Benvolguda, maleïda, estimada i furtiva... la tardor sempre em captiva

Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.

Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.


Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decebre.

Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.

Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!



Aquesta és la meva aportació al 133è Joc Literari.
Una proposta d'en Jesús Ma. Tibau, que ens obre la porta a tots des del seu bloc "Tens un racó dalt del món".



***Més fotografies de cels de tardor al meu altre bloc SECRETS COMPARTITS***



28 comentaris:

Azu ha dit...

Ostres noia, això que has escrit es molt bonic. Amb això si que veig que no ens assamblem, per pena meva, jo de poetissa no em guanyaria la vida.

M'ha encantat Assumpta.

bona nit bonica

brancalúa ha dit...

Preciosas fotos.
Es un otoño extraño.
Bicos

Cris (V/N) ha dit...

assumpta, tot plegat, tardorenc, i preciós, les fotos una meravella, el text, dolcíssim, felicitats :) Un petó gran!

Clidice ha dit...

:) bona tardor guapa :)

Carme R. ha dit...

Es ben cert que la tardor te quelcom de captivadora, unes boniques paraules i unes fotos fantàstiques!

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació. L'afegeixo al post on recullo tots els poemes
http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/participacions-al-133e-joc-literari.html

Carme Rosanas ha dit...

T'ha quedat un post preciós, el poema és tan real, tan bonic! I amb molt de sentiment. M'encanta la combinació.

rits ha dit...

La tardor és fantàstica!
un poema preciós i les fotografies tb!

kweilan ha dit...

Preciós! M'han agradat els versos i les fotografies. La tardor captiva com el teu poema. Felicitats!!

rebaixes ha dit...

Diem NO quan és que SI
per temor o per vergonya ?
No esperis pas la cigonya
si la tens dins de ton si.
Et clareja ploma i ment
quan vols pensar una mica
Mira si ha quedat bonica,
que mereix aplaudiment.
............ Anton

bajoqueta ha dit...

Una bona aportació :)

Per mi benvinguda :):)

Joana ha dit...

Felicitats! Fa de bon llegir i quedars'hi!

assumpta ha dit...

AZU, Em complau saber que t’ha agradat. Posa’m a escriure prosa i potser t’aprovo l’examen, però no creguis, que jo de poesia no n’hi entenc res de res. Et reto a que ho provis i intentis fer-ne una, je,je. Si és que sóc una mica dolentotaaa!. Petons de bona nit també per a tu. ;)

BRANCALÚA, Si que se comporta de forma un tanto extraña también por aquí. Llover, casi no ha llovido nada. El viento nos ha dejado unos cielos preciosos pero ahora con anticiclón a la vista, la niebla nos conducirà de nuevo al país de la tristeza eterna. Bicos de estrellas para ti. ;)

CRIS, Noia, ets un sol de primavera enmig d’aquesta tardor!. Les fotografies crec que agraden perquè l’objectiu el duc inserit al cor. M’alegra saber que t’ha agradat aquesta proposta meva tardorenca. Gràcies. Un petó d’estels també per a tu. ;)

CLÍDICE, I també per a tu, preciosaaa! Mil petons amb llunes de plata. ;)

CARME ROURA, Que em diguis tu això per a mi és tot un honor. Tu si en saps de lligar precioses fotografies i belles paraules!. Petons de dolça nit per a tu- ;)

JESÚS, Gràcies a tu per aquestes propostes i per afegir-lo al teu recull. Encara que no sé si sabrà estar a l’alçada dels demés participants. Petonets de bona nit també per en Marc! ;)

assumpta ha dit...

CARME, Oh! Gràcies! Celebro que t’hagi agradat. Sí, saps que la poesia, els haikús i jo estem una mica “renyits”, je,je, però com hi poso allò que duc dins meu, suposo que acaba sobreeixint el sentiment. Mil i un petonets de conte per a tu. ;)

RITS, Gràcies noia, agraeixo que t’hagi agradat tot plegat. Ja et queda ben poquet de guix, reina!, haurem d’anar a fer un ball, no?. Petonets i molts mimitos per a tu. ;)

KWEILAN, Complau saber que t’ha captivat el poema i les fotografies. Gràcies!. Reconeixes l’indret de la última fotografia? Es Pl. Orvepard amb Rbla.Pardinyes (corregidor escofet). Petonets de dolça nit també per a tu. ;)

ANTON, M’has fer sortir els colors com el cel rogenc!!! Potser és que a còpia de llegir a mestres com tu o la Carme, alguna cosa s’ha d’aprendre o malament rai! Celebro saber que t’ha agradat i aprofito per picar també de mans per a tu! Petons de mil llunes per a tu. ;)

BAJOQUETA, Gràcies Reina! M’alegra saber que t’agrada el conjunt que hi he aportat. Ja veus que jo hi tinc el cor dividit, je,je. Petonets de dolços somnis (no malsons, malgrat el mes del terror al 365) per a tu. ;)

JOANA, Gràcies Preciosa! Celebro que t’hagi agradat, encara que desitjo que no triïs l’opció emboirada per a quedar-t’hi una estoneta. Mil petonets d’estiuet Martinenc per a tu! ;)

Montse ha dit...

preciós, Assumpta!!!!
enveja em feu, aixxxxxxxxx...

Una abraçada!!

Frannia ha dit...

Tardor preciosa...bones fotos! Per cert, tinc un problema amb la barra de direccions i quan entro als blogs no em surt el vostre URL. Volia afegir-te a la meva llista. Me'l passes?

Núr ha dit...

M'ha agradat moltíssim el poema,-assumpta-! Amb aquestes quatre característiques de la tardor un xic oposades, però que es complementen perfectament! I les fotos, fantàstiques! La dels bancs, en blanc i negre, és tan gèlida...

Salva Piqueras ha dit...

Coincideixo amb tu en el gust per la tardor (quan encara no fa fred del tot!). I m'encanten les fotos del cel. Si algú se n'adona, segur que ens fan pagar peatge per mirar-lo...
Una abraçada!

assumpta ha dit...

ARARE, Enveja???, No pas, dona! Tot és posar-s’hi! Va prova-ho i ja veuràs com et sorprens gratament!!!. Ja restarà alerta a veure si... Mil petonets, preciosaaa. ;)

FRANNIA, Aquesta tardor te bona paleta de colors, es ben veritat! Per cert, t’ha arribat ja el correu?. Petonets també per a tu. ;)

NÚR, Saps, tinc una sensació d’amor-odi amb la tardor. Si es comporta... d’acord, aleshores m’encanta!, però com comencin les boires planes, les boires “pixaneres” i les gebradores, i a sobre durin gaire dies, llavors l’encant s’esfuma. Si que dóna una sensació gèlida, sí, i això que era boira molt alta. M’alegro que t’hagi agradat tot plegat. Una abraçadaaa!;)

SALVA, A que sí, que veig que també ets dels “meus”; el fred ja li vagarà de venir, de moment ara no ens cal (i a les matinades ja en fa força). Psssttt! No cridis que de ven segur que amb tanta crisi a les administracions, segur que alguna hi cau i implanta l’impost, je,je. Una abraçada també per a tu. ;)

fanal blau ha dit...

assumpta,

quina tardor més foto-poètica!
t'he vist a la foto amb el cavall i de cop m'ha entrat una enyorança d'uns que també m'havíen acompanyat...

una abraçada!

Eva ha dit...

Què bonic!!! Aquestes fotos també captiven!!!
Una abraçada!!!

Assumpta ha dit...

A mi la tardor m'encanta, però sé que per altres terres us porta un ambient que a molts no us agrada -i ho entenc!- la teva darrera foto (boníssima!!) amb el fragment de poema que li correspon, ho explica tot :-)

"gebradora boira... amagues la plana enmig del no res"

M'ha agradat molt! :-)


Per cert, he trobat el post perquè l'he vingut a buscar! jejeje... vull dir que se'm deuria "escapar" quan es va actualitzar el blog a la barra lateral... i ara m'adono de que és del dia 10!!

assumpta ha dit...

FANAL BLAU, Tens tota la raó, crec que les dues estacions més poètiques i també amb boniques imatges que ens ofereix la natura són justament tardor i primavera. En altre ordre de coses, t’agraden els cavalls??? Merci per la visita. Mil petons. ;)

EVA, Gràcies m’alegro que tot plegat, t’hagi captivat, je,je. Mil petonets també per a tu. ;)

ASSUMPTA, Sí, ja sé que a tu t’agrada, je,je, però ja saps que ella i jo tenim una relació diferent... d’amor-odi. Celebro que t’agradi. No t’has de disculpar de res, al contrari: gràcies! jo tampoc no puc pas visitar tots els vostres post. Mil petonets (amb mel) per a tu. ;)

Anònim ha dit...

Lleno de sensibilidad, como siempre, me ha encantado y como ves, esta vez he sido yo, he puesto un fragmento que acompaña muy bien a las fotos que he puesto, quedaba genial.
Besos
Antonia

assumpta ha dit...

ANTONIA, Gracias por tu comentario! He visto tus fotografias...
Preciosaaas, preciosaaas!!!
Será que no me sorprende, tienes mágia con la cámara!
Gràcies per voler compartir també el meu poema.
Mil petoneeets, wapa!!!
;)

Joana ha dit...

El que has escrit es molt bonic.
Coincideixo amb tu amb el gust per a la tardor, quan encara no fa fred del tot, ni fa la bochornosa calor del darrer estiu, encara suor.M'agradaria una tardor i una primavera llarga, que poguessis anar amb la llum del diaque no es fes tan fosc aviat) a fer excursions, visita indrets
M'agradan les fotos del cel.
Joana

Anònim ha dit...

uau m'encanten aquestes fotos! i les teves lletres! m'ha agradat entrar i trobar-me amb tot el què m'he trobat :)

assumpta ha dit...

JOANA, És ben cert! Avui per exemple sé que a Lleida tenia la boira ben plana. Aquí a Tàrrega hi ha boira mig aixecada amb resol.
Ja comença la temporada Dama blanca.
Petonets!

CESC, Gràcies pel compliment!!!
És tot de collita pròpia, je,je.
Mil petons!