Sense presses...



M’he despertat sense presses, sentint-me còmoda amb l’abraçada càlida del nòrdic. Aquesta nit he pogut dormir bé i no em cal afegir-hi dosi extra de mandra.

Sempre m’aixeco ben d’hora i una de les primeres coses que faig cada matí, es sortir a la terrassa per veure com es lleva el dia. Una mania com qualsevol altra, però m’agrada.


Tant és que sigui estiu o hivern, que sigui dia laborable o festiu. Tant és que la llum del sol ixent embolcalli el paisatge amb paper de seda, (com avui) o la freda fosca se m’escoli fins l’ànima. Avui, mentre el silenci encara regna en el món dels vius, el fred li fa de comparsa i el calendari, mandrós fins ara, s’afanya en passar els fulls que engroguien com les fulles ja vençudes d’un estiu que ja no es viu. El termòmetre marca 4º.

Per ponent, uns núvols desdibuixats s’albiren i em fan pensar que potser avui el cel plorarà. Plorarà aquest novembre desmemoriat a qui ara l’atrapen les presses, recordant que per demà ha de tenir enllestit un nou vestit de gala: Per sant andreu, pluja, neu o fred molt greu.




Preparo unes tasses de xocolata, res millor per entrar en calor. Fa temps que no n’havia pres i em ve de gust. Segurament no és el que més convé al cos, però sí a l’esperit i avui el penso complaure.

Per compensar tot plegat, engego la calefacció, suau... em deixo acompanyar per Nina Simone, suau... la conversa a la cuina flueix planera, dolça, suau...

I penso que potser sí, que finalment a aquest diumenge caldrà afegir-hi una dosi extra de mandra... suau...



* * * * *



Es treu la manta fosca el dia
Cansat de vel pesat i ennegrit.
Avui la mandra es llumenera
Deixant al sol que esborri nit.


Uns núvols recullen ses queviures
alenats per el buf del ventijol,
la calma dins és densa. La llum arriba...
El cortinatge no taparà el sol.


A la galta la frescor acarona.
Les mans es freguen, joc freqüent
I el xocolata escudellat fumeja
Esperant llavis que el besin calentet


..........


Traguem tristor de nostres vides
Posem en l’entramat mirall noves bastides
I l’optimisme campi a vora nostre caminant
Fem camí que lluiti contra la ventada
Obrim finestra de vidre foradada
que l’aire nou ens aleni estimant.

Gràcies Anton!!!    :)



27 comentaris:

rits ha dit...

mmmm...m'afegeixo a aquesta mandra de diumenge...

me n'alegro molt que hagis descansat!!! segur que ha estat un son ben reparador!

rebaixes ha dit...

Que content em poses...Continua, per favor, així. Anton.

Assumpta ha dit...

Nenaaaaaaa, no passa res si no pots dormir bé, ja t'ho dic jo... i si, a sobre, tens xocolata, núvols preciosos, dolça i suau calefacció... Nina Simone! (adoro aquesta cançó) i bona companyia a la cuina jeje... Què més vols demanar? :-)

Les coses positives guanyen per golejada!! :-)

Tirai ha dit...

Jo no sóc de mantinar, però només per veure com es lleva el dia, ho faria!
La xocolata desfeta es bona tan pel cos com per l'ànima, segur!

Cesc ha dit...

Com m'agrada llegir-te, tant que m'agafa aquella mandra i el meu cos demana una xocolata, llàstima que sigui hora de dinar i no pugui ser...

Carme ha dit...

A mitja tarda encara t'envejo la xocolata... m'agrada llegir-te envoltada de suaus sensacions.

Ara plou i trona i llampega, com si fos l'estiu...aquesta pluja de novembre, ha oblidat les seves maneres.

Francesc Mompó ha dit...

Quin dia més tranquil has començat a regalar-te. Felicitacions amb una mica d'enveja.
Salut i Terra

Mireia ha dit...

Ummmm, una bona manera de començar el dia

kweilan ha dit...

Jo no matino tant però llegint-te m'ha semblat que no hi ha res com aquests matins teus de diumenge amb un xocolate que m'espera.

Azu ha dit...

Això es un diumenge com cal. Jo em llevo sempre d'hora (bé, el diumenge d'hora son les 8:00 o quarts de nou), però també ma'agrada veure el temps que fa, preparará un bon esmortzar...i m'encanta...però m'encanta dur el pijama possat, tot el matí. Quina sensació.. només em faltava la xocolata, que no he pensat. I de música m'he possat la Norah Jones. La Nina Simone, també m'agrada molt.
Feliç diumenge bonica

brancalúa ha dit...

ültimo domingo de noviembre, parecido despertar pero me falto el chocolate, uhm...¡que fallo!
Hice un paseo al lado del mar, hacía frío, pude sentirlo por primera vez en este final de otoño. Me pillo una fuerte lluvia con granizo y viento, me empapé. Me gustó mi paseo.
El día fue suave, faltaba el calor de la leña para hacerlo más pleno.
Bonita entrada.
Bicos

garbi24 ha dit...

Tot el que va bé per l'esperit, no pot anar malament per el cos, o sigui que xocolata cap a dintre

mar ha dit...

m'encanta la suavitat de les teves paraules...
són una carícia de capvespre...

petons bonica!

XeXu ha dit...

És una bona notícia que avui hagis pogut dormir be i descansar. Esperem que la ratxa segueixi així.

Arare ha dit...

mandreta, suposo... fins a l'hora del partit ;)

Que tinguis una bona setmana, reina mora.

Jesús M. Tibau ha dit...

visca les petites dosis ben aprofitades de mandra

Frannia ha dit...

Et llegeixo un dia tard: matí de dilluns feiner llavors...però m'has encomanat la calma i, a pesar que m'espera un dia ben llarg, pens fer les coses amb la il·lusió de que fos diumenge. Bon dia!

- assumpta - ha dit...

RITS, Ja veig que també et vas apuntar a la mandra de diumenge! Si, em feia falta llevar-me un dia havent pogut dormir bé, sense trastorns. =)

REBAIXES, Ho intento Anton! Altra cosa és que el meu cos també ho vulgui així, però avui també he pogut descansar sense entrebancs importants. =)

ASSUMPTA, Sí que passa! No és només insomni, això rai ja hi estic habituada, són trastorns bastant més severs. Per això poder dormir “bé” per a mi és importantíssim. // El Barça no va poder guanyar per golejada, però va guanyar!!! I ja tornem a ser leaders, com ha de ser. =)

TIRAI, Doncs, un dia fes-te la proposta i prova-ho, ara el dia es lleva molt més tard. És una passada, sobretot en dies que hi ha núvols i vent. L’espectacle que ens deixa, no es paga amb diners. Gràcies per la visita. =)

CESC, Cap problema!!! N’he guardat i així la pots prendre a l’hora del berenar. Com ara es fa fosc aviat, t’agafes la tassa mentre mires per la finestra com comença a caure la tarda. Un petit plaer. =)

CARME, Si, ma mare em va trucar per telèfon i m’ho va dir. Amb el que m’agraden a mi les tormentes amb trons i llamps i m’ho perdo! je,je. Aquest novembre ha resultat ben estrambòtic, a veure com anirà el desembre. De moment, no ha fet fred ni ha plogut... hi el fred l’ha de fer... (tinc guardada una tassa també per a tu, quan vulguis ja ho saps!). =)

FRANCESC MOMPÓ, No home, no! D’enveja res, que aquí no en gastem “d’això”, una altra tassa per a tu, per tal que aquest dilluns et resulti una miqueta més dolç! =)

MIREIA, Je,je, com ho saps??? Sí, es bona manera de començar i el que bé comença... bé acaba! =)

KWEILAN, Encara que no matinis tant, prova-ho un dia. Fes-te aquest “regal”. I sobretot si és un diumenge com ara ahir, plujós o millor encara, emboirat i tu mirant per la finestra amb la tasseta de xocolata, hhhmmmmmmmm. =)

- assumpta - ha dit...

AZU, Je,je No em sorpren! I sí, fer el ronço amb el pijama fins ben entrat el matí és també una part imprescindible en aquest decàleg. Norah Jones, és també una magnífica opció. =)

BRANCALÚA, Que daria yo por un paseo tranquilo a la orilla del mar un domingo... aunque no te envidio el temporal como acompañante en la velada. Sí, luego al llegar a casa encontrarse el hogar encendido con suaves brasas... mmmm. Buena propuesta la tuya! Espero que ayer no te resfriaras! =)

GARBI24, Tu sí que saps, je,je!!! És el que vaig pensar jo també. I de tant en tant hem de fer contents el cos i l’ànima, no?. =)
MAR, Celebro que t’hagi agradat la manera com ho vaig descriure. Unes paraules suaus de matinada... que captiven un capvespre... m’agrada. =)

XEXU, Saps que també ho desitjo! Però els trastorns del son, són una mica enrevessats i no saps mai quan t’agafen. Aquesta nit passada, també he pogut descansar bé. =)

ARARE, Je,je Tu ja tires llarg... fins l’hora del partit! Però no vas anar gaire errada, no! Em convenia un diumenge així. També et desitjo una bona setmana i que vagi bé l’exposició del teu fill. =)

JESÚS MA. TIBAU, Sí, visca aquestes dosis de mandreta en càpsules especials per a diumenge. Si vols, te’n passo unes quantes! =)

FRANNIA, Has optat per la millor opció! Encara que potser també és la que costa més de seguir. Fer les coses amb la il•lusió d’un festiu, una màxima que ens hauríem de saber aplicar tots nosaltres, cada dia. =)

lanuor ha dit...

Qué maco el que has escrit...
A mi cada vegada m'agrada més el fred. És l'excusa perfecte per prendre una xocolata calenta. Jo, a més a més, hi afegeixo nata montada. No sé si serà bo o no per la salut, però a mi sempre m'ha sentat la mar de bé.

Una abraçada!!

Marga

Helena Bonals ha dit...

Jo quan em llevo no solc estar per veure sortir el sol. Encara que m'aixequi amb ell, sempre faig alguna o altra cosa que m'ho impedeix. És com ser al cotxe parat i automàticament posar la ràdio, és no poder parar un sol moment i mirar el cel, l'alba o una llar de foc sense pensar en res. No tinc excusa.

myself ha dit...

Quina mandra més poètica i agradable. Mirar l'alba i escoltar el silenci dins el llit, un bon plaer d'abans d'activar-se.

- assumpta - ha dit...

LANOUR, Celebro que t’hagi agradat!. A mi el fred, no m’agrada massa... per no dir gens. I aquí els hiverns són una mica durs. Però mira, amb tassetes de xocolata es pot anar tirant!. Ara bé, això d’afegir-hi nata muntada ja és “pecata”, “minuta”, però “pecata”, je,je. Bona setmana, Marga! =)

HELENA BONALS, Doncs ara, ja no et dic un dia feiner, però si un festiu. Tan aviat com t’aixequis, agafa la càmera de fotos i surt fora, primer mira i desprès capta aquell instant. Ja veuràs com ho repetiràs. Gràcies per la teva visita! =)

MYSELF, Ho has descrit perfectament! Sí, és una manera perfecta per a activar-se. Merci per passejar-te per aquí! =)

Roquis ha dit...

M'alegra que hagis pogut descansar millor :) i xocolata..... que no falti!!!! jo en vull!

Joana ha dit...

mmmm...jo també vull compartir aquesta mandra de diumenge.
m'alegro molt que hagis descansat!!!
Jo quan em llevo no estic per veure sortir el sol. tinc una mica del malhumor que sempre m'acompanyat quan em llevo.
Qué maco el que has escrit...
Fa molt de temps que no em prenc un xocolata amb xurros.Quasi bé 2 anys.I, la veritat es que aquesta tassa m'ha dut records de la meva infantessa a casa de la iaia.
Cad mati de diumenge xocolata amb pà torrat.I estaba de bó.
Bé m'alegro que hagis tingut un bon despertar.
Joana

khalina ha dit...

mmm quina mandra de diumenge. Llàstima ja estar a dilluns.

I sí que fa fred, sí!

Ciutadà K ha dit...

... i ja torna a ser dimarts!!!
vinga, va! que falta menys per al diumenge ... ;)

Com ens cuidem els diumenges, eh, Assumpta?