Com si sabéssim que aquell seria el inici d’un llarg viatge en comú, ens varem fer aquesta fotografia a l’estació de tren de Tàrrega l’estiu de l’any 1977. Aleshores, com es pot apreciar, encara no duem una “bossa conjunta”. Però ja se sap que a la vida, sempre arriba un dia en que les coses canvien i nosaltres decidírem compartir equipatge a partir del dia 6 de desembre de 1980.
Amb aquella maleta “model joventut”, plena d’amor, il•lusions, somnis i esperances, (no ens calia gran cosa més), varem emprendre el viatge a un destí que llavors ens era desconegut.
Han passats els anys, uns quants sí, i el viatge ens ha dut per mil paratges. De cadascun hem sabut endur-nos els millors records. Uns potser més dolços, altres potser no tant, però tots plens de noves experiències que ens ajuden a seguir endavant en el nostre propòsit compartit.
Ara, aquella maleta l’hem renovada per un nou model més forta i robusta anomenada “maduresa”. És igualment lleugera i fàcilment transportable però, a més, ens permet encabir-hi tota la riquesa de coneixements, sentiments i vivències acumulats en tots aquests anys.
I així un dia més, des d'aquell ja llunyà 6 de desembre de 1980, amb amor, il•lusions, somnis i esperances anem fent via mentre gaudim d’aquest preciós viatge que la vida ens permet compartir.
Rosa daurada,
Pit esclatant dolcesa,
Cull les regnes de princesa
En la barca del teu mar.
Robust roser,
Ta sap a bes de mare
Que circula, que empara
esguardant, esguardant...
Mar i platja.
Ona i sorra...
Ajunteu vostra abraçada
En delit de la trobada
Que uneixi vostres cors.
Beseu la terra promesa,
Camineu junts sense pressa,
Doneu-vos sempre conhort.
* * *
35 comentaris:
Un dels viatges menys exòtics però més bonics de fer. Felicitaaaaaaaaats!
Moltíssimes felicitats!
Espero que continueu en molts i molts viatges més junts :)
Vaja pintes a les fotos jiji
Moltes felicitats! :-)
que bé que ens ho has explicat, i quina envejeta que feu.
moltes felicitats i que duri molt més aquest gran viatge :-)
"... amor, il•lusions, somnis i esperances", sense oblidar els sotracs que no s'han de repetir -potser aquells records que són "no-tant"- són la via, el camí en aquesta amplíssima orografia anomenada VIDA. RAI D'AQUESTS CAMINS, RAI!!
QUE PERMETEN TRANSITAR PEL QUE VERITABLEMENT ÉS MÉS VALUÓS!!!!
MOLTES FELICITATS!!!!
Moltes felicitats i molta felicitat per ara en endavant!
Felicitats, Assumpta, per saber viatjar a dos. És bonic, com diu l'Òscar, però difícil. Nosaltres vam començar com com vosaltres a l'estació 77, vam aturar-nos a l'estació 83 per fer una festa preciosa i, a l'estació 94 vam agafar trens diferents.
Moltes felicitats, de nou! M'encanta llegir-te.
Que mentre duri el viatge, el gaudiu al màxim!
Per molts anys, macos.
Mira, vau sortir a 'viatjar' aproximadament quan jo vaig ser engendrat! I aquest home en aquesta foto té una retirada a en Serrat, no m'ho negaràs! Moltes felicitats, i a seguir viatjant plegats.
Dia màgic i recomanable el 6 de desembre.
Jo, amb la meva primera parella no vaig durar, però el que si que vaig fer un 6 de desembre de fà 11 anys, va ser deixar de fumar, i escolta, ho vaig aconseguir!
Felicitats maca! ...i maco!
moltes felicitats!!!!
a seguir aquest viatge tan especial
Fa dies que et veig passant tot per l´Illa Roja; avui m´he decidit a entrar i veig que has fet un post d´aquests que surt de l´ànima de tan emotiu.
També vaig fer-ne un. M´hi ha fet pensar.
Per molts anys!.
Muchisiiiimas felicidades pareja !!
Que haya miles de celebraciones más como la de mañana .Un besote enorme !!
Moltes felicitats!
Un post maquíssim, una forma molt maca d'explicar un viatge compartit! :-)
Però... jejeje... he de dir que jo penso el mateix que en XeXu!! El teu Josep s'assembla a en Serrat!! :-))
Moltes felicitats, això son molts anys de parella i desitjo que us duri molts més anys aquest meravellós viatge.
Jo no vaig tenir tanta sort i a mig viatge vaig haver de fer transbord, però ara si que viatjo còmode i bé
Us desitjo molta, molta, mooooooooolta felicitat!
Jo he fet dos viatges... del primer, ell va baixar amb el tren en marxa, pobret... no li tocava, no li tocava!
del segon, espero gaudir-ne molts anys!
com t'han dit per aquí dalt... és un viatge gens fàcil, però taaaaaaan interessant! tan tendre... tan...repeteixo: FELICITATS!
Moltes felicitats i per molts anys!
Com sempre molt bonic i profund, perquè molt de temps pugueu compartir aquest viatge
El post d'avui és un d'aquells que surt de l'ànima... és una bonica metàfora això de la maleta de viatge, no hi havia pensat mai :D I què guapa en la fotografia que expliques el casament... ^^ Moltíssimes felicitats, Assumpta!!!!! Per molts anys, i que continueu omplint aquesta maleta dia rere dia! :)
Petons!! :)
A continuar així, sempre! Felicitats eh.
Poseu un ram d'estima en aigua fresca quan llostrege el dia i un grapat de mirades tendres ull endins cada vegada que clogueu les parpelles.
Moltíssima felicitat per molts anys.
Una abraçada
Per molts anys!!és nota que hi ha amar. I si és nota.
Felicitats
¡Felicitats pel vostre viatge!
Bicos
Moltíssimes felicitats!
Per molts anys!!!!!!!!!!!!!
Espero que continueu molts i molts viatges junts
A continuar així, sempre!
Una abraçada
Joana
GRÀCIES A TOTS pels vostres comentaris!!!
Com no podia ser d'una altra manera, hem aprofitat aquests dies per fer petits (i grans alhora) viatges conjunts amb "la maleta" petita anant i tornant cada vegada.
Intentarem seguir endavant amb el viatge que ens vam proposar.
Merci per ser aquí, sou fantàstics!!!
assumpta
i
josep
I per molts anys més, -assumpta-! M'ha semblat un escrit preciós! Saps què és el que més m'ha agradat? A la foto, la seva mà sobre el teu genoll; de sempre que crec que és un gest molt dolç i familiar entre una parella! :)
Ui! T'havia fet un comentari i no ha sortit... :S
Tinc un record molt nítid d'aquella època, quan tots vivíem al carrer Muntaner: viag conèixer el Josep a casa teva una tarda, però a mi no em va recordar el Serrat... a mi em va recordar el John Travolta a Grease!! I és que justament aquells dies s'estrenava la pel·lícula!!!
Moltes felicitats per aquest viatge tan llarg i bonic: que no s'acabi mai!!!
Assumpta,
No m'extenc gaire perque abans ja ho he fet, però ara m'he mirat la vostre foto del anys 80, i m'ha assemblat que en Josep s'assemblava en Serrat. Li han dit mai??
petonets
NÚR, LANOUR I AZU + TOTS ELS D'ABANS!
Nota aclaratòria:
Davant dels diferents trets semblants que li heu anat trobant al Josep (que si el Serrat que si el Travolta...), he de dir que potser en aquesta fotografia pot semblar-se al Serrat (?), però que qui l'ha encertada de "pleno" és la LANOUR.´
Es clar que ella juga amb avantatge doncs ni que fós poc el va conèixer llavors, però sí es veritat que durant els anys d'esplendor Travolta dels inicis, tothom, tothom i fins hi tot jo mateixa i la família tota li veiem una clara semblança.
Ara, ja no.
Lanour twelve points!
=)))
Moltes Felicitats Assumpta i Josep per aquest viatge que esteu fent plegats!!
Que el camí us sigui sempre molt planer!!
Una abraçada.
Es bonic poder fer aquest viatge els dos junts, que sempre trobeu el camí planell i sense pedres! Felicitats!
La felicitat no es el destí,
mes aviat es el viatge.
espero que el destí
sigui mol llunya.
¡Et llegeixo, m’enriqueixo!!
MONTSE, CARME ROURA I XARNEGO,
Moltes gràcies a tots pels vostres desitjos, de tot cor!!!
Seguirem fent camí!
:)))
Publica un comentari a l'entrada