Diumenge, pastís


Si el món és un gran pastís...
tot sovint en tinc prou amb tastets com aquest.


18 comentaris:

Eva ha dit...

És cert, amb un tast així ja en tenim prou... les ganes de repetir venen després....
Una abraçada!!!

kweilan ha dit...

Un bon tastet! I una foto molt bonica.

Anònim ha dit...

I és que de tallet en tallet vas fent petites delícies del teu voltant.

Ma-Poc ha dit...

Un bon tast! M'agrada!

khalina ha dit...

No ens ho podem menjar tot de cop. Hem d'anar fent tastets i gaudint-los

brancalúa ha dit...

Bonita foto.
Besos

rhanya2 ha dit...

Llum de tardor, atmosfera clara, promesa d'aire fresc. Respirem.

Sergi ha dit...

Però això és tenir molt poques mires, no? No seriosament, és maca la foto.

Assumpta ha dit...

-assumptaaaaaaaaaa-!!!! jajaja que la foto és una passada de bonica, però jo ja tenia la ment posada en un tall de pastís boníssim, tendre i dolç :-))

Eva ha dit...

Jo també esperava un pastís!
Ets una caixa de sorpreses dolces!

Carme Rosanas ha dit...

En voleu un trosset de xocolata, nenes? Encara me'n queda una mica del pastís d'aniversari de la meva filla...

Preciosa foto i preciós trosset de pastís.

ddriver ha dit...

jo vull messss

Esther del Campo ha dit...

que podem repetir tros de pastís?
:)

Logan y Lory ha dit...

Asomarse a esa ventana para tener la visión del mundo que nos rodea, es un regalo de la vida.

Preciosa foto y bello texto.

Un abrazo.

Cris (V/N) ha dit...

a mi em passa el mateix que tu, molt ben trobada la foto!! Un petó ben "GRAN" :) que d'això no cal estalviar !!

rebaixes ha dit...

On el el pastis? Jo veig el pilar o paret dreta quan des de fora els qui ens miren veuen la mateixa com esquerra. Qui té raó? Com podem pensar igual ? Potser llàstima del buit que hi ha entre dreta i esquerra
.... Així podem veure el fora, però el que veu des de fora veu el dins... Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual... On ets tu, dins veient la teva dreta o fora veient...La situació pot demostrar-nos... Ens discutirem amb els que miren des de fora? Ells no saben, potser que dins tenim un pastis que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar que de vegades ens donen a tastar el seu pastis... Bona nit. Anton.

berta ha dit...

M'ha fet molta il·lusió trobar-te a Besades. A partir d'ara passaré per aquí, també. Un molt bon trosset de pastís i aquest sense contraindicacions de cap mena.

Cèlia ha dit...

He llegit l'Anton abans que a tu i ara l'he entès el pastís! Preciosa foto i un comentari tan positiu...