A l'imatge es pot veure el pelicà amb les cigonyes a l'abocador de Montoliu buscant menjar.
(Foto Diari Segre).
Hi ha un pelicà que ha volat, confós enmig d’un grup de cingonyes des dels països de l’est fins a l’estany d’Ivars d'Urgell.
Segons diuen els entesos, aquesta és una raresa ornitològica. Sembla ser que s’ha despistat del seu full de ruta, doncs havia d’haver seguit el “corredor oriental” i ha seguit cap a la part occidental. S’ha unit a aquest grup de cigonyes, i com no tenen problema de trobar menjar i sobreviure, es veu que ja es dona per satisfet el “nano”. El que potser no sap, és que hi ha gent que ve de tot arreu nomès per a veure'l a ell !
Les cigonyes, per la seva part, no semblen pas gaire extranyades amb l’estrafolària l’indumentària que porta el seu nou veí. Ja ho veieu, una vegada més els animals ens tornen a donar una lliçó de convivència.
No cal mirar gaire més lluny de la finestra per preguntar-nos quins són els éssers civilitzats i quins no.
Que tingueu una bona setmana !!! ;)
Les cigonyes, per la seva part, no semblen pas gaire extranyades amb l’estrafolària l’indumentària que porta el seu nou veí. Ja ho veieu, una vegada més els animals ens tornen a donar una lliçó de convivència.
No cal mirar gaire més lluny de la finestra per preguntar-nos quins són els éssers civilitzats i quins no.
Que tingueu una bona setmana !!! ;)
13 comentaris:
M'AGRADA, perquè no falles, escrius sovint i a més de tot en treus fulla, com diuen a la meva terra. Nosaltres no en veiem de cigonyes i és un au que, com les gavines tenen una estampa molt bonica. Sí, els animals ens solen donar lliçons als humans. Aprenem-les. BON DIA
No, la veritat que no cal mirar massa lluny per saber què és civilitzat i què no... i més els éssers oi :) una abraçada i mil gràcies pels teus ànims :)
SEGURO QUE LE GUSTA LLEIDA TANTO COMO A MI.
PETONS...
http://grouchomaniaco.blogspot.com/2009/01/pelicano-ilerdense-pelicano-de-lleida.html
Segur que aquesta convivència no s'espatlla fàcilment.
Hola!! Moltes gracies pel teu comentari.
D'aquesta manera he aprofitat per conèixer el teu i, la veritat, encantada.
Fins la propera, salut!!!
:) és com al blog de mu mare.. jejeje.. totes dues heu posat ocells, tú els teus i mu mare tots els que hi vaig fer fotos a Londres :D. Ja t'has assabentat de que el meu blog se troba molt aturat... estic molt enfeinada ara mateix, per diversos motius, personals i professionals, però ja has vist que m'ha donat temps a fer un lloc per mostrar un poc del viatge que varen fer, si no ho faig ara.. se que més tard, me fugiran detalls... d'aqui a uns dies en farem més voltes pel mon.... i les mostraré al mateix lloc.
Salut!
Signat: Patry
Hola Assumpta,
No sé com he trigat tant, bé, si que ho sé. Et dius igual que un altre blogaire i estava confosa amb l'imatge que feu servir. Veig que no ets la mateixa. M'alegro de saber-ho.
Entranyable el cas del pelicà. Molts cops jo mateixa m'hi he sentit diferent a la resta per un o altre motiu.
Uau... m'ha encantat la visió que dónes d'aquesta història!
De vegades ens trobem més bé en grups de gent amb qui no som iguals que amb los que semblaria que són iguals, no sé si m'explico... de vegades en la varietat està lo gust.
I no és el rei, i tots es porten i comporten. Quí és l'animal que ho destroça tot? Jo que sempre he treballat amb personetes com eixes, no sabeu que us perdeu els que sols heu de viure al costat de persones.Anton.
Pelicans!Encara no n'he vist a Lleida.
De digonyes si, i la gracia qeu em feien quan passaves vora la catedral nova, i....(cagadeta)a la solapa, al clatell!!una mica brutetes e ioportunes si que ho son.
Pobret! jeje
Sort que ha trobat companys de ruta!
avui 29 de gener a la televisió n'han fet un reportatge, del teu amic.
Publica un comentari a l'entrada