Fotografia feta a les 12.00 del migdia
Hi ha situacions viscudes, que en el transcurs del temps cíclicament es repeteixen. No es tracta d’un Dejà vue, es la vida mateixa. Avui 14 de desembre, és una còpia gairebé exacta del mateix dia de l’any 2001.
Potser no tinc una memòria d’elefant, però hi ha moments que mai s’obliden sobretot si les vas passar magres. Per motius ben diferents, també aquell dia estava a casa. El dia va començar ennuvolat i molt fred, com avui, fins aquí normal. Amb el pas de les hores, van començar a caure els primers flocs de neu. Preciós i perfecte. Càmera amb ma, i ben equipats, cap a fer un volt a fi de poder immortalitzar el moment. Les previsions meteorològiques de llavors, van dir que a la plana no hi nevaria més, que a la nit s’asserenaria i que tot hauria quedat en un fet anecdòtic. Ja, ja, ja!
Durant tota aquella nit, va nevar copiosament i al llevar-me pel matí poc menys de mig metre ho cobria tot. Aleshores, encara no vivíem a Tàrrega ciutat, era a un poble agregat. La casa, molt antiga, sense calefacció i amb només una cuina econòmica que servia de calefacció general. No va tornar a nevar, és cert. Però no va fer cap falta per a que la troca s’emboliqués de valent.
Les temperatures gèlides durant les més de dues setmanes següents (fins a una punta de -14º), van fer que la neu es glacés i els icebergs a terra ferma (gran part de la Catalunya central), fossin el panorama habitual. A tot això, li hem de sumar la boira gebradora que s’hi va enclotar fins entrat el mes de gener...
Avui, el dia ha començat fred... i núvol..., amb el pas de les hores han caigut els primers flocs de neu.... tinc la càmera a ma, immortalitzant el moment...
Mentre escric aquestes línies, el termòmetre a casa marca 0º, la nevada es considerable, escolto per tv que el pitjor d’aquest fort temporal de vent a mar i de neu a terra, ja ha passat i que aquesta tarda la cota de neu anirà pujant...
M’agradaria pensar que, atenen les recomanacions del servei meteorològic de Catalunya, les diferents parts implicades haurien après la lliçó i hauríen fet els deures. Esperem que, si es donés el cas (esperem que no), la coordinació entre conselleria d’interior, ajuntaments, mossos, distribució de màquines llevaneus, etc. funcioni a les mil meravelles i demà en puguem parlar només com un fet anecdòtic.
O potser la història es repetirà talment llavors...
22 comentaris:
Si tothom ha fet els deures, només cal dir.. SORT! i també SORT per la loto! i no compte amb els refredats!
En la vida tot es repeteix en pitjor o millor... els nostres desigs de vegades queden en això.No és res exactament igual, però... s'assembla.
Tot evoluciona i diria que hauria de ser cap a la perfecció...
Menava de jove una mula que anava carregada a tope per camins dolents, dolents, Ella, quan ho veia després d'un pas l'altre i mirar de no caure i no la fessis còrrer... Transportava portadores de verema i teniem que passar-hi al dia deu o dotze vegades fent camí i desfent camí.
Una foto que té un conglomerat de coses... No vull entrar-hi. M'agrada. Que és que no m'agrada del que escrius i ens alegra la vista?
Per aqui va caient quelcom de neu que no es posa massa fins ara.Anton.
Si hi ha una forta nevada per més deures que s'hagin fet....problemes segur, esperem tenir sort
caaaaalma :) espero que, com a mínim, ara tinguis calefacció :)
Només serna quatre flocs per fer fotos mones, oiii?
De moment la fotografia és preciosa!
Ara a veure com evoluciona tot, sort i ànims!
Petons!
La foto preciosa i plena d'encant, com la neu i el fred que ja va arribant per a tot arreu.... Aquí, a la costa del Maresme, s'ens endurà el vent, va plovisquejant, i fa un fred de mil dimonis.... aviat hauré d'escriure amb guants!! un petó reina :)
Jo també me'n recordo del fred del 15 de desembre del 2001 (em sembla): celebrava que havia acabat la carrera.
Una foto preciosa... esperem que la nevada només siguin quatre flocs!
Espero que la història no es repeteixi, però quan les coses passen tan de tant en tant, de vagades les autoritats s'obliden de què cal fer per estar preparats...
Jo també recordo aquell dia! em vaig quedar a mitja carretera entre un poble i un altre, de sobte la nevada era tant intensa que veia que no podria arribar a l'altre poble si no posava les cadenes. però se'm van glaçar les mans i no podia col.locar-les. Em van rescatar els mossos...
Quin mal "rato" i quina vergonya!
La neu es bonica, però acabes patint-ne les conseqüències.
Sort!
Esperem que no!
Que tinguem sort i calefacció!
Que la vida es repeteix... però a vegades ens agafa en pitjor o en millor situació...
Ja m'imagino, o millor dit, no m'ho puc imaginar, com ho passaries de malament l'any 2001, sense calefacció i amb aquelles temperatures tan baixes... Quin horror!!
Pel que expliques la teva situació d'ara ja és diferent, però per si acas et desitjo que no es compliqui massa la cosa i que tot es quedi en una nevada per fer bonic el paissatje i que no tingui cap més trascendència.
Una abraçada.
el meu fill sempre espera la neu, es un vici com li dic jo, tot i que a mi també m' agrada pèro aixó si que es fongui deseguida. Ja m' imagino lo malament que ho vareu passar i esperem que les prediccions del temps siguin mes exactes!
Per el que he vist al teu blog, tens arrels al poble de la Figuerosa, jo també!
Uns cosins de la meva mare eren de la Figuerosa i jo tinc amics al poble i molt sovint hi hem anat a visitar-los. Cuan pugui posaré fotos!! Ptons.
ROQUIS, Finalment, aquí en concret i sortosament, no va passar del fet anecdòtic. Ja m’està bé. Petonets, wapa!!! =)
ANTON, És ben veritat, abans havent de fer les tasques amb els animals, la cosa es complicava molt i molt més que no pas ara. Va arribar a cuallar la neu? He vist que les zones més afectades són la Terra alta, les terres de l’Ebre i el Priorat. Tan de bo tot hagi quedat també en una anècdota per a facis boniques fotos, ja m’ho diràs. Una abraçada! =)
GARBI, Em sembla que si hagués durat molt més, haguessin tornat a suspendre. Aaaiiisss! Petonassooooos! =)
CLÍDICE, Sí, je,je. Ara tinc calefacció, és la variable positiva de la història! Encara que no sé si nosaltres dues, segons quines estones en necessitem massa de calefacció, ara per ara... oi? Mil petonets. ;)))
MIREIA, I tant! I en definitiva gairebé ni això, al cap de poquet d’escriure el post ja va anar remeten i es va anar fonent tota. Avui he fet fotografies de les vistes que tinc (cap a la serra del tallat, de la Conca de Barberà), allí sí que encara es pot veure tota la neu. Mil petonets per a tu. =)
RITA, Sortosament tot ha anat bé per aquí. S’ha quedat en una anècdota i quatre fotos. Ja m’està bé que l’hivern és molt llarg i en meteorològicament encara no hi hem ni entrat. Mil petonets, preciosaaa! =)
CRIS, Vosaltres vareu tenir també un veritable temporal marítim! Encara que he sentit que s’ha de lamentar la pèrdua d’una vida. Quan les coses surten de mare, sempre a patir. Desitjo que avui la mar es vagi ja encalmant mica a mica. Un munt enorme de petonets per a tu! ;)
HELENA, Bona memòria la teva, també! Als qui ens va agafar en el seu radi d’acció, em sembla que no ho oblidarem. Gràcies per passar-te per aquí. Molts petonets! =)
MA-POC, Hi va haver estones que queia de valent, però desprès va anar baixant la intensitat fins desaparèixer i no va arribar a cuallar. Millor! Un petonet! =)
XEXU, Ja ho dius bé, ja. Finalment i per sort, no va passar res. Ara bé, a les comarques de la Terra alta, el Priorat i les terres de l’Ebre, en sembla que encara hauran d’anar a fer un repàs perquè la lliçó no l’han acabada d’aprendre bé. Mil petons! =)
AGNÉS S., Déu n’hi do, també tu! Es que a més llavors les temperatures encara eren més baixes que ara. Vergonya, de què?, tu tranquil•la que no va ser culpa teva! amb el caos que hi va haver per la falta de previsió. Ara bé, uns guants gruixudets de recanvi sempre al cotxe que no faltin. Mil petonets! =)
KWEILAN, No, noia, no! Sortosament ja ho veus que no va passar res que no s’hagi pogut resoldre convenientment, si més no per tota aquesta zona de la plana i Lleida capital. Mil petonets, wapa! =)
CARME, Sí, es va repetir, però en una versió molt reduïda i amb unes condicions molt més favorables. Aquesta vegada, sortosament només hi ha quatre fotos pel record i prou. Gràcies wapa, mil petonets per a tu! =)
MONTSE, Llavors va ser francament horrorós, no li desitjo a ningú que pugui passar per una situació semblant. A dins de casa, fins hi tot el rellotge de la nostra habitació es va glaçar i totes les canonades. El termòmetre a la nostra habitació va arribar a marcar només 6º i això és molt fred per a poder-hi dormir. Sortosament, no s’ha repetit, i ara tampoc estem ja en aquella casa. (per molt que me l’estimo, no reuneix les condicions). Molts petonets! =)
CARME ROURA, Sí, la neu es bonica a les zones on estan preparats adequadament. En els altres indrets, una estoneta i avall. Tens arrels a la Figuerosa???? Ara estic ben intrigadaaaaaaaaaa! No em pots deixar aixíiiiii!!! No m’ho faciiiiiiis! A veure si potser ens coneixem i tot!!! Ja m’ho diràs, si vols. Mil petonets també per a tu! =)
A les meves terres encara hi ha carreteres tallades. Una vegada més, la coordinació no ha estat massa bona...
I elscamioners que han hagut de fer nit al poli de Falset!
Encantat!
*Sànset*
A la vida tot es repeteix tan en pitjor com a millor
Jo també recordo aquella nevada del 2001, no voldria pas torna a aquell any per diverses coses, que no venen al cas.
El paisatge es bonic tot nevat.Més ho es si no has de sortir de casa però si has d'anar a treballar i a més amb el cotxe no es pas adient,
Una foto que m'agrada.Com tot el que escrius
A Lleida va caure poc neu.
Tenim un fill, l'Oriol, que està boig per la neu. Sempre ens demana d'anar a Tremp, terra de temperatures extremes i boira gebredora, quan veu que les temperatures baixen. Allà només em vist nevar una vegada, però queda molt a prop de l'alta muntanya i amb un cop de cotxe ja tens tota la neu que vulguis.
Espero que hagis pogut fer fotos ben maques i que gaudiu del paisatge des de l'escalfor de casa vostra.
Una abraçada!
Marga
Venia per aquest post i m'he trobat que ja n'havies posat un de nou i he respost primer l'altre :-)
Aquesta tongada sembla que ja ha passat... però encara queda tot l'hivern per davant. Esperem que sigui un hivern sense problemes!! :-))
Amb lo que m'agrada a mi que neve i aquí quasi mai neva... encara que suposo que als llocs que ho fa després és un rotllo portar una vida normal.
Tu ben calenteta i demana excedència a la feina jajaja.
Publica un comentari a l'entrada