Fins el proper dia 29, la Biblioteca de Tàrrega acull una exposició de retrats i caricatures sobre la figura del polifacètic escriptor Manuel de Pedrolo.
Ell va nàixer a l’Aranyó, un poblet que pertany a la comarca de la Segarra i desprès va viure una gran part de la seva vida a Tàrrega (l’Urgell) i una altra part a Barcelona. Dues comarques de secà i una de marítima, que potser han marcat el seu tarannà. Aquesta obra porta per títol Pedrolo Polièdric i són dibuixos que van ser publicats en diverses revistes i diaris des dels anys 50 fins gairebé arribar a l’actualitat. Us convido a gaudir-ne.
Ell va nàixer a l’Aranyó, un poblet que pertany a la comarca de la Segarra i desprès va viure una gran part de la seva vida a Tàrrega (l’Urgell) i una altra part a Barcelona. Dues comarques de secà i una de marítima, que potser han marcat el seu tarannà. Aquesta obra porta per títol Pedrolo Polièdric i són dibuixos que van ser publicats en diverses revistes i diaris des dels anys 50 fins gairebé arribar a l’actualitat. Us convido a gaudir-ne.
No faré ara aquí, una cronologia de la seva extensa biografia però si us vull indicar alguns dels seus trets característics.
Ja des de ben petit li agradava i gaudia amb la lectura (son pare disposava d’una àmplia biblioteca) i va realitzar els seus estudis als Escolapis de Tàrrega (on el seu pare era rel president d’Acció Catalana).
Va tenir diferents oficis: mestre, agent d’assegurances, assessor literari, corrector, articulista i fins i tot de detectiu privat ... tot i que la seva intenció inicial era estudiar Medecina. Marcat per la guerra civil i la seva posterior dictadura ell ja començà a escriure en llengua catalana. Gairebé no va parar mai d’escriure: Novel·la, Poesia, Assaig, Contes, Teatre ...
Amb les idees clares, el seu catalanisme el declara cívicament independent i crític davant les actuacions de diferents partits polítics.
Obtingué nombrosos premis literaris con el Sant Jordi (Balanç fins a la matinada), el Víctor Català (Crèdits humans), el Prudenci Bertrana (Estats d’excepció) i també fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979.
Ens va deixar el 25 de juny de 1990 a Barcelona.
Ara pot ser un bon moment per a fer-ne una nova revisió, jo m’hi apunto i començaré amb el clàssic Mecanoscrit del segon orígen. I vosaltres ?
Fotografies: Arxiu Família Pedrolo // Ajunt.Tàrrega (Biblioteca Comarcal).
12 comentaris:
"l'alba, verge i bruna, ..."
revisito pedrolo sovint però jo, si em permets, :) ho faré amb títols diferents al mecanoscrit. per variar una miqueta ...
bon diumenge!!!
Quan tenia 11 anys em vaig llegir el Mecanoscrit i no em va acabar de fer el pes. Als dotze, Trajecte final em va encantar i amb catorze Joc brut em va semblar una meravella de la literatura catalana.
Ara tinc una llarga llista de llibres per llegir, per què no afegir-n'hi un, de conte de Pedrolo?
jo hauré de començar de zero.Si un dia em cau a ma el que diu l'Assumpta, ara si espera torn, buenooooooo. però tot arriba. El que passa és que hi ha sempre propostes i si u ho té aprop passa amb la bicicleta dels ulls davant del moto que hi posen gasolina... hi ha tant per llegir i bo, que el ventre no pot païr-ho.Bon dia a tots.Anton.
Doncs quan vaig llegir el Mecanoscrit fa moooolts anys no em va acabar d'agradar i he de reconèixer que no he tornat a llegir-ne res. Potser és hora de rependre'l!!
Igual m'atanso a Tàrrega a veure l'exposició. A mi el Mecanoscrit em va agradar molt, trajecte final i joc brut també. Afegiria Tocats pel foc que també està bé per redescobrir Pedrolo.
ooooohhhhhhhhhhhhhhhhhh! Assumpta! Pedrolo és l'esriptor que més he llegit, que més m'ha agradat, que més m'ha fet pensar i m'ha fet vèncer prejudicis i ha col·laborat a que jo siugi com sóc ara, millor o piyjor, però tal com m'agrada ser.
Rellegir Pedrolo sempre és un plaer. Pedrolo és inesgotable i seguir que em deuen quedar lliubres que no he llegit, però és perquè no els he trobat. Cada vegada que veia (I ho dic en passat perquè ja no en veig gaires) un llibr e que no havia llegit me'l cvomprava, però desgraciadament sempre es veuen els mateixos.
En fi,.. ja em calmo i em tranquil·litso, però no us perdeu Pedrolo. És dels millors que tenim (no m'atreveixo adir el millor, encara que ho pensi, perquè els absolut s no existeixen)
Bé, us deixo molt ben acompanyats. No acabaria de dir-vos tots els títols que m'han agradat d'ell. Fem-ho al revés. M'han agradat tots i no puc comptar els que he llegit, excepte "Han deixat les claus sota l'estora" No hi vaig entendre res de res.
Per a mi, hi ha un abans i un després de Pedrolo en les meues lectures: "Mecanoscrit", a l'edat que el vaig llegir em va marcar, sens dubte. Però em van agradar més encara "Joc brut" o "Trajecte final". T'agraeixo que em recordes Pedrolo, el tinc present i, si puc, el recomano. Hi ha escriptors que fan lectors i aquest n'és un.
Jo no me l'he llegit, però pels comentaris que he llegit ho hauré de fer tan bon punt tingui un moment. M'encanta "May it be" que em dóna la benvinguda quan entro al teu blog. Una abraçada
La veritat, és que escric en català o en anglès segons em ve la inspiració. Normalment escric en anglès perquè faig la carrera així i ja em surt sol... però procuraré posar´-ho en català també! una abraçada!!
Tens tota la raó Assumpta! Personalment Pedrolo és un dels meus eterns pendents. No és que no n'hagi llegit res però en té tants... Algun dia m'hi hauré de posar de debò!
Gràcies per la recomanació!
Coincideixo amb Wayferer. He entrat al teu bloc i no m'he pogut estar de sentir "May it be"! I això que la música no és el meu fort.
Assumpta!
Ara m'has fet pensar en el meu 3er de BUP i amb la meva profe.Maria Angels ens feia estudiar la biografia dels llibres que llegiem al trimestre.Un va ésser el Mecanoscrit del Segon Origen de Pedrolo, un altre la Celestina de Fernando de Rojas, de mica en mica s'omple la pica de Jaume Fuster,...
Encara recordo un tros de la biografia de Pedrolo, perqué 2 dels pobles on va estar combatints amb l'exercit popular tenia un cert lligam amb la meva vida familiar, per un costat Figueres on vivia el meu tiet i per l'altre Falset d'on era oriunda la meva besavia
Pedrolo va ser caricaturista? Doncs això no ho sabia! Quan devia tenir 14 o 15 anys, a casa em van donar per llegir el Mecanoscrit del Segon Origen i em va impactar moltíssim, de fet és un dels meus llibres preferits.
PS. Per cert, m'ha agradat molt el teu relat dels reis... Justament és el que m'agrada d'anar a la cavalcada, veure cares de felicitat, tant dels pares com dels nens :)
Publica un comentari a l'entrada