Reculls "d'El Petit Príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry, perquè de tant en tant ve de gust i convé recordar les coses senzilles ...
"No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls".
"Caminant en línia recta no pots arribar molt lluny."
"Totes les persones grans van ser nens. (Encara que poques d'elles ho recorden.)"
"Als grans els agraden les xifres. Quant se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre l'essencial del mateix. Mai se'ls ocorre preguntar: "Quin to té la seva veu? Quins jocs prefereix? Li agrada col·leccionar papallones?" Però en canvi pregunten: "Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?" Només amb aquests detalls creuen conèixer-lo."
"És una qüestió de disciplina, - em deia més tard el Petit Príncep -. Quant al matí un acaba d'arreglar-se, cal fer curosament la neteja del planeta."
"S'ha de demanar a cadascú, el que està al seu abast."
«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
«El que embelleix el desert, diu el Petit Príncep, és que amaga un pou en alguna banda».
"És tan misteriós el país de les llàgrimes..."
A tots, una bona setmana i salut ! ;)
Imatge: Google
20 comentaris:
«El que embelleix el desert, diu el Petit Príncep, és que amaga un pou en alguna banda».
Com m'agrada aquesta frase!! sobretot després de l'experiència de caminar pel Sàhara marroquí, on l'arena roja a plena nit encara guardava l'escalfor del sol i tot d'una es trobàvem trepitjant un petit espai humit que amagava un pou...
Petons!
oh! Quines frases més maques! Hola Assumpta! Ja torno a estar operativa, però és que la jefa es va venjar de que m'agafés el divendres tarda (ja veus, com si gaire gent treballés un divendres a la tarda abans de pont!) i no m'ha deixat tranquila fins avui!!
l'hauré llegit quatre o cinc cops i en edats ben diferents i, sempre, és una delícia diferent de l'anterior.
Tinc dos nebodets petits. Ara la lectura d'aquest llibre té un nou matís
A tots ens agrada torna a la nostra infantessa aamb el record d'aquests contes.
Gracies.Per tornar-m'hi a portar.
gracies.
joana
oh oh oh!!! on se parli del petit príncep he de fer aparició!!! m'encanten els baobabs i la filosofia de manteniment! que no creixin!! que si no se menjaran el planetaaa!!
M'encanta el petit Príncep! Gràcies per recordar-me'l... :)
Preguntes clares amb respostes enrebassades, i al reves...
Un dels millors llibres que he llegit mai!
Assumpta,llegeixo aquests dies junt amb la neta Tamara, això que sembla un llibret de contes. Després que està ple de metàfores,i una filosofia que sembla infantil, però crec que molt profunda, he de dir que cada frase m'impressiona com potser mai cap llibre ho havia fet, per que és la vida en cada apartat, una lliçó que no per coneguda és menys oportuna./ Crec que no és llibre per llegir una nena de 10 anys i li vaig explicant per tregui tot el suc, se que la Miriam, la neta de tretze anys li posen aquest any per llegir./ De vegades penso si els mestres no baixen al nivell del alumne, son mestres i ensenyen. si, però forçar tant si fessin el que jo els faig de explicar-ho... llegeix a casa i escriu i descriu, hi deu haver nens que llegeixen paraules com a pràctica de lectura, però no els fan res més... Perdona,potser penso massa.
Deu tenir que ser com ho fan, per això estudien, per mestres... Anton.
He entrat com a lector a Relats en català. Acoonsella'm que tu saps com va això.
Un llibre fantàstic amb uns missatges a tenir presents sempre.
Gràcies per recordar-nos-els!
És un llibre genial, i no n'hi ha prou de llegir-lo un sol cop. És d'aquells que hauríem de llegir cada cert temps, sobretot els grans, perquè diu moltes coses que solem oblidar, i que més ens valdria recordar.
Com per exemple, i justament, la frase que diu que tots els grans van ser nens un cop, m'encanta.
"Es tan misterioso el país de las lágrimas ..."
Estamos conectadas, estuve re_leyendo el Principito este fin de semana :)
Besines amiga!!!
Lo tengo en castellano y en francés,el de castellano está todo roto de ir leyéndolo por las escuelas,además de que ya tiene 36 años el librito.
Cada mañana antes de empezar la clase de castellano leía en voz alta par 3º y 4º un fragmento y lo comentábamos,estoy segura que ninguno de ellos habrá olvidado esos momentos de lectura conjunta.
"¡Las flores son tan contradictorias! Pero yo era demasiado joven para saber amarla"
Abrazos.
Quan jo era petita ens el feien llegir al cole i com el meu natural és rebel, no el vaig llegir.
Va ser de més gran que un amic me'l va recomanar... llavors el vaig llegir i em va entusiasmar. No imaginava que fos tan maco!!
Passat un temps, el llibre va tornar a aparèixer en un comentari d'un Mossèn que algun dia vull explicar... ja ho vaig dir fa unes setmanes a la Bruixoleta i encara no ho he fet. És una història molt maca :-)
Gràcies per portar-nos aquestes frases :-))
És un llibre plé de sabies paraules. De veritats.
Malauradament, és trist que l'Antoine de Saint-Exupéry hagi escrit vint llibres (i molts articles i cròniques) i només sigui conegut per una obra. Només una.
El petit príncep és un savi.
Que boniques totes aquestes reflexions m'encanta haber-te trobat amiga blogaire i tot i que només puc visitar-te de tant en tant et tinc present
Em recorda que este estiu lo vaig rellegir una tarda a la platja, i com sempre me va deixar un bon gust de boca.
Publica un comentari a l'entrada