Llibreria Güell, tot un referent



Dies enrera, la Kweilan del bloc “Llibres llegits i per llegir”, ens parlava de la "seva primera llibreria" i ens preguntava si teníem records especials d’alguna, que potser ens hagués marcat també a nosaltres pel seu estil ,entés tan del local en sí, com dels llibreters que hi havia darrera del taulell.

Encara que fins fa pocs anys sempre havia viscut a Barcelona, és curiós que si alguna em va “marcar”, aquesta fou la llibreria Güell de Tàrrega. Bàsicament, perquè durant els estius i també la majoria de caps de setmana i festius sempre m’he mogut per aquesta zona on ara tinc fixada la residència habitual.

La meva àvia Maria, fou la qui em va descobrir-la de menuda i des de llavors havia estat sempre l’indret de referència.

Com s’acosta la data de st.Jordi, em sembla oportú des d’aquest espai, retre un petit homenatge a la llibreria i a les seves mestresses la Rosina i la Maria Teresa. Aquí us en explico una mica la seva història...

J. Güell, fundà la Llibreria Güell l'any 1888. En aquell llavors, era a la cantonada dels carrers sta.Anna i sta.Maria. Lluïa un aparador modernista que es veu li conferia un aspecte elegant i culte, segons resen les cròniques de l’època. Amb el pas dels anys, la llibreria va passar primer a mans del seu fill Baldomer, desprès de la germana d’aquest, la Neus i finalment a les que fins fa pocs anys varen regentar-la les seves filles Rosina i Maria Teresa Pera Güell.

La guerra civil causà la destrucció total d’aquella antiga llibreria modernista. No obstant, varen poder obrir-ne una de nova just en front mateix de l'anterior, al bell mig del carrer sta.Anna. I és aquí, on va perdurà fins el 2002.

Per la seva coneguda passió envers els llibres i la seva gran professionalitat, les dues germanes varen convertir la Llibreria Güell, en un lloc de referència absoluta per a totes les persones amants dels llibres.

La revista Culturàlia, amb motiu dels premis atorgats esmenta en un article de desembre del 2001 que: "Intel·lectuals, polítics i il·lustres personatges de l'art i la cultura, com Lluís Companys, Manuel de Pedrolo, Guillem Viladot, Maria Mercè Marçal, Alfons Costafreda i Josep Maria Madern, entre molts d'altres, han sovintejat aquesta llibreria atrets pel volum de llibres i col·leccions que des de sempre s'hi han pogut trobar".

Elles havien afirmat:
"És clar, aquest és un d'aquells oficis que s'ha de portar a la sang”, "Mira, amb els llibres passa que amb el temps els aprens a estimar i nosaltres ja vam néixer entre llibres", "Fem una ullada a tots els llibres que tenim. Quan venem un llibre ens agrada donar referències i opinió".

És deia que si no trobaves un llibre a Cal Güell,

no el trobaries enlloc...

Aquell any 2002, la Rosina i la Maria Teresa varen deixar el negoci. S'hi posaren uns altres propietaris. Actualment, el local és en traspàs...

Fotografiaes: Col·lecció particular: Ramon Castelló

16 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Una llàstima que no hi hagués qui seguís mantenint en peu aquesta joia de llibreria.
No vull ni saber la pena que devien sentir elles quan la van haver de tancar.

Carme ha dit...

Oh! sí, quina pena!

Una llibreria tancada és una mala notícia!

Jo tinc una amiga (la meva primera amiga) llibretera. Té una llibreria petita, però sempre té temps de conèixer els llibres que ven i te'ls recomana molt bé. Clar que a mi ja em coneix els gustos! però és una joia tenir algú que et recomani llibres.

Cesc ha dit...

Saps, quan no es porta a la sang, quan no s'hi ha viscut sempre i no ho fas de dins, passa com ara, que està en traspàs, se n'ha d'aprendre molt de persones com les que anomenes, quina llàstima oi...

Cèlia ha dit...

Jo també tinc un bon record d'una llibreria del meu poble ja tancada, bé dues... i, tot i que se n'obrin de noves, sempre queda una mica de tristor... va ser la meva adolescència i les ganes de llegir i que ells em van ajudar tant...

kweilan ha dit...

Ahir quan vas deixar el teu comentari al meu post, vaig pensar que era molt bonic i que aquesta llibreria i els teus records mereixien un post...i voilà: telepatia. Un post preciós, -assumpta-!!

iruNa ha dit...

Saps? ara m'he emocionat i m'he entendrit de mala manera... ostres, no hi ha dret que es perdin llocs i persones com les que ens has explicat!
Amb el que m'agraden a mi els llibres... buf, m'hagués encantat poder-hi sovintejar!
una abraçada!

garbi24 ha dit...

Tant sols dir : Visca CAL GüELL

Ma-Poc ha dit...

Està molt bé això de cristalitzar els records en apunts tan bonics com aquest. Una llàstima que hagi tancat...

Azu ha dit...

Fa pena saber que un lloc amb tan de caliu humà i cultural hagi tancat. Però sempre tindrem el record. Jo recordo de la Rambla de Poblenou de Barcelona, una llibreria on anava a buscar cada setmana llibres per descambiar, novel·les per la meva àvia i tebeos que també llegiam molts.
Quins records.
Anim que aviat ens arriba SANT JORDI

Núria Talavera ha dit...

Ostres, tantes vegades com he anat a Tàrrega i no sabia de l'existència d'aquesta llibreria, quina llàstima

rits ha dit...

oh! quina llàstima que ara ja estigui tancat.
la seva ànima, però, perduderà en un munt de cors, segur!!!!

Assumpta ha dit...

Oh!!!... Quin final més trist per una història tan maca...

Però m'alegra molt l'homenatge que li fas a la llibreria... i aquesta frase que diuen les antigues propietàries "Fem una ullada a tots els llibres que tenim. Quan venem un llibre ens agrada donar referències i opinió" :-)

M'ha fet pensar en una llibreria d'aqui Reus, la "Llibreria Gaudí"... quan jugava al Joc d'en Tibau, vaig anar-hi a preguntar per un dels que em faltava, convençuda (pel tipus de "pista" que duia) que allí el sabrien... i apenes els hi vaig dir, em van respondre "ha de ser tal"... el varem agafar i... ho era!! A la primera!!

Com diu en Cesc això és portar-ho a la sang i haver-ho viscut sempre...

Et felicito per l'article-reportatge :-)

Tere ha dit...

Mi librería de referencia es Cervantes en Salamanca aunque yo ya era adolescente.
De niña,en mi pueblo no había librerías,pero teníamos un par de kioskos en los que había un poco de todo desde tebeos,fotonovelas,novelas del oeste,libros de bolsillo hasta chuches.
Ahora compro a menudo por internet.Abrazos

MARIA ha dit...

A Tortosa hi havia una llibreria més que emblemàtica. Era la llibreria Viladric. Tot un referent. De somni. Hi havia de tot i si no ho tenien t'ho demanaven. Crec que la van vendre a una entitat financiera... Llàstima!

Ferran ha dit...

Sempre he pensat que una feina que em faria feliç, fora en una llibreria. T'imagines, tots els llibres del món (bé, o uns quants, hehe) al teu abast, durant gran part del dia, i de franc??

No hi ha res com les llibreries amb història; a Catalunya encara en queden algunes, afortunadament.

fanal blau ha dit...

Ben fet que fas de retre aquest bonic homenatge...a persones i espais plaents!

una abraçada!