M'han canviat el Donut's


Sí, m’han canviat el Donut’s!

Aquests dies m’he adonat que el Donut’s de tota la vida, sí, aquell que des de petits ens havia acompanyat juntament amb la cartera escolar (us recordeu de l’anunci de l’època?), doncs no serà mai més el mateix.

Sembla ser que a Lleida província estem de proves per a la nova presentació que volen oferir d’aquest producte, ara arriba a alguns bars envasat individualment.

D’entrada penses, mira millor per tema higiènic.

Però no!

Jo ja l’he tastat i us puc dir que no té punt de comparació amb “l’original” de tota la vida. Ara és només una massa arrodonida amb un forat al mig i punt.

Tot aquell sucre que hi havia damunt i que (sobretot a l’hivern) feia crec, crec... ummm!... doncs: res de res, s’ha perdut com per art de màgia. I a més, com va envasat li posen data de caducitat d’uns 5 dies aproximadament i és converteix en un producte totalment insípid a més de generador de més residus cap al medi ambient (l’envàs).

Si una cosa el caracteritzava, era per ser fet, distribuït i menjat el mateix dia. Això era el que realment el feia diferent.

No hi entenc massa, però sentint com els treballadors de la planta de Sta. Perpètua estan de vaga per possible deslocalització d’una part de la producció cap a Madrid, que a més volen acomiadar personal i ara veure el producte envasat... m’ha pujat la mosca al nas. Senyors de Panrico, no anem pel bon camí !

O sigui, que si encara podeu gaudir de "l’original de tota la vida" aprofiteu-ho! Abans no us el canviin també.

A mí, de moment, ja m'han deixat sense la opció de triar si vull, o no, un dia “rodó” ! Quina llàstima.
Ei, que també hi ha gent que potser li agrada més aquest, quedi clar.
Ben pensat... sigui com sigui, potser és una oportunitat per deixar de banda totalment aquest tipus de bolleria industrial!

Imatge: Google

31 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

És una llàstima que desaparegui, perquè amb ell desapareixen totes les olors de la nostra infantesa que ens venien al cap amb una mossegada.
Diuen allò de "renovarse o morir" però, estic d'acord amb tu, hi ha coses que no haurien de desaparéixer mai.
Una abraçada.

òscar ha dit...

si, si. aquest nou embolcall individual també l'he vist a barcelona. l'he tastat i ... no és el mateix!!! grrrr!!!

el donuts no són el mateix. la fruita no és el mateix. el barça no és el mateix :) bé, el barça ha anat a millor!!! petooons

Cancer Lunatico ha dit...

Bon dia...!!!

No serà que no és Donuts... a mi m´encanten els donettes, els tinc a la nevera perquè de bon matí m´agrada que facin crack crack a la boca... però ara la Panrico fa vaga... comiats, descentralització o no sé quines històries i en sembla que és un problema transitori.

Esperem que sigui així...

Que no es perdin els olor i sabors de tota la vida.

Agur

XeXu ha dit...

Ja era d'estranyar que es mantingués a la manera tradicional, segur que han abaratit costos, i mira, el resultat és sempre quelcom més prefabricat i insípid, com dius tu. Llàstima. Tot i que jo era més de donut amb xocolata, esperem que aquest més o menys es mantingui...

Krapumka ha dit...

mare meva... que no ens canviïn els donuts!!! ni els americans, ni els dunkin, cap tipus de donut se pot apropar al nostre.... no!!!! volem que caduquin al dia següent! per què això voldrà dir que el donut del dia continuarà amb la seva tendresa!!! noooo!!! quina mala notícia!

He de dir que fa molt de temps que no en menjo però carai! de tant en quant prenc un donut.....

rebaixes ha dit...

Ja veig que haurem de tornar a la cuina econòmica, que deiem de llenya, fer les pastes i taota la mandanga i el rebost i... La meva sogra feia unes coques ben maurades que al cap de quinze dies eren tant bones com al primer dia o més i no és florien per mals cuidados que rebessin...
Hem entrat, que ja fa temps en una nova generació, on els paladars ens els acostumen amb anuncis i ningú pot ser ell el que seleccioni. Mireu, lsa mestressa cada semana fa encara el caldo que ara va amb bric, a l'olla de casa, sap el que hi posa?, no sempre, però les netes sabran que son uns canalons de casa que no son de desperdicis i un dia valoraran com fem ara amb el que teniem, donem el e.p.d. a tot allò que ens va fer sortir amb la boca amb goig i fet a casa.
Jo encara em sé fer l'arròs amb ceba, que llacoset el pots guardar i quan hi tornes els àngels canten... el Magníficat. Bon profit. Anton.

Carme ha dit...

Quina ràbia! Jo de fet no en menjo gairebé mai, però m'agraden, o hauria de dir m'agradaven? Ni que fos un cop o dos a l'any algun dia me'n comprava. Tovets i amb el sucre aquest que dius... el trobava bonissim. hauré de fer un comiat com cal, si encara els trobo.

una que bada pels Núvols ha dit...

és com els donetes!! Tampoc són el que eren... T_T

Azu ha dit...

A mi els donuts sempre m'han agradat pel sabor, i perque em recordan la meva infantessa. A casa la meva mare era de les que sempre feia entrepans, però de vegades per berenar, ens han comprava, i el recordo delicios, igual que el yogur de vidre (els enriquecidos). Ara, per questió de dieta, no en menjo gaires, però si a sobre sér que no son els mateixos, en menjaré menys.
Que tingueu un dia rodó!!

kweilan ha dit...

Aquest post l'he començat a llegir abans d'esmorçar i he hagut de plegar abans d'acabar.lo de les ganes que m'han entrat de menjar donuts...Quin perill!

ddriver ha dit...

aixo es reduir costos,amb l'escusa del be de la nostra salut,redueixen el sucre....el problema ara es trobar unputudonut per bcn,degt als conflictes laborals de l'empresa,en fi,si marxen a Madrid perdran un gran client

zel ha dit...

Ja fa temps, que si els compraves al super, tampoc eren com els d'abans, Assumpta...Jo també enyoro el crec crec del sucre llustre envidriat al damunt, i que n'eren de bons... bons com els petons!

Vicky ha dit...

Jo tampoc menjo donuts, estic una mica a règim... engraixant molt, bé, va, la Nutella ni me la miro, i els donuts només pels nens...
Que bons!!!

Montse ha dit...

oichssssss
jo no en menjo gaires, però m'encanten. De tant en tant tinc mono de donuts i llavors me'n puc menjar 3 o 4...

doncs no sé si dir que millor, si no són "dels bons" (algunes pastes en forma de donut no són donuts, no us hi heu fixat?) no en menjarem i ells s'ho perdran, que vagin deslocalitzant i envasant, que ja s'ho trobaran!

Assumpta ha dit...

És curiós :-) Jo mai he dit "UN DONUT'S" o "UN DONUTS" sempre he dit "UN DONUT" o "DOS DONUTS"... i de fet és així com s'ha de dir, eh? jajaja

Ve de l'anglès doughnut (Al llibre d'Agatha Christie "A l'hotel Bertram" la protagonista en menja i a la traducció no han canviat el nom, segueixen posant "doughnut")

Dit això (perdó, sé que queda molt malament, potser pedant, i ho sento molt, molt, però és que fa segles que tenia ganes d'explicar que DONUTS és un plural) :-)

Deia que, dit això, m'apassionen els Donuts... fa anys, donava classes de Dret a una escola d'FP i, entre classe i classe, sortia a comprar-ne un parell per esmorzar, d'aquests així, a granel... amb aquest sucre deliciós que dieu :-) i si algun dia, per falta de temps, no podia baixar... uffff com trobava a faltar els meus donuts!!

Res a veure amb els que venen envasats al supermercat on el sucre és "remullit" i suposo que deu ser el mateix gust, textura, etc. que dius tu, Assumpta, d'aquests envasats individualment.

Doncs bé, ells s'ho perden, comprarem una altre cosa!!

Tere ha dit...

A mí me gusta el de chocolate.Besos

Eva ha dit...

Llegint-te he recordat aquells dies d'escola, quan compraves l'esmorçar i tocava el donuts... sovint no podia evitar la tentació de fer-hi una mossegada abans d'entra al cole... però sempre pensava "no, me´l guardo per a l´hora del pati..." mmmm... era boníssim..
No he tingut oportunitat de tastar el nou... però pel que dius ja no és el mateix, així que perd la gràcia...
Continuarem recordant aquell acabat de fer...
Una abraçada!!!

rits ha dit...

oooooooohhhhhhhhhhhh!!!
demà esmorzaré un donuts per recordar el gustet abans me'l canviïn!!!

més perdran ells. Si el gust no és el mateix, la gent no el comprarà.

la deslocalització de Panrico.... bé, sense comentaris. Hi ha coses que atabalen de valent i no puc entendre.....

Salva Piqueras ha dit...

"Ostras, los donuts" i baixa ràpid de l'autobús per anar a buscar-los...

Comencem a semblar els nostres pares i avis, que lloen tot allò passat perquè diuen que era millor. Tindran raó?

Violeta ha dit...

Quina llàstima. Totes les coses que són realment bones acaben desapareixent del mercat i són substituides per un producte similar però de qualitat inferior.

Misteri...

Una abraçada.

Mariangeles M ha dit...

A mí me encantan los Donuts pero hace tiempo que no como...
Ya me fijaré y te cuento :o)

Enebea ha dit...

Passa amb tot, has vist la "nova" Nancy de Famosa? (ja sé que no ve al cas, però quin timoooo).

Els donuts que més s'assemblen a l'original són els de La Sirena. Els compres, els deixes descongelar i són gairebé millors, tan tovets i deliciosos... tasta'ls.

Una abraçada.

bajoqueta ha dit...

Molts menjars ja no són lo que eren per desgràcia...

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Jo recordo els donuts de sucre i de xocolata, en una especie d'eix dins d'un tub plastificat. Era quan en menjava sovint. Ara, en el super en veig de tantes maneres que no sé quin és el que m'agradava.

Una abraçada

MARIA ha dit...

Miar, si no en mengessiu us aniria bé i li faríeu el buit. Perquè porta molt de col.lesterol....

Carles Casanovas ha dit...

Això dels Donuts, és una confobulaciò
de la casa Panrico i els meus metges!

Joana ha dit...

És una pena que desapareguin, amb ell desapareixera els records de la nostra infantesa.
Recordo els divendres per la tarda, "només els divendres" que al sortir del cole la mare em comprava "un donut".Era tot un luxe als anys 75-77 berenar un "donut".
N' hi Vaig seguir menjant m'apassionava aquest gust dolçet, amb un tallat, em feia una "reina" aquest esmorzar.Vaig estar un temps que no em menjava "pel sucre i el colesterol" i l'altra dia em venia de gust i els vaig veure embolicats individual i en vaig menjar un no te res que veure amb aquells.
Que per cert un dia en una d'aquestes botigues de congelats em vaig comprar, alló si que no te res que veure.Os enrecordeu 2dels donuts i la cartera" l'espot que es va fer tant famos.
El meu pare encara ho diu "la cartera i els donuuts"ja,ja.
Be blocaires espero que passeu u ncap de setmana d'alló més bé.
Jo penso relaxar-me a tope.
Joana










































Tot el bo acaba extinguint-.se i són reposats per un producte similar però de qualitat baixa
La deslocalització de Panrico no l'acabo d'entendre!mmmmmmmmmm! sense comentaris. Hi ha coses que atabalen de valent

Wayfarer ha dit...

panta rei... (tot flueix) i els dònuts també, o això sembla! jo no he provat aquest nou però pel que dieu no deu ser el mateix. Potser sí que ara és temps de deixar tanta bolleria industrial però quina llàstima!! bé, com deia abans, res és etern, el món és un canvi constant

natalia ha dit...

Donuts....mmmmmm. Quan era petita somniava amb ells, sí, sí, mejar un donut per mí era tot un somni. Com que tinc problemes amb el sucre des-de molt petita, la meva mare no em deixava menjar dolç, pero de tant en tant em donava alguna cosa com premi, (per les notes del cole, perque pel comportament....jajajajaa, era bastant entremaliada jo, tant, que també em menjava algun donut d'amagada....jajjjaja)

qui sap si... ha dit...

El bol ja era ple
de la barreja de farina,
oli, ou, sucre i iogurt,
la menuda encara
remena el cullerot
i quan es pensa
que la mare no mira
allarga la llengua i la llepa.
Afegeix la ratlladura de llimona
i amb l’ajut del germà
va abocant el contingut
en el motlle
que el durà al forn ja calent,
per ser temps després
un excel•lent coc ràpid.

Cullereta ha dit...

M'encanta la textura dels donuts, d'aquets de sempre amb els que t'empastifaves els dits i els portaves enganxats tota l'estona...és el meu dolç preferit. Llàstima que engreixen tant!!!