En Jesús Ma. Tibau, des del seu bloc "Tens un racó dalt del món", ens proposa una setmana més, participar en els seus Jocs Literaris. En el 116è., es tracta d'escriure un text inspirat en la imatge que s'acompanya.
A les golfes de la ment...
a les golfes de la ment, hi resten desats pensaments, records i sentiments,
a les golfes de la ment, el món no giravoltes empès per cap llei.
a les golfes de la ment, no hi ha indrets propers ni llunyans,
a les golfes de la ment, el tresor no es troba indicat en cap mapa,
a les golfes de la ment, el temps neguiteja com el vell despertador ofegat en el seu propi so,
a les golfes de la ment, mai no cauen fulls de cap calendari,
a les golfes de la ment, la pel•lícula sempre és en sessió contínua,
a les golfes de la ment, les claus no ens obren cap porta coneguda,
a les golfes de la ment, no hi ha presses, ni treballs, ni dolors,
a les golfes de la ment, la nina encara espera lluir el seu vestit de princesa,
a les golfes de la ment, l’arc de sant martí només te dos colors,
a les golfes de la ment, el tocadiscs segueix repetint la mateixa cançó,
a les golfes de la ment, l’antiga caixa de galetes encara conserva tot l’aroma,
a les golfes de la ment, les fotografies sempre dibuixen somriures,
a les golfes de la ment, res no és mou, però tot te vida,
A les golfes de la ment...
pppsssttt, vols compartir secrets? ...
10 comentaris:
A les golfes de la ment hi trobem el bagatge invisible però pesant dels records i dels anhels.
Les golfes de la ment són immenses i inacabables!
cal remenar més per aquestes golfes. Gràcie sper participar de nou.
les golfes són un tresor que cal visitar
... són plenes de calaixets, plens de capsetes, plenes de sentiments, sensacions i pensaments...
I les golfes de la ment ocupen lloc ? Anton.
Les golfes són plenes de calaixets, plens de capsetes, plenes de sentiments, sensacions i pensaments...
Records d'un temps que només la nostra memoria ens duu.
Temps que voldriem tornar a gaudir.
Però només els records materials i molts cops visuals ens retornen al passat
Joana
Cal netejar i buidar les golfes de la ment, les teranyines ens embruten el present.
Unes golfes plenes de molts records. Fantàstic!
Caratxus mossa!
Això és poesia, oi? T'ha quedat molt rebé! Ah! I millora't del peu, que el nano m'ha dit que el tens malament, bé m'ha dit que quina mala llet...
Un petó a la galta dreta, bonica.
Publica un comentari a l'entrada