Gira il mondo gira...


Recordo que quan vaig fer els “pronòstics” per a aquest nou any, vaig dir a tothom que aquest seria un bon any, (al marge de la crisi, és clar). Potser perquè el número 9 és un número que m’agrada molt, potser perquè no m’agraden en general els anys parells, pot ser també perquè l’anterior el 2008 havia estat una mica dolent, la qüestió és que en aquest 09 hi vaig posar moltes esperances. No es tingui dots paranormals ni res per l’estil però, és ben cert, que normalment els pronòstics en general per a tothom els encerto bastant (no així per a mi mateixa) i la gent que em coneix, sap de sobres que ara no ho dic pas per dir.

El tema està, que sense que pugui queixar-me massa de res, també és veritat que no acaba de rutllar com fora precís.

Sóc persona que al marge d’algun refredat puntual, gairebé mai he agafat baixes mèdiques. Però aquest any estic trencant el promig. Al maig, un refredat, al juliol el dit del peu a fer punyetes, i ara porto un parell de dies que em sento com una zombie en dansa i plena fins a les celles d’alcohol.

Tinc vertigen i això fa que el meu centre d’orientació espacial no segueixi la llei de la gravetat tal i com ens la va ensenyar el senyor Newton, si no que va per lliure.

Però l’altre dia se’m va posar la por al cos. Abans de saber que era vertigen, pensant que fos la pressió arterial baixa (ja que el meu cos així li te habitualment), vaig adreçar-me a una farmàcia a Lleida i en mesurar-la amb una màquineta “todo integrado” previ pagament d’1€, va treure’m un paper on s’indicava màxima 13,6 i mín. 9,5. El bot que vaig fer del tamboret fou com si hi hagués una molla a hidràulica. Ni prendre un trist cafè, fins que no vaig arribar a cal metge a Tàrrega, el cap el tenia com dins d’una campana en dia de festa major i les cames en feien figa.

Sortosament, el doctor m’he la va prendre 2 vegades amb el sistema tradicional i el resultats eren els habituals per a mi. Tot va quedar en una anècdota.
Però ara jo em pregunto... No seria millor que hi hagués com abans un esfigmomanòmetre dels de tota la vida i que el llicenciat de torn la pogués mesurar de forma correcta?.
No hi hauria d’haver una revisió habitual i seriosa d’aquests tensiòmetres?, en algú que potser sigui propens a tenir hipertensió, un ensurt com aquest, el pot arribar a pagar molt car, no?

De moment em quedo més tranquil•la i segueixo sentint-me com quan era menuda, dins l’olleta que dona tombs i tombs fins l’infinit...



22 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs si, no hi ha com el mètode tradicional. I si tens vertígen, (no em vull ficar on no em demanen) ja t'ha mirat un otorrino? t'ho dic perquè a mi m'en van diagnosticar i gairebé em maten amb medicaments que em provocaven al·lèrgia. En canvi l'otorrino ho va solucionar amb un tres i no res, perquè els metges "normals" no van caure en què el problema era dels otòlits :) Potser no és, però per si de cas :)

Assumpta ha dit...

Dona, el Barça va guanyar el triplet... això ja fa que sigui un any bo! ;-))

I ara seriosament... això del vertígen pot tenir molts orígens. La meva germana n'ha tingut dues vegades (les dues en èpoques de primavera) i les dues ha hagut d'agafar la baixa ella que, com tu, tampoc falla mai a la feina sinó és per alguna cosa molt greu. En el seu cas és un problema de cervicals, però també pot ser com diu la Clídice cosa d'otorrino. I també sé d'un cas que va ser força greu i que era d'orígen nerviós... li van curar amb antidepressius. Era com una conseqüència d'ansietat. No ho havia sentit a dir mai, però després he sabut d'altres casos de vertígen per ansietat.

Així que cuida't molt... fes cas al que et digui el metge ;-)) i ves a aquella farmàcia a avisar-los que tirin l'aparell.

Tens tota la raó, com els mitjans tradicionals res!! :-)))

Ferran ha dit...

Ensurt, però per sort no va passar d'aquí. De tota manera, segur que uns quants clients de l'aparell en qüestió, a la farmàcia aquella, t'agrairien un comentari al farmacèutic, fent-lo saber que el trasto no xuta.

Lamento que les coses no vagin al 100% com voldries, Assumpta de Tàrrega (hehe), i vaig vots perque això canviï.

Una abraçada.

Carme ha dit...

assumpta, cuida't molt eh? I fes bondat! A veure què en surt d'aquest vertigen! Pot tenir tantes causes! ja ens explicaràs el què. Espero que et milloris ben aviat!

Rita ha dit...

Jo també sóc de mètodes tradicionals. Tots aquests aparells digitals (suposo que n'era) sempre m'han generat desconfiança.

Nena, cuida't molt que ara ja et conec i vull tornar-te a veure sempre que calgui... :P
Petons!

Agnès S. ha dit...

Fa molts anys vaig tenir vertígen per ansietat...un malt son, ja que no m'ho van diagnosticar fins al cap de molt temps.

Espero que lo teu sigui més físic i et recuperis ben aviat., mima't!

Per cert, les balances també de les tradicionals, tipus bàscula., que amb una d'aquestes que fan de tot, vaig tenir un ensurt semblant al teu amb la presió...

Azu ha dit...

Assumpta, l'altre dia el Lluis es va trobar malament i va venir un metge a casa, i primer li va trobar la pressio molt alta i la segonda vegada normal. Crec que si els haurien de revisar, perque del ensurt puja i baixa sola.
Segona cosa, jo sempre estic mes aviat baixa que alta, per això alguna vegada també tinc mareixos.
Tercera cosa, el meu número preferit es el 9 (NOU)!!! Es que coincidim amb tot????? UN PETONAS BONICA

- assumpta - ha dit...

CLIDICE, Saps, una mica “taradeta” si que estic, de naixement. No hi sento gaire de l’oïda esquerra, faig sempre la conya de que tinc la “zona muerta” com en una pel•lícula d’aquelles frikis que vaig veure fa molt i molts de l’Ozores. Ara a veure si em passa amb aquesta medicació i torno justament a la meva feina d’auditora (i no es conya, je,je).

ASSUMPTA, si dona, el Triplet es cosa bona! I també n’hi ha hagut un munt més!, je,je. Esperem que no sigui aquest tipus que esmentes del sistema nerviós. Encara que amb el “tragin” que porto sobretot en la vida laboral, no m’extranyaria que acabés passant factura. Esperem que no, però de moment no millora massa. Quan torni a Lleida passaré per la farmàcia i tant, que ho faré!!!

FERRAAAAAN, Ai! que ja veus que no et vaig fer “cas” i vaig decidir enfonsar el vaixell del faseruc!. Si, quan torni els hi diré que potser ja els hi convé fer-ne una revisió doncs amb ensurt com aquest algú pot prendre mal de debò i potser llavors sigui tard per anar-los a avisar. Aaaaggg. Gràcies per la teva solidaritat sempre, ets un “tipus genial” (has vist la pel•lícula el títol original és Local Hero, m’encantaaaa!).

CARME, Bonica, si ja em cuido ja i en mimem molt, je,je. Jo també espero recuperar-me força aviat. Primer per a si no em recupero aviat, quan torni a la feina definitivament em maten... i això seria pitjor encara, oi?

RITA, completament d’acord amb tu. Mètodes tradicionals altre cop a les farmàcies, ja!. Però gairebé no es veuen enlloc. Al trobar-me així i tenir una farmàcia a la vora, doncs el primer que vaig pensar era que tenia la pressió baixa, jo que m’anava a pensar que tenia “truco”. Ai mare! Sí, hem de tornar a fer una trobada eh? Jo m’hi apunto i em sembla que n’hi ha uns quants per aquí que també... i no miro a ningú... ni vull dir cap nom... je,je

AGNES S. Osti, esperem que realment sigui molt més senzill que tot això, però de moment sembla que segueixi ballant el “paquito el chocolatero” tot el dia i això esgota un munt. I tens tota la raó. Les bàscules actuals totes per defecte (més aviat efecte), arrodoneixen els dígits de 5 en 5 gr. I a l’alça, és una estafa en tota regla, per molt que algunes diuen que ja tenen marcada la tara del pes del paper. Tampoc ho sabrem!

AZU, Tens raó que els ensurts fan pujar la pressió, però a mi m’he la van prendre abans de l’ensurt! Si arriben a prendre-la altre cop desprès que m’hagues aixecat com per un cop de fuet, els hi “peto” el tensiòmetre aquest dels nassos amb el resultat obtingut!!! Mira que n’arribem a tenir de coses en comú tu i jo eh?,... em fas una mica de por... je,je

Núr ha dit...

ai, -assumpta-!, quin ensurt!!! Jo això de la salut... últimament també estic arrossegant un tema que no em fa cap gràcia, però tampoc no m'agrada comentar-lo gaire. No és greu, però pot ser força molest... Però, en cap cas no és tan molest com això d'anar marejada tot el sant dia! Quina impressió!

No sé com tens el tema recuperació, ni si hi ha cap manera de posar-hi remei. Espero que et milloris, preciosa! I encara sort que això que et prenguessin la tensió només et va costar un euro! Mare meva!!!! :S

Bon cap de setmana, preciosa!

rits ha dit...

Ostres -assumpta-, podria escriure bona part del teu post tb!!! tb vaig pensar que el 09 seria un bon any, i de fet, si ho repasso, no està sent un desastre total, xò a nivell de salut.... molt semblant.... mai havia estat de baixa, i vaig començar de baixa i encara que espero acabar-lo amb l'alta, ara la torno a tenir!!!

Molts ànims amb el vertígen!!!

i si, com tu, jo tb sóc dels aparells de tota la vida.

Els del PiT ha dit...

Per mi l'"esfiteromanòmetre" aquest se'l poder con-ficar pel cu...
Plaaafffss!!! Què dius nano?!?
Aiii!!
Nena cuida't que encara et queda temps per acabar el 9 i començar un any de 10, eh??
O de Déu, eeeing? hehehe...
Passa carallot! Hi hi hi...

rebaixes ha dit...

Vine cap aquí a la Torre que anirem a collir olives, cuidar els paons, i el ventet del matí i ja veuràs com et passa tot aquest tinglado de despropòsits...
A la mestressa no fa gaire que liva passar un cas semblant. L'ATS li mira la pressió i normal, bé, com empre. A l'endemà anem a l'hospital que la preparaven per una operació de cataracta i la troben a quasi vint, que no la volien operar, varem tenir que presentar tot l'historial d'ella computat per la metgessa que ens atent... i sort que era una cosa...senzilla. Li mira el metge i la troba normal...
Res,que et foten cada mal de cap eixos aparatets que en surts escaldat i si és munyin la vaca i que et donin resultats falsos... Fot-los-hi un bon renecs i queda ben desfogada aquests peladilleros.
A veure si aquest final d'any l'acabes amb normalitat... Et planyo... Bona tarda. Anton.

Cris ha dit...

Nena, a cuidar-se eh? que de vegades els vertígens venen d'una cosa que diuen "acúfens" i ve de la oïda (he treballat amb neuròlegs) i m'ho havien explicat, potser un otorrino et diria el què.... per cert, l'altre dia vaig posar el tema d'en fontana a casa meva, amb una foto divertida del món girant, i tu hi has posat el vídeo, hauriem de fer un tàndem, per que jo no en sé de posar videos eh? Un gran petó reina, bon cap de setmana!

kweilan ha dit...

Això del vertigen és molt dolent i com t'han dit pot ser degut a moltes causes...però et trobes molt malament i poca cosa, apart d'estar estirada a les fosques, pots fer. Cuida't molt i a veure si és cosa de pocs dies. Una abraçada molt forta!!!

- assumpta - ha dit...

NÚR, Desitjo que sigui el que sigui, el que ara t’amoïna, ho puguis solucionar en breu. No hi ha res pitjor que no trobar-se un bé. “Siempre positiva”, je,je sí, sort encara que només em va costar 1€. Podia haver estat molt pitjor. Sempre sabem tirar endavant, doncs ara no ens podem permetre que alguna cosa ens espatlli la “festa”. Ànims preciosa que tot anirà bé, segur!

RITS, Podríem titular-ho “Vides paral•leles”, oi?. Perquè ja veig que l’any està anant per camins semblants, en salut i també amb temes laborals. I a més a casa amb tot el temps del món no sabem aprofitar-lo, aaaiiissss! Sort bonica que només queden poc més de 10 dies. I parlant de 10... l’any vinent serà un any “rodó”, seguríssim, je,je!

ELS DEL PIT, Si ja tens raó Nano! Perquè amb l’ensurt no hi vaig caure, que si no... era una bona opció asseure a la noia que em va atendre allí i dir-li: esperi, un moment, que ara vaig a fer-li una prova... Je,je, Esperem que sigui així avi! Que Déu l’escolti per a que sigui un any DEU. Gràcies! En som uns quants que ho agrairíem, segur.

ANTON, M’has fet riure de valent, je,je. Vaig venir a viure aquí per tenir una vida més tranquil•la i ja veus que acabo anant a treballar fora i amb un stress i squatre que ni t’explico. No m’ho diguis dos cops que em planto cap aquí a collir “aulibes” que experiència no m’hen falta. De menuda ja li fotia garrotassos a les oliveres de l’avi i de truges, gallines i conills n’he vist uns quants pel corral de casa. Tant de bo que veig que a la teva senyora també li van poder resoldre, però l’ensurt inicial no te’l treu ningú, oi?

CRIS, Sí, tens molta raó. Es diuen també tinitus, i són uns sorolls molt molestos amb els que convisc des que tenia 7 anys i em van operar. Quan era petita, sempre deia que tenia tot el dia la “carta de ajuste”. En l’oïda dreta els tinc sempre molt i molt forts. Crec que perquè hi he viscut sempre així que els tolero. Si em vinguèssin de nou ara amb aquesta intensitat, crec que seria per parar boig. O potser és per això que sóc una mica “locuela”, je,je.

- assumpta - ha dit...

CRIS, Lapsus!!! en l'oïda dreta també n'hi tinc, però els fututs són els de l'esquerra. Ai, que aquests marejos em tenen ven atontada.

KWEILAN, Esperem que sí que en pocs dies es vagi passant, però de moment amb la medicació establerta, segueixo igual o pitjor. Però li vull trobar la part bona i aquesta vegada aprofito una mica més el temps.
Ep! que ja ens ha arribat la fresqueta a casa nostra aquest matí, brrrrggggg.

brancalúa ha dit...

No sabes como me gustaría comunicar en catalán, me siento rara contestando en castellano, porque cuando te leo voy haciendo pensamientos en un medio catalán...bueno nostalgias aparte.
Siento que estes pasando un mal momento y espero que encuentres la causa de estos vértigos, que pueden ser de diferente tipo y con un tratamiento correcto se curarán.
Yo ando también algo tocada con la salud, sin importancia pero con un malestar que me roba mucha energía, vendrán tiempos mejores para todos.
Besos

- assumpta - ha dit...

BRANCALÚA, No, por favor, no te sientas extraña. A mí también me gustaría saber escribir en gallego para poder comentar en tu blog y ya ves que ni lo intento. Estoy agradecida por tus visitas y tus palabras. Espero que también tu te repongas en breve de tu malestar.
Si es que llega el frío y todo parece que se vuelva gris incluso la salud. Ánimos, wapa!!!

Jordi Casanovas ha dit...

no sé que ho fa però de fa uns quants dies que aquesta cançó em persegueix...

- assumpta - ha dit...

JORDI CASANOVAS, Es veu que per un cúmul de casualitats alguns blocaires l'hem tinguda en compte. A veure si tornarà a ser número 1, després de tants anys, je,je.
I és que malgrat tot unes vegades i encara gràcies, d'altres, el món no deixa mai de girar.

joana ha dit...

Quan he vist el post m'ha saltat el cor.
Quantes vegades he pujat amb aquesta"olleta"
Justament avui aquest record m'emociona més que mai, era el iaia el que em portaba a les firetes de Lleida, coneixeia a tots els firaires, anavem any rera any, justamen avui fa 17 anys que la espessa boira Lleidata se'l va endur, endur que també va fer amb la iaia el mateix mes.
M'agrada assumpta que lliguis el teu vertigen amb aquest record d'infantessa, aixì poc a poc s'esbaira el teu malestar
Recupera't i endavant tothom te entrebancs.
Anims
Joana

- assumpta - ha dit...

JOANA, Sí, qui no ha muntat mai en una olleta com aquesta? De ben segur que al teu avi li ha agradat aquest record que esmentes hi t'ha somrigut des d'allà on és ara. Potser com tu dius, lligar les dues coses m'ajudi a que aquest cap meu torni a tenir el seu eix centrat. Sembla que mica a mica, el vertígen vulgui remetre, esperem que sigui aviat. Ja tinc ganes de tornar a dona "guerra".
Un petonet.