El meu petit país i aquells que potser volen que en sigui més


El meu país és molt petit, però te moltes variables que el fan únic i especial. Te una història, una llengua i una cultura pròpies i no només això. Tenim seny i rauxa, sardanes i castellers, platja, muntanya i plana i molt més. Tenim la verge Moreneta, sant Esteve i el Tió, un caganer en el pessebre i un esperit lluitador. Tenim també la nostra crema, la botifarra amb seques i els calçots. Fem bufar ampolles, som somiatruites, de les pedres en fem pans... i podria anar seguint fins a l’infinit, però no és pas aquest el motiu del post d'avui..

Diumenge vaig ser una de les persones afortunades dins d’aquest petit país de 7.000.000 d’habitants, que van poder anar votar en la consulta popular del 13-D. I vaig sentir-me feliç de poder-ho fer i expressar la meva opinió (encara que molta gent va qüestionar el fet d’aquesta consulta engegada des de la societat civil).
Però del que realment tinc ganes, és que algun dia pugui veure el meu somni d’una Catalunya lliure fet realitat.

Ara, només dos dies desprès estic una mica (massa) decebuda, i no pas pels resultats obtinguts.

Estic decebuda per l’afany de protagonisme d’aquests impulsors de les consultes. En teoria, anàven tots a una. Totes les plataformes com ara “Osona decideix” i la "Coordinadora Nacional de Consultes" semblaven realment fer pinya, i tenir el mateix front comú. Ara veig que potser tot ha estat només un miratge, una il•lusió que un grapat d’oportunistes s’han encarregat d’esvair molt més ràpid que el fum d’una cigarreta.

Temps els hi ha faltat als sr. Mora (alcalde d'Arenys) o al sr. López Tena (coordinador de la plataforma Osona decideix), per tirar-se els trastos al cap, per criticar-se mútuament el modus operandi emprat en cadascuna de les plataformes locals o comarcals i deixar-nos veure, sense cap mena d’embuts, el motiu real d’aquest, aparentment, recolzament solidari. Així com també m'ha sorpès la rapidessa amb la que el mateix sr. Mora ha presentat les seves "credencials" al Parlament.

S’atrapa primer al mentider que al coix, es ben veritat. Resulta que l’objectiu real era poder apropiar-se d’aquests resultats, d’aquesta motivació, d’aquests sentiments... per a poder fundar una nova "Plataforma" (partit polític disfressat), o dos... o vint-i-tres..., tant se val! Això sí, liderats per cadascú d’ells. Afany de protagonisme tot plegat???!!!

En lloc d’anar tots els independentistes a una, agrupant-nos al màxim possible per tal de representar concretament els objectius, el que decideixen és dividir-se!!!
Hi ha algú que ho entengui? Doncs que m'ho expliqui, perquè jo no ho entenc pas.

No parlo gairebé mai, de política en el bloc. No m’agrada, perquè la veritat és que no hi entenc de política, però sí que hi entenc d'idees i les tinc molt clares, per això el post d'avui és una necessitat.

I en tinc necessitat perquè ara veig que és possible que no anem enlloc. En aquests moments hi ha dos moviments que perfectament podrien acollir la majoria dels vots afirmatius d’aquestes 200.000 persones que fins ara hem votat i també de les podran votar en un futur pròxim. Una, en teoria, seria ERC i l’altra Reagrupament.Cat (que se suposa pot donar cabuda a totes les veus catalanistes i independentistes d’aquest petit país siguin de dretes o d’esquerres. També van dir que si fos el cas, donarien suport a la força que presentés el lideratge, però si n'hi ha tantes, a quí donarà suport? ). A més de tots els partits polítics grans i petits, alguns més catalanistes i d'altres menys o gens. Sense oblidar-me de les CUP i d’altres representacions que, entre tots, donarien cabuda a les diferents alternatives de vot existents en el nostre país.

Però no, estar clar que un cop més, no hem après res. L’any vinent hi haurà novament eleccions i ara a corre-cuita surten noves "formacions polítiques" com surten els bolets a la tardor. A part d’aquestes dues noves "formacions" de les quals hem tingut coneixement en aquestes darreres hores, no ens podem oblidar que el sr. Laporta també té ànsies, sobradament demostrades, de voler tastar un tros d’aquest pastís, no li nego el seu dret és més, el vaig sentir a Tàrrega i no em va pas desagradar. Estaria bé que, segons informacions d'avui mateix, atancés possicions amb en Carretero. Tant de bo, però només el temps ens ho confirmarà o no.

Fins fa dos dies, certs partits polítics d’aquí i d’allà es posaven les mans al cap per la por d’aquest corrent independentitsta (que encara no entenc perquè els hi havia de fer tanta por). Només dos dies desprès, el que fan amb les mans, es fregar-se-les d’entusiasme veient que és possible que tot quedi en un no res, doncs les divergències són un fet demostrat.

Si no es fa pinya en les properes eleccions, els vots independentistes que pugui haver-hi aniran deambulant com ànimes mortes pel parlament ja que no n’hi haurà cap de viva que hagi tingut prou representació per a obtenir el seu escó i fer sentir la seva veu.

Em sap greu i em fa pena tot plegat, perquè em sento decebuda i fins hi tot podria dir que enganyada. De moment però, la il·lusió segueix éssent meva, com seva ho és també per cadascuna de les persones que diumenge varem votar SÍ. Esperem que ara ningú s'en vulgui apropiar sense el nostre consentiment.

El meu petit país, seguirà essent molt bonic però s'anirà fent cada cop més petit i potser sí que el sol mai no estarà prou segur d'haver-lo vist.



El poble del qual he posat la fotografia és: Montfalcó Murallat.


29 comentaris:

Assumpta ha dit...

No!!! No i no!! No els deixis que et prenguin la teva il•lusió!

Tens tota la raó en el que dius, allí on hi ha gent amb aspiracions polítiques, allí sembla que fa pudor, que fa tuf de protagonisme, d’ànsies de poder... Quin fàstic de gent!

Entenc que estiguis empipada... però no permetis que et prenguin la il•lusió!!

Hem de fer un esforç per creure que hi ha gent honesta encara i que algú sabrà liderar tot això i fer-ho per Catalunya i no per ells mateixos!!

Visca Catalunya!!

lanuor ha dit...

Jo ja fa molt de temps que tinc aquesta sensació d'oportunisme i manipulació per part de la classe política. No entenc la desunió que hi ha entre ells quan se suposa que lluiten pels mateixos ideals. Potser tot plegat és un posat, un paper que representen per obtenir el que volen, que no és ni de bon tros el que volem la resta de mortals.
És una pena... Espero tornar a tenir la il·lusió d'abans, però crec que em costarà molt.
Una abraçada!!

Mireia ha dit...

No podies haver expressat millor la sensació que tinc, i crec que són molts que la compartim.

Carme Rosanas ha dit...

Jo, estic totalment d'acord amb el que dius, fa pena que la gent sigui així i que es vulguin apropiar de tota aquesta força. Finalment potser aquests organitzadors són uns polítics més... com els altres?

rebaixes ha dit...

Segons la meva mare, el meu pare deia que si féssim de nou la persona humana, seccionant, traient tota la podridura, i fer-ne com botifarres embotissin sers nous, lliures de cap imperfecció... al cap del temps rebrotaria la podridura, per que dins nostre portem els set pecats capitals... no cal nombrar-los. les virtuts de l'individu es veuen mermades quan té a la vora l'orgull del ser ell, l'enveja de superar al contrari, etc.
No sé si mai t'havia llegit una cosa tan preciosa, i és que avui, quan escrius t'importa.
També va bé tenir fracassos, si un en fa cas es prepara per la victòria...
Ja sabem que diuen que poll ressuscitat, pica més que cap...
Segurament que em daràs raó.
Hi ha en el ser humà el qui s'apropia del de tots, i moltes vegades ho deixem fer. Així ha passat amb la Pàtria... se'n foten de nosaltres i no per nosaltres sinó per aquests ser aprofitats.
Donem-los-hi el premi del nostre rebuig.
CAPS INCOMBUSTIBLES ENS FAN FALTA...
Posava en el teu capitell(foto) de Secrets Compartits.
Aguanta els cops baixos, i no perdis la l·lusió. Anton.

Anònim ha dit...

Sempre hem d'anar endavant aquells que realment ho sentim oi...

kweilan ha dit...

M'agrada llegir el comentari de l'assumpta i m'agradaria sentir com ella, però més aviat estic una mica trista per tanta discussió.

kika ha dit...

tots els polítics, si d'entrada no són com 'els altres' s'hi tornen sense remei.
però de nou en nou, n'hi podria haver algun que, abans de caure en el parany inevitable de la política, aconseguís recollir tota la il·lusió d'aquestes consultes i aprofitar-ho per fer-ne alguna cosa. és le meu desig.. ho hauré de demanar als reis :-)

Rosa Soler ha dit...

Alguns polítics pleguen precisament per no convertir-se en això que tan detestem. Si no ho fan, se'ls emporta el corrent. Parlo amb coneixement de causa.
SALUT! (i força)

Gabriel ha dit...

Absolutament d'acord amb tu Assumpta. Acabo de deixar un comentari al bloc d'en Francesc Puigcarbó que fa una reflexió sobre tot plegat i espera que els polítics estiguin a l'alçada de les circumstàncies. L'anhel seria no només que els polítics estiguin a l'alçada sinó que la societat civil també ho estigui. La societat civil amb la seva actitud educada i cívica (mai millor dit) ha demostrat estar a l'alçada, però el pitjor del cas és que vaig veure el dilluns al programa Àgora de Tv3 on el López Tena i el Ximenis semblava que es tiraven els plats pel cap, el professor d'Esade creia que no s'havien de magnificar tot el xou de les consultes, el Salvador Giné intentava donar una visió realista i el de Decidim.cat és l'únic que va dir quelcom sensat afirmant que tot plegat era un exercici de democràcia el fet que la societat civil hagués pogut organitzar una consulta perquè la gent pugui expressar els seus neguits de les qüestins nacionals.
La imatge del programa em va fer creure que amb tot plegat cal ser escèptic i prudent.Però sense deixar de creure que això de les consultes ha sigut una iniciativa noble i lloable.
El pitjor del cas són aquests personatges tipus López Tena o el Sr.Móra o el Ximenis d'ARenys de Munt que sembla que només busquin lluïr-se en tot el procés de les consultes.ÉS patètic!
En històries com aquestes no hi hauria d'haver partidismes, ni personalismes; només hi hauria d'haver cohesió i unitat per un objectiu comú.
Algú va dir que quan posaves tres comunistes tancats en una habitació, el més probable és que s'acabessin escindit del partit.
Potser ara n'haurem de fer la versió independentista i pensar que quan tanques tres independistes en una habitació tots volen fer una consulta, tots volen crear la seva pròpia coordinadora i tots volen posar-se els mèrits i les medalles.
Pobre país el nostre amb aquests personatges, aquesta poca cohesió i sobretot la mediocritat de la classe política!
Pobre país el nostre que a sobre ha de rebre els atacs de la brunete mediàtica...
Comparteixo la teva decepció Assumpta.
Però vull pensar que això de les consultes ha servit i servirà per obrir nous camins.

myself ha dit...

Coincideixo completament amb el teu anàlisi. Jo no vaig tenir la sort de poder anar a votar però si hagués pogut hagués votat que sí. Però tan costa posar-se d'acord en un principi i anar tots junts a aconseguir-lo? Tan costa fer un front comú per un tema essencial? Si aquells que tenen afany de protagonisme o volen ser representants polítics (tot molt lícit i necessari...) no s'uneixen sota un front comú com s'aconseguirà res? Trist, molt trist...
Tot plegat, una iniciativa molt lloable i interessant que no hauria d'acabar en no res.

sànset i utnoa ha dit...

La última cosa que hem de fer es perdre l'esperança. Hem de tenir la convicció que el nostre país mai desapareixerà. Donarem guerra fins al final.
Ara, jo també estic decebut, no pels resultats. Sinó pel comportament posterior d’alguns que s’havien erigit com a líders. L’independentisme no vol un líder, vol que la societat hi sigui darrere. L’independentisme som tots, no és el López Tena, el Puigcercós o el Carretero. Ells, però, sembla que no ho entenguin...

*Sànset*

Azu ha dit...

Jo no hi entro en política, només sé que per a mi es un orgull ser catalana. M'identifico amb tots els adjectius que hi dius. Amb lo que no aconsegueixo identificar-me mai es en cap polític. Tots son iguals; s'aprofiten del poble i de la seva situació. En Joan Laporta, no ho comparteixo amb tú, es el que mes s'aprofita de la seva situació actual. Es un engreît i no m'agrada gens.
POtser algun dia tindrem la sort d'aconseguir ser un PAIS reconegut per tothom.

Una abraçada Assumpta

santi ha dit...

Hi ha una dita que es pot aplicar perfectament a les qüestions polítiques. "Si quieres conocer a Pedrito, dale un carguito".

Clidice ha dit...

Tens raó, havíem començat molt bé ... però encara no hem acabat! deixa'ls que es barallin, la gent no som idiota del tot encara. D'aquí a les eleccions veurem com acaba tot plegat. Ànims! que sinó em desanimes i aquí encara ens queda molta feina per fer fins a l'abril que votem. Pensa que som del "cinturó roig" o sigui que ja et pots imaginar les dificultats amb les que hem de topar. Un petó independent :)

Ciutadà K ha dit...

Sí, Assumpta, has sabut transmetre el que molts i moltes pensem ... faci-ho més sovint això de parlar de política...

Jo, la frase de que 'no tots els polítics són iguals' (tot i que tinc polítics a la família...) no me la crec!!! El que uneix la classe política no és el treball pel bé comú és l'afany de PROTAGONISME, l'AVARíCIA i el l'EXERCICI DE PODER ... sí, la qüestió m'encén!!!

Núr ha dit...

M'has fet pensar en una classe d'història que vam fer a l'institut en què ens explicaven per què la Guerra Civil va acabar com va acabar: perquè els del bàndol republicà estaven dividits. I crec que aquest és el gran problema de l'esquerra. De dreta, sembla que només n'hi ha una, però d'esquerres n'hi ha moltíssimes i sovint sembla que són inconciliables o, fins i tot, oposades...

La frase diu «divideix i venceràs», però de vegades no cal que vinguin de fora a dividir-nos, que ja ho fem nosaltres mateixos, o ens ho fan des de dins!

Garbí24 ha dit...

LA gent que hi ha al darrera de això no deixen de ser politics!!!
Tothom te fam de protagonisme, ningú fa res per el pais en si, o molt pocs.
ES la sensació que cada cop tinc més aferrada.

Joana ha dit...

Assumpta,
És un país petit però té de tot i cal que el conservem i el continuem estimant. Allà ells si el rebreguen , nosaltres hem de ser forts i transmetre als nostres fills tot allò que vam aconsegui i que ara ens volen prendre.
Fa una setmana vaig estar a Torà i vaig anar a viitar Montfalcó enmurallat i Sant Ramon...em va encantar...llàstima que el restaurant estés tancat!:)
Bon Nadal wapa!

Joana ha dit...

Monfalcó Murallat, perdona!

assumpta ha dit...

CARME, Per què serà que avui dia, a la mínima possibilitat a tothom li entra l’afany de protagonisme? A veure si baixen del ruc i del núvol i toquen de peus a terra per a poder el camí que ara s’ha iniciat. Petonets. =)

ANTON, I tant que et dono la raó, tota!!! Els anys acostumen a dur molta saviesa en ells. No coneixia això de: “Poll ressuscitat, pica més que cap”. M’encanta com sempre em fas aprendre alguna cosa nova. Esperem que en aquest cas acabi predominant el seny i no la disbauxa de tots plegats. Merci. Petonets. =)

CESC, Sempre anirem a davant, encara que hi hagi dies com ahir que vaig haver de parar-me un moment per seguir agafant aire i continuar. Gràcies. Petonets. =)

KWEILAN, Jo també estic una mica trista. Esperem que ben aviat podem tornar a somriure i mirar endavant amb alegria. Petons. =)

KIKA, Tan de bo que aquesta petició als reis mags sigui escoltada! Bé, seriosament, jo també espero com tu que tot/tothom torni al lloc que li correspon i puguem seguir endavant. Petonets. =)

ROSA SOLER, Doncs aquest que tu esmentes deu ser un cas atípic! No és pas el més habitual. Llàstima, aquesta persona segur que hagués estat un bon polític. Petons. =)

GABRIEL, Estic completament i totalment d’acord amb el teu comentari-post! No ho podies haver reflectit millor! Desitjo que sí, que ben aviat puguem tornar a caminar tots plegats. Petons. =)

MYSELF, Desitjo que ben aviat tinguis tu també la possibilitat de dir la teva en una consulta. Vols dir que a la teva població no en faran?. Hem d’estar més units que mai i seguir caminant, ara no ens podem aturar. Petons. =)

SANSET I UTNOA, Estic amb vosaltres! No estic així pels resultats, jo penso que va ser un èxit. Estic així per l’afany d’individualisme i protagonisme d’alguns que ara es volen apropiar en el seu nom de tot. No ho veuen? Avui he sentit que han fet les paus el parell de protagonistes d’aquestes últimes hores i que volen anar en comú. A veure si es veritat. I d’acord també, aquest país sempre, sempre, sempre seguirà endavant!!! Petons. =)

AZU, Normalment saps que no hi entro massa tampoc i menys en el bloc. Però desprès d’haver viscut de primera ma tot l’esforç d’aquests dies, la feina ben feta, tot... i que ara uns beneïts tirin tot això per terra i es volen posar només ells medalles i... aaagggg! Que no ho veuen que ens tirem pedres al nostre propi terrat?. Petons. =)

SANTI, Aquesta dita no la coneixia, però es ben bé encertada i aplicable en aquest cas. Com és que a tothom li poden les ànsies de poder. Quina pena. Petonets. =)

assumpta ha dit...

CLÍDICE, Noooooooo! No et pots desanimaaaaar, mai!!! Malgrat que alguns diguin el contrari, s’ha fet molta feina arreu ben feta (i sé de primeríssima ma, del que parlo) i esperem que els propers que convoqueu les consultes n’hagueu après d’aquests “errors” que es puguin haver fet i us surtin encara millor. Endavant, tots a una hem de seguir endavant fent el camí. Petonets. =)

CIUTADÀ K, No ho faig habitualment, no en sé de parlar de política i no em sé expressar. Però aquests dies veien com anava tot plegat, no m’he pogut estar. Espero i desitjo que no n’hagi de tornar a fer un post com aquest, perquè voldria dir que segueixen sense entendre res i que no es mereixen cap d’ells ésser o representar o coordinar el que fan. Petons. =)

NÚRS, Aquesta és la clau de tot, tu ho has dit!!!. No podem dividir. Hem de sumar i sumar i sumar. Només així aconseguirem el resultat que tots plegats desitgem. Esperem que així ho vegin. Petonets. =)

GARBI24, És ben bé veritat, que els poden més les ganes de protagonisme que no pas la feina ben feta per una causa comuna. Qui diu ara, diu en general. A veure si veien que la gent els hi ha vist el “plumero”, canvien les coses. Petons. =)

JOANA, Sí, hem de seguir sent forts, com ho hem estat sempre. I ho farem n’estic segura, encara que n’hi hagi alguns de enlloc de caminar endavant sembla que ho volen fer com els crancs. PD. No em diguis que eres a Montfalcó, Sant Ramon, etc. el 5/6 de desembre? Ai, ai! I sí, és una llàstima que no puguèssis haver anat al restaurant, s’hi menja força bé i és molt acollidor. (Per cert, a l’altre bloc, al de fotos hi vaig penjant fotos de sant Ramon, de les vistes de la segarra (algunes des de d’alt de montfalcó) si mai el vols visitar, ja ho saps). Petonets. =)

assumpta ha dit...

ASSUMPTA, Desitjo que tinguis raó, a veure com segueix... ja ho veurem. A veure si a Reus es decideixen a fer-ne de consultes. Petonets. =)

LANOUR, T’entenc perfectament. Esperem que on hi ha hagut foc, sempre quedin brases i puguem seguir mantenint la il•lusió. Petonets. =)

MIREIA, Sí, es veritat, ja he llegit diferents articles, post, comentaris, etc. que van en la mateixa direcció. A veure si s’adonen i hi fan quelcom. Merci. Petonets. =)

Cris (V/N) ha dit...

No perdis el somriure, ni les ganes, ni l'empenta, que ja saps que "en el pot petit hi ha la bona confitura".... Somriu, que ja vindràn dies de "Vi i Roses".... la foto fantàstica, tú més encara.... Petons GRANS!!! :)

Joana ha dit...

El 7 i el 8 :) Passejant per la Segarra i mmm quins cargols! :)

assumpta ha dit...

CRIS, Qui et te al seu costat, no sap el que és un dia núvol... perquè tu ets un sol!!!

Em costa molt i molt perdre el somriure!!!
Mil petonets de bona nit per a tu!
=)))

JOANA, Ens varem creuar doncs, je,je! Quan tornava tu arribaves.

Ep! que jo també vaig menjar cargols!

Cris (V/N) ha dit...

(ais, és que és mona, de rebonica, oi?) muasssssssss, nanit reina!!

taynta ha dit...

Fa molt de temps que tinc aquesta sensació de manipulació per part de la classe política. Mai he entés la desunió que hi ha entre ells quan lluiten pels mateixos ideals. Potser tot plegat son unas"actors" que representen una "obrera" per obtenir el que volen
El que no hem de fer es perdre l'esperança.
És una pena...
Una abraçada!!

Ferran Porta ha dit...

La Mireia (comentari núm. 3) té raó: som molts els qui compartim els sentiments que expresses, Assumpta. Fa ràbia, que sent tants els qui somiem una Catalunya independent d'Espanya, sent capaços com som de mantenir viu el nostre país i les seves "circumstàncies", tot i els intents infatigables dels espanyols per fer-nos desaparèixer... fa ràbia que no sembli haver-hi qui pugui liderar, indiscutiblement, un projecte seriós, rigorós i il·lusionant per portar Catalunya a la secessió. En Carretero, potser? Tan de bò.

I sempre, sempre, visca Catalunya! No ens deixarem trepitjar pels nacionalistes del país veí. No deixaran d'intentar-ho, però nosaltres no ens deixarem!