que de vegades no ens ho sembla) d’ocells o animalons o plantes, etc. que tenim a la vora i n’hi ens hi fixem. Petons. :)

JOANA, És veritat que quan veus aquest ocells grossos volar són tot un espectacle. A Lleida hi ha moltes cigonyes i sempre les tens volant per damunt. M’encanta mirar-les i ja m’hi he acostumat, però al començament sempre anava mirant enlaire només per a veure-les. Petons. :)

SANSET i UTNOA, Segur que no hi ha cap més tipus d’aus? A mi els coloms tampoc no em satisfan massa i això que de petitona era permès de donar-los menjar i a la Pl. Catalunya a Barna smpre demanava als pares que en compressin una bosseta per donar-los-hi. Ara no ho faria pas, no! Petons. :)

LLUM, Estic d’acord amb tu, els ocells engabiats (ho sento per a qui en tingui a casa seva) haurien d’estar prohibits. Jo tampoc m’esperava veure Milans reials des de casa, o sigui que estiguis alerta que qualsevol dia pots tenir una sorpresa. Petons. :)

CRIS, Hahaha! Això sí ha estat un “secret compartit” i tot un plaer. El post pot semblar bucòlic amb aquests bitxos, però la crua realitat és que el cotxe que és de color negre... acaba sempre empastifat de tifes blanques i altres tonalitats pantone dels “pajarracus” que hi ha als arbres. Espero veure les fotos, segur que les faràs boniques! Petons. :)

MARIA, No sé si arribaràs a llegir aquest missatge, però des d’aquí et dono les gràcies per haver-me pogut aclarir tots els dubtes que tenia! A veure si tinc sort i puc veure també el Milà negre o altres. Merci pel comentari. Petons. :)

Unknown ha dit...

Vives en un paraíso,cuídate.Abrazos

Montse ha dit...

Ostres, quines fotos més boniques i que bé que ens ho has contat... ja m'hi trobo!

tot plegat - barrejat amb la música que ens hi has posat- em dóna una gran sensació de llibertat!

Un petonet!

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Quin luxe poder gaudir de la companyia d'aquestes aus. Impresionant. Maques les fotos.

Desitjo que et recuperis força

Una abraçada

Anònim ha dit...

A Barcelona a part de coloms poca cosa podem veure. Una sort poder gaudir d'aquestes vistes!

Anònim ha dit...

Estas son las cosas que nos hacen sentir y ser mas felices. Si el ser humano se parase a contemplar las pequeñas cosas que les rodea el mundo seria diferente. Muy bonitas imagenes.
Cuidate Assumpta. Besos

assumpta ha dit...

COSMO, No sé si es el paraiso, pero de lo que sí estoy segura es que aquí estoy un poco más cerca de encontrarlo. Besos mil! ;)

ARARE, Em sembla que si mai se'n van i no els veig, hauré de venir a fer-li una ullada a aquest post.
La llibertat és un bé que hauríem de poder disposar totes les persones. Petonets wapa! ;)

HORABAIXA, M'alegra veure't per aquí, acompanyant-nos en aquest vol lliure. Mercí pels ànims. Ho aconseguiré, segur. Petonets maca! ;)

ALBERT R. i B, Si, a barna el que veia més éren coloms, alguna cotorra i poca cosa més. M'agradaria tenir més coneixements ornitològics perquè aquí n'hi ha un munt i sí, considero que és una sort. Merci i petonets també per a tu. ;)

ANÒNIM. Quién eres? Antonia? Sea como sea, lo cierto es que sí, que deberíamos aprender a apreciar estas pequeñas/grandes cosas que nos ofrece a diario la vida. Me cuido y espero, en breve, poder estar en plena forma de nuevo. Besos. ;)

mortadel.la ha dit...

YUJUUUUUUUUUUU? Saps qui sóc? No sóc cap milà reial però bé.Et vindré a fer companyia igualment.
Petons! Espectaculars aquestes bésties...

sànset i utnoa ha dit...

Bé, també hi ha una que altra gavina. Però no sé si arregla molt la cosa...

*Sànset*

Anònim ha dit...

Jo tampoc entenc d'ocells ni aus.
A casa em vam tenir.Un periquito.Però el dia que es va dirla meva mare ho va passar tant malamente que no n'hem volgut tenir més.
Les fotos mol bones
Ets una artista
Joana

Mary ha dit...

Permitir que ocupe un trocito de vuestro espacio, para deciros que un compañero bloguero vuestro a conseguido cumplir un sueño…A publicado su primera novela “LA MACULA PURPURA”…Pero para que ese sueño se cumpla del todo, esa novela tiene que ser leída…estuvo mucho tiempo en un cajón y ahora tiene que salir de su ivernación,espero la camaradería de todos vosotros, estoy segura que a todos vosotros os gustaría cumplir un sueño como este, y os puedo asegurar que no hay nada más satisfactorio que ayudar a que ese sueño se cumpla…vuestro compañero es… salmorelli.blogspot.com

LA MACULA PURPURA…Tiene todo lo que un lector aprecia de una novela…Mafia, iglesia, poder, ambición, amor, y sobretodo lealtad.

Perdonar y gracias.

QUE TODOS VUESTROS SUEÑOS SE CUMPLAN!!!!!!!!!

Mary.

Ma-Poc ha dit...

Quina enveja aquesta finestra! I les fotos molt xules!!!

Esther del Campo ha dit...

me n'alegro que vegis totes aquestes coses per la finestra!!!! Ahir al vespre, en vaig veure una altra al Temps de TV3, hehehehe... felicitats per la foto, em va agradar molt la posta de sol de Tàrrega, Assumpta! :)

assumpta ha dit...

MORTADEL•LA, Hahaha! Sí, sé qui ets! La product manager de Carme’s disseny!!! Encantada de trobar-te per aquí. Mil petonets per a tu! ;)

SANSET I UTNOA, No, la veritat és que no sé si arregla massa el tema, però estigues alerta que qualsevol dia et passa com a mi i has de tenir la càmera ben a ma! Petonets! ;)

JOANA, Et sóc franca, a casa els pares no sé la quantitat d’ocells que van anar passant amb els anys, però no recordo haver plorat per cap (greu sí que em sabia, eh!). Plorar, plorar però de valent i partir moltíssim, ho he fet pels 3 gossos que he tingut i que m’he estimat com persones (i fins hi tot més, que no pas algú). Algun dia en faré un post. Petonets! ;)

DRACO, Gracias por la recomendación, lo tendré en cuenta. Un saludo!

MA-POC, Ara que m’hi he acostumat em costaria molt anar a viure a un lloc on no disposés d’aquestes vistes, ho reconec. Merci pel teu comentari. Petonets també per a tu! ;)

ESTHER, Hihihi! Últimament sembla que m’hagin atorgat un passi vip i les publiquen totes (i això que aquesta última de dissabte era una posta no massa maca). Mil petonets per a tu! ;)