El meu petit país i aquells que potser volen que en sigui més

El meu país és molt petit, però te moltes variables que el fan únic i especial. Te una història, una llengua i una cultura pròpies i no només això. Tenim seny i rauxa, sardanes i castellers, platja, muntanya i plana i molt més. Tenim la verge Moreneta, sant Esteve i el Tió, un caganer en el pessebre i un esperit lluitador. Tenim també la nostra crema, la botifarra amb seques i els calçots. Fem bufar ampolles, som somiatruites, de les pedres en fem pans... i podria anar seguint fins a l’infinit, però no és pas aquest el motiu del post d'avui..

Diumenge vaig ser una de les persones afortunades dins d’aquest petit país de 7.000.000 d’habitants, que van poder anar votar en la consulta popular del 13-D. I vaig sentir-me feliç de poder-ho fer i expressar la meva opinió (encara que molta gent va qüestionar el fet d’aquesta consulta engegada des de la societat civil).

Però del que realment tinc ganes, és que algun dia pugui veure el meu somni d’una Catalunya lliure fet realitat.

Ara, només dos dies desprès estic una mica (massa) decebuda, i no pas pels resultats obtinguts.

Estic decebuda per l’afany de protagonisme d’aquests impulsors de les consultes. En teoria, anàven tots a una. Totes les plataformes com ara “Osona decideix” i la "Coordinadora Nacional de Consultes" semblaven realment fer pinya, i tenir el mateix front comú. Ara veig que potser tot ha estat només un miratge, una il•lusió que un grapat d’oportunistes s’han encarregat d’esvair molt més ràpid que el fum d’una cigarreta.

Temps els hi ha faltat als sr. Mora (alcalde d'Arenys) o al sr. López Tena (coordinador de la plataforma Osona decideix), per tirar-se els trastos al cap, per criticar-se mútuament el modus operandi emprat en cadascuna de les plataformes locals o comarcals i deixar-nos veure, sense cap mena d’embuts, el motiu real d’aquest, aparentment, recolzament solidari. Així com també m'ha sorpès la rapidessa amb la que el mateix sr. Mora ha presentat les seves "credencials" al Parlament.

S’atrapa primer al mentider que al coix, es ben veritat. Resulta que l’objectiu real era poder apropiar-se d’aquests resultats, d’aquesta motivació, d’aquests sentiments... per a poder fundar una nova "Plataforma" (partit polític disfressat), o dos... o vint-i-tres..., tant se val! Això sí, liderats per cadascú d’ells. Afany de protagonisme tot plegat???!!!

En lloc d’anar tots els independentistes a una, agrupant-nos al màxim possible per tal de representar concretament els objectius, el que decideixen és dividir-se!!!
Hi ha algú que ho entengui? Doncs que m'ho expliqui, perquè jo no ho entenc pas.

No parlo gairebé mai, de política en el bloc. No m’agrada, perquè la veritat és que no hi entenc de política, però sí que hi entenc d'idees i les tinc molt clares, per això el post d'avui és una necessitat.

I en tinc necessitat perquè ara veig que és possible que no anem enlloc. En aquests moments hi ha dos moviments que perfectament podrien acollir la majoria dels vots afirmatius d’aquestes 200.000 persones que fins ara hem votat i també de les podran votar en un futur pròxim. Una, en teoria, seria ERC i l’altra Reagrupament.Cat (que se suposa pot donar cabuda a totes les veus catalanistes i independentistes d’aquest petit país siguin de dretes o d’esquerres. També van dir que si fos el cas, donarien suport a la força que presentés el lideratge, però si n'hi ha tantes, a quí donarà suport? ). A més de tots els partits polítics grans i petits, alguns més catalanistes i d'altres menys o gens. Sense oblidar-me de les CUP i d’altres representacions que, entre tots, donarien cabuda a les diferents alternatives de vot existents en el nostre país.

Però no, estar clar que un cop més, no hem après res. L’any vinent hi haurà novament eleccions i ara a corre-cuita surten noves "formacions polítiques" com surten els bolets a la tardor. A part d’aquestes dues noves "formacions" de les quals hem tingut coneixement en aquestes darreres hores, no ens podem oblidar que el sr. Laporta també té ànsies, sobradament demostrades, de voler tastar un tros d’aquest pastís, no li nego el seu dret és més, el vaig sentir a Tàrrega i no em va pas desagradar. Estaria bé que, segons informacions d'avui mateix, atancés possicions amb en Carretero. Tant de bo, però només el temps ens ho confirmarà o no.

Fins fa dos dies, certs partits polítics d’aquí i d’allà es posaven les mans al cap per la por d’aquest corrent independentitsta (que encara no entenc perquè els hi havia de fer tanta por). Només dos dies desprès, el que fan amb les mans, es fregar-se-les d’entusiasme veient que és possible que tot quedi en un no res, doncs les divergències són un fet demostrat.

Si no es fa pinya en les properes eleccions, els vots independentistes que pugui haver-hi aniran deambulant com ànimes mortes pel parlament ja que no n’hi haurà cap de viva que hagi tingut prou representació per a obtenir el seu escó i fer sentir la seva veu.

Em sap greu i em fa pena tot plegat, perquè em sento decebuda i fins hi tot podria dir que enganyada. De moment però, la il·lusió segueix éssent meva, com seva ho és també per cadascuna de les persones que diumenge varem votar SÍ. Esperem que ara ningú s'en vulgui apropiar sense el nostre consentiment.

El meu petit país, seguirà essent molt bonic però s'anirà fent cada cop més petit i potser sí que el sol mai no estarà prou segur d'haver-lo vist.



El poble del qual he posat la fotografia és: Montfalcó Murallat.