un cafè, si us plau,

Com deia un anunci de fa temps “Yo no puedo estar sin él ...”

Podeu pensar en unes quantes coses ... i possiblement encertareu ..., però em refereixo concretament al cafè !

I ja només en començar aquest escrit, em ve a la ment el seu aroma ... aquell aroma que no només ens desperta els sentits olfactius ...

No parlaré avui de les propietats, varietats i modalitats de tipus de cafè que són moltíssimes i mereixen un capítol apart, per descomptat.

I és clar que cal distingir entre el cafè que fas a corre-cuita ..., dret ..., davant la barra de qualsevol bar ..., entre empentes i cops de colze ... que mires el rellotge ... ja fas tard ! .... doncs és l’hora de posar-te les piles i entrar a la feina ...

I aquell que assaboreixes en cada glopet ..., sense presses ..., gaudint en companyia ... , un matí de diumenge plujós ... , o després d’un àpat en un paratge idíl•lic perdut de qualsevol racó del món ... , o una nit d’estiu amb tota la colla xerrant i rient i desitjant que aquella penúltima tassa allargui una mica més la durada de les hores que inexorablement ens marca el curs del temps ...

A qui no li ve al cap el Rick’s Café Americain de Casablanca amb en Sam tornant-la a tocar ? ... i els Quatre Gats o el Zurich o el Cafè de l’Òpera o tants i tants d’altres ...

Quantes decisions importants: polítiques, de negocis, econòmiques, familiars ..., quantes obres literàries ..., composicions diverses ..., tanmateix pensaments mils .... no s’hauran fet realitat al voltant d’una taula amb el cafè com a testimoni mut d’excepció ?

De moment, si un cas, deixeu-me que vaig a preparar-ne ... jo el prenc sempre sol i sense sucre, com voleu que us prepari el vostre ?

Fins la propera tasseta ... que tingueu un bon cap de setmana ! :)

PD. Belén, Silvia ... el nostre cafè també es un petit "gran" plaer.