Hi ha un lloc...
on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,
Hi ha un lloc...
I duu el teu nom,
J O S E P
Lletra: assumpta
Imatge: google
30 comentaris:
uffff...
si tenir aquets sentiments ja es bonic...expresarlos d'aquesta manera encara mes..
felicitats als dos!
sargantana
Quin escrit més preciós de veritat m'has deixat sense saber què comentar, però no podia amagar la preciositat i el sentiment de l'escrit.
L'Assumpta està enamoraaada, l'Assumpta està enamoraaada!!
;-)
L'Assumpta és feliç i encomana felicitat... :-)
Un post preciós!
Petons!
Molt maco, m'agradat molt.
Petons i abraçades.
Felicitats pel poema i per tot el qu transmets.
Apaaaa, Assumpta, quina enveja...(sana, eh?).
Carinyets.
Estira ta intel·ligència
amb llbres de sabiduria
que s'ompli la copa del cor
proclamant-ne ta alegria.
................
Felicitats !!!!!!!!!!!
Que requete bé!!!!!!!
Jo sé que quan t'hi poses obres el caliu suau de ta ànima de poeta.
Així m'agrada, pels dos, que ens donis una lliçó magistral.
FELICITATS, FELICITATS, FELICITATS. aNTON.
tots mereixem un lloc així
Pell de gallina i llagrimetes, estem aquests dies un pèl enyorades, eh? Petons ben sentits, ben entesos!
Ostreeeeeeeeeeeessss què maco!!!
L'ha llegit ell? :-)))
que bonic, Assumpta!!!!!
sobretot m'agrada lo de on els somnis segueixen amb la llum de l'albada.
m'has emocionat, i de valent!
Quina sort que te el Josep :) ...
M'agrada: optimista i tendre, diria jo
oichsssssssss!!!
és veritat? enamorada? va, continua transmetent-nos les teves emocions, sisplau! és fantàstic!
Gracies carinyo!!! Es precios.
Portem 28 anys junts maravellosos i ens n'hem sortit de totes forman un gran equip. T'estimo!!
Gracies a tots els blocaires seguidors de l'assumpta, sou una gent genial i encara que jo no deixi comentaris, os segueixo diariament. La veritat es que tinc bastant mes temps lliure que l'assumpta. Un petonet per tots i que paseu una molt bona setmana santa!!! Josep
M'has fet emocionar... poder expressar els sentiments així és meravellós...
Una abraçada ben forta i que aquest lloc t'ompli de felicitat....
Petons!!!
Quin preciós poema pel Josep! (i m'ha tocat la fibra, amb el sol i la lluna esmorzant plegats!, i les llàgrimes de sant llorenç...) i la imatge que l'acompanya, és molt i molt maca...
M'ha encantat! Un petó, guapíssima!
"Visteme despacio que tengo prisa" Hermanos Marx
Jo aquest matí, m'he posat a remenar l'ordinador, blog cap aquí, imatge cap allà, pega-corta-pincha... i ara mirant el meu jardinet he trobat el meu primer comentari després del kitkat i per sorpresa meva quan he vingut a visitar-te i he mirat els comentaris.... uuoop! el meu no hi és!!!! :-{
Ràpid tot tan ràpid i després....
en fi, poc a poc i bona lletra.
Recordant aquest matí.... et deia que m'agradava com tenies fet el blog, el títol, els poemes, imatges.... i que tens una nova seguidora, a més m'has fet recordar lo bones que estan les coques de recapte!!!!ñamñamñaaam ;P
"Hi ha un lloc... on l'amor no s'oblida"
l'Estel del Matí
Bnit
Felicitats pel poema i per tot el que transmets.Es emocionant, es magnific poder expressar els sentiments així,
Aquest poema es meravellós...
La teva expressió recull tot el que( el Josep) aquest persona que tens al teu costat et duu a tu.I, que amb aquest blog has transmes a tots nosaltres lo que aquest ser et representa per atu
Felcitats un cop més
Assumta
Joana
Quines boniques paraules per expressar l'amor que sents i el que reps. Que bonic.
M'ha impressionat el video de la dreta. No tinc paraules, només silencis.
Bruixadesol
Precioso poema, pleno de ternura.
Hemos reservado un premio en nuestro blog para ti.
Si lo deseas puedes recogerlo.
Un abrazo.
Com m´agradaría poder escriure tot en catalá....més, em costa molt....bueno si hay faltas puedes perdonarlas....contenta de que hayas aterrizado en mi blog y de esta manera he podido llegar al tuyo.
Te seguiré me gusta mucho como escribes.
Un abrazo
Feliç tu , Assumpta que dónes i rebs amor. Hi ha una expressió castellana que diu: Amor con amor se paga... i crec que és veritat. I una altra que es diu per aquí: Cadascú dóna el que té...
Repeteixo, ditxosa tu i per molts anys!
M'encanta.
12 supertones de petons!
http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/
ja pot estar content en Josep de tenir algu que escriu versos tant macos
Mooltes gracies per les teves paraules.
Petons i abraçades.
Cuida't
Hola,guapísima,que me encantan esas fotos infantiles que pones,¡qué bonitas y qué textos tan estupendos!
MEA CULPA,que paso,miro,leo y no escribo,en los últimos tiempos mis artrosis cervicales me tienen amargada la existencia y me vuelvo muy pasiva.
Te doy la enhorabuena por ese "lloc tan meravellós",que sigui per molts d´anys i que em sembla un cant d´amor preciós.
Que,para mí el Domingo de Ramos en la infancia también era ese día especial en que algo se estrenaba,aunque a veces fuera casi simbólico(en mi casa somos 9 hijos)porque " si no se estrenaba algo el día de Ramos se te caían las manos".
No entendíamos el por qué de tanta Pasión de Semana Santa pero la vivíamos con toda la intensidad de unos niños con fe total en lo que enseñaban los padres y los sacerdotes.
Y aprovecho que he tomado carrerilla para decirte que acabo de terminar el 2ºtomo de Millennium
"La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina" y que comparto tu opinión en que es un superventas con nada especial que aportar,tiene una buena trama de novela negra,intriga y acción,unos libros como dije en mi comentario sobre el primero que, con el tiempo,como me ocurre con tantos otros me costará recordar la trama,aunque no me gusta seguir al pie de la letra todos los superventas, de vez en cuando pruebo con algunos,he pasado unas horas entretenida con estos libros y no quería dejar sin respuesta a tu comentario en el facebook.
Un abrazo
En Josep deu estar esmorzant amb el sol i la lluna, o als núvols...
Què bonic!
perdona per repetir el teu poema
Hi ha un lloc...
on la lluna i el sol s’esperen
per restar un instant plegats,
on el blat i el vent ballen
l’onada ben agafats,
on els núvols acotxats
em deixen una escletxa
per somiar totes les nits de l’any,
on les llàgrimes
dibuixen els vitralls del cel,
on els batecs del cor
són el retruc del teus petons,
on les hores en veure’ns s’aturen
per repetir entre elles el que han vist,
on els pensaments tot l’any són
com el llimoner del meu jardí olorós i fèrtil,
on els somnis eixits del núvols
volent ser parits per fer-se realitat,
on el sol em desperta
després de parlar amb la lluna
i em pinta de groc els sentits,
on la lluna groguenca
recita els poemes que li has escrit,
on baixa el cel a jugar amb mi
i em conta que t’ha vist no gaire lluny d’aquí,
on la terra es muda per anar al ball qualsevol nit
amb un vestit farcit de verds.
Hi ha un lloc...
on tothom hi té escric el seu nom
(Potser és el teu cor)
Publica un comentari a l'entrada