Per dessota l'olivar... Maria-Mercè Marçal

Ai, amor, si vols passar,
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer.


Per dessota l'olivar,
amor sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor
ai, les butxaques del vent!


Maria-Mercè Marçal
-Arbequines de l'amor-
Poemari: Sal oberta



























Aquesta propera setmana hagués fet 57 anys. Se’n va anar massa d’hora ja fa 11 anys, quan justament començava a viure la seva maduresa com a escriptora. Encara que va nàixer a Barcelona, sempre va estar lligada a la terra del Pla d’Urgell, en concret a Ivars d’Urgell, d’on era originària la seva família i on ella sempre va tenir les seves arrels.


Des d’aquí aquest humil homenatge a una dona escriptora, poema i feminista, que particularment, se'm mostra sempre molt propera en cadascun dels seus poemes i que per damunt estimava la vida, la gent i la terra.





24 comentaris:

rebaixes ha dit...

Buscant una foto en un dels teus blogs m'ha sorprès amb goig el teu record a una persona compromesa ...
Estava escrivint a lo correntis a lo que surt sense mirar,
De les dos que he escrit te'n poso una... Si un mira en el fons de vegades hi han coses que s'assemblen
segons la intencionalitat que s'hi dona...
.......
Avui no han regat
la terra seca.
Tot és badalls agres
solcs endurits...
Sèquies que
a res condueixen.
És la ressecor
que crema la terra
................
S'ha fet vella
la pell afinada.
Ara tot és solquets
com caminals
ressecs.
Les carícies esperades
no han arribat a temps
i la finor antiga
ha caigut per la barana
dels somnis
i dels joiosos records.
.............Bona setmana, Anton

Carme ha dit...

No sabia que era del mateix any que jo, jo en tinc 57 i la sort d'haver-los pogut fer.

El poema molt bonic!

joana ha dit...

El poema molt bonic!
Endavant
Joana

kweilan ha dit...

Com tu dius, va marxar molt aviat. Un bonic homentage -Assumpta-.

Assumpta ha dit...

Has fet unes fotos precioses per il·lustrar el poema!
Et felicito :-)

Albanta ha dit...

Un record molt bonic per una gran dona.
Preciós Assumpta!!

Marta ha dit...

És una de les meves escriptores preferides.

lanuor ha dit...

A l'institut Maragall la teníem de professora de literatura catalana. Era una persona molt propera. Jo la recordo embarassada de la seva filla, o sigui que parlo de fa molts anys. Sí: se'n va anar massa d'hora...

Núr ha dit...

No n'havia sentit a parlar mai, d'aquesta escriptora. El poema que has escollit és preciós! I les imatges per a l'homenatge, fantàstiques!

Ciutadà K ha dit...

El poema per a l'homenatge ben escollit, però les imatges no queden pas enrera...

Recordant continuen en Vida...

Cris ha dit...

Recordar és no oblidar.... molt maco el teu homenatge, i unes fotografies precioses! Un petó gran :)

Gabriel ha dit...

Bonic post Assumpta, bonic post per una de les últimes grans poetes de la literatura Catalana.
En el seu dia em van encarregar elaborar la documentació per la pàgina que li estava preparant l'AELC.I el seu nom encara em recorda aquells dies quan vaig descobrir qui era la Maria Mercè Marçal. Recordo que en aquell moment em va costar Déu i ajuda elaborar una part de la docu de la pàgina perquè la seva obra encara estava mancada de molts estudis i antologies.
Lamentablement han hagut de passar uns anys i sí que l'any passat en record dels deu anys de la seva mort es van organitzar alguns actes per recordar la seva vàlua literària.
Recordo una bonica exposició de fotografies al Palau Robert i un servidor, en el meu blog, li vaig dedicar un parell de post.
El millor homenatge que pot tenir un escriptor/escriptora és que la seva obra continuï sent llegida, estudiada, recitada, musicada.
Afortunadament la Maria Mercè Marçal ha tingut la sort que la seva obra no ha caigut encara en l'oblit i humils posts com el teu fan bona feina perquè això no passi.

Ma-Poc ha dit...

Bon homenatge a una de les poetes catalanes més importants! M'encanta!

- assumpta - ha dit...

ANTON, Si, moltes vegades les coses a la vida tenen diverses lectures. Em complau que pensis que era una persona compromesa la Ma.Mercè Marçal, i tan que ho era. Com més em vaig endinsant més em sorprèn i m’agrada. Tu dius que avui no havien regat la terra, però ja et dic jo que el reg del teus trenets ha estat com oli en un llum. Mil Gràcies per aquests poemes! Bona setmana també per a tu, i una abraçada.

CARME, També havia nascut el 1952. Fou una llàstima que marxés tan i tan jove, ja fa més d’11 anys. Sort que mica a mica cada vegada es valora més el llegat que ens ha deixat. No fou massa extens, però suficient per veure la seva vàlua com a escritora i com a persona. Em d’aprofitar cadascun dels bons moments que ens ofereix la vida. Gràcies Carme, per saber-la també valorar tu. Un petonet.

JOANA, A mi m’agrada molt. I en veien les oliveres i fotografiar-les, vaig pensar en ella. Un petonet.

KWEILAN, Si, totalment d’acord. De vegades podem pensar que les bones persones marxen massa d’hora, encara que sortosament no sempre es així. El que passa és que voldriem que justament fossin elles i no els fill de sa mare (que n’hi ha molts, massa) els que ens deixessin més mostres de bonança. A més, ella també era filla de la terra ferma i ben orgullosa que n’estava. Un petó també per a tu.

ASSUMPTA, Gràcies pel comentari. No sé si són massa bones (les fotografies), però semblo el reporter tribulete sempre càmera en ma (aquestes són fetes amb la petita compacta). Espero que les olives sí surtin ben bones. Un petonet.

ALBANTA, A que sí que fou una gran dona?, jo també així ho penso. M’agrada saber que a tu també t’agrada llegir-la. Gràcies per la visita i mil petonets per a tu.

- assumpta - ha dit...

MARTA, Em complau que també trobis que te coses precioses. Els seus poemes, sempre són plens de sensibilitat que transmet a qui els llegeix. Un dolç petonet també per a tu.

LANOUR, Quina sort vas tenir! Jo quan vaig marxar de les E.C. vaig fer els exàmens de batxiller al Maragall, però desprès vaig continuar a la Sagrada Família. A més, com et duc uns anys, no crec que hi hagués coincidit. Ta germana també la va tenir? Sí, llàstima que el càncer faci tants estralls en aquesta societat nostra actual. Petonets ben dolços.

NÚR, Doncs si no la coneixes, és ara una bona opció per a fer-ho. Crec que t’agradarà, ja m’ho diràs. Com he dit més amunt, sap transmetre molt el que vol i així ho aprecia el lector que es contagia d’aquesta sensibilitat. Celebro que també t’hagin agradat les fotografies. Mil petonets.

CIUTADÀ K, I tant, mentre recordem a algú, sigui qui sigui, mai no marxarà del tot. Particularment em sabria greu que algú acabés no recordant-la. Agraeixo que t’hagi agradat tan el poema com les meves fotografies. Un senzill homenatge per a una dona gran però a qui li agradaven justament les coses ben senzilles. Petonets per a tu.

CRIS, També et dic com al ciutadà K, es ben veritat els recordatoris a les persones fan que la seva flama segueixi viva. M’ha agradat el cúmul de coincidències, fer les fotografies de les oliveres tot recordant-la a ella, filla també d’una terra on el fruit de l’oli es ben especial i sabent que aquesta setmana hagués estat el seu aniversari. Petoneeets.

GABRIEL, Llegint-te a tu, fins hi tot em fa vergonya a mi aquest senzill post. No sabia que s’havia fet una exposició al Palau Robert, això de viure fora de la city, fa que em perdi o no m’assabenti de moltes coses. Mica a mica crec que se l’està posant al lloc on hauria d’estar. A més, el fet que alguns cantautors i cantants l’hagin incorporat al seu repertori, també pot ajudar. La meva aportació és ben senzilla, però com tu dius, tot suma per a que qualsevol persona, en aquest cas escriptora, segueixi recordant-se-la i no caigui en l’oblit. A mi em va semblar oportú fer-li ara, saben que aquesta setmana (el dia 13), hagués estat el seu aniversari, i em venia de gust de fer-ne un post. Una abraçada també per a tu.

MA-POC, Celebro que tu siguis també de les persones que pensem que era una poeta molt bona i plena de virtuts. Mica a mica s’està reconeixent la importància de la seva obra. Una magnífica persona que li agradava en vida de tocar de peus a terra mentre els seus poemes ens transporten molts cops a ballar damunt dels núvols. Un petonàs per a tu.

rits ha dit...

un homenatge perciós!!!
crec que no l'havia llegit mai aquest poema. En té de ben bonics!!!

Eva ha dit...

Preciós, que més es pot dir?
Salut!!!

- assumpta - ha dit...

RITS, M'alegra saber que t'ha agradat aquest i així ara ja el coneixes. Si, en te molts de preciosos.Com portem la cama?, ja falten poquets dies no?, doncs anims amunt bonicaaa i mil petonets per a tu!

EVA, Suposo que es podrien dir més coses, però s'hi ho mires bé no li cal, oi? Les coses en la seva justa mesura. Gràcies per passejar-te per aquí, i petonets de salut també per a tu!

Montse ha dit...

a l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona
de classe baixa
i nacio oprimida,
i el terbol atzur de ser tres voltes REBEL
M. M. Marçal

assumpta, et trobem a faltar per casa del sr fbuc...

Cris ha dit...

assumpta, ja està penjada la finestra del Castell de Verdú, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració i una forta abraçada!!!!!!!! Gràcies!!!

http://finestres-ventanas.blogspot.com/

- assumpta - ha dit...

MONTSE, Ja veig que també a tu t'agrada!. De fet, la que tu has escollit (preciosa, per cert), la tinc de fet penjada en el lateral d'aquest bloc.
A més, les seves arrels les tenia en aquesta terra ferma.
---
El sr. "faseruc" i jo érem com un amor impossible, una relació amor/odi i el vaig matar..., je,je.
Ens veiem millor per aquestes altres contrades. Petons "maitips"!!!


CRIS, Wow! D'aqui una mica em passejo per casa teva.
GRÀCIES A TU, per voler-la compartir!
Petonets.

Núria Talavera ha dit...

ja l'he trobat, molt bonic ;.)

Cesc ha dit...

era una gran escriptora i em consta que gran persona, per sort quan malauradament ens deixen persones com aquestes, ens queden les seves lletres que mai moriran, mai.

- assumpta - ha dit...

NÚRIA TALAVERA, Gràcies per passar.
El teu homenatge, és preciós!
Petons per a tu!

CESC, Sí, era una gran persona. Tothom qui la va conèixer, coincideix en així definir-la.
Les seves paraules, sempre duen molt de sentiment. I les lletres i els sentiments... no moren mai!
Petonets!