A un altre ritme


Ahir mateix li deia a algú en un comentari que a la vida hi ha prioritats i que cal tenir en compte cadascú quines són les seves.

Això és el que m'està passant a mi en aquests moments. Que he de marcar-me prioritats.

No sé si heu vist que aquests darrers dies no vinc a passejar tant sovint com voldria pels vostres jardins. I que ni tan sols publico amb l'assiduitat habitual.

Si us plau, no us penseu
que no em recordo de vosaltres !
Ans al contrari !
Però per circunstàncies de la vida ... família, feina, amics, etc. no disposo de tot el temps que m'agradaria poder dedicar-vos ni a vosaltres ni a mi mateixa. I això no em permet, en aquests moments, seguir el vostre ritme.

Seguirè, com sempre, al vostre costat però enlloc de fer una cursa ... anirè de passeig relaxat ...

Perdoneu-me si encara tinc "coses pendents", com ara les participacions literàries d'en Jesús Ma. Tibau al seu bloc "Tens un racó dalt del món" o el meme (participació excepcional, je,je) que em va "encolomar" El veí de dalt des de "Malerudeveure't".

I per si no n'hi havia prou, Google i la seva "avaria" m'han desconfigurat totalment l'accès al bloc i he de fer les mil i una per poder-me accedir a mi mateixa ...


Bé, per avui res més ... demà, si puc, n'hi haurà mes !
Una abraçada ... i bona setmana a Totssssssssss ! ;)

foto: Google

22 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, com sempre diem, això no és una obligació, és una cosa que fem pel plaer d'escriure i llegir els altres, però fora del món virtual hi ha altres coses que sovint reclamen la nostra atenció, i és lògic deixar una mica de banda el plaer per dedicar-nos al deure. Anar a un altre ritme tampoc està malament. Ens anem llegint. Però amb calma, eh?

Rita ha dit...

Crec que el XeXu ho ha dit i prou bé, això no ha de ser cap obligació, ha de ser passar una bona estona. No pateixis que no marxarem. T'esperem!
Que vagi bé, maca!

Cesc ha dit...

Tranquil·la Assumpta, crec qeu tots t'entenem, per això mateix, no et preocupis, estiguis amb les coses prioritaries que naltros et seguirem :)

Joan M. Garcia ha dit...

La situació que descrius al teu post és força habitual, la hem viscut molts blocaires. I la solució és ben fàcil: quan es pot es pot, i quan no es pot, és impossible.

I no hi ha que amoïnar-se els teus seguidors seguirem, per aquí, esperant temps millors

Enebea ha dit...

De vegades deixem d'escriure per falta de temps, necessitem atendre altres prioritats de la nostra vida, i d'altres vegades és simplement perquè no en tenim ganes...
Això dels blocs és una cosa estranya. De tant en tant se sent una necessitat imperiosa de ser-hi, i un temps més enllà ens ho prenem amb més calma.

No passa res, segurament tornaràs amb moltes coses per dir. I aquí estarem, per llegir-les.

Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Saps que estic amb tu.Jo estic millor,però bé del tot....Circumstàncies.
No vaig posar que això que semblen fulles son pedra llicorella, la que al Priorat fa el vi tant bo.Gràcies per tot el que ens dones. Sobre tot salut. Si ho gires al revés diu TU L'AS, quienes meravelles les paraules,Si, és l'as que necessitem sempre.Ja passaré per allà. Anton.

Tere ha dit...

Los amigos no se pueden encontrar todos el mismo día,a la misma hora eso es imposible,pues ocurre igual aquí,porque no nos veamos cada día no nos vamos a olvidar unos de otros.
Como bien se ha dicho antes,esto es un encuentro feliz,no una obligación.Abrazos

Jeroni Maleuff ha dit...

La vida són prioritats.

Joana ha dit...

Fer un blog es expressar els sentiments, les activitats que realitzes,...no una obligació.
I ja sambem tot que els ordinadors s'espatellen es desconfiguren,... a mi també m'esta passant.
Estic d'acord amb tu, a mi també m'ho varen comentar lo de les prioritats i ho hem de tenir molt clar.
Molt bona setmana Blocaires.
Joana

Anònim ha dit...

Busca el teu ritme guapa, i viu molt feliç...
Aqui estarem quan pugues passar a veure'ns, si no és qu etambé hem agaft un ritme distint. Tots ho necessitem de tant en tant!!

Albanta

Cèlia ha dit...

Ja saps que t'entenc molt bé i, en moments que em deixi per aquestes felicitats petites i que tu puguis passejar per aquí, ens llegirem amb tranquil·litat. Ens retrobarem aviat! Un petó!

Eva ha dit...

Hola!!
Ja sabem que el temps s´ha de repartir i que sempre hem de prioritzar...
Tot i que fa poc temps que passo per aquí, trobo que es un espai pel qual m´agrada passejar... o sigui que facis o no continuaré passejant-me per aquest el teu blog... que m´encanta...
Una abraçada...i fins aviat!!!

Carme ha dit...

No pateixis, aquí ens tens... no marxarem pas, a cada moment el seu ritme. Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Ai, Assumpta, no saps com t'entenc... jo fa temps que intento organitzar-me una mica i no me'n surto. Vaig mirar de fer una mica de parèntesi de blog, a veure si era capaç de fixar un temps per a cada cosa i cada cosa en un temps... però res :-)) Però és que jo sóc un desastre!! Tu segur que ho aconsegueixes :-)))

Jo sí que et trobava a faltar, la veritat... i llegir les teves paraules ara m'ha tranquil·litzat perquè veig que no et passa res, tan sols que fas el que has de fer :-)))

Petonassos!!!

bajoqueta ha dit...

A poc a poc i bona lletra :)

mar ha dit...

sobretot assumpta no pateixis gens per nosaltres...
troba temps per a tu... és important. Si no et dediques temps a tu i t'estimes i mimes força, difícilment podràs estar pels altres...

prioritat número u: TU MATEIXA

un petó (prioritari)

ddriver ha dit...

ja ho tene aixo dels blocs,a vegades un accelera el ritme i a vegades un no pot o no te res a dir,cuidat

Núr ha dit...

aix, -assumpta-! Jo que també te'l vinc a passar i em dius que no tens temps? Bé... te'l deixo i quan puguis ens el fas! :)

Un petonet i gaudeix de totes aquestes coses! I no pateixis per nosaltres, que anirem fent! :)

Ma-Poc ha dit...

Molts ànims!!! Les coses que es prenen amb calma sovint s'assaboreixen millor!!!

zel ha dit...

Ja som dues, jo també vaig així com tu, i m'hauré de plantejar que no pot ser deixar d'altres coses urgents pel plaer i goig de llegir-vos...però estic molt viciada!!!!


Petonassos!

Jesús M. Tibau ha dit...

cadascú ha d'anar al ritme que li marca la vida, i hem de tenir en compte que tot això dels blogs ha de ser un moment plaent i mai una obligació.
petons

una que bada pels Núvols ha dit...

Tens tota la raó! Pren-t'ho amb calma! :D