“Hem viscut per salvar els mots”
Salvador Espriu
Salvador Espriu
Hi ha dies en que el millor és no surtir de casa (si pot ser). Avui, per a mí és un d’aquests dies. Ahir em vaig torçar el peu de la manera més tonta i avui semblo una mica el House. Ai, ai!
“Aprofitant” aquest temps “extra”, he trobat que en el “feixbuc” hi ha un grup que s’anomena "Lo parlar de Targa"
“Aprofitant” aquest temps “extra”, he trobat que en el “feixbuc” hi ha un grup que s’anomena "Lo parlar de Targa"
I és d’això que us vull fer cinc cèntims avui.
El català, com a llengua viva que és, disposa de moltes varietats en morfologia, fonètica i sintaxi. Tot ve donat pel condicionament geogràfic i cultural de cadascuna de les 41 comarques que componen el nostre país.
L’Urgell, com la resta, és rica en aquestes variacions lingüístiques i per a mostra us indico aquí algunes d’aquestes paraules.
Les havia sentit sempre per boca de la meva iaia Antònia. Per a mí, són com un petit tresor. Algunes d’elles, de ben segur, no són pas exclusives d’aquesta zona i vosaltres també les coneixereu.
Espero que no us sembli llarg, ho podia escurçar, però em sabia greu de deixar-ne algunes a les golfes.
Com veig que molts de vosaltres també en teniu de les que per aquí fem servir (i d'altres contrades) i no hi havia pensat, em permeto afegir-les-hi.
Moltíssimes gràcies a TOTS !!!
ADÉS-Que ha passat fa poca estona
ACANAR-Fer pagar amb diners,
AGRANAR-Escombrar, Bloc: Sempre ensurada
AGRAUS-Graons (escales) (ex.Les agraus de les cases de Poble són més altes) Bloc: La tacita de café
A DOJO-Moltíssim (ex. Avui ha plogut a dojo)
A LEGO // ALEGO-Aviat, desprès (immediat)- Blocs: Colecció de Moments i Sempre ensurada
AUMON-Enlloc, (ex. No ho trobaré aumón)
ALLAVORENS (LLAVORENS)-Aleshores, llavors,
AUMON-Enlloc, (ex. No ho trobaré aumón)
ALLAVORENS (LLAVORENS)-Aleshores, llavors,
AMBÚRNIA-Recipient a la resta de Catalunya es diu albúrnia, amb L. (També s'utilitza com a insult, com si li dius a algú "carallot"). Bloc: La tacita de café
AMOLLAR-(molt usual també a ses illes) vol dir "deixar anar" ex.: -Deixa anar el gos! "-Amolla el gos!" Bloc: Sempre ensurada
ANIMORAT-Enamorat,
APARIAR-Arreglar, (L'Anoia) Proposada per Dolors.
APEDAÇAR // Apariar-Arreglar alguna cosa Bloc: La tacita de café
ARESTA-Espina (ex. Aquesta arengada és plena d’arestes)
ARRUFAR-Arrugar, Encongir, (ex. Minja les bledes i no arrufis lo nas!)
ARESTA-Espina (ex. Aquesta arengada és plena d’arestes)
ARRUFAR-Arrugar, Encongir, (ex. Minja les bledes i no arrufis lo nas!)
AUBERGÍNIES-Albergínies
AULIVES-Olives,
AULIVES-Olives,
AUMETLLA-Ametlla, Bloc Agnés Setrill
AURELLES-Orelles,
AURENETES-Orenetes,
AURELLES-Orelles,
AURENETES-Orenetes,
AVIAR-Deixar anar, (ex. La Mundeta ha aviat tots los conills de les gàbies).
A VORE-A veure,
BALLOFA-Butllofa
BROMA-Núvol (ex. N’hi ha moltes de bromes, però de pluja res, de res)
A VORE-A veure,
BALLOFA-Butllofa
BROMA-Núvol (ex. N’hi ha moltes de bromes, però de pluja res, de res)
BUIXIR-Bordar, (el gos)
BOTERA-Forat a la porta (gatera) Bloc: La tacita de café
BOTZINA-clàxon, Bloc: La tacita de café
CAL-En lloc de CAN (Ex. Les festes sempre les passem a Cal Cabaler).
CALIPÀNDRIA-Refredat
CASIBÉ-Gairebé,
CASSIGALL-Pedaç (ex. Aquesta samarreta està feta un cassigall)
CATXIPÀNDIA-Samfaina,
CALIPÀNDRIA-Refredat
CASIBÉ-Gairebé,
CASSIGALL-Pedaç (ex. Aquesta samarreta està feta un cassigall)
CATXIPÀNDIA-Samfaina,
CÀVEC-Aixada, Bloc: Agnés Setrill
CLAFOLL-La pela de exterior de les ametlles,
CLENXA-Ratlla que es fa al cabell per a dividir-lo en dos vessants,
COC-Coca de Recapte,
CORRETJA-Cinturó,
CLAFOLL-La pela de exterior de les ametlles,
CLENXA-Ratlla que es fa al cabell per a dividir-lo en dos vessants,
COC-Coca de Recapte,
CORRETJA-Cinturó,
COSSI-Gibrell, Bloc: Agnés Setrill
COSSIOL- Aparell per contenir vi com si fos mitja bota. Bloc: Rebaixes
CUARTO-Habitació, (ex. Els nens són al cuarto dels joguets).
CUNYA-Cuina, (ex. Sóc a la cunya fent fenya)
CUTXARRÓ-"collibè" Anar al cutxarró = Anar a collibè. Bloc: Sempre ensurada
D'AIXONSES // D'ALLONSES-D'això... (ex. D'aixonses... que m'hen dieu del barça d'aquest any, eh?, sóm los millors!
DARRERES-Últimes campanades per dir que la missa comença aviat. (Ramon!, que ja han tocat darreres!)
DEFORA-Afores (ex. Aquells han comprat la casa dels defores)
DEFORA-Afores (ex. Aquells han comprat la casa dels defores)
DESAR-Endreçar, Bloc: La tacita de café
DESFICI-Estat neguitós degut a una causa o situació.
DIS-ME-Diga'm
DIXAR-Deixar,
DIXAR-Deixar,
DONQUES-Doncs, (ex. Donques a mi, em va semblar que sí)
DUMENGE-Diumenge,
EMBARCAR-Penjar alguna cosa en un lloc alt (Ex. embarcar la pilota al balcó). Bloc: La tacita de café
ENCABAT-després, (haver acabat). (ex. Encabat anirem a passejar el gos)
ENDEVADES-Fet per no res,
ENGUANY-Ara (d'aquest any)
ENJUB-Recipient fet a la llissera, al camp, per contenir aigua de pluja enmagatzemada. Bloc: Rebaixes
ENRAONAR-Parlar, (ex. Vaig començar a enraonar de ben petita... i encara segueixo !)
ENTREPUSSAR-Ensopegar, (ex. Va entrepussar amb aquella pedra del camí)
ENXUMINIA-Xemeneia,
ESCARRANXAR-Passar per entremig de les cames,
ESCARSER-Senar (el números que no són parells),
ESCATXIGAR-Esquitxar, (ex. S’ha possat de peus al toll i m’ha escatxigat tota!)
ESCOFAR-Escalfar, (He d’escofar una mica la llet),
ENTREPUSSAR-Ensopegar, (ex. Va entrepussar amb aquella pedra del camí)
ENXUMINIA-Xemeneia,
ESCARRANXAR-Passar per entremig de les cames,
ESCARSER-Senar (el números que no són parells),
ESCATXIGAR-Esquitxar, (ex. S’ha possat de peus al toll i m’ha escatxigat tota!)
ESCOFAR-Escalfar, (He d’escofar una mica la llet),
ESQUERAR-SE-Créixer, Bloc: La tacita de café
ESPENTA-Empenta,
ESTAFANÒRIES-Pastanagues (a Palamós) Bloc: Personal i Transferible
ESTARRUFAR-Estar content, cofoi
ESTOVIAR-Estalviar diners,
ESTOVIAR-Estalviar diners,
ESTUDI, Anar a-Anar a l'escola,
FATO-Productes de menjar i altres (ex. Porto el cistell ple de fato)
FENYA-Feina,
FATO-Productes de menjar i altres (ex. Porto el cistell ple de fato)
FENYA-Feina,
FERIR-SE (Feridura)- Vessament cerebral (Apoplexia) (ex. la Dolors ha tingut una feridura)
FERMAR-Tancar, (ex. Ramon, ja has fermat les mules?)
FESOL-Montgeta, Bloc: La tacita de café
FLOR-I-COL-Col-i-flor, Bloc: Transparència
FORTOR-Pudor,
FORTOR-Pudor,
FREIXURA-"Menuts", (cervells, fetges, ulls, etc).
FUIG !-Veste'n, marxa, surt, (ex. Fuig home! abans no prengos mal !)
FUGIR-Anar-se'n, Marxar,
FUGIR D'ESTUDI-En una conversa, canviar el tema expressament, per no convenir aquest, no fos cas... que en sortís escaldat!
FUMBRE-Fotre, (ex. A mi no em fumbràs pas, no)
FUMBRE-Fotre, (ex. A mi no em fumbràs pas, no)
GALLETA-Galleda, poal, ferrada Bloc: Sempre ensurada
GITAR-SE-Estirar-se sobre el lit, sofà, terra, etc. Bloc: Sempre ensurada
GOITA-Mira !
GRANERA-Escombra, Bloc: Sempre ensurada
GRANERA-Escombra, Bloc: Sempre ensurada
GRAPAT-Munt, (ex. Aquest paio te un grapat de calers)
GRATAR-Rascar, esgarrapar,
GRATAR-Rascar, esgarrapar,
GUASITA-Com a signe d'admiraco d'alguna cosa que els sorpren. Proposat per Joana
GUIPAR-Veure, Mirar, (ex. El vaig guipar pel forat del pany)
GUIPAR-Veure, Mirar, (ex. El vaig guipar pel forat del pany)
HOMENS-Homes (en el seu plural).
JEURE-Estirar-se al llit, al sofà (ex. Estic baldada, m'hen vaig a jeure una estona al llit).
JUPA-Abric, jaqueta,
KEDS-Bambes,(calçat esportiu)
LLANGONISSA-Llonganissa, (però aquí és refereix a la botifarra crua).
LEGO-Aviat, desprès (ex. A vore si esmorzes lego, que anirem a fer un tomb)
LO-Article indefinit (ex. Lo Jaume s’ha fet una casa nova al poble)
MEUA // TEUA-Meva, teva, Bloc: Sempre ensurada
MINJAR-Menjar,
MIXÓ-Ocell, moixó,
MOCADOR DE FER FARCELLS-Mocador gran en el qual s'hi duien coses. Després s'hi feia un nuç.
MOS-Ens, (nosaltres) (ex. No mos podem queixar de re)
MOSSADA-Mos (menjar),
NATRES-NALTRES-NATROS-Nosaltres, MOS-Ens, (nosaltres) (ex. No mos podem queixar de re)
MOSSADA-Mos (menjar),
NYANYO-Cop, (ex. el nen ha caigut i s'ha fet una nyanyo al cap).
PANA-Averia en el cotxe, (ex. Avui venint de Barcelona, hem tingut pana)
PANADA-Crosta farcida d’espincacs i pinyons, típica ara per setmana santa,
PANÍS-Blat de Moro,
PEIXAR // PÈIXER-Donar de menjar (l'Anoia) Proposada per Dolors i pel Blog de l'Assumpta
PETRICÓ-250cc. (un quart). (ex. Ves a Cal Farrer a comprar un petricó de vinagre).
PICASSÓ-Picor,
POPES-Mamelles, (ex. Ara que estic embarassada, m'han crescut les popes!)
PRÈSSIC-Préssec,
PROU!-Segur que sí, (ex. Vols dir que arribaran a l’hora? –Prou!)
RABEJAR-Esbandir, (l'Anoia) Proposada per Dolors.
PICASSÓ-Picor,
POPES-Mamelles, (ex. Ara que estic embarassada, m'han crescut les popes!)
PRÈSSIC-Préssec,
PROU!-Segur que sí, (ex. Vols dir que arribaran a l’hora? –Prou!)
RABEJAR-Esbandir, (l'Anoia) Proposada per Dolors.
RADERE-Darrere,
RAURE-Aplanar,
RE-Res, (ex. A casa no mos quede de re)
RE-Res, (ex. A casa no mos quede de re)
RIVELL-Gibrell, Bloc: Agnés Setrill
ROC-Pedra,
ROC-Pedra,
ROGLE-Tros o porció de terreny--dit--en aquell rogle ( rotlle) Bloc: Rebaixes
ROMANÇOS-Històries, (ex. Deixa’t estar de romanços!)
ROSTA-Tall de cansalada,
ROMANÇOS-Històries, (ex. Deixa’t estar de romanços!)
ROSTA-Tall de cansalada,
ROSTAR-Escurar els ossos. (ex.Ha rostat les costelles fins al final). Bloc: La tacita de café
SAFRANÒRIA-Pastanaga,
SARGANTILLA-Sargantana,
SERÉ-Vent de Ponent,
SAFRANÒRIA-Pastanaga,
SARGANTILLA-Sargantana,
SERÉ-Vent de Ponent,
SERENA-Deixar el menjar a fora per a qué amb el fred es conservi (abans de les neveres)
SERVISSI-El "patètic" servei militar. (ex. Lo meu Josep va fer el servissi a Madrid).
SILLÓ-Càntir, a ser possible negre (el típic de Verdú), que manté l'aigua fresca. Bloc: La tacita de café
SÍNIA-Pou,
SIROLL-Soroll, (ex. Si que en fot de siroll aquesta canalla!) Bloc: La tacita de café
SINYOR-Senyor,
SINYOR-Senyor,
SOLÀ-Terrassa, (ex. M’hen vaig al solà a prendre el sol)
SUMANDA//TACÓ-Pallissa,
TARTALLÓ-Remolí, (ex. El tartalló ha destrossat tot el paller)
TASTARRADA-Caure al terra, (ex. El nen ha fet una tastarrada i déu n’hi do del mal que s’ha fet)
TIMÓ-Farigola,
SUMANDA//TACÓ-Pallissa,
TARTALLÓ-Remolí, (ex. El tartalló ha destrossat tot el paller)
TASTARRADA-Caure al terra, (ex. El nen ha fet una tastarrada i déu n’hi do del mal que s’ha fet)
TIMÓ-Farigola,
TIRÀS-Estri de fusta plana per estirar pedra, animal o bé home. Bloc: Rebaixes
TOMATA-Tomàquet,
TUPINA-Carn de porc conservada en oli. Bloc: La tacita de café
TREBOL-Sostre, Bloc: La tacita de café
TROS-Porció de terra d'algú que la treballa. (ex. Lo Jaumet ha anat a treballar al tros) Bloc: Centre Hípic el 7
TROSSAR-Cordar, (ex. Trossa’t bé els cordills de les sabates, que si no cauràs!-Trossat bé l'abric, que fa molt fred!)
TRUMFO-Patata,
TROSSAR-Cordar, (ex. Trossa’t bé els cordills de les sabates, que si no cauràs!-Trossat bé l'abric, que fa molt fred!)
TRUMFO-Patata,
VENZILL-A una corda prima d'espart. Bloc: Agnés Setrill
VEIAM,VEIAM-A veure que farem, que decidirem. Proposat per Joana
XALAR-passar-ho bé, gaudir Bloc: Sempre ensurada
XICOIRA-Escarola, Bloc: Transparència
XOLLAR-Tallar els cabells. Bloc: La tacita de café
XIQUET/a-Noi/a, Xicot/a,
XICOLATE-Xocolata,
I amb aquest final, el que desitjo és que us hagi vingut de gust !!!
Segur que n'hi ha moltes més. Si us en ve alguna més al cap, digueu-m'ho i l'incloure !!!
36 comentaris:
N'hi ha unes quantes que em sonen, curiosament perquè aquelles contrades no les conec gens. D'altres no les havia escoltades mai i les trobo divertides (safranòria és genial!), estranyes (lego??), ...
Bon cap de setmana!
Doncs jo le s coenc gairébé totes i no sóc pas de l'Urgell, però he viscut a diferents lloc de Catalunya i tinc amics de tot arreu. I m'agraden le s paraules. M'ha encanta t la tev a llista. N'hi havia algunes que fa temps que no les he sentit.
Jo he sentit a dir "a lego" també per dir després, o d'aquí un moment.
T'he de dir que jo vaig viure tres anys a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i allà diuen el 80% de les paraules que cites. És clar que estan aprop de Targa, però crec que està bé dir-ho. També he viscut anys a Lleida (ciutat), on també es dóna molta part d'aquest lèxic.
Però sigui com sigui, està bé que es vagi recordant i que quedi fixat.
Felicitats!
M'agradaria afegir-ne alguna:
Agraus, que són el graons de les escales.
"Ex: Les agraus de les cases de poble són més altes de lo normal."
Xullar: tallar (els cabells)
Fesol: montgeta
Silló: un càntir molt típic que manté l'aigua fresca, i si és de color negre, millor
Quina "fenyada" t'has fotut, noia!!!
Salutacions i somriures :-)))
Un bon reguitzell, mossa. La germana del nano viu a Sort i en fa servir unes quantes d'aquestes. N'hi ha d'altres que diem el mateix o les coneixem per similitud. El nano diu que coneixia un noi de Palamós que de les pastanagues en deia "estafanòries", curiós oi? Bona fenya xiqueta i tingues cura del peu! :)
Avi Gres
Moltes d'aquestes paraules també les fem servir a casa nostra. Sóc de l'Ametlla de Mar. Curiosament, l'accent del meu poble s'assembla més al de les Terres de Ponent que no pas als accents dels pobles amb els qui compartim comarca o amb els del Montsià o Terra Alta, potser per proximitat a Tivissa, Vandellòs i altres pobles del Baix Camp i Ribera d'Ebre. Aquesta és una cosa que sempre m'ha encuriosit, la varietat d'accents en un cercle tant petit en el que podriem encabir l'Ampolla, el Perelló, l'Ametlla i l'Hospitalet de l'Infant, quatre pobles colindants i quatre accents diferents amb vocabulari peculiar.
Bon recull, el que has fet!
No sé si coneixes aquesta adreça http://www.elsmuntells.com/traductor/html/delcatal.htm, a més de divertida, et pot resultar molt interessant :)
Quina preciositat de paraules que ens portes a escoltar el seu refull.// Aquí també en diem una part important o es deien. Va canviant amb la sortida de les persones a un radi d'acció en ses activitats més ampli...// Has fet una bona feina de recull que em d'agraïr, en algunes com si sentís la meva mare.// No ho deixis que entre tots es pot fer molt i recordar paraules crec que es un bon exercici... Bona nit.Anton.
Quin post més maco!
Et felicito.
Ah! I afegeixo:
Venzill: A una corda prima d'espart.
Cossi: Un gibrell.
Rivell: el mateix,gibrell.
Aumetlla: ametlla.
Com que no ho solc escriure, no se si és del tot correcte.
Càvec: Aixada
Gràcies a TOTS/TOTES!!!
Com veig que molts de vosaltres en teniu de les que també fem servir per aquí i que no hi he pensat, crec convenient d'afegir-les (amb el vostre permís)a la llista.
Així entre tots l'enriquirem una mica i si a més alguna d'aquestes que gairebé formen part de l'oblit, pot tornar a renèixer MILLOR QUE MILLOR !
Gràciesssss !!!
;)
MOLT BÉ, Assumpta!!
Bona feina. Al Montsià, la meva comarca, encara en fem servir moltes del teu llistat. I a molta honra, tot i que sovint hem d'aguantar la risseta burleta dels barcelonins que en visiten. Ells creuen parlar "català"...i jo, mira per on també crec que el català nostre, és molt digne.
Besets.
doncs jo també n'he sentit moltes paraules a casa i no soc pas de l?Urgell. Perè el meu pare, era de Lleida i parlava el català amb paraules que tu has escrit, i jo que pensava que ell les deia mal·lament.. Pobret
A mi m'agrada el català amb totes les seves pronunciacions, i m'agradava molt aquell programa que feian per TV3 que no recordo com es deia., de paraules desconegudes per molts de nosaltres
Un petonet
Va, jo m'animo també a afegir-ne:
ALEGO (molt semblant al teu "LEGO", eh?) naturalment, vol dir AVIAT
AMOLLAR (molt usual també a ses illes) vol dir "deixar anar" ex.: -Deixa anar el gos! "-Amolla el gos!"
CUTXARRÓ Vol dir "collibè" Anar al cutxarró = Anar a collibè
Ara vaig a sopar, si em venen més paraules, torno (i sinó també, per veure les d'altra gent)
Els del camp de Tarragona (gent del camp, gent del llamp) coincidim també en moltes, només que ho diem amb l'accent oriental. per cert, l'alego és un castellanisme de (a luego) però els padrins el fan anar molt.
Afegeixo la xicoira (escarola) i la flor-i-col (col-i-flor). Bona fenya! (i m'encantes les aulives i les aubergínies, i les aumetlles, que ja s'entan perdent per les generacions més joves!
És veritat, Cèlia, "alego" és considerat com un barbarisme provinent del castellà, però suposo que amb la de segles que fa que s'utilitza ja el podrien bé incloure al diccionari, carai! Que altra mena de paraules han fet entrar amb calçador no fa pas gaire temps i són moltíssim més noves en l'ús.
Igualment passa amb la primera persona del femení del pronom possessiu "meua".
És aquest un bon lloc i un bon moment per reivindicar, com a catalanoparlant occidental, que la nostra forma de dir, quan alguna cosa del gènere femení ens pertany, és MEUA i no MEVA?
Si no ho és, doncs..., podries passar la gometa d'esborrar, Assumpta? jejeje ;)
moltes em sonen d'amics que tinc de ls teves terres i és una de les grans riqueses que tenim, la diversitat de paraules ens fa la llengua més gran.
D'altres em sonen de casa com allavores, que li sentia sempre a la iaia i li deia que estava mal dit. No sé d'on ho treuria doncs no tenim família per aquestes contrades. curiós.
M'encanta aquest recull de paraules. Un post fantàstic. Algunes paraules també s'utilitzen al Segrià i l'article lo, per descomptat. I recupera't aviat!
Ja "mos" has picat, ja ja ja. Encara que algunes d'aquestes paraules són castellanismes descarats (lego vé de "luego"), el cert és que ja són nostrats totalment, fins el punt de sortir en alguns diccionaris especialitzats en parles de llocs concrets.
Més:
Ambúrnia: recipient; a la resta de Catalunya es diu albúrnia, amb L. (També s'utilitza com a insult, com si li dius a algú "carallot").
Apedaçar i Apariar: arreglar alguna cosa.
Botera: forat a la porta (gatera).
Botzina: clàxon.
Cabaler: el fill que va després de l'hereu.
Desar: Endreçar.
Embarcar: penjar alguna cosa en un lloc alt (embarcar la pilota al balcó).
Esquerar(-se): créixer.
Paio/a: noi, noia.
Pórca: tros d'hort, d'una dotzena part de jornal.
Runar: rondinar.
Regalícia: regalèssia.
Rostar: escurar els ossos. (Ha rostat les costelles fins al final).
Siroll: soroll.
Trebol: el sostre.
Tupina: carn de porc conservada en oli.
(Abans t'he dit xullar, però és xollar, encara que t'ho he dit amb U perquè he pensat en "quina xullada t'has fet als cabells", però l'infinitiu és amb O).
I ja no em poso més pesada, ja ja ja.
Un petó.
És fascinant! Com xalo! :D
Xalar- passar-ho bé, gaudir.
M'encanta aquest post... i m'ha sorprés trobar algunes de les paraules que has citat i que ací, en terres valencianes, són molt habituals. També en les nostres comarques trobem molta varietat lèxica.
Adés, amollar, a vore, cal (per can) corretja, cossí, defora, enguany, enraonar, espenta, safanòries (en compte de estafanòries), fesols, grapat, homens, meu/meua, mos(ens),panís, prou, romanços (m'encanta esta!!), timó o timonet.... són paraules totalment quotidianes per nosaltres.
Bé...Ja vegueu les simil·lituts!!
I la Rita i el Camps segueixen volent fer-nos creure que el valencià i el català no són la mateixa llengua!!! Jajajajaja
Una abraçada
GALLETA - Galleda, poal, ferrada.
GRANERA - Escombra
AGRANAR - Escombrar
GITAR-SE - Estirar-se sobre el lit, sofà, terra, etc.
M'encanta aquest post (ho he dit?)
Moooolt interessant!! :-)
I que maca que arriba a ser la nostra llengua! ;-))
Algunes les deia el meu pare... però ell era de la zona del Bages i el Berguedà, per exemple "Prou" per "segur que sí" o el "Cossi" o això de "Ferir-se" (a mi, de petita, em xocava molt perquè quan deien d'algú "s'ha ferit" jo m'imaginava una ferida amb sang a una cama, un braç...)
Ara em venen al cap dues paraules de l'Anoia:
Rabejar: esbandir.
Apariar (pronunciat apriar): arreglar.
Ah! i una que a Barcelona no es fa servir gens i que per mi encara es ben viva:
Peixar: Donar el menjar.
Gràcies!
jo que sóc filla de targarí i segrianenca, nascuda al Baix Llobregat, fai servir la majoria d'aquestes paraules quan parlo a casa. Ha sigut com tornar a la infantesa amb los padrins :)
Bona feina!
I no ens hem recordat de que t'has torçut el tormell, voldriam, crec que tots que no sigui gran cosa i se't solucioni.
// Potser valdria la pena deixar obert aquest recull per anar afegint i fer-lo consistent, clar que això dona feina.// Una abraçada Anton.
COSSIOL.- aparell per contenir vi
com si fos mitja bota.
ENJUB -- recipient fet a la llissera, al camp, per contenir aigua de pluja almacenada.
ROGLE -- un tros o porció de terreny--dit--en aquell rogle ( rotlle)
TIRÀS -- artilugi de fusta plana per arrastrar pedra, animal o bé home.
DESPUES -- que passava en aquell moment, abans. Succeí después...
........
magnífic post!
El català és una llengua molt rica i diversa en vocabulari. Si llegeixes la novel.la que ara mateix tinc ressenyada al blog trobaràs molt vocabulari que potser desconeixes.
I si llegeixes en Moncada també.
D'on conec poc vocabulari és de la varietat mallorquina.
Com bé has dit, el català és molt ric i tenim paraules diferents, m'agrada descobrir-ne de noves, gràcies!
Deu n'hi do quina feinada!! Jo n'aporto un parell.
Tros: Porcio de terra
Xiquet-ta: noi-noia
Salut tinguem. Josep
Les varietats lingüístiques del català són molt i molt riques i interessants. Molt bon apunt! Quina colla de paraules! Moltes les coneixia però també he tingut alguna sorpores. Espero que això del peu no sigui res!
Assumpta mot bona feina!
Va bé algun dia de torcer el peu, per fer el que tens ganes!
La majoria de les paraules les coneixeia eprqué conec gent d'arreu que les utlitza.
A lleida utilitzem molt el pronom feble LO
LO MARACO
LO CATEL
LO PARRANO
LO MARQUES DE POTA
Aquests darrers dos gitanos famosos a Lleida perque antaven i ballavem rumbas, comeguts com els"carrinclons".
Tins uns amics a Berga que diuen
Guasita:Com signe d'admiraco d'algo que els sorpren
Veiam, veiam:A veure que farem, que decidirem
La iaia te/tenia/tenim uns familiars a Falset a la comarca del Priorat, que a ell li deien el "queta"jo era petita i no sabia pas perque li deien, resulta que a tota la comraca del Tarragones, en comptes dir aquesa, diuen "aqueta".
Doncs amb aquest bon home ja li va quedar "el apodo"
Be Blocaires os desitjo molt bona SETMANA SANTA"tant als que treballeu com jo o feu festa
A reveure
Joaa
Els estàndards i la gran riquesa de les variacions. HI ha com una idea musical, en tanta varietat de realitzacions.
Salutacions (vacances=visites)
Ui, doncs això de donar el menjar també ho deia el meu pare... però una mica diferent "PÈIXER" (amb "e" i no amb "a") (clar que la pronuncia de la segona "e" és de vocal neutre)
- Vols que t'ho peixi jo com si fossis petita?
I deixar guanyar en un joc, donar una mica de ventatja al contrari és "DONAR PEIXET" :-)
Jo també AGRANO, dic ALEGO, dic A VORE, menjo COC, me poso la CORRETJA,dic ENGUANY, a la nit me GITO al llit (a alguns llocs gitar-se en reflexiu és vomitar jajaja), li dic PANÍS al blat de moro, poso la roba de la lavadora al RIVELL, XALO molt quan m'ho passo bé, i dic xiquet a totes hores :)
Entre moltes altres, com alguna forma verbal que també coincidim.
Bona llista! Mons pares són de les Garrigues, no sé si serveix però afegeixo a la llista seregatada, aguaitar, estossegar, Mi-tu (mira tu, normalment per indicar que n'hi ha molt)...
Continuem salvant mots!
Quin bon recull!!
El fet de descobrir noves paraules sempre ens enriqueix....
Una abraçada!!!
la grandessa del catala es aqueta que necara que estiguem tots aprop hi ha formes de parlar diferents, i fins i tot paraules diferents a un poble i a un altre .....
carai, que currat!! Ara ja sé on anar si mai em fa falta trobar algun mot.. :D
Publica un comentari a l'entrada