Retalls Poètics - Ma.Mercè Marçal


Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Maria Mercè Marçal


Aquests dies també han arribat uns altres vents,
vents de tristor, que han acompanyat a amics i coneguts.
He fet endressa a l'habitació dels records,
i ara necessito deixar la tristesa dalt les golfes ...

21 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Moltes vegades la tristesa i altres sentiments que ens evoquen els records són necessaris per recordar-nos que seguim estant vius.
Una abraçada.

Carme ha dit...

ÉS un poema preciós que ja coneixia, peròm m'agrada molt. Sí a vegades hauríem d'aprendre a deixar la tristesa a les golfes. Han passat tantes coses desgraciades amb aquests vents!

Las Cosas De Lua ha dit...

Un gran poema !!

Sandra ha dit...

No coneixia el poema, és profund.
Em quedo amb la tristesa positiva, aquella que fins i tot percebem quan les coses ens surten bé.

Vicky ha dit...

És precios aquest poema, si m'agradat molt, no el conexia...
Si deixem la tristo a dalt les golfes i procurem trobar alegries que si que ens dona aquesta vida.

Gràcies per les teves paraules, jo també em sento propera a tu...
T'envio una forta abraçada.

kweilan ha dit...

Un poema preciós.

Assumpta ha dit...

És un poema molt maco, dóna esperança... esperança que espero que arribi a aquests amics i coneguts als quals recordes i dediques aquestes paraules :-)

Vaig a pujar a les golfes també... a veure si encara trobo un vestit per a mi...

Eva ha dit...

Hauríem de fer cas d´aquest poema, però sovint no és tan fàcil... tot i que si t´ho proposes no hi ha res impossible...
No el coneixia però m´ha encantat...
Pujaré la tristesa dalt les golfes...
Salut!! Una abraçada!!

Cesc ha dit...

Només algú mb la sensibilitat d'ella podria escriure així de bé...

rebaixes ha dit...

M'han desaparegut unes paraules que tenia posades per aquí. Les tres eMes son molt.Qui pogués besar-li els peus... quan era per aquí. Ara els seus poemes ens besen el cor i fins la tristor se'n en va. Anton.

rits ha dit...

Un poema preciós.

Espero que l'endreça t'ajudi a deixar la tristesa lluny

mar ha dit...

Gràcies assumpta!
el poema preciós... no el coneixia i m'ha encantat!

... i aniré repartint les engrunes a tots aquells que no duguin vestits d'alegria...

un petó!

Núr ha dit...

No coneixia el poema i m'ha semblat preciós :) Llàstima que la felicitat només la teixeixin aranyes folles...

Pensa que la tristesa vessa com l'aigua i s'escola per totes les escletxes, així que més val que la desis en un pot hermètic!

T'envio una abraçada molt forta i un fermall de somriures perquè te'l puguis posar al vestit :)

Joana ha dit...

SI QUE CONEIXEIA EL POEMA ES PRECIÓS.ELS RECORDS FAN QUE ELS ESSER ESTIMATS QUE HAN MARXAT SEGUEIXIN VIUS EN NOSALTRES.
NO VULL ESBORRAR MAI ELS RECORDS DE QUI HAN MARXAT PER SEMPRE.
JOANA

Sherezade ha dit...

Dejemos q se quede en el desván, PORFA!!!!.

Besitos neni ;)

Tere ha dit...

Pasé ayer y lo leí pero no te dije nada porque últimamente yo también quisiera saber dejar "la tristesa dalt les golfes",hoy el sol se llevó parte de ella.Abrazos

Logan y Lory ha dit...

El poema, precioso, nos ha emocionado. Y como ya te han comentado antes, lo mejor, aunque difícil, es ir guardando esa tristeza para así dar paso poco a poco a ese rayito de alegría tan necesario también.

Abrazos

Annita ha dit...

Hola.

Em dic Anna. Fa uns quants mesos vas penjar un comentari en un bloc que vam fer durant el nostre llaarg viatge de noces al Brasil. D'alesores ençà, de tant en tant xafardejo el teu.

I avui que hi he entrat resulta que hi havia aquest poema que m'agrada tant...

Però la meva visita cibernètica no venia motivada per poemes ni per tristesa sinó més aviat al contrari.

Resulta que, a més d'escriure blocs, faig d'actriu i dilluns estreno un espectacle a Barcelona. I no sé perquè m'ha vingut de gust fer-t'ho saber.

És una adaptació teatral de la primera novel·la de l'Anna Gavalda i la representarem del 2 al 18 de febrer a la Biblioteca de Catalunya. És una obra intimista, que parla de com es barregen els sentiments, les relacions...

www.lestimava.com

Ja saps, si voltes per Barcelona i et ve de gust...

Fins la propera (et seguiré llegint!)

Joan Martín ha dit...

AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.

Jeroni Maleuff ha dit...

Bellíssim.

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

un plaer endinsar-me en els teus escrits.

Curiós el meme. Divertit.

T'he seguit llegint i coincideixo amb tú amb el poc temps i els problemes i tristors que ens envolten.

Creus que aprendrem a deixar el dolent a les golfes?

Tot i sabent que s'ha de fer....costa tant...

Desitjo que tot s'arregli mica en mica.

Una abraçada.

Per cert. He prés bona nota de l'obra de teatre de la comentarista anterior. Intentaré anar-la a veure.