Un matí de diumenge



En Jordi, s’havia despertat tot xop, mullat, neguitós, amb una sensació extranya. Se sentia com ja fa molts anys en la seva primera nit a Cuba, amb aquella xafogor tant característica de les nits tropicals.

Però no era el cas. La nit en realitat havia estat freda, molt freda, de fet al llevar-se va veure que una fina capa blanca ho cobria tot. Era gairebé, com si una mantellina de seda s’haguès dipositat, amb tota cura, damunt d’aquells camps de la plana que podia contemplar des del finestrall de la seva habitació.

No en coneixia els motius exactes, però va pensar que potser aquell era un senyal. Que li estava succeint?, a ell? l’empresari més important de tota la comarca, si més no així el describien sempre en els diferents articles de premsa apareguts en l’última dècada. Ho tenia tot i més. Una casa magnífica a quatre vents al damunt d’aquell petit turó, rodejada de jardí. Amb pista de paddle i piscina orientades a nord i sud respectivament. El gimnàs en el soterrani, on no hi mancaven les últimes novetats en maquinària per a fitness. Dos cotxes, un esportiu de color roig amb sostre practicable i el tot terreny enorme, negre amb el que li agradava de moure’s per tot arreu. I així podríem seguir describint força estona cadascuna de les pertinènces que havia anat acumul·lant amb els guanys del seu pròsper negoci i dels que justament havia passat comptes fa quatre dies amb el senyor notari.

Però en realitat se seguia sentia buit, com si alguna cosa li manqués. Al vespre, en arribar a casa nomès en Duke l’esperava. Ell li demostrava tot l’afecte i admiració que precisava. Sense paraules, era capaç d’extreure-li aquell somriure que s’havia negat, a ell mateix, cada jornada.
Potser havia arribat l’hora de canviar la manera de prendre’s les qüestions diàries, totes.

I aquell matí de diumenge, mentre esmorzava i assaboria cada glop del cafè que contenia la tassa que premia amb les mans, un pimer raig de sol s’escolà justament fins allà mateix on era ell. I va somriure de bon matí. Va tenir clar que eren justament aquelles petites coses les que el feien realment feliç.
No s’ho va pensar dos cops.

Li va fer un xiulet a en Duke i aquest, tot d’una va aixecar les orelles gairebé al mateix temps que sortia cofoi en direcció a en Jordi.

Van sortir a fer un passeig plegats, un llarg passeig. I en Jordi va saber gaudir d’aquell petit plaer que se li oferia avui. Un dia radiant, encara fred, però amb un magnífic cel blau amb quatre pinzellades de núvols acaronats pel vent.

Demà dilluns no anirà a treballar, de ben segur podran passar sense ell.

Avui ha rebut un regal preciós, un regal de llum. La llum de la seva nova vida.

Fotografies: assumpta (des de la terrassa d’avui diumenge 08/02/09)


El video que s’acompanya és la cançó: Here Comes the Sun,
dels meus estimats The Beatles.


Bona, i si pot ser, lluminosa, setmana a tots !!!

18 comentaris:

Joana ha dit...

La llum dona vida a nou horitzons i ens encamina a escollir una vida plena de lluminositat.
La boira ploranera de les terres de ponent ens fa estar tristos, però quan t'alçes un diumenge al mati amb tot un dia per davant de lleure, molts cops et fa agafar unes noves direccion a la vida.
Molt bona setmana blocaires i esperem que la llum que va arrivar al Jordi també arrivi a tots nosaltres per escollir un cami ple d'il·lusions.
Joana

Carme ha dit...

Un relat bonic. Saber gaudir de les coses més habituals, les que tenim més al davant del nas, les que de tant veure-les a vegades no veiem, és una gran saviesa. La plana està esplèndida aquest matí de diumenge, i les coses mai no són iguals, si les mirem bé. Bona setmana Assumpta. Crec que la llum m'arriba fins aquí.

Violeta ha dit...

Assumpta, hi ha matins d'hivern i matins de diumenge. Tant de bo tots els matins fossin lluminosos i esperançadors com el teu.

T'he "copiat" la campaneta. M'encanta!!!

:)

rebaixes ha dit...

La mantellina de seda,Preciosa la figura, i tu no ets poeta,,, Tu no pots fer trenets com jo faig, venga, falta que et llencis.
Com a prosa molt curós el relat. És un relat amb molts poemes./ No the dit mai que el meu fill va nèixer l'11 de setembre del 64./
Vull dir moltes coses i després fallo.Sort que tinc bones companyies que m'ajuden. Bona nit Anton.

kweilan ha dit...

Una història molt bonica. El valor de les petites coses, aquelles que són tan valuoses que no tenen preu. M'ha agradat. Bona setmana, assumpta!

Eva ha dit...

Quin relat més preciós... a vegades som així, no apreciem el que tenim al voltant fins que hi pensem...
Gaudir d´un dia de llum, sigui dilluns o diumenge,... gaudir dels petits plaers de la vida... et fan sentir bé amb tu mateix...
Jo, últimament, he après a apreciar moltes coses que abans passava per alt... fins i tot dels dies grisos... tot té el seu què...
Molt bona setmana!!!
Una abraçada!!

Assumpta ha dit...

M'ha encantat!!
Bona decissió, Jordi... pren-te la vida amb més calma... relaxat, escolta els Beatles ;-)

Escrius molt bé!! (Que en vàrem saber de votar el jurat de la Ovelleta!! oeee oeeeee jajajaja)

Here comes the sun, here comes the sun,
and I say it's all right

Little darling, it's been a long cold lonely winter
Little darling, it feels like years since it's been here
Here comes the sun, here comes the sun
and I say it's all right

Little darling, the smiles returning to the faces
Little darling, it seems like years since it's been here
Here comes the sun, here comes the sun
and I say it's all right

Sun, sun, sun, here it comes...
Sun, sun, sun, here it comes...
Sun, sun, sun, here it comes...
Sun, sun, sun, here it comes...
Sun, sun, sun, here it comes...

Little darling, I feel that ice is slowly melting
Little darling, it seems like years since it's been clear
Here comes the sun, here comes the sun,
and I say it's all right
It's all right

kalidoscopi ha dit...

Un relat molt bonic.
Tant de bo tots ens despertéssim algun dia amb aquestes ganes de saber gaudir dels petits plaers de la vida.

ddriver ha dit...

amb la vida solucioada esmes facil gaudir d aquestes petites coses,bon relat

Bruixadesol ha dit...

Gràcies per recordar-nos la importància del que sembla poc importants. A mi se'm comença a allargar massa aquest hivern. Em demano una ració doble de vitamina sol...

Natàlia ha dit...

M'han agafat ganes de somriure!! :D

rits ha dit...

Un text molt bonic!
justament avui una amiga de la feina em demanava que m'agafi a aquestes petites coses bones que em passen i tinc. que les recuperi.
gràcies!!!
i si, diumgenge lluia un sol preciós!!!!!

Krapumka ha dit...

ueps" com va? perdona que fa molt de temps que no hagi passat pel teu bloc però he estat molt ocupada... ara ja m'he estic troban a la meva nova ubicació.. poc a poc :D gran cançó, gran grup!

khalina ha dit...

Quin relat tan bonic i ple de llum. Molts cops no sabem gaudir de petites felicitats ben properes

Tere ha dit...

A veces,incluso sin tener grandes propiedades,no sabemos detenernos a valorar lo importante.Estupendo relato,es cierto que es muy poético.Besos,amiga del alma.

bajoqueta ha dit...

Realment lo millor que pot fer, deixar de banda les obligacions per un dia i gaudir de petites coses. Jo també vull una vista així :)

Azu ha dit...

Molt bé Assumpta. M'agradat molt. Jo no hi entés mai la gent que té tans calés i no els disfruta. A mi m'agradaría disfrutar, encara mes, de la vida, i si tens diners penso que pots invertir-los amb fer allò que t'agrada, com anar a dinar, un cap de setmana fora de casa, excursió amb els amics, vacances en llocs on no has estat mai, o potser si, en fi que hi han tantes coses, que els demes mortals no fem, perque tenim crisis, que si no....
Una abraçada
Per cert jo tenía un professor a l?EGB que es deia Pijuan, em donava matemàtiques i em va deixar molt bon record.

Joana ha dit...

I si cada dia quan ens llevem hi pensem uns minuts , uns istants per el cafè i per contemplar el cel...sense presses.
A vegades correm tant que volem la immediatesa ja!
Bona setmana...bé el que queda!