Avui segueixo amb Miquel Martí i Pol.
Perquè m'agrada.
EL TEMPS
No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
1 comentari:
Me encanta!!! Para mí, es un descubrimiento de hace unos meses (ya lo se, es lo que tiene haber estudiado en Zaragoza, solo aprendes el nombre de los autores, pero no su obra).
A veces, es un poco melancólico, pero siempre llega al fondo.
Publica un comentari a l'entrada