Finals de gener, segueixen passant els dies un darrere l’altre i com el que no vol la cosa... ha passat un mes des del nadal.
Damunt del paper tots semblen diferents, cadascun amb el seu nom i el seu número. A l’hora de la veritat, no són més que una clonació avorrida de qualsevol dia triat a l’atzar en aquests darrers tres mesos.
Intento no variar costums i exceptuant el diumenge i algun dia concret, em llevo d’hora al matí, no sé ben bé perquè. Ben pensat, no em caldria matinar tant, però sembla que així el dia s’aprofita més.
Avui ha estat, com ahir, un dia gris, un dia per no moure’s de casa ni gairebé fer res.
De bon matí ha començat a caure una pluja fina que semblava calar-se’m als ossos tot estan dins de casa. Faig quatre coses al pis, fins on m’és possible (m’agrada sempre tenir-ho tot bé, una mania com un altra) ahir vaig fer plats cuinats, no em cal patir pel dinar d’avui i també tinc pa. La pluja és fa més insistent, no tinc ganes de res.
Penso que potser la nova medicació hi diu la seva. Tinc correus per contestar i fa tres dies que no entro ni al bloc, em sembla que tenia programat un post a l’altre, al secrets compartits, ahir. Ja ho miraré després.
Faig tres trucades de telèfon, gairebé tot com esperava. M’assec al sofà amb la manteta damunt les cames. Segueixo amb el llibre que tinc a mitges. El caçador d’estels, m’agrada. De tant en tant, alço la vista i miro més enllà de la finestra.
És migdia, comença a nevar. Segueixo llegint...
És mitja tarda, la nevada s’ha fet més insistent amb el pas de les hores. Hi deuen haver un parell de dits de neu. Faig quatre fotografies al paisatge unificat.
Sona el telèfon, una companya de feina vol saber com em trobo, parlem una bona estona. Tinc ganes de trobar-me bé i tornar-hi però també em fa por el que m’hi puc trobar sabent que estan fent fora gent que portava anys.
Gairebé s’acaba el dia i m’adono que trobo a faltar les notícies blocaires, quin dibuix haurà fet la Carme? Quin poema ens haurà regalat avui l’Anton? I en XeXu, i la Kweilan i la Clídice i.... tinc el mono!
M’hi posaré després de sopar.
S’ha fet fosc i fora fa un fred ben viu, però ja no neva.
Busco una fotografia pel post, aquesta sembla expresar-se per mi.
Sona el telèfon, una companya de feina vol saber com em trobo, parlem una bona estona. Tinc ganes de trobar-me bé i tornar-hi però també em fa por el que m’hi puc trobar sabent que estan fent fora gent que portava anys.
Gairebé s’acaba el dia i m’adono que trobo a faltar les notícies blocaires, quin dibuix haurà fet la Carme? Quin poema ens haurà regalat avui l’Anton? I en XeXu, i la Kweilan i la Clídice i.... tinc el mono!
M’hi posaré després de sopar.
S’ha fet fosc i fora fa un fred ben viu, però ja no neva.
Busco una fotografia pel post, aquesta sembla expresar-se per mi.
Potser demà farà més bo... segur!.
* * *
Un glopet de ranci
per que t'avanci
el rellotge quiet
Com pa de fleca
en messigons trenca
les hores de l'incert.
Xucla amb la mirada
la gran nuvolada
que tapa sol del cel
Obre l'esperança
que es joia de bonança
per la teva ment.
Anton Fortuño
Bloc Rebaixes
* * *
Un glopet de ranci
per que t'avanci
el rellotge quiet
Com pa de fleca
en messigons trenca
les hores de l'incert.
Xucla amb la mirada
la gran nuvolada
que tapa sol del cel
Obre l'esperança
que es joia de bonança
per la teva ment.
Anton Fortuño
Bloc Rebaixes
Fotografia: nevada dia 08/01/10
26 comentaris:
Per sor el sol tambe surt no sempre es queda fosc.
Ben fet això de llevar-se d'hora sense tenir-ne necessitat, jo no en sé.
Demà, com a mínim, farà sol (que ja toca)! Suposo que tots els dies són iguals i a l'hora molt diferents...
Demà farà vent i baixarà la temperatura, però farà sol. Tomàs Molina dixit.
I jo et dic que visquis cada moment de la teva vida intensament: des del moment de posar els peus a terra quan t'aixeques, el moment del cafè amb llet, el moment d'alçar la vista des de la finestra per veure la neu, el moment de tirar-te la manteta per sobre... el moment de pensar en els amics blogaires... intensament!
Saps? de vegades em vénen ganes de parlar amb els blogaires, però sóc tan desastre que perdo els telèfons... en conservo alguns i de vegades ho faig. Truco i hi parlo. Però sóc inconstant. Després de llegir-te ara, m'agradaria haver-te trucat per preguntar-te com estaves...
Una abraçada.
Veuràs com demà se't passarà una mica el fred dels dintres...
Un petonet!
SEgur que tornara a sortir el sol, si més no per pujar-te els anims
per poc sol que hi hagi busca'l, segur que en trobaràs un bocinet que t'escalfarà!
una abraçada!
Doncs el XeXu corre per aquí, ja veus, això és el que faig, com cada dia, hehehe. A veure si et millores aviat. Aprofita per llegir molt, i si t'avorreixes, passa per aquí i ens ho expliques. Apa, bona nit!
Un glopet de ranci
per que t'avanci
el rellotge quiet
Com pa de fleca
en messigons trenca
les hores de l'incert.
Xucla amb la mirada
la gran nuvolada
que tapa sol del cel
Obre l'esperança
que es joia de bonança
per la teva ment.
..............Anton.
Aquí, com sempre ja ens veus... a hores o a deshores, però aquí!
Un petó.
El sol sempre hi és. Només cla mirar-lo.
*Sànset*
Esper que te trobis millor, per cert, m'encanta la música que has posat ara :)
Hola Assumpta, acabo de trobar-me dins del teu blog, després de fer un clic des d'Anticànons; música de fons que fa saltejar les lletres que en aquest moment escric. Bon bloc, té ànima, m'agrada! Fins la propera.
Ei Assumpta! Han publicat una foto teva al Temps de TV3! Ho has vist?
M'ha fet il·lu! :)
Quina boirada!
no sé ben bé com he arribat al teu blog, però m'ha agradat molt i et seguiré a partir d'ara.
uan abraçada i que et milloris.
No sabia que estaves malaltona...T'envio una abraçada càlida, càlida.
STRIPER, Sí, sí, el sol surt... però avui boira! Hahaha. Merci per la visita i els ànims. Petonets. :)
TIRAI, Heu tingut sol vosaltres? Aquí no l’hem ni ensumat! Ai!!!! Petonets. :)
ARARE, En Molina també s’equivoca, avui el sol no l’hem vist ni en fotografia! Però jo sóc molt afortunada, perquè aquest bloc sempre té SOLETS com tu!!! Merci reina mora, pel teu comentari.T’ho agraeixo de tot cor, ets fantàstica! Smuacks i una abraçada ben forta! Petonets. :)
FANAL BLAU, És veritat, però hi ha dies que una es lleva amb més ànims i altres... tot passarà. Ho sé, n’estic segura i mira que costa veure’m a mi al sofà, però ahir tocava. Petonets. :)
GARBI24, Així m’agrada! Sempre optimista a veure si se m’encomana una miqueta. Merci!!!. Petonets. :)
KIKA, Avui no hi ha hagut, però n’he sabut trobar i no estic tan “tontona” com ahir. Moltes gràcies. Petonets. :)
XEXU, Sí, quan tinc aquest moments, aprofito per llegir i escampar la boira els pensaments. Gràcies per ser-hi.. Petonets. :)
REBAIXES, L’esperança sempre m’acompanya del bracet, encara que algun moment s’encanti i llavors, passa això. Merci per aquest poema ben “dolç”, com el vi ranci. Gràcies, Anton! Petonets. :)
CARME, De segur que no tens una clon? Hahaha! Merci, preciosa també per ser-hi sempre! Ets un sol! Petonets. :)
SANSET & UNOA, Tens raó, i mira que ho sé, però de vegades hi ha boira i el sol costa de veure. Merci! Petonets. :)
SAWA, Primer no t’havia conegut! I tu com te trobes, bonica? Desitjo que millor!!! Ànims amunt, amunt!!! La música té un nosequé que enganxa, oi? Petonets. :)
GEMMA, Benvinguda i merci per la visita, torna sempre que vulguis! Com he dit a Sawa, a que té alguna cosa en Pascal Comelada que fa que la seva música sigui especial? Petonets. :)
TRINI, Hahahahahahahaha! Com ja saps... no ho he pogut veureeeeeeeeeeee! Bé, ara fa una estoneta sí que ho he vist per la pàgina web de tv3. Quin dia, mare! Fred, restes de neu, boira i SENSE LLUM!!! Com a mínim, crec que per sopar sí que soparem calent (creuo els dits). Hahaha! Merci wapa! Petonets. :)
MASH, Benvingut(da) tu també per aquí. Torna sempre que vulguis, ets a casa teva. Merci. Petonets. :)
FRANNIA, Sí, i ja fa massa... i com no estic mai malalta i ara porto una bona temporada així, doncs ho porto fatal! A veure si canvien ja aquests aires i em renovo. Gràcies per aquesta abraçada, m’ha arribat!!! Petonets. :)
Tot i el neguit, la imatge de la manteta, el llibre i mirar darrera la finestra... quin caliu més enyorat! Però tens raó, un hivern llarg, gens avorrit però llarg! Per cert, quina fotografia més xula a l'encapçalament! Ets molt bona fotògrafa! Amb els millors desitjos, un petó!
Reina, em fas un xiulet quan surti el sol? Gràcies, el necessito .... Petons preciosa :)
CÈLIA, Avorrit? no pas!!! Però pesadet sí que ho és i molt aquest hivern i encara queda...
Merci, celebro que t'agradin!
Un petonet ben dolç també per a tu, Cèlia!
;)
CRIS, Però si el solet ets tu!!!
Ai, ai! No et preocupis, reina que jo t'aviso!
T'envio una capseta plena de dolços petonets!
Ànims, preciosaaa!
=)
Ets fantàstica, suposo que t'ho han dit molts cops, però n'hi afegeixes un més.... demà, més reposada t'explicaré una cosa, t'enviaré un correu.... Estigues tranquila, sé que tot anirà bé, amb gent com tu apropet meu :) Petons enormes de tornada!
Anava llegint i anava sentint tot el que anaves expressant. Quin text tan ben escrit i de quina manera ens anaves explicant tot el que anaves sentint. Una abraçada molt forta. (A veure si arriba el bon temps i et vas recuperant perquè les medicacions sempre t'aplanen una mica.)
CRIS, Fins demà, preciosa, que els dolços somnis t'acompanyin! Una abraçada i un petonet de Nanit!
;)
KWEILAN, El vaig anar fent i ni el vaig repassar. Potser perquè ho explicava tot tal qual havia estat, per això es fa proper. Merci per l'abraçada, l'he rebuda!
Tinc ganes que arribi el bo, no m'agrada gens l'hivern i aquest menys (sort que els dies ja s'allarguen). Petons i una abraçada també per a tu. ;)
Com cantem a l'escola:
"Sol solet vine'm a veure que tinc fred"
A veure si demà...
Una abraçada!!!
Però darrere de la boira hi és. No veure'l no ens impedeix que ens escalfi.
*Sànset*
Pel que sembla ahir i avui ja tenim solet
Almenys ens pujara els anims a tots pelgats
Força i amunt
Joana
Publica un comentari a l'entrada