Amb la il·lusió com a companya d'aventures, ahir dia 21 d’agost, va fer un any que vaig iniciar aquest bloc. Un any, en el qual m’han succeït moltes coses, unes de molt bones i altres que no ho han estat tan, però tot i això cadascuna d’elles m’ha ajudat a seguir endavant en el sinuós camí de la vida. Un any, on alguns dels meus somnis s’han fet realitat i d’altres segueixen a la llista d’espera en el Departament de Concessió de Petits Miracles, sent de moment només això... somnis... il·lusions...
Però en ambdós casos, vosaltres sempre heu estat aquí compartint-los i també cadascuna de les emocions, vivències, experiències... en definitiva compartint tots aquests sentiments i permetent-me alhora el goig de compartir els vostres.
Molts de vosaltres ja hi hereu quan vaig començar els meus primers passos i sempre meu donat la ma, m’heu ensenyat a caminar pas a pas, dia a dia. D’altres ens varem conèixer gatejant i això també ens ha unit encara més i a mesura que els passos eren més ferms també m’he trobat amb gent nova pel camí.Un camí que ara, TOTS, compartim plegats!!!.
Com la llista és molt llarga i no em voldria pas deixar a ningú, des d’aquí us vull agrair a TOTS/ES I CADASCU/NA DE VOSALTRES, D'UNA MANERA ESPECIAL, aquest suport i aquesta constància vers en mi, que potser algunes vegades per raons de temps jo no he pogut tenir amb vosaltres.
Crec que hi ha una paraula que ho resumeix perfectament:
Crec que hi ha una paraula que ho resumeix perfectament:
GRÀCIES !!!
Aquest és l’últim cap de setmana de vacances.
Quan les vaig iniciar fa 15 dies, amb el peu quasi recuperat, pensava que seria un bon moment per a posar-me al dia dels vostres blocs -encara que feia temps que l’ordinador no m’anava massa bé-.
Però llavors, el nostre estimat i comú amic Murphy va decidir, sense avís previ, venir a passar uns dies d’esbarjo a casa meva. Com no podia ser d’altra manera, aquesta presència va fer que l’ordinador patís finalment un col•lapse general i li va fallar el cor... gairebé va dir prou. Ara un cop fet fora aquest convidat non grat, el meu ordinador encara resta a l’UVI, sembla ser que els doctors, però, diuen que es recuperarà. Les seves constants vitals milloren dia a dia i ben aviat tornarà a fer vida normal.
L’avantatge de fer anys properament... uns quants per cert... m’ha permès obtenir dispensa suficient per a uns magnífics regals. Un, és aquest portàtil des del que avui em puc tornar a connectar al món. Aquest “germanet petit”, a més, farà que en la unitat familiar no hi hagi picabaralles i corredisses per accedir a la connexió. Havíem arribat a posar el temporitzador de la cuina per a establir temps d’ús!!!
Però tot te un preu, no ens enganyem i potser properament els meus menús diaris en patiran les conseqüències, je,je,je
Amb tots els entrebancs resolts, us puc dir que han estat uns dies magnífics. He pogut moure’m per aquí per allà, he tingut moltes sorpreses agradables, he gaudit de bona companyia amb gent que feia temps que no veia, festes, sopars, xerrades, rialles, manifestacions, concursos, fins i tot una indisposició el dia del meu sant! de tot una mica, tal i com és la vida...
Aquí us en deixo una petita mostra de tot plegat. M’agradaria de poder-vos transmetre les sensacions que s’amaguen darrera de cada imatge, però em sembla que de moment aquesta versió encara no ha sortit al mercat. No obstant, tinc el convenciment que vosaltres sabreu trobar-hi l’essència de cadascuna d’elles. I ara per fi ja puc dir amb convenciment de causa: Fins ben aviat!.
Aquesta nit faré com els trabucaires i encara cremaré la mica de pólvora que queda d’aquestes vacances, serà la traca d’aquest agost’09.
Gràcies per compartir cada pas d’aquest camí!!!
Gràciesveídequinorecordolacasaquem'handitqueets!!!
L’avantatge de fer anys properament... uns quants per cert... m’ha permès obtenir dispensa suficient per a uns magnífics regals. Un, és aquest portàtil des del que avui em puc tornar a connectar al món. Aquest “germanet petit”, a més, farà que en la unitat familiar no hi hagi picabaralles i corredisses per accedir a la connexió. Havíem arribat a posar el temporitzador de la cuina per a establir temps d’ús!!!
Però tot te un preu, no ens enganyem i potser properament els meus menús diaris en patiran les conseqüències, je,je,je
Amb tots els entrebancs resolts, us puc dir que han estat uns dies magnífics. He pogut moure’m per aquí per allà, he tingut moltes sorpreses agradables, he gaudit de bona companyia amb gent que feia temps que no veia, festes, sopars, xerrades, rialles, manifestacions, concursos, fins i tot una indisposició el dia del meu sant! de tot una mica, tal i com és la vida...
Aquí us en deixo una petita mostra de tot plegat. M’agradaria de poder-vos transmetre les sensacions que s’amaguen darrera de cada imatge, però em sembla que de moment aquesta versió encara no ha sortit al mercat. No obstant, tinc el convenciment que vosaltres sabreu trobar-hi l’essència de cadascuna d’elles. I ara per fi ja puc dir amb convenciment de causa: Fins ben aviat!.
Aquesta nit faré com els trabucaires i encara cremaré la mica de pólvora que queda d’aquestes vacances, serà la traca d’aquest agost’09.
Gràcies per compartir cada pas d’aquest camí!!!
48 comentaris:
ei! felicitats pels aniversaris! jo vaig complir un any no fa pas tant i l'aniversari pel juny, o sigui que anem lero lero :P curiosament també tinc el PC a la UVI, serà això una d'aquelles coses de la dimensió desconeguda? Va passar Murphy uns dies a casa abans d'anar a raure a la teva? Llàstima de no haver-nos avisat, petons :)
Felicitats per aquest magnífic bloc que ja fa un anyet. Moltes gràcies a tu també!!
Una abraçada!
La peuada esbargeix pols del camí,
Un any,dia a dia,somniant neguits,
aportant el millor del teu esperit
per que ens sentíssim acollits...
Plat a la taula i el pa i el vi
i la ma estesa, seieu,reposeu aquí
i conversa amiga que omple el pit
Fa un any no ens coneixíem,has dit
i,ara,fixat,quina recula d'amics
Felicitats... Que més et puc dir?
Anton.
En España seria millonario cualquier escritor, si le leyeran todos los que dicen que le admiran. (J.Benavente).
YO TE LEO Y TE ADMIRO...
MOLTES FELICITATS.
moltes felicitats i que només sigui el primer de molts.
moltes felicitats assumpta! un bonic post d'aniversari blocaire. aquí seguirem, mentre la força i els ànims no defalleixin, fent amb tu aquest camí.
Moltes felicitats pel blog-aniversari i aprofita al màxim els últims dies de vacances :-)
Moltes felicitats. N'esperem molts més, d'anys i de posts!
Felicitats pels aniversaris, i el meu condol per l'ordinador, que espero que es recuperi aviat, encara que em sembla que t'ha agradat això del portàtil...
Moltes felicitats i endavant!
Ara cap al segon, tercer ianar fent! :)
Gràcies a tu!
Moltes felicitats, jo soc més novella que tu, i m'has ensenyat moltes coses, o sigui que moltes gràcies pel teu preciós blog. Espero amb delit els teus nous posts.
Moltes felicitats per aquest primer aniversari de blog. I també molts ànims per seguir endavant amb ell.
Petons bonica!
Moltes felicitats pel primer any i te'n desitjo a tu i a tots els que et llegim... molts més.
Una abraçada
fa goig tot aixo que ens ensenyes, punyateraaaaaaaa!!!
i fer un any del blog...no es palla
felicitats i anims per seguir endevant, a pesar d'en murphy i de tot el que es gira de vegades.
petons!!
Sí que és un post bonic, Assumpta :)
Jo sóc dels que t'ha descobert a mig camí, quan ja duies força passes fetes; però ves, més val tard que no pas mai, oi??
Per molts anys pel primer, força i a pel segon!
Felicidades por este blog tan fantástico y que tanto me gusta visitar.
Si cierro mis ojos puedo sentir mis pasos por el camino de tu foto.
Y tambien puedo sentirme bailando en esta fiesta...me ha encantado esta entrada y me has hecho vivir un poco tus vacaciones.
Bicos galegos
MOLTES FELICITATS!!! :-)))
Sé com et sents amb lo del PC, el de ma germana també és a l'UVI (moltes vegades no engega i altres, quan engega, s'apaga sobtadament) però uaaaaaau! t'han regalat un portàtil!! doncs ja saps!! a fer-lo servir molt!! :-))
I per molts anys més!!
Moltíssimes felicitats!!! A mi, la veritat m´ha encantat poder compartir tantes coses...
Una abraçada!!!
Moltes felicitats per aquest anyet fent-nos companyia. Que tinguis temps, ganes i entusiasme per continuar escrivint amb il·lusions malgrat que els ordinadors no aguantin el teu ritme.
Felicitats per aquest any, dir-te que ha estat un plaer sempre llegir-te i veure que hi ha persones que respectes i són així com tu, a continuar :)
Me sembla que arrib tard però molts d'anys!!! i que siguin més!!!!
Hola Assumpta,
Per molts blogs !!!!!!!
Felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!
Una abraçada
Per molts anys doncs encara que una mica tard.......jejejjeje , apa doncs continuem.....
felicitats, guapaaaaaaaaaa!!!
tot un plaer llegir-te!!!
que sigui per molts anys més!!!
Moltes felicitats!!!
Vull seguir gaudin de tots aquests escrits tan maravellosos.
Segeix aixi i endevant a per molts mes.
Un peto
a tots els anivesaris arribo tard, felicitats!!
Felicitats per l'any del blog i més encara pel que dius que afegeixes d'aqui uns dies!!! També ets de l'agost? Podrem bufar espelmes amb tu?
Una abraçada, assumpta!
Felicidades,me parecía que te conozco de toda la vida,la primera referencia tuya la recibí gracias a Lua(Las cosas de Lua)y estoy muy feliz de haberte conocido.Besos
Moltes felicitats Assumpta! Com passa el temps volant! Això de la informàtica... sempre hem d'estar amb molta atenció, si no per naps, per cols! Però ara es mereix una bona celebració!
Per cert, com va el peu?
Per molts posts!!!
No t'ho he dit mai, però la teva contrada te sort de tenir una persona com tu, que t'estimes tant la gent i tot el que s'hi fa.
I convides i encomanes les ganes amb tots nosaltres!
Gràcies maca!
Doncs moltíssimes felicitats per l'any blocaire, i felicitats pel teu aniversari. A gaudir del portàtil.
(estic pensant que jo ja fa quasi l' any que vaig obrir el blog de la Khalina, clar que tampoc he pogut escriure amb la regularitat que m'agradaria)
moltes felicitats, assumpta!!!!! i a seguir explicant-nos tantes experiències!!!
com m'has fet riure amb lo del temporitzador de la cuina!!!!
Es nota pel post que ordinador i tu gaudiu de molt bona salut
http://cdn-img1.imagechef.com/w/090829/sampb4194ea2890cec99.jpg
besotes desde el otro lado!
Moltes felicitats! I gràcies per deixar-mos llegir petites parts de la teua vida :)
Ostres el ball de fanalets!! Aquest era el ball dels meu primers i molt infantils amors. I ara m'agradaria deduir que el vídeo significa uns peus prou restablerts per ballar-lo.
Muchas felicidades por este año de blog compartido y por hacernos sentir otros lugares y otras gentes como si fueran nuestro propio hogar y nuestras familias.
Un abrazo enorme y el deseo que nos deleites con muchos aniversarios venideros.
Felicitats per aquest anyet, a seguir endavant amb ganes i il.lusió!
Moltes felicitats per aquest primer any i que només sigui el començament... i que per molts anys puguis seguir així de simpàtica i jove com sempre se't veu! ;-)
Petons!
Felicitats, Assumpta, sempre és bo poder celebrar el que sigui. Jo també estic de celebració, de la vida, de la meva i de la dels que m'envolten!
Enhorabona i a seguir fent anyets!
Mentrestant naltros continuarem treient el cap per aquí a veure què ens expliques...
:)
Moltes felicitats per aquest primer any!!!!!!!!!!!!
Moltes felicitats!!!
Vull seguir gaudint durant molts i mots anys de tots aquests escrits tan maravellosos.
Jo encara no m'he decidit a ser blocaire, em sembla que sea aviat amiga assumota, ja, ja.
Igual que a tu durant aquest any hi han hagut bones i males noticies, dies nuvols, dies amb sol.
Pero podem estar contents hi som.
Sento molt la visita que et va fer Murphy, i lo quie més sento es que ho va fer sense avisar-te aquests convidats que apareixen així.
Però, deixa deixa que tes un pc portatil.
Que m'has fet riure amb el temporitzador de la cuina.
Estic pensant de comprar-me'n un per endume'l a la feina, si per controlar-me el temps....
Segueix així, no canviïs mai, endavant a per molts mes, a veure si l'any que ve el puc compatir també com a blocaie.
Una abraçada
Joana
Si, fue Seda el primer libro recomendado siendo aún amigos. Y se transformó en algo muy mágico, casi premonitorio y con toda la sutileza de la Se_da q más tarde nos envolvería.
Te mando un abrazote GIGANTE, estoy intentando volver y una de esas recompensas es estar aquí, leyéndote, sonriendo cuando soy capaz de leer en tu maravillosa lengua.
Es un recuerdo q no duele por q es tu sitio y está lleno, llenísimo de TU vida.
Adeu ;)!!
Amb el xumet a la boca
i pels grans un tros de coca
a il·lusió aquí s'aboca...
de felicitat la que toca...!!!
Anton.
Moltes felicitats, de tot cor.
I moltes gràcies per deixar-nos fer aquest camí al teu costat.
ptnts.
I refelicitats (una mica tard, però era de vacances... ;) )
Publica un comentari a l'entrada