- Mercè! Que pots venir a buscar el berenar, si us plau?
- Si, mare, ara torno!
- Ara torno?, però si ets aquí, dalt de l’arbre, has de dir: Ara vinc, mare! ... ara torno, ara torno, no sé on te el cap aquesta nena...
“ De vegades la mare no m’enten, i em sap greu. Ella mai ha sortit d’aquí, d’aquest poble on déu va perdre l’espardenya, ni tampoc va anar mai a estudi i no en sap de llegir.
Jo tampoc he sortit mai del poble, però tinc la sort d’anar a escola i a més m’agrada llegir. I així “camino pel món”.
I no em creurà si li dic que ara mateix era amb Sant Jordi lluitant al seu costat contra el drac..., ni que ahir vaig descobrir un important tresor enterrat en una illa perduda..., ni que un príncep m’ha fet un petó i he anat amb ell en la carrossa reial...
Però així us ho dic, per a mi llegir és:
A cada paraula un pas, amb cada frase un destí,
amb cada nou llibre un paradís per descobrir.
Llegiu, si us plau, vosaltres que podeu!
Jo, un dia d’aquests n'ensenyaré a la mare... "
Aquesta és la meva participació en el 104è Joc Literari proposat per en Jesús Ma. Tibau,
des del seu bloc "Tens un racó dalt del món".
20 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació de nou
Assumpta, és genial!! M'ha agradat molt :-))
Mercè, tens un nom preciós! La meva germana es diu com tu i també li agrada moltíssim llegir :-))
Em sembla una idea molt bona! Ensenya a llegir a la mare, així ella també podrà fer totes aquestes coses que tu fas :-))
Assumpta!! Magnífic relat!! :-))
Preciós, preciós, preciós... crec que adoptré la resposta "ara torno" em sembla tant adequada!
Ara torno... Bona. bon relat i aprofitar per possar-nos la catifa per trepitjar el dia de s. Jordi i que tothom ...LLEGEIXI, FINS LA MARE... no sap la Mercé que la mare té altres quefers.
També hi he posat el meu avui.
Circumstàncies que ens uneixen. Anton.
Senzillament genial, una realitat que els lectors compulsiu coneixem bé....
Preciós, preciós... de veritat!
Té raó l'Assumpta quan diu que estan sortint uns relats magnífics en aquest joc!
Els que ens agrada llegir podem entendre tant les sensacions que explica la Mercè... Tant de bó tothom pogués gaudir-les... no saben el que es perden!!!
Una abraçada
Bonic.
Sovint no valorem prou que sapiguem llegir i escriure... La paraula és l'eina més útil que existeix!
Jo, Assumpta! M'has fet venir un nus a la gola...
Bravo!
Visca, Assumpta! Molt bo el teu relat.
A la meva mare li passava alguna cosa semblant. Quan jo era jove, la feia llegir i fer caligrafia per practicar, però mai va aconseguir la suficient destresa. Sempre me n'he sentit responsable i en tinc un mal regust.
Una forta abraçada.
molt bonic!
realment els llibres ens poden portar a tants llocs...
ostres noia...es fantastic!!
has trobat les paraules justes.
es podia mes alt pero no mes clar!
es cert que llegint camines pel món, i també pels somnis i fantasies. Llegir és viatjar a una altra dimensió, i no saben el que es perden els que no ho fan
Senzillament genial!!!
eps...zel...
no volia ser "copiona"...acabo de veure que hem coincidit en la mirada/expressió lectora...
Un relat preciós.
Molt cops ens endinsem amb la lectura i viatgem pel mon virtualment.
Igual que la Mercé en aquest relat que pensaba amb el valen cavaller Sant Jordi.
Blocaires paseu un bon Sant Jordi.
Joana
Molt bo. Llegir és important i ens pot portar ben lluny sense moure'ns de lloc! ;)
Hola Assumpta, he vist que coneixes la Figuerosa, el meu home és d'Ivorra, és a prop oi? Com a mínim tot deu ser Segarra. M'agrada moltíssim aquesta comarca. Tinc un escrit al blog sobre la boira, és totalment inspirat allà :-)
Gràcies per la visita al meu blog, ens llegim.
Preciós!!! M'ha retornat aquella sensació que de vegades em fa sentir com si fos en Peter Pan. PLAS PLAS i més PLAS!!!
Publica un comentari a l'entrada