Coses de la Laia (III)


Relat escrit per la meva neboda Laia de 16 anys.

Vaig arribar al descampat on m'havia de trobar amb ell a dos quarts de cinc, tot i que haviem quedat a les sis.
Necessitava pensar. Evidentment i com m'havia promès, no hi havia ningú.
Era un parc preciós, només hi havien tres arbres, un al mitg, era un llimoner, i dos al final, dos roures. Les fulles es movien al compàs del vent.
Em vaig estirar a la gespa humida tot i que sabia que m'estava pringant tota la roba. Total era igual, em vaig passar tres hores per escollir-la i al final em vaig posar el més usual que vaig trobar.
Vaig observar el cel, en ell vaig poder distingir un cavall amb un nen a sobre. Un lleó que perseguia a una zebra. Vaig distingir-hi dos ulls que em van retar a cinc minuts d'empanament trencat per el soroll d'un motor de cotxe.
Em vaig incorporar, evidentment amb l'esquena plena de fang i em vaig girar. Era el seu cotxe. Vaig mirar el rellotge exaltada, no m'ho podia creure. I eren les cinc i mitja.
Encara quedava mitja hora. (Me l'havia robat). Vaig posarme el cabell rere l'orella donant-me compte de que no havia pensat cap tema de conversa.
S'anava acostant a poc a poc. Tot i la meva miopía vaig poder distingir una jaqueta texana i uns pantalons de chandall. Vaig respirar descansada al veure que ell també anava del tot usual.
Em vaig aixecar i ell va arribar.Vaig fer un intent d'iniciar conversa però em va tallar.
- T'has embrutat tota l'esquena.-
Va dir mentres dibuixava un somriure perfecte que deixava entreveure la seva dentadura blanca i potent.
La seva veu era greu, i només amb una paraula feia que el meu cor s'accelerés a cent per hora.
- Ho sé .-
El meu to de veu era consistent tot i que vaig fracassar intentant dissimular la vergonya. Vaig intentar espolsar-me l'esquena però era impossible, definitivament havia d'anar tacada.
- Fa molt que ets aquí?
- No gaire la veritat, més o menys deu minuts.- Vaig mentir.
- T'agrada el lloc?
- Si, m'encanta.
Ens vem asseure a la gespa l'un davant de l'altre, vaig despreocupar-me del dia, de l'hora ..., L'Adon m'agradava més que cap altre noi de l'institut. I jo a ell també li agradava.
Va ser una situació extranya. Els dos estavem callats mirant-nos als ulls atentament.
Aquells ulls verds que em tornaven boja.
De repent va riure i va mirar al terra, va alçar el cap.
- Sarah..Vaig despertar de repent, la veritat és que no sabia en que estava pensant, estava absorta en el seu cabell fosc com la nit.
- Si?
Va acostar la seva cara perfecta a la meva lentament, va situar els seus llavis enfront dels meus, sense tocar-me. He de reconeixer que em tornava boja. Em va mirar als llavis amb desitg i després va alçar els ulls fins que es van trobar amb els meus. Totalment descol·locats davant de la situació.
- Puc fer-te un petó?
Vaig tardar uns quants segons a reaccionar.
- Prova.-
La veu em va fallar, la volia posar un toc interessant però va sonar com si l'Adon fós un assesí i jo la víctima.
La seva mà es va col·locar a la meva galta acariciant-la conseguint que realment em posés com un tomàquet.
Es va acostar fins que els seus llavis van rossar els meus. El meu estómac va patir les conseqüencies. I quan es va apartar va dibuixar un immens somriure.
- T'estimo.-
La seva veu era tendre, segura, potent.
El meu cor va entrar en parada, i jo no vaig saber que respondre tot i que m'hagués agradat dir-li que jo també l'estimava però no tenia forces per treure la veu i tenia por de que no em sortís i quedar malament.
Em vaig limitar a juntar els meus llavis amb els seus un altre cop.

18 comentaris:

Montse ha dit...

De vegades una besada val més que dues paraules :D

bajoqueta ha dit...

En moments així tant bonics més val deixar-se portar :)

Carles Casanovas ha dit...

És exactament com va passar, ara ha fet 53 anys, exactament.M'has fet reviure una part de la meva història,
mercès per portar-ho de des d'on neixen els somnis...i les realitats.

Vicky ha dit...

Que maco!!! Que maco això d'estar enamorat!!!
El primer amor, el primer petó...
Felicitats per la Laia, ho fa molt bé això d'escriure.
Ho deu treure de la seva Tieta Assumpta.
Una abraçada Assumpta

rebaixes ha dit...

Els pollancs s'assemblen a les soques. / Qui de nosaltres ho contaria diferent? El punt d'encontre hi és i l'instant... similars sensacions i emocions. Allò dels tenia quinze anys... / Una narració amb molt sentiment, que amb les paraules explica una situació esperada / Qui no voldria tornar a experimentar el primer petó verament enamorat? / Assumpta, felicita a la neta, és de mèrit, ens ha conquistat, 5 a 0.Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Quina història més bonica i explicada des dels 16 anys d e la Laia té encara més encant.

Laia, si em sents, no deixis d'escriure! I si no, li dius tu, Assumpta. Gràcies, guapes.

myself ha dit...

Una història emotiva que t'omple els ulls d'il·lusió.

Cèlia ha dit...

La genètica és la genètica i té un bon model a qui semblar-se! Preciosa història amb petó! Felicitats Laia!

Assumpta ha dit...

Felicita la teva neboda!!

Deixa-li llegir totes les opinions que hem anat posant i digues-li que segueixi escrivint!! :-))

Anònim ha dit...

PRECIÓS.
M'ha fet rememorar una situació molt semblant... de fa bastants anys. Canviant el lloc, els personatges, l'época...
El primer amor. Els primers petons.
I molt ben narrat.

Blaudemar ha dit...

Els primers amors són tan macos...
Felicita a la teva neboda. ¡I que segueixi escrivint!

Anònim ha dit...

Hola, sóc la Laia, la neboda de la Assumpta. M'alegro molt de que us hagi agradat el meu text. Em fa moltíssima ilusió poder reviure moments com aquests, tan macos i tant tendres tots i cada un d'ells. La veritat és que aquesta situació exacta no m'ha passat a mi. Sempre escric amb el poder de la imaginació. Però si que he tingut els meus moments màgics del primer petó. Una altre vegada, gràcies a tots. I si, suposo que em deu venir de fàbrica això d'escriure ;).
Un petonet tieta.

Salva Piqueras ha dit...

Això serveix per comprobar que encara que passin 1000 anys no canviem tant en algunes coses. I que duri!!

sargantana ha dit...

divi!!!
que bonic!!
nomes dire aixo....i felicitats!
besets de sargantana a les dues.;)

zel ha dit...

Coi quina fermosura de nena, i quin relat, una joia, té futur!

Assumpta ha dit...

Hola, Laia!!!
Molt de gust en saludar-te!! :-)))

-Assumpta-!!! És per a mi un honor que utilitzis el meu "Memes NO" jaja el vaig fer jo mateixa amb enganxant i retallant en un document de Word jajaja així que em fa molta il·lu que algú l'agafi i l'utilitzi :-)))

Smuaaaaaaaaaaac

ŜhЄrezάđξ ha dit...

WWoooowwww,
es un relato DIVINO...me ha emocionado infinito!!!
así, tal y cual Laia lo describe a mis 25 él me hizo sentir de 16...

Besos amiga, un buen finde y no te olvides q te pienso, tus colores van con los míos cada día!!!!

Adeu ;)

Anònim ha dit...

Es tant bonic viure uns moments així.
Enhorabona"Laia"encara que no et conec molt bonic relat.