El setembre sempre se m’ha fet melangiós. Els seus capvespres daurats em reconforten, em produeixen sensació de pau i alhora em recorden que, com el dia, la vida també s’escurça amb cadascun d’ells. És un mes de sentiments contraposats.
En els fulls del seu calendari, s’hi guarden molts dels millors dies. D’aquells on l’alegria sembla sobreeixir per damunt de tot, dies plens de somriures i llàgrimes ensucrades, i també dies d’amargues llàgrimes com el fel, per tots els qui van comprar un bitllet d’anada que els conduiria a un destí, del qual mai més van retornar.
Potser perquè és l’inici de la fi de l’estiu, i també l’inici d’un nou curs escolar; potser perquè són dies de canvis de rutines, de canvis climàtics i cromàtics; potser perquè no m’agrada l’hivern..., prefereixo fer ara balanç que no pas per primers d’any.
I així avui, mentre em prenc un cafè ben carregat, sol i sense sucre, (a la terrasseta) en aquest matí de diumenge em deixo carregar les piles amb la seva llum. Em proposo uns quants nous reptes personals, que mai ningú podrà valorar-me amb dígits el nivell de consecució. Agafaré un nou full en blanc...
De moment, aquesta propera setmana ens duu una nova Diada i el rebombori pel referèndum d’Arenys de Munt. Diuen que tan és si parlen d’un malament, que el que de veritat compte és que en parlin, no? Doncs endavant amb aquest referèndum i a veure si d’altres ciutats prenen nota i també se sumen a aquesta iniciativa! I si els altres parlen, millor! Potser així els podrem fer callar!
També aquesta propera setmana comença una nova edició, la 29ena. de la Fira de Teatre al Carrer –Firatàrrega-. Des d’aquí us vull fer partícips a tots vosaltres d’aquesta festa que, si el temps no l’esgarre, es durà a terme entre el dijous dia 10 tarda i fins el diumenge dia 13 nit.
Segueix fent un dia fantàstic! M’he acabat la tassa de cafè i vaig a fer-me’n un altre. Si en voleu, us en preparo un per a vosaltres i si us ve de gust una altra cosa, tinc d’altres opcions.
Mentrestant, mentre escolto en Neil Diamond, davant meu hi ha un nou full en blanc que caldrà anar plenant...
En els fulls del seu calendari, s’hi guarden molts dels millors dies. D’aquells on l’alegria sembla sobreeixir per damunt de tot, dies plens de somriures i llàgrimes ensucrades, i també dies d’amargues llàgrimes com el fel, per tots els qui van comprar un bitllet d’anada que els conduiria a un destí, del qual mai més van retornar.
Potser perquè és l’inici de la fi de l’estiu, i també l’inici d’un nou curs escolar; potser perquè són dies de canvis de rutines, de canvis climàtics i cromàtics; potser perquè no m’agrada l’hivern..., prefereixo fer ara balanç que no pas per primers d’any.
I així avui, mentre em prenc un cafè ben carregat, sol i sense sucre, (a la terrasseta) en aquest matí de diumenge em deixo carregar les piles amb la seva llum. Em proposo uns quants nous reptes personals, que mai ningú podrà valorar-me amb dígits el nivell de consecució. Agafaré un nou full en blanc...
De moment, aquesta propera setmana ens duu una nova Diada i el rebombori pel referèndum d’Arenys de Munt. Diuen que tan és si parlen d’un malament, que el que de veritat compte és que en parlin, no? Doncs endavant amb aquest referèndum i a veure si d’altres ciutats prenen nota i també se sumen a aquesta iniciativa! I si els altres parlen, millor! Potser així els podrem fer callar!
També aquesta propera setmana comença una nova edició, la 29ena. de la Fira de Teatre al Carrer –Firatàrrega-. Des d’aquí us vull fer partícips a tots vosaltres d’aquesta festa que, si el temps no l’esgarre, es durà a terme entre el dijous dia 10 tarda i fins el diumenge dia 13 nit.
Segueix fent un dia fantàstic! M’he acabat la tassa de cafè i vaig a fer-me’n un altre. Si en voleu, us en preparo un per a vosaltres i si us ve de gust una altra cosa, tinc d’altres opcions.
Mentrestant, mentre escolto en Neil Diamond, davant meu hi ha un nou full en blanc que caldrà anar plenant...
Fotografies:
1a) Feta pel Josep, el meu marit, segon premi en el segon Concurs de Fotografia de la Figuerosa'09.
2a) Calendari que es fa d'agost a agost, amb les fotografies guanyadores i finalistes del concurs. (la Figuerosa).
3a) Feta per l'Antònia Jurado en la passada edició de la Fira de Teatre a Tàrrega.
30 comentaris:
segur que compartir el teu cafe,,,es una bona opcio
jo m'hi apunto!!
i tembe em fara sentir molt be si puc veure com vas omplin aquest nou full en blanc.
sera enriquidor...segur
un peto de diumentge maca
Setembre ens retorna i ens allunya, sempre aporta diferents coses el setembre, el setembre me'l sento molt meu, al setembre sempre canvia tot, que el café d'aquest matí porti a molts cafés amb força i s'ompli el full en blanc, que les fires i els repte vagin venint i sobretot, a somriure.
un mes fantàstic per fer collita; collita de contes, per exemple
una tassa de te, si pot ser, o sinó qualsevol infusió, gràcies :) cada any que puc, m'escapo a la Fira de Tàrrega :) així recupero arrels i accents :) podré aquest any? no ho sé, en tot cas serà com si hi fos. A mi m'agrada l'hivern, bé m'agrada tot l'any, em sabria greu viure en una latitud sense estacions, perquè no podria sentir la melangia, la que et provoca el record d'aquells que ja no hi són, per exemple :) Gràcies per l'apunt :)
Jo també t'accepto l'oferiment, però amb una infusió (ni cafeina ni teina, hehe , que si nò el patufo se m'embala!)
A mi també m'agrada setembre, no és ni estiu ni tardor, i és el principi de moltes coses.
Espero que et diverteixis a la Fira del Teatre al carrer, jo la tinc pendent. Malauradament de la teva ciutat només en conec l'església i el cementiri on vaig haver d'enterrar un bon amic meu, també un mes de setembre d'ara farà dos anys...
El setembre és un mes preciós... No veus quin post tan maco t'ha inspirat? :-))
Els dies encara són llargs pero la calor asfixiant i angoixant, la calor que fa patir, ja va de baixa...
A més, obre la porta a la tardor... i als que ens agrada fer fotos això és un regal!! :-))
Parlant de fotos: Felicita al teu marit per la seva! És molt, molt maca ;-))
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola,
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
(Miquel Martí i Pol)
A mi també m'agrada el setembre. És un començament d'activitats, de canvis. Mai no m'ha fet mandra tornar, ni de petita a l'escola ni de gran a la feina. M'il·lusiona.
I saps què. Mai no m'hagués pensat que un dia desitjaria ser d'Arenys de Munt. Però ara m'agradaria molt!
Que passis un bon setembre i una bona tardor.
El setembre, sobretot quan comença a canviar el temps, m'agrada molt. I el teu escrit, dóna bo de llegir-lo de tan bonic com és.
Doncs, que puguem omplir moltes fulles ara blanques amb nostre esforç en eix setembre.Anton.
Aiiii, a mi el setembre em mossega el cor, perquè suposa dir adéu a l'estiu, que tant m'agrada, i a la llum, a l'alegria, a la platja... Però més que això, i molt pitjor, suposa l'anunci de l'incipient hivern que tant detesto, i que és tan llarg i fred. I trist.
Buaaaaaaaaaa,...jo no vuuuuuuulll...!!!!
La foto del teu marit és xulíssima.
S'ha de trobar el positiu a cada mes, a cada època de l'any. No ens en podem saltar cap :)
De joveneta no em perdia ni uns sola fira de Tàrrega! Quins records!
Cada més te les seves coses especials , només cal buscar-les i gaudir-ne .
Jo trob que els colors canvien i el sol ens permet mirar-lo a la cara sense encegar-nos. Mirem la nova temporada amb optimisme tot i que al gener ja volem sentir de nou la calor al cos.
Preciós post Assumpta!
sens dubte es el millor mes de tot l'any
Ostres, és que a mi m'agrada el setembre, que està anunciant ja tardor. M'és impossible pensar amb tristesa que acaba l'estiu, bon vent i barca nova! Ara ve la part de l'any que m'agrada, i el balanç el deixaré pel final, sóc més clàssic.
A mi tot lo que sigue que marxe la calor horrible, benvingut sigue :)
Ai un altre cop la Fira de Tàrrega i un altre any que no podré anar :(
Felicitats al teu marit pel segon premi ;)
"Septiembre ha llegado
y le pertenece a ella..."
Gracias por las notas de "tu"
Septiembre, me suenan divinas.
Bbesines ;)
Que bé aquesta calma per un diumenge al matí.
jo si que accepto aquest cafetó!
Hehe... pel que fa a l'estiu i la calor, jo sóc del "club" d'en XeXu i l'Assumpta (la de Reus): bon vent i que trigui a tornar!
Serà perquè vaig néixer en la primera quinzena de setembre, quan comença l'escola, quan tornem de vacances... que sempre m'ha semblat, el setembre, el mes ideal per replantejar-se les coses, per "remoure's" intel·lectualment, per buscar nous reptes...
Que la sortida de l'estiu et sigui favorable (malgrat!), i sort pel nou any, Assumpta.
Salut.
Això de que comenci a escurçar el dia...
L'any passat vaig venir a la Fira, aquest any...veuré...
T'he de dir, però, que m'encanta!!!
Felicitats al teu marit, per la foto i pel premi.
Cada època s'ha de gaudir amb il·lusió. El setembre és per mi el mes més aprofitable de tot l'any, tot i que les vacances jo no les faig mai fins a l'octubre o, de vegades, el novembre.
El setembre és com un nocturn de Chopin, dolç, amb un punt de melangia, però amb un fons viu.
A mi també em produeix melangia... però sobretot perquè em recorda a quan anava a escola i em produeix una barreja d'ansietat per començar el curs i melangia per l'estiu que s'acaba... jeje Bona tornada!
Doncs si que és melangiós, el Neil Diamond per mi sempre em despren melangia!
poc a poc assumpta, els reptes, poc a poc!
I jo a l'escola treballant...casumlolla, la fira hauria de ser abans!!! Bona diada!
el meu setembre i el meu full en blanc s'assemblen al de la zel...
una classe nova, alumnes a qui donar coneixements i personetes enfornades a qui mirar de transmetre valors i recursos per que aprenguin a conviure i a ser feliços...
tot un repte!!!
la cançó,preciosa!!!
petonets i feliç diada!!!
Hi ha gustos i sensacions per tot: a mi setembre em resulta un dels mesos més agradbles: se'n va la calor, però no fa fred, torna la normalitat ...
Setembre ens retorna a la vida quotidinia.
Deixem enrere els mesos d'estiu.
Per endinsar-nos a la tardor i a l'hivern.
Queda enrera els capvespres a la platja degustant un delicios gelat de xocolata amenitzat per grups d'havaneres, deixem enrera les feses majors i l'ambient festiu.
El setembre a mi personament no m'ha agradat gaire.Es el canvi radical de la vida estiuenca.
Però tot canvia.
Que tingeu un bon setembre.
Hola Assumpta,
I dius que tens el full en blanc ? ets una màquina escribint.
Aquesta cançó, va fer que em reconcilies amb aquest mes. Preciosa.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada