Tot mirant la fotografia...A una banda, l’hivern,
l’avi que ens deixa...
A l’altra la primavera,
A l’altra la primavera,
Potser sí que aquests dies m’he sentit atrapada per l’astènia primaveral, doncs em trovaba cansada, sense gairebé ganes de res i en mí això, no es massa normal.
Però avui, aquest diumenge, ple de llum i color m’ha fet revifar i carregar-me d’energia !!!
Ho heu notat també vosaltres?
I així li ha inspirat la fotografia al bloc "El pes de la paraula"
moltes gràcies !
A una banda, l’hivern,
l’avi que es queda
a casa seva esperant
per tornar a finals d’any...
A l’altra la primavera,
la filla que de nou apareix
per recordar-nos
que hem de sortir a passejar,
recordar a gaudir de la llum
i del flaire de terra molla
i de flors que pinten
de colors els camps
i de sons
que omplen les nostres vides.
fotografia: Antonia Jurado
26 comentaris:
Necesito ya con urgencia un poquito de sol,un paseo para ver niños jugando y gente por las calles sin prisas.Este invierno me está resultando inmensamente largo y triste.
Un abrazo,amiga.
Jo si que ho he notat.
Semblava que l'hivern s'havia apoderat de mi, estava cansada i sense ganes de fer res.
Igual que a tu assumpta és estrany a mique no tingui ganes de res
Els que em coneixeu ja ho sabeu.
Esperem que la "primavera que la sang altera"ens dugui molts ànimas a tots.
Blocaires que tingueu una molt bona setmana
Joana
I tant que l'he notat. El sol m'acaronava vora la platja, ha estat un diumenge magnífic!
i si, per llàstima, els efectes de l'astènia ja fa dies que em ronden....
una abraçada ben forta!
EL SABADO ESTUVE TOOOODAAA LA TARDE EN LA PLAYA DE CASTELLDEFELS.
-MOJANDOME LOS PIES Y VIENDO A MI PEQUEÑA REVOLCARSE EN LA ARENA-.
BESOS.
Què dieu? Astènia primaveral, abans de la primavera? Sí que comencem bé, noietes!
Res d'astènies, que la primavera és mooolt bonica. Au a buscar l'energia del sol, de la terra, de les carícies estimades o d'on dimonis sigui, encara sigui virtual!
Em va alegrar el video. Veig que sem va esborrar el coment.l'altre dia. I a la teva Laia, no vaig poguer conectar.A mi em passa amb l'e-mail, que en rebo però em rebutja els que llenço jo... Coses.Això dels bioritmes... Que vingui la cosina - vera (prima-vera) que no es passa massa bé, no.Anton.
Una foto preciosa...Jo també estic primaveral...de mandra i ganduleig, de veritat...petonassos, reina!
Contrastos com la vida mateixa.
El sol però, ens dóna vida!
Ua abraçada Assumpta!
La primavera està arribant molt a poc a poc a les terres de Ponent. A veure si accelera una miqueta. Una abraçada!
jo el que he notat és que s'ha aturat el vent!!!
Ja no hi ha bufat terrible Mestral enfurismat... que jo no li he fet pas res i ell em vol fer agafar por!!
I sense el Mestral cridant-me i sacsejant el meu entorn... tot sembla més maco :-))
Doncs sí, ja fa uns quants anys que van posar aquest monument a la Dona Treballadora aquí a Reus. Està situat a la plaça de la Dona Treballadora. Bé, més que plaça és una placeta. La veritat és que en comparació abulta més el monument que la plaça jejeje... Però ara precisament estan fent una remodelació de tota la zona i quan estigui llesta sí que serà una plaça de cara i ulls.
Bon començament de setmana!
Per fi, sembla que l'hivern s'en va. Mira que s'ha fet pesat,pesat,pesat. Encara que diu la dita:
Març,marçot, mata la vella y la jove si pot!!.
Esperem que no. Genial la foto amb l'hivern y la primavera tocanse!!
Uffffffff!!! Jo si que espere la primavera amb candeletes!! Alló de passar tanta fred, humitat i ventolera ja m'estava fartant!!
Petonets
jo no ho he notat,mes aviat al contrari...quin dia!!
No se el perque però aquest any tots esperem amb moltes ganes el bon temps . Sera la crisi ?
Després de la gran ventada al Baix Ebre, una mica de solet i bon temps va despertar les ganes de fer coses i va pujar l'ànim :)
A mi també m'ho va assemblar ahir, que estava mes animada. Sincerament l'hivern no està fet per mi. El meu horoscop xinés es la serp, però per mi que deu ser l'os perque hivernaría.
Ja ens queda poquet, ja ens arriba el bon temps. aixequem l'anim que això ja està fet.
Una abraçada
Un diumenge preciós, esclatant! I una setmana fantàstica, diuen... (et diré un secret molt fi, la primavera és aquí!)
I quines ganes de que arribi... m´encanta l'estació de la primavera... tot brota, sorgeix, neix,.... fantàstic.....
Una abraçada!!!
Assumpta, cap de setmana genial, però la primavera no s'acaba de decidir. Dèu ser que està una mica tímida, encara.
Que bonic això que has escrit:
A una banda l'hivern,
l'avi que ens deixa...
A l'altra la primavera,
la néta que és a punt de néixer...
Quins contrastos, tan bonics com dolorosos.
Mil petons.
jo que hi som a un altre indret.... el sol me dona energia... m'agradaria enviar-vos una mica la veritat, darrerament a Espanya se sent que sur poc el solet... i nosaltres que som com cargols, hem de treure banyes!
Pd: La cançò que tens posada al blog és una de les meves favorites de The Cranberries, genial.... molts records de la meva joventut d'institut ^^
Ja tocava! Passar el diumenge fora de casa, anar en bicicleta sense tremolar cada baixada, adormir-te al sofà amb el sol a la cara... i pensar que d'aquí a un parell de dies tindrem calor...
jo obro la finestra respiro a fons i lentament i m'omplo d'energia que falta em feia despres d'aquets hivern. Despres vaig soltant l'aire per la boca mes lentament i observo el paisatge ara l'entorn es ple de colors alegres.
A una banda, l’hivern,
l’avi que es queda
a casa seva esperant
per tornar a finals d’any...
A l’altra la primavera,
la filla que de nou apareix
per recordar-nos
que hem de sortir a passejar,
recordar a gaudir de la llum
i del flaire de terra molla
i de flors que pinten
de colors els camps
i de sons
que omplen les nostres vides.
Si!! el sol ens dóna vida!! Benvinguda la primavera (quasi primavera)!!
De vegades amb paraules sencilles ens omples, ho saps? abraçada.
Publica un comentari a l'entrada