Tot i que la crisi ha fet mermar dràsticament el contingut del lot d’empresa, hem tingut pernil!
Bé, tampoc cal exagerar... que jo a tot li dic pernil!. Exactament, es tracta d’una paletilla de jabugo de cebo, que tenint en compte els temps que corren, és molt d’agrair poder disposar d’aquest bé de déu per a fer-li queixalada.
Ara bé, el tema és que nosaltres no en sabem pas gaire (per no dir gens ni mica), de com es talla un “pernil”.
I aleshores comença el show...
I aleshores comença el show...
Material necessari per a garantir un bon espectacle i poder fer el reportatge, pas a pas, de com NO tallar el pernil :
1 Pernil (en el seu defecte, la paletilla en qüestió que ja fa prou el pes)
1 Portapernils (“jamonero”, de tota la vida)
1 Ganivet que talli (i la farmaciola de primers auxilis ben a la vora)
1 “Maeztro” inexpert en muntar portapernils, i en agafar el ganivet a fi de procedir a fer-ne el talls corresponents.
1 Reportera que jugant-se el físic, arrisca al màxim per tal d’immortalitzar el moment.
Opcionals: Davantal (el més vellet o cutre que hi hagi per casa), un drap, un plat i molta, molta gana!!!
1) Si no es disposa d’un portapernils d’una peça, normalment de disseny i que costen més calerons que la paletilla... sempre hi ha l’opció d’adquirir-ne un per un mòdic preu en el súper on es fa la compra habitual. Tot és qüestió d’aplicar-hi la lògica, i de verificar que els components han quedat ben cargolats. En breus instants, el tenim muntat.
3) Amb molta cura i precisió procedir a seccionar el pernil en tallets el màxim de finets possible. (No van quedar massa primets ja es veu, però la intenció també compte, no?).
4) Una vegada obtinguda una quantitat raonable d’encenalls per a fer-ne un àpat (juntament amb d’altres "delicatessen" una mica d'estar per casa), procedirem també amb unes bones llesques de pagès sucades amb pa i tomàquet, a la seva degustació.
Potser no en sabem de tallar-ne, potser no és un pernil de “jabugo bellota” 100%, potser els talls no van quedar perfectes, però ja us puc dir que el tiberi estava boníssim!!!
Veient l’excel•lent resultat de la paletilla, el següent pas ha estat agafar el telèfon i quedar entesos per a la nit de reis a casa, que teca n’hi ha per a uns quants.
O sigui que si us ve de gust... ja ho sabeu. Convidats hi sou!.
Salut!!!
32 comentaris:
mmm, se m'ha fet la boca aigua!!!!
uns talls excel·lents!!!!
segur que el sopar de la nit de reis serà fantàstic!!!
i tranquil·la, segur que ben aviat sereu uns experts talladors de pernil. Això si, amb compte que no rellisqui el ganivet i res de posar el dit al davant!!! jo porto una senyal al dit índex esquerra que m'ho recorda cada dia!!!!
mmmmmm, que jo encara no sé que faré per dinar i ensenyar això a aquestes hores hauria de ser delicte!
Que vagi de gust la paletilla
M'encanta la teva descripció del procés.
Nosaltres aquest any tampoc hem tingut pernil, només "paletilla". Amb l'excusa de la crisi la saben llarga.
Aquesta paletilla esta bonissima.
Os ho dic jo que la he provada.
Que tingueu bona nit de Reis
Una abraçada
Joana
Ai, Assumpta, dolentota!! Mira que posar-nos aquest exemplar de... ai, quina ganaaaaa, quina bona pinta!! A mi també se'm fa la boca aigua; només d'imaginar-me fotre-li caixalada. Nyam!
¡¡Qué buena pinta tiene eso!!
Jajajaja una idea boníssima fer-ne un reportatge!!
Felicita al Maeztro tallador del pernil perquè això té moooolt bona pinta!! ;-))
UMMMMMMM QUE RICO TODO NENA !!
FELIZ AÑO NUEVO A LOS DOS !!
Dos no us ho creureu, però el ratolí m'ha ober la finestra, m'he collat - quasi no hi passava, però dono fé que no es un muntatge per fer-nos venir el deliri i la salivera pròpia de la gana, no, tot era al seu lloc i el plat no tant ple com el veieu, per que el MAESTRUCUCHILLERO i la REPORTERAGRAFICABOLIGRAFA ja havien començat a fer la feina de posar els dits al lloc adeQüat... però si mireu bé he collit un que penjava
una mica distret i sense dir ni un xorrit de res me'n he entornat...
Que us dic que ha set així, ràpit i el jabugo, que és jabugo... boníssim... Proveu-ho, seguint el que he dit, ara no ho escampeu massa que si tots hi anem,hauran d'anar al super a proveir per la festa que preparen...
EN SECRET.- Aquí, a casa, en preparen una de tomaca, i pernil i ...per omplir ...la vigília de reis, sobre tot si us coleu , deixeu-ne un trocet per fer jo el tast...Gràcies. Anton.
Doncs venia per dir que en compte amb els dits que jo hi tinc un senyal de fa anys de tallar pernil, quan he llegit el comentari de la Rits i he comprovat que, efectivament, també el tinc al dit índex de la mà esquerre de debò.
Quina salivera que m'has fet venir! Amb el que m'agrada a mi el pernil!
Ah! Deixe-vos de romanços! La paletilla és més bona que la cuixa, però clar hi ha més os!
Marxo, marxo que això és una tortura per mi veure aquestes fotos!
Havia sentit que segons com es tallava un pernil tenia un gust o un altre. És. doncs, un post molt instructiu!
RITS, És ben veritat, cal anar en compte! També conec més d’un que duu el tatuatge d’un tall de pernil al seu dit. Ara bé, com aquest el talla el “maeztro”, tranquil•la, que si vols venir no corres cap perill. Petonets! =)
MIREIA, No dona no, mai pot ser delicte un pessiget de pernil! He, he, Au, apunta’t que si vols, en fem un berenar-sopar ara mateix. Petonets! =)
HELENA BONALS, Noia, tu estàs de sort! Nosaltres gairebé sempre tenim “paletilla”, però amb unes quantes coses més d’acompanyament i aquest any només l’acompanyava una trista ampolla de cava. Aaaiiisss!, Saps? Ara, ja veuràs com mai més els lots tornaran a ser com abans. Petonets! =)
JOANA M, Aquesta també ha sortit bona, però no l’has provada... que la que has tastat és la teva!!! Deu de ser una “paletilla germana o cosina” He,he. Petonets! =)
FERRAN, Doncs ja ho saps, si vols venir la nit de reis... queixalada i cap avall! I a més, ben “regadet” et treu tots els freds que duguis al cos. Petonets! =)
MARIANGELES, Pues si quieres un poco, ya sabes, sólo hay que cogerlo del plato, sin cumplimientos, que hay confianza, je,je. Petonets! =)
ASSUMPTA, Ja he felicitat al “maeztro” por su buen quehacer! Noia, no ens podem queixar pas que la cosa encara va anar força bé. L’has provat? A que està força bo? He,he, Petonets! =)
LUA, Ya veo que tu sí que lo has probado! Y el pa amb tomàquet? A que està divino también? También deseo que éste para tí sea un año 10! Petonets! =)
ANTON, Quin fart de riureeeeee! Entre Tu, el ratolí, el maestrucuchillero i la reporterafraficaboligrafa. N’hi ha per fer-ne una història paral•lela, he,he! Jo ja he vist que en faltava un trosset ja... però no sabia qui havia estat! Pssst... Te’n guardo uns quants tallets per a quan tu vulguis d’acord?. M’agrada de veure’t somriure. Petonets! =)
TIRAI, Ja veig que com la Rits, també dus un “record”, només de pensar-ho en fa mal. Ara, si vols, no hi ha cap perill, que ja veus que tenim un “expert” contractat i només és qüestió d’anar-li posant la ma al plat. Si vols, ja ho saps! Petonets! =)
ALBERT B. i R., Sí diuen que no te el mateix gust un pernil tallat a ma amb ganivet, que el que ho ha estat amb la màquina talladora convencional. Pot ser. El que passa, és que normalment el que es talla a ma, ja de per sí és un pernil més bo. Ai! Amb tant parlar de pernil... ja em comença a entrar la gana, he,he. Petonets! =)
No li interessa a ningú saber tallar-lo, el que ens agrada és saber menjar-lo, hahaha! En això tots som uns bons experts! I com li molesta al que talla que els altres anem rapinyant encenalls mentre ell fa la feina...
Aquest plat no falla mai dona, encara que li hagis de clavar les caixelades directament....bon profit
Pues para no saber se le ve bastante traza, yo tiemblo tambien el dia del jamon, bueno mas bien, paletilla, ni a uno ni a otro se nos da nada bien esa peripecia.
Pero veo que los resultados fueron muy apetitosos.
Bon profit!
Quina pinta que té noia. A mi aquest any només m'ha arribat una paletilla i el meu fill m'ha dit que per qué no canvio d'empresa. Jejeje, como que está el horno para bollos.
Bon apat
hahahaha, no sé per quin set sous, corre la llegenda urbana que els homes ja neixen configurats genèticament per saber tallar el pernil (i muntar el jamoneru). Bé, cal dir que us n'heu sortit força bé :) el tast virtual fantàstic i el post molt divertit :)
ostres, dons se us don força be...no??
fa molt bona cara!!
bon profit!!
El Maeztro està por la labor i amb l'afegit que és guapot!
I sovint no cal anar a parar al "jabugo bellota 100%", hi ha tants per cent qualitativament molt bons.
I el millor de tot ha estat agafar el telèfon i que quedeu entesos per compartir la teca. I a qui està disposat a compartir, sempre fa de bon estimar!
I ara, marededéu...quina salivera!
Vaig a veure si sopo alguna cosa!
Petó, assumpta!
Quina bona pinta!
Que en gaudiu molt i molt... trobo que ho heu fet molt bé! Sembleu experts de tota la vida.
XEXU, Hahaha, Ho has clavat! No cal apuntar-se a cap curs per aprendre a tallar pernil, doncs. El que de veritat és important és el “Jalo”. I sí, quina raó tens... quan un va tallant el pernil, o l’embotit o preparant un vermut i els demés que habitualment xerren i riuen van picotejant tota la feina. Molt bo! (comentari teu i “pernil”). Petons! =)
GARBI24, A queixalades, hahaha!!! Bon altre tu també, com en XeXu! Però mira tens raó, d’una manera o d’una altra, amb més o menys gràcia, però al final només en quedarà l’os pelat... i cap al brou! Petons! =)
ANÓNIMO (Antonia ?), Buenooooo! Como tu conoces al Maeztro en persona, puedes imaginar que hubo show y del bueno. Que si no va así... que si intenta cortarlos más finos..., que si ponte tu..., en fin, ya nos conoces, y reirnos, como siempre, nos reímos un buen rato. Espero que la tuya saliera tan buena como ésta. Petons! =)
AZU, Han retallat despeses a tot arreu en general. A nosaltres normalment hi havia la paletilla (mai pernil), però anava ben acompanyada, no es movia dins la caixa, no. Aquest any, només l’acompanyava una trista ampolla de cava. I dóna gràcies! El Maeztro, mai no rep lot. O sigui que “xiton”. Desitjo que la teva, també surti ben bona. Petons! =)
CLÍDICE, Ep! Que consti que jo també el tallo eh?, que també sóc “Maeztra diplomada en jamones y otros”, però sí, és veritat. Sembla com allò del dia que es fa una costellada o calçots o barbacoa en general, que són ells els qui fan el show de no moure’s de la vora del foc i sembla que ja ho han fet tot ells. Hahaha! Molt bona observació! Petons! =)
SARGANTANA, Sí que està bona sí, tinc la llista preparada, t’hi apunto??? Petons! =)
FANAL BLAU, Ai el Maeztro! (No li diré el teu comentari, perquè no passaria l’ample del distribuïdor), però ara que no ens escolta... et diré que sí que n’és de guapot. Mira, el vaig conèixer ara farà 34 anys (uuufff!) i vaig dir-me... éste pa mí!. Aquesta història em sembla que també té altres protagonistes, oi? Ja ho saps Fanalet, si vols apuntar-te benvinguda ets! Petons! =)
CARME, Que no et vull deixar fora! que ens hem creuat en els comentaris!
A que sí que semblem experts en la matèria, tanmateix com si tinguèssim una Xarcuteria de les de "rango abolengo".
I sí que te bona pinta sí i el gustet, ai! que bona.
T'apunto directament a tu també per la nit de reis,eh? hahaha!
Petons =)
mmmmm....mmmmm....que bo!!!
Salut!!!
BON ANY TAMBÉ A TU I TOTA LA TEVA FAMÍLIA!!!!!!
I el comentari SÍ que anava per tu: m'ha encantat retrobar-te i reviure tants bons records del carrer Muntaner.
Una abraçada molt gran!!!!
Amb la gana que tinc ara... ummmm!!! Que vagi de gust! Quina pinta!
Torno a ser jo!! Ara m'he llegit tot el post dedicat al pernil i no saps la gana que m'ha entrat... La presentació del final és digne de restaurant: si és que quan es fan les coses amb alegria queden així de bé. Que ho gaudiu molt la nit de Reis!!
I el Josep em segueix recordant el John Travolta :)
Assumpta, m'agradaria fer-te una precissió pel que he observat. Jo no en sé gaire tampoc, per no dir gens, però em diuen que no s'ha de tallar de cara cap a tu sinó cap endanat, que si s'escapa el ganivet és molt esmolat! Quina pinta que té!!
Bon any!!!!!!
Continuo buscant el meu amic invisible... aix!
Rico,rico,rico.
Este año nosotros no lo hemos comprado,lo que me resulta más difícil es sacarle partido al final del jamón,ya me contarás si lo sabeis hacer y qué caldos o cocidos tan ricos saldrán con los huesos.Besos
Gràcies! Quina pinta...Boníssim!
Caram, Assumpte!
Encara no he esmorzat i en llegir aquest post se m'ha fet la boca aigua (semblava el llop quan veu els tres porquets!) ;-)
Et desitjo que aquest any sigui extraordinari, ple de prosperitat (en tots els aspectes de la vostra vida).
Que els Reis us portin moltes coses. Ara que si deixeu tres plats de pernil com el de la foto al balconet de casa, ben segur que Ses Majestats seran ben generosos perquè estaran influïts pel paladar...
FELIÇ 2010!
La meva sogra té una xarcuteria i m'ha dit que sovint el que es fa és que la gent que ha rebut un pernil els el porta perquè l'hi tallin. Saps quant costa?? Entre 15 i 20 €!!! Això que us heu estalviat, encara que hagi estat rudimentari!
Bona nit de Reis, i que gaudiu molt del vostre pernilet!
Publica un comentari a l'entrada